Les veus de la nit/Vida en la nit

Vida en la nit

La vida, el món, tot deixa d'existir
quan els meus ulls i els meus sentits cedeixen.
(Els somnis no són vida i s'esvaneixen;
ni en el record no poden subsistir.)

Però, és que el món queda aturat, a fora?
És un total adormiment la nit?
Tots els rellotges van dient cada hora;
fa, la lluna, el seu curs per l'infinit.

L'aire inquiet que fa dansar els fullatges,
les veus que surten d'ignorats paratges,
l'arrel que furga, el remoreig del riu,

l'esquerpa fauna que la nit travessa
i el mateix batre del meu cor, tot diu
que el ritme de la vida mai no cessa.