Les veus de la nit/Un plany nocturn

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


El plany nocturn

He clos el llibre, ja no puc llegir:
sento a fora una veu inoportuna.
És la d'un gos, que cuito a maleir.
Fa una nit molt quieta, amb clar de lluna.

Més em plauria, ara que em lleu, sentir
el cantussol dels grills entre l'herbatge
o, en el repòs d'un delitós boscatge,
del rossinyol el virtuós flautí.

Perquè no és pas un bell concert això,
aquest crit inharmònic que m'aïra.
Cor endins, una veu de cop sospira:

—I tu no penses que pot ésser un plor?—
—Ca perdut en la nit, quin mal t'acora?—
I compadeixo el desastrat que plora.