Aquest text és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar el Viquitexts expandint-lo i millorant la seva qualitat, o citant fonts amb el permís de l'autor.
Vivamus mea Lesbia, atque amemus,
rumoresque senum seueriorum
omnes unius aestimemus assis!
soles occidere et redire possunt:
nobis cum semel occidit breuis lux,
nox est perpetua una dormienda.
da mi basia mille, deinde centum,
dein mille altera, dein secunda centum,
deinde usque altera mille, deinde centum.
dein,cum milia multa fecerimus,
conturbabimus illa, ne sciamus,
aut ne quis malus inuidere possit,
cum tantum sciat esse basiorum.
A LÈSBIA
Gaudim de la vida i de l'amor, Lèsbia meva,
i no donem importància
a tots els murmuris dels vells.
Els dies poden morir i renéixer:
un cop ha passat la fugissera llum,
la nit perpètua romandrà per nosaltres.
Dona'm mil besos, després cent,
després uns altres mil, i dos-cents,
després sense parar altres mil, després cent.
després, quan haguem comptat molts milers,
desfarem la suma, per no saber-ho,
per a què l'envejós no pugui llençar malefici,
quan sàpiga que hi ha hagut tants de besos.
Quaeris, quot mihi basiationes tuae,
Lesbia, sint satis superque.
quam magnus numerus Libyssae harenae
lasarpiciferis iacet Cyrenis
oraclum Iouis inter aestuosi
et Batti ueteris sacrum sepulcrum;
aut quam sidera multa, cum tacet nox,
furtiuos hominum uident amores:
tam te basia multa basiare
uesano satis et super Catullo est,
quae nec pernumerare curiosi
possint nec mala fascinare lingua.
A LÈSBIA
Em preguntes, quants besos teus,
Lesbia, em calen i necessito.
Tants com els grans de sorra Líbica
on està Cirene curulla de laserpici
entre l'ardent temple de Júpiter
i el sagrat sepulcre del vell Bat;
O tants com la munió d'estrelles, en la silenciosa nit,
que veuen els furtius amors dels homes.
Tants de petons seran suficients
per embogir al teu Catul,
que ni puguin ser comptats pels tafaners
ni la llengua viperina pugui embruixar-los.
