Libre del gentil e los tres savis/Primer libre/Del primer arbre

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Del prolech Primer libre - Del primer arbre
Libre del gentil e los tres savis
Del segon arbre


COMENÇA LO PRIMER LIBRE QUI ES

de deu e resureccio


Del primer arbre


DE BONEA E GRANEA




D
IX lo saui: Maniffesta cosa es al huma enteniment que be e granea se couenen ab esser; cor aytant con lo be es major, de aytant se coue mils ab essencia, o ab virtut, o ensemps. E mal e poquea, qui son contraris a be e a granea, se couenen ab no esser; cor aytant con lo mal es major, d aytant se coue mils ab menor esser que ab major. E si ayço no era enaxi, e era lo contrari, seguir sia que tot hom naturalment amaria mes no esser que esser, e mes mal que be; e amaria mes menor be que major, e menor esser que major; e aço no es ver, segons que raho ho demostra al huma

enteniment, e que la vista corporal ho presenta en les coses visibles. § Senyer, dix lo saui al gentil, vos vehets que tot lo be qui es en les plantes, e en les coses viuents, e en totes les altres coses del mon, es termenat e finit; on si Deus no era res, seguir sia que nuyl be no s couengues ab esser infinit, e que tot lo be qui es se couengues ab esser finit e termenat, e esser infinit e no esser se couenrien. On con finit be se couenga ab menor esser, e infinit be se couenga ab major esser, e aço per ço cor infinitat e granea se couenen, e finitat e poquea se couenen; per aço es signifficança e demostracio que si be finit, qui es menor e qui s coue ab no esser, es en esser, quant molt mes, sens tota comparacio, coue que sia vn infinit be qui sia en esser: lo qual be es, beyls amichs, nostre senyor Deus, qui es sobira be e tots bens, sens l esser del qual se seguirien totes les inconueniencies damuntdites.


DE BONEA E GRANEA



SI eternitat no era nuyla cosa, couenrria que tot ço qui es hagues començament; e si tot ço qui es hauia començament, seguir sia que començament sos començament a si mateix; e aço, beyls amichs, dix lo saui al gentil, vos vehets que raho no ho consent. Cor tot ço qui ha començament coue que prena començament de alcuna cosa qui no haja començament ne fi, la qual cosa es lo Deu de gloria, lo qual nos vos signifficam per estes paraules: Vos vehets que lo cel es mouible, e va entorn, dia e nit, a la terra; on tot ço qui es mouible coue que sia termenat e finit en sa quantitat; e per aço vehets que la quantitat d aquest mon es finida. § On con eternitat se descouenga ab començament e ab fi, cor si començament e fi hauia no poria esser eternitat, per aço es demostrat que eternitat molt mils se coue ab granea qui sia infinida, que ab lo mon qui ha quantitat finida e termenada. E enaxi con la quantitat del mon se coue ab termenacio, se coue ab començament; e couenrrias ab fi, ço es, ab no esser, si no l sostenia la granea eternal infinida que li ha donat començament. On con aço sia enaxi, donchs, per aço es demostrat que la eternitat, qui s coue mils ab granea infinida que finida, es lo Deus que nos ensercam.


DE ETERNITAT E PODER



CERTA cosa es que eternitat e poder se concorden ab esser, cor si ço qui es eternal no hauia poder de esser eternal, seguir sia que per defayliment de poder no fos eternal. E si eternitat no hauia per son poder mateix esser eternal, e no era sustentada en son esser per alcun poder qui no fos eternal, seguir sia que major poder fos en les coses qui han començament, que en ço qui es eternal, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es prouat Deus esser, lo qual es eternal per son poder mateix; del qual poder ix influencia e gracia a les animes dels homens e als angels en durar eternalment. § Lo gentil respos e dix que possible cosa era que lo mon fos eternal, e que hagues de si mateix poder a esser eternal. Mas lo saui destrohi sa raho, en quant dix[1] que enaxi con lo mon, per defayliment de poder, defayl[2] a hauer quantitat infinida, enaxi, per defayliment de son poder, se descoue[3] sa quantitat termenada e finida ab eternitat qui no ha fi ne començament.


