Les veus de la nit/Ombres incertes

Ombres incertes

Plau-me fruir d'una hora tota meva
quan, del món i dels homes deseixit,
rera el combat diürn m'és una treva
el silenci absolut de l'alta nit.

Entotsolat, llavors, en mon recés
—dormen els meus; ningú no pot entrar-hi—
m'hi sento tan distant com si em trobés
al bell cim de l'illot més solitari.

Però el record no el puc parar. I és ara
que em sol mostrar, sobtosament, la cara
visió dels parents que m'han deixat.

Ombres incertes del que fou un dia!
La vostra breu i amable companyia
sí que la vol la meva soledat!