Les veus de la nit/Autoal·legoria

Versió sonora interpretada per Joan Sellent (origen: QRuta Arús)

Autoal·legoria

Minva la llum del sol tot just colgat
—la llum del sol ardent que en ple migdia
enlluernava el món amb son esclat—
i ara tot pren un deix com d'agonia.

Es marceixen les flors; l'ocell s'ajoca;
lluiten les ombres contra la claror;
un aire fred fa tremolar la copa
dels arbres; creix, de pressa, la foscor.

Tot sembla resignar-se a l'evidència
que el dia no és etern i a la imminència
d'un total i solemne declinar.

Tot va a la nit des del començ del dia
i jo mateix, cor meu, també faig via
cap a una nit que no coneix demà.