Libre del gentil e los tres savis/Del prolech

DEUS PODEROS QUI EN TON poder no has mesura, ne quantitat, ne temps, ab ta gracia e benediccio, e ab t ajuda, per ço que sies honrat, amat e seruit enaxi con es coue a ta dignitat qui no ha fi, e con pusca la poquea dels homens, comença lo libre del gentil e los tres savis.

DEL PROLECH

CON ab los infaels hajam participat long de temps, e hajam enteses lurs falses oppinions e errors, per ço que eyls donen lahor de nostre senyor Deu, e que venguen a via de salut perdurable; jo qui son hom colpable, mesqui, pobre, peccador, menyspreat per les gents, indigne que mon nom sia escrit en est libre ne en altre, seguint la manera del libre arabich Del Gentil,^[1] me vuyl esforçar ab tots mos poders, confiant en la ajuda del Altisme, a ensercar noueyla manera e noueyles rahons per les quals poguessen esser endreçats los errats a gloria qui no ha fi, e que fugissen a infinits trebayls. § Cada sciencia^[2] ha mester los vocables per los quals mils sia maniffestada; e cor a aquesta sciencia demostratiua sien mester vocables escurs,^[3] e que los homens lechs no han en vs; e cor nos façam aquest libre als homens lechs,^[4] per aço breument e ab plans vocables parlarem de esta sciencia.^[5] E confiant en la gracia de aquell qui es compliment de tots bens, hauem esperança que per esta manera matexa alonguem lo libre ab pus apropriats vocables als homens letrats, amadors de la sciencia especulatiua. Injuria^[6] seria feta a aquesta sciencia e a aquesta art si no era demostrada ab los vocables que li^[7] couenen, e no era signifficada ab les subtils rahons per les quals mils es demostrable. § Aquest libre es departit en quatre libres.^[8] Lo primer libre es a prouar Deus esser, e esser en ell les flors del primer arbre, e esser resurreccio. Lo segon libre es del juheu,^[9] qui enten a prouar que sa creença es meylor que la creença del crestia e del sarrahi. Lo terç libre es del crestia, qui enten a prouar que sa creença val mes que ceyla del juheu e del sarrahi. Lo quart libre es del sarrahi, qui enten a prouar que sa creença val mes que ceyla del juheu e del crestia.^[10] § Per ordonament de Deu se sdeuench que en vna terra hac vn gentil molt saui en philosophia, e considera en sa veylesa,^[11] e en la mort, e en les benananses de aquest mon. Aquell gentil no hauia conexença de Deu, ne crehia en resurreccio, ne apres sa mort no crehia esser nuyla^[12] cosa. Dementre consideraua^[13] en esta manera,^[14] sos vlls foren en lagremes e en plors, e son cor en suspirs, e en tristicia,^[15] e en dolor;^[16] cor tant plahia^[17] al gentil aquesta vida mundana, e tant^[18] li fo horrible cosa la cogitança de la mort, e la albirança que apres sa mort no fos nuyla cosa, que no s podia consolar ne abstenir de plorar, ne la tristicia de son cor gitar no podia. Estant lo gentil en esta^[19] consideracio e en est trebayl, en coratge li vench que s partis de aquella terra, e que sen anas en terra estranya, si per auentura poria^[20] atrobar remey en^[21] sa tristicia; e pensa^[22] que sen anas en vna gran forest,^[23] la qual era ahondosa de moltes fonts, e de molts beyls arbres fruyters,^[24] per los quals lo cor podia hauer vida. En aquella selua hauia^[25] moltes besties, e moltes aus^[26] de diuerses maneres; e per aço cogita^[27] de estar en aquell ermitatge per veher e odorar les flors, e per la beylea dels arbres, e de les fonts, e de les erbes^[28] aesma s de hauer alcun refrigeri a sos greus pensaments qui molt fort lo turmentauen e l trebaylauen. § Cant lo gentil fo en lo gran boscatge, e viu les riberes, e les fonts, e los prats, e que en los arbres foren auceyls de diuerses linyatges qui cantauen molt douçament, e sots los arbres hi hauia cabirols, seros, gatzeles, lebres, cunils, e moltes d altres besties qui eren molt plasents a veher, e que los arbres eren carregats de flors e de fruyts de diuerses maneres, d on exia molt plasent odor, se volch consolar e alegrar en ço que vehia, e ohia, e odoraua; e lo pensament^[29] li vench de sa mort, e l anitxilament de son esser; e adonchs multiplica son coratge en dolor e en tristicia. § Dementre quel gentil era en aquests pensaments, per los quals