DE PODER E SAVIESA



VERA cosa es[4] que poder e sauiesa se couenen ab esser; cor, sens poder, sauiesa no hauria con pogues esser. On enaxi con poder[5] e sauiesa se couenen ab esser, lurs[6] contraris, ço es, defayliment de poder e ignorancia, se couenen ab no esser; cor si s couenien ab esser, seguir sia que poder e sauiesa se couenguessen ab no esser. E si ho fahien, naturalment desijarien les coses qui han poder e sauiesa que haguessen defayliment de poder e ignorancia, per ço que haguessen esser; e aço no es ver. On si defayliment de poder e de ignorancia son en esser, jatsia[7] que s couenguen[8] ab no esser, quant mes se coue que poder e sauiesa hajen esser en alcuna cosa en la qual no haja defayliment de poder, ne no hi sia ignorancia; la qual cosa es Deu, cor en totes les altres[9] coses hi ha defayliment de acabat poder e de acabada sauiesa.


DE SAVIESA E AMOR



SAVIESA e amor se couenen ab esser, cor on mes la sauiesa sab en l esser,[10] la amor mes pot amar aquel esser. Per altra manera sauiesa e amor se descouenen ab esser, cor la sauiesa sab l esser que la amor desama. E tal cosa sab sauiesa que la amor no volria que la sauiesa ho sabes; e tal cosa sab sauiesa que es digna de esser amada que la amor la desama; e tal[11] cosa sab sauiesa que es indigna de esser amada que la amor la ama. § Per altra manera sauiesa e amor se descouenen en esser, cor ço que la sauiesa no pot saber, la amor ho pot amar per lum de fe; e tal cosa sabria sauiesa per atemprada volentat, que no pot saber per sobre gran feruor o per sobre poca volentat. On con sauiesa e amor se couenguen ab esser, es contrariejen[12] en esser, si aytal sauiesa e amor han esser en esser huma,[13] quant mes coue que hajen esser en alcuna altra cosa en la qual se couenguen e que no s contrasten; la qual cosa es Deu. E si Deus res no era, seguir sia que sauiesa e amor no s couenguessen mils ab esser on no s poguessen contrastar, que ab esser on se poguessen contrastar;[14] e aço es impossibil, per la qual impossibilitat es prouat que Deus es.


DE AMOR E PERFECCIO



AMOR e perfeccio se couenen ab esser; e esser e perfeccio se couenen, e no esser e defayliment se couenen.[15] On si no esser e defayliment se couenen ab esser e ab accabament[16] en hom e en les altres coses qui son en lo mon, quant mes, sens tota comparacio, se coue que esser e accabament[17] se couenguen en alcuna cosa[18] on no sia no esser ne defayliment. E si aço no era enaxi, seguir sia que esser e accabament no s porien couenir en nuyla cosa sens que no hi fos lur contrari, ço es, no esser e defayliment; e aço es impossibil, per la qual impossibilitat es donada demostrança al huma[19] enteniment que Deus es, en lo qual no hi ha[20] no esser ne defayliment, e en lo qual es esser e accabament; e en hom e en totes les altres coses hi[21] ha no esser en quant no foren temps fo, e es hi deffayliment[22] en quant no hi ha[23] tot accabament, e es hi alcun accabament en quant son en esser, lo qual esser es accabament a esguardament de no esser.[24] § Si no fos alcun esser en lo qual amor e perfeccio se couenguessen sens no esser e deffayliment, naturalment amor amara aytant deffayliment con perfeccio, pus sens deffayliment no pogra hauer esser ne compliment, e aço no es ver. E per aço eus es signifficat[25] que Deus es, en lo qual amor e esser e perfeccio se couenen en esser sens no esser e deffayliment. E aço perque amor e perfeccio se couenen en l esser on ha priuacio, ço es, no esser e deffayliment, es per la influencia, ço es, per la abondança de Deu qui s coue ab esser e perfeccio sens no esser e deffayliment.[26] § Per[27] les sis flors damuntdites hauen prouat e signifficat Deus[28] esser, e prouant Deus esser, hauem prouat en ell esser les flors damuntdites, sens les quals Deus no poria hauer esser. On com ell sia Deu, de necessitat se segueix que les flors sien, ço es, ses virtuts; on enaxi com hauem prouat Deus esser per les flors damuntdites, enaxi ho poriem prouar per les altres flors del arbre. Mas con nos volem fer aquest libre con pus abreujadament podem, e com hauem a prouar ressurreccio, per aço no cal[29] que per les altres flors de aquest arbre exemplifiquem Deus esser. E per cinch flors de aquest arbre volem prouar ressurreccio, la qual poriem prouar per les altres flors qui son en l arbre. Empero, en quant la essencia de Deu no dehym que les flors del primer arbre hajen nuyla diuersitat; mas en quant esguardament de nosaltres, vera cosa es que a nostre enteniment se mostren diuerses per diuersitat de obres.


