Les veus de la nit/Un llum en la nit

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


Un llum en la nit

Allà, a mig aire de la ingent muntanya,
s’albira a penes com un parpelleig,
com el llum vacil·lant d’una cabanya
de carboners o de pastors. Jo hi veig

la llar d’un grup familiar en vetlla,
tots al voltant d’una gran taula, i sé
quin és, en aquesta hora, llur quefer:
la feina anyal d’espellussar l’ametlla.

Tots els conec bé prou. Quantes vegades
hi he reposat de llargues caminades!
El darrer cop, aquest mateix matí.

Minsa lluerna en la foscor infinita,
ara veig aquell punt com una fita,
com un senyal que només val per mi.