crexia sa tristicia e sos torments multiplicauen, en volentat li vench que sen tornas en sa terra; mas pensas que aytal cogitacio e aytal tristicia en que era no podia exir de son cor sens alcuna ajuda o alcuna auentura. E per aço refrena son coratge^[30] de tornar a entras,^[31] e ana en auant, de loc en loc, e de fontana en fontana, e de prat en ribatge, per temptar e assajar si per nuyla cosa plasent que vehes ne ohis poria de si gitar lo pensament en que era; e on mes anaua ne pus beyls lochs atrobaua, pus fortment lo pensament de la mort lo destrenyia. Lo gentil coylia de les flors, e menjaua dels fruyts dels arbres per assajar si l odorament de les flors, e la sabor dels fruyts, li donarien^[32] alcun remey; mas com pensaua que a morir hauia, e que temps vendria que eyl no seria nuyla^[33] cosa, adonchs multiplicaua sa dolor, e son plor, e son trebayl.^[34] § Estant lo gentil en est trebayl, no sabia qual conçeyl se preses, per la gran angoxa de pensaments en los quals era; e ajonoylas en terra, e leua ses mans e sos vlls al cel, e besa la terra, e dix aquestes paraules en plorant e suspirant molt deuotament: ¡Ha, las mesqui! ¡en qual ira e en qual dolor est esdeuengut caytiu! ¿Per que fuist engenrat ne venguist en lo mon, pus no es qui t ajut als trebayls que sostens, ne si es nenguna cosa qui haja en si tanta de virtut qui t pusca ajudar? ¿Com no ve e no si pren de tu pietat? ¿E per que de ton coratge no gitas aquests pensaments qui no cessen a multiplicar los greus torments que sostens? § Cant lo gentil hac dites aquestes paraules, en coratge li vench que es partis d aquell loch, e que anas tant de vn loch en altre den tro^[35] que pogues atrobar alcun remey. Dementre quel gentil anaua per lo boscatge, con hom exerrat,^[36] de vn loch en altre, esdeuench en vna carrera molt beyla, e pensa que aquella carrera tengues tant tro que vehes a qual si poria venir del trebayl en que era. Esdeuench se que dementre quel gentil anaua per aquella via, tres sauis se encontraren al ixent de vna ciutat. La vn era juheu, e l altre era crestia, e l altre sarrahi. Con foren defora la ciutat, e la vn viu l altre, adonchs se saludaren, e agradablement se acoyliren, e se acompanyaren , e cascu demana al altre de son estament e de sa sanitat, ne qual era sa volentat; e tots tres se acordaren que se anassen deportant per recrear la anima qui era trebaylada del estudi en que hauien estat. Tant anaren los tres sauis parlant cascu de sa creença e de la sciencia qui mostraua^[37] a sos escolans, que sdeuengren en aquella forest per la qual anaua lo gentil; e foren en vn bell prat on hac vna beyla font qui regaua cinch arbres signifficats per los cinch arbres qui son al començament de aquest libre. A la font fo vna molt beyla donceyla,^[38] molt noblement vestida, e caualcaua en vn beyl palafre, lo qual abeuraua^[39] en la font. Los sauis, qui viren los cinch arbres qui eran molt plasents a veher, e viren la dona qui era ab semblant molt agradable, anaren a la font, e saludaren, molt homilment e deuota, la dona; e ella agradablement lur rete lurs saluts.^[40] Los sauis li demanaren son nom, e ella lur dix que ella era Intelligencia; e los sauis la^[41] pregaren quels dixes la natura e les proprietats^[42] dels cinch arbres, ne que signifficauen les letres qui eren escrites en cascuna de lurs flors. La dona lur respos, e dix: Lo primer arbre, en lo qual vehets .xxj. flor, signiffica Deus, e ses virtuts increades essencials, les quals son escrites en aquelles flors, segons que vehets. Aquest arbre ha dues condicions, ensre les altres. La vna es que hom deu atribuir e conexer a Deu, tota hora, la major nobilitat en essencia e en virtuts e en obres; l altre condicio es que les flors no sien contraries les vnes a les altres, ne sien les vnes menys de les altres. Sens que hom no haja conexença de estes dues condicions no pot hom hauer conexença del arbre, ne de ses virtuts, ne de ses obres. § Lo segon arbre ha .xlix. flors on son escrites les .vij. virtuts^[43] del primer arbre, e les .vij. virtuts creades, per les quals los benauyrats van a perdurable benauyrança. Aquest arbre ha dues condicions, ensre les altres. La primera es que les virtuts creades sien majors e pus nobles on^[44] pus fortment signiffiquen e demostren la gran noblea de les virtuts increades; la segona condicio es que les virtuts increades e creades^[45] no sien contraries les vnes a les altres. § Lo terç arbre es de .xlix. flors, en les quals son escrites les set virtuts qui son en lo primer arbre, e son escrits los vicis, qui son .vij. peccats mortals, per los quals los malahits van a foc infernal. Aquest arbre ha dues condicions, ensre les altres. La primera es que les virtuts de Deu no sien concordants ab los vicis; la segona es que tot ço perque^[46] les virtuts de Deu sien mils^[47] signifficades al huma enteniment per los vicis, coue esser afermat; et tot ço que sia contrari a sa major signifficacio dessusdita,^[48] e qui sia menys contraria ensre les virtuts de Deu e los vicis de hom, coue esser negat, salvant les condicions dels altres arbres. § Lo quart arbre es de .xxj. flor, on son escrites les^[49] .vij. virtuts creades. Aquest arbre ha dues condicions, ensre les altres. La primera es que neguna de aquelles virtuts sia contraria a la altre; la segona es que ço en que mils se couenen a esser majors, e a hauer major merit hom per elles, sia veritat, e lo contrari sia falsetat, saluant les condicions dels altres arbres.^[50] § Lo cinque arbre ha .xlix. flors on son escrites les .vij. virtuts creades principals, e los .vij. peccats mortals. Aquest arbre ha dues condicions, ensre les altres. La primera es que les virtuts ne los vicis no s concorden; la segona es que les virtuts qui son pus contraries als vicis sien pus amables, e los vicis qui son pus contraris a les virtuts sien pus ahirables. § Les .x. condicions dessusdites van per dues condicions, ço es, per dos començaments. La vn es que totes les .x. condicions se concorden a vna fi; l altre es que no s contrariejen contra aquella fi. E la fi es amar, e conexer, e tembre, e seruir Deu.§ Per les condicions demuntdites van les flors, qui son començaments e doctrina a endreçar los homens errats qui no han conexença de Deu, ne de ses obres, ne de la creença en que son. E per la conexença d aquests arbres pot hom consolar los desconsolats, e pot hom asuaujar^[51] los trebaylats. E per aquests arbres mortifica hom temptacions, e munda^[52] hom la anima de colpes e de peccats. E per la vtilitat dels arbres, qui fruyt ne sab cuylir, fuig hom a trebayls infinits e ve hom a perdurable repos.^[53] § Cant la dona hac dites aquestes paraules als tres sauis, adonchs pres de eyls comiat, e anassen; e romaseren^[54] los tres sauis a la font, dejus los cinch arbres; e lo vn dels tres sauis comença a suspirar e a dir:^[55] ¡Ha, Deus! ¡E con gran benauyrança seria aquesta, si per aquests arbres podiem esser en vna lig e en vna creença tots los homens qui som; e que la rancor e la^[56] mala volentat no fos en los homens, qui ahiren los vns los altres per desuariacio e per contrarietat de creenses e de sectes; e que enaxi com es vn Deus tan solament, pare e creador e senyor de tot quant^[57] es, que enaxi tots los pobles qui son se vnissen en esser^[58] vn poble tan solament, e que aquells fossen^[59] en via de salut, e que tuyt ensemps haguessen vna fe, e vna lig, e donassen gloria e lahor de nostre senyer Deus! Cogitats, senyors,^[60] quants son los dans qui s seguexen con los homens no han vna secta tan solament, ne quants son los bens qui serien si tuyt hauiem vna fe e vna lig. On con aço sia enaxi, ¿parriaus bo quens asseguessem sots aquests arbres, de costa aquesta beyla font, e que desputassem ço que crehem, segons ço que les flors e les condicions daquests arbres signiffiquen; e pus per auctoritats no ns podem auenir, que assajassem^[61] fins poriem auenir per rahons demostratiues e necessaries? § Cascun^[62] dels sauis tench per bo ço quel altre saui dehia,^[63] e assegrense; e començaren a reguardar les flors dels arbres, e remembraren les condicions e les paraules que la dona hauia dites, e proposaren a tenir la manera en lur disputacio, segons que la dona lur hauia signifficat. § Encontinent que eyls volgren començar a moure questions la vn contra l altre, eyls veheren^[64] venir lo gentil qui anaua per la forest. Gran barba hac, e longs cabeyls; e vench com a hom las, e fo magre e descolorit per lo trebayl de sos pensaments, e per lo long viatge que hauia fet; sos vlls decorrien de lagremes, son cor no cessaua de suspirar, ne sa boca^[65] de planyer. E per la gran angoxa^[66] de son trebayl hac^[67] fet, e volch anar beure^[68] en la font, enans que pogues parlar ne saludar los tres sauis. § Cant lo gentil hac begut en la fontana, e son ale e esperit hagren recobrada^[69] alcuna virtut, lo gentil saluda en son lenguatge, e segons sa custuma, los tres sauis. E los tres sauis li reteren les saluts, dient: Aquell Deus de gloria qui es pare e senyor de tot quant es, e qui ha creat tot lo mon, e qui ressuscitara bons e mals, vos valgue,^[70] eus ajut de vostres trebayls!^[71] § Cant lo gentil hac ohida^[72] la salutacio que ls tres sauis li faheren, e viu los cinch arbres, e legi^[73] en les flors, e viu la stranya captenença dels tres sauis, e lurs stranys vestiments, adonchs comença a pensar, e maraueyla s molt fortment de les paraules que hauia ohides e de ço que vehia. § Beyl amich, li dix vn dels tres sauis, ¿d on venits, ne com es vostre nom? Assats me parets trebaylat e desconsolat per alcunes coses. ¿Que hauets, e per que sots en aquest loc vengut, ne si es neguna cosa de que nos vos puscam consolar^[74] ne ajudar? Sapiam ne vostre coratge. § Lo gentil respos e dix que ell venia de longues terres, e que era gentil, e anaua con a hom exit de son seny per aquella forest; e auentura hauia l amenat^[75] en aquell loc. E recompta la dolor e la pena en la qual era mes.^[76] E car vosaltres me hajats saludat, dient que m ajut Deus qui crea^[77] lo mon e qui ressuscitara los homens, son molt maraueylat de esta salutacio, cor hanc nuyl temps no ohy parlar del Deu que vosaltres dehits, ne de resurreccio atresi no^[78] ohy nuyl temps parlar. E qui resurreccio me poria signifficar ne mostrar per viues rahons, poria gitar de ma anima la dolor e la tristicia en que es. § ¡Con, beyl amich! dix la vn dels tres sauis, ¿e no crehets vos en Deu, ne no hauets^[79]esperança de resurreccio? Senyer, no,^[80] dix lo gentil; e si es cosa que vos me pusquets^[81] signifficar, per la qual la anima mia pusca hauer^[82] conexença de resurreccio, prech vos que ho façats; cor per cert sapiats que la greu^[83] dolor en que son, es per ço cor me veig acostar la mort, e apres la mort no cuyt^[84] esser nuyla cosa. § Cant los tres sauis ohiren e enteseren la error en la qual era lo gentil, e la passio que sostenia per aquella error, adonchs caritat e pietat fo en lo coratge de aquells, e ordonaren com prouassen al gentil Deus esser, e hauer en si bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa, amor, e perfeccio; e que per les flors qui son en los cinch arbres prouassen aquestes coses, per tal que l mesessen en conexença de Deu e de ses virtuts, e en esperança de resurreccio, per alegrar son coratge e per metre lo en via de salut. § E la vn dels tres sauis dix: ¿Qual manera tendrem a prouar aquestes coses? Lo meylor conceyl que nos hauem es que seguescam la manera en la qual nos ha endreçats la dona Na Intelligencia.^[85] Mas si per cascuna de les flors prouam aquestes coses, sera massa longa la materia; on per ayço tendria en bo que per alcunes de les flors ensercassem e prouassem Deus esser, e esser en ell les set virtuts dessusdites, e esser resurrecio. E la vn de vosaltres començ al primer arbre, e prou per aquell; e l altre prou en apres per lo segon arbre; e enaxi, per orde, prouem^[86] per los cinch arbres, e demostrem al gentil ço que li es necessaria cosa a saber. § Los dos sauis tengren per bo^[87] ço quel terç saui dehia, e comença la vn saui a dir: ¿Qual de nosaltres començara primer? Cascu dels sauis honra l altre, e volch donar honor la vn al altre en començar primer; mas lo gentil qui viu que ells sen contènien e alongauen lo començament, prega la vn saui que ell començas, cor molt li agreujaua con tant trigauen a començar ço que ell tant desiraua.

---

1. Parece que el autor siguió el método de la obra arábiga que cita, si no es que quisiese aludir á la primera forma de su mismo tratado que escribió originariamente en árabe, y vertió después al catalán-provenzal.
2. Quiscuna sciencia. Edic. lat. Quaelibet Ars aut facultas.
3. Edic. lat. Indigens inusitatis, et absonis vocabulis.
4. Edic. lat. Tam laicis et rudibus, quam subtilibus et prouectis.
5. Manifestada; e que los vocables sien escrits per raho dels homens lechs.
6. Cor injuria.
7. Qui la.
8. Edic. lat. Diuiditur in quatuor libros partiales.
9. Judeu.
10. En la versión latina de la edición de Maguncia empieza aquí capítulo aparte con el título: De narratione.
11. Edit. lat. Celsitudinem sui status et scientiam.
12. Alcuna.
13. Que l gentil consideraua.
14. Axi.
15. E son cor trist ab suspirs.
16. Dolors.
17. Planyia.
18. Que molt.
19. Aquesta.
20. Si poria.
21. A.
22. Pensas.
23. Forest inabitable.
24. Arbres qui portauen fruyts.
25. E aqui hauia.
26. E molts oceyls.
27. Lo gentil cogita.
28. Riberes.
29. Quant lo gentil fo aqui qui s volch alegrar en les bones odors e en los cants dels auceyls, lo pensament.
30. Cor.
31. Atras.
32. Darien.
33. Neguna.
34. Ses dolors e sos plors e sos trebayls.
35. Entro.
36. Edit. lat. Sicut homo positus extra sensum.
37. Qui era mostrada.
38. Vna dona molt bela e.
39. Beuia.
40. Los rete les saluts.
41. Li.
42. La proprietat.
43. Virtuts no creades.
44. Cor.
45. Ne creades.
46. Que per.
47. Molt.
48. Demuntdita.
49. Les quals son les.
50. La segona es en que molt se couenen esser majors e hauer major virtut hom per elles, sia veritat, e lo contrari sia falsetat, saluant les condicions dels arbres
51. Asuauar.
52. Monda.
53. En la edic. lat. de Maguncia, que en su tomo II comprende esta obra, se leen los siguientes párrafos, que no están en ninguno de los códices que se confrontan: «Ait ergo Sapientia: Modum investigandi per has Arbores oportet esse talem, scilicet, quod intellectus volens investigare primo consideret has quinque Arbores, et quomodo quaelibet Arbor habeat suos proprios flores; et consideret secundo, quod quaelibet Arbor singularis cum suis propriis floribus habeat duas conditiones proprias; quae duae conditiones propriae debent regulare intellectum, qui per Arborem investigat, ut sciat cum illis conditionibus in suo proposito flores illius Arboris, secundùm quod vult investigare, rectè et justè deducere ad conclusionem, quam inquirit, affirmativè, vel negativè: et oportet ultrà, quod visis floribus alicujus Arboris et illis deductis per conditiones suae propriae Arboris intellectus semper respiciat ad duo principia, quae sunt praeter Arbores in praedicta figura; quae duo principia sunt communnia omnibus quinque Arboribus, et omnibus conditionibus illarum quinque Arborum: tali modo, inquam, respiciat intellectus, quod nullatenus Arbor nec ejus flores nec simul ejus conditiones illis duobus exterioribus principiis contradicant, nec omnes conditiones Arborum in simul, nec aliquarum, nec quaelibet per se; sed flores omnium Arborum et eorum conditiones ad speculum illorum duorum exteriorum principiorum reducantur, ita, quod omnis deductio siat et dirigatur per illa, et ad illa duo exteriora principia, et illa duo principia dirigantur ad finem principalem; ut patet in praehabita figura.»
54. Romangueren.
55. E dir.
56. Ne la.
57. De quant.
58. Volguessen esser.
59. Aquell fos.
60. Senyors, dix lo saui.
61. Assajem.
62. Cascu.
63. Que l saui dix.
64. Viren.
65. Boqua.
66. La angoxa.
67. Hague.
68. Boure.
69. Cobrada.
70. Vayla.
71. Dient que l Deus de gloria qui era pare e senyor de tot quant es, e qui hauia creat tot lo mon, e qui ressuscitara bon e mals, li valgues e l consolas e li ajudas de sos trebayls.
72. Lo gentil ohy.
73. Ligi.
74. Puxam conceylar.
75. Menat.
76. En la qual temptacio lo hauia mes.
77. Ha creat.
78. Resurreccio no.
79. Ne hauets.
80. No fa.
81. Puscats.
82. Pusqua enclinar a hauer
83. Gran.
84. Veig.
85. La dona de Intelligencia.
86. Que prouem.
87. Tengren en bo.