DE BONEA E ETERNITAT



LA bonea de Deu es eternal, e la eternitat de Deu es la bonea de Deu. On con eternitat sia molt major be que ço qui no es eternal, si Deus ha creat lo cors del hom a esser perdurable, major bonea es la fi, ço es, la raho perque Deus ha creat cors huma,[30] que no seria si lo cors hauia fi, ço es, no esser, e que puxes[31] no fos. On con aço sia enaxi, si lo cors del home ressuscita, e dura tostemps apres la ressurreccio, la bonea de Deu e la sua eternitat ne seran signifficades en major nobilitat e en major obra. E cor segons les condicions dels arbres, a Deu coue esser coneguda major nobilitat, per aço coue de necessitat, segons la diuinal influencia eternal, que sia ordenat que per aquella influencia venga gracia e benediccio al cors huma, per la qual haja ressurreccio, e que sia perdurable[32] per tots temps.


DE GRANEA E PODER



EN natura se couenen granea e poder, con per natura, vn gra de sement[33] retorna la herba o l arbre de son linyatge; mas empero no retorna aquell arbre mateix,[34] mas altre arbre. Aço mateix se segueix de la generacio dels homens, e de les besties, e de les aus,[35] cor per natura ix hom de hom e de fembra per generacio, e vna bestia de altre, mas no retorna aquell home mateix qui mor, ne aquella bestia mateixa, ans altre hom e altra bestia. On si natura hagues tan gran poder que aquell home mateix, e aquella bestia mateixa, e aquell arbre mateix qui mor pogues retornar viu, major poder hagra que no ha. On si Deus no ressuscitaua a aquel home mateix qui mor, no demostraria que son poder fos major que l poder de natura; on con son poder sia major que l poder de natura, si no feya ço perque son poder fos vist major que ceyl de natura, seria contrari a son poder mateix, sa amor, e sa perfeccio, e sa bonea, e sa sauiesa, e les altres flors dels arbres,[36] e aço es inconvenient. Per la qual inconueniencia es maniffestat que resurreccio sera, e que lo teu cors mateix ressuscitara a maniffestar que Deus ha major poder que natura. § Cant lo gentil hac oides aquestes paraules, e remembra les altres probacions damuntdites, sa anima, qui era torbada,[37] se comença a esclarir, e son coratge se comença a alegrar, e per aço demana al saui si les besties ne les aus ressuscitarien. E lo saui respos e dix que no, per ço cor les besties ne les aus no vsen de raho, ne de libre arbitre; e si ressuscitauen, Deus faria contra sa[38] justicia e sa sauiesa,[39] e aço es contra les condicions dels arbres.


DE ETERNITAT E SAVIESA



SEGONS que ja hauem dit, eternitat e poder se couenen, e poder e sauiesa se couenen; e per aço coue s de necesitat que eternitat e sauiesa se couenguen, cor si s contrariejauen[40] en Deu, couenrria s que eternitat fos contra lo poder qui s coue ab sauiesa, e la sauiesa fos contra la eternitat qui s coue ab lo poder, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es maniffestat que eternitat[41] e sauiesa se couenen; per la qual couinença[42] se maniffesta que Deus sab si mateix eternalment saui en justicia, cor si s sabia[43] injust no s poria saber eternalment saui. On com molts sien los homens mals, los quals Deus no puneix en est mon; e con molt sant home en est mon, per amor de Deu e per obres de caritat e de justicia, fassen penitencia, e sostenguen fam, set, calt,[44] fret, turments, mort, e en est mon no n sien guardonats, per aço es signifficada resurreccio; cor enaxi con hom es aquella cosa qui fa en est mon be o mal, enaxi justicia deu guardonar o punir cosa qui sia hom, la qual cosa no seria hom si era menys de cors huma; ne justicia no s couenrria ab les flors d est arbre, e les flors serien contraries les vnes a les altres si no fos resurreccio.


DE PODER E AMOR



SENYER, dix lo saui al gentil, aytant com la amor qui es en home vol voler,[45] aytant pot amar; mas aytant com pot voler no pot hauer; e per aço es demostrat que son voler[46] pot mes amar que hauer ço que vol amar. On si en hom poder e amor se couenguessen enaxi que tot ço que la volentat pogues voler, pogues hauer, seguira s major concordança e major perfeccio e major egualtat esser en hom,[47] que no es con[48] lo voler no ha poder de hauer tot ço que pot voler. On con major concordança, e major perfeccio, e major egualtat se couenguen mils ab esser, que menor concordança, perfeccio e egualtat, segueix se que si en esser es menor concordança, perfeccio e egualtat, que hi sia major concordança, perfeccio e egualtat.[49] E si aço no era enaxi, seguirsen hia inconueniencia entre esser e major, e couenria s mils menor, e deffayliment, e desegualtat ab esser, que major, egualtat e perfeccio, e aço es impossibol; cor si era possibil, major e no esser se couenrrien, e menor e esser, e aço es inconuenient. Per la qual inconueniencia es signifficat que alcuna cosa coue esser de necessitat en la qual poder e amor se couenguen egualment, e que la amor hi pusca voler e hauer tot ço que lo poder hi pot voler;[50] e aquella cosa tan solament coue esser Deu,[51] car nuyla de les altres coses no poria tant hauer com pot voler.


DE SAVIESA E PERFECCIO



ON pus perfeta es la obra, major signifficança dona de la sauiesa del maestre qui la ha feyta. On si Deus ha creat hom per entencio que ressuscit, e que sia durable,[52] pus nobla entencio ha hauda Deus en[53] crear hom, que no hagra si l hagues creat a entencio que no fos durable.[54] E on pus noble es la entencio e ha major esguardament, major obra demostra;[55] e per la majoritat e la nobilitat de la obra es pus fortment signifficada major sauiesa en lo maestre. On con segons la condicio del primer arbre, hom deja donar[56] la major nobilitat a Deu, e per la major nobilitat es signifficada resurreccio, per aço resurreccio es prouable e demostrable.[57] § Cant[58] lo saui hac prouat al gentil Deus esser, e hauer en si les flors del primer arbre, e hac prouat que resurreccio coue esser, adonchs comença l altre saui a prouar aquestes coses matexes per lo segon arbre, e elec alcunes de les flors a prouar aquelles coses matexes que l primer saui hac prouades per lo primer arbre.


  1. Sa raho, e dix.
  2. Defaylia.
  3. Descouenia.
  4. Edit. lat. Manifestum est.
  5. Esser; cor poder.
  6. E ab lurs.
  7. Jatzsia aço.
  8. Couengues.
  9. Totes altres.
  10. Edit. lat. Sapientia plus scit existere.
  11. E que tal.
  12. Couenguen.
  13. Han esser en esser vna.
  14. Contrestar ab esser.
  15. Se couenen en est mon. Edit. lat. Non esse, seu priuatio et defectus insimul concordant.
  16. Edit. lat. Cum esse et perfectio.
  17. Edit. lat. Quod esse et perfectione.
  18. En esser alcuna cosa.
  19. Humanal.
  20. No ha.
  21. Coses ha.
  22. E si defayliment.
  23. No han.
  24. Edit. lat. Quod esse comparatum ad non esse potest dici perfectio.
  25. Aço esser es signifficat.
  26. En la edición latina de Maguncia se traduce así este párrafo: Hoc antem, per quod amor et perfeccio conueniunt in esse, in quo existunt defectus et priuatio seu non esse, est propter influentiam, hoc est, propter abundantiam et perfectionem Dei, qui existit in esse et perfectione sinè aliqua priuatione vel defectu.
  27. En la citada edición de Maguncia empieza aquí capítulo aparte con el título de Quod sit resurrectio.
  28. Prouat Deus.
  29. Qual.
  30. Humanal.
  31. Puys.
  32. Durable.
  33. Semença.
  34. Retornara la obra o l arbre de son linyatge, mas empero no retornara aquel arbre mateix.
  35. E dels oceyls.
  36. Del arbre
  37. Edit. lat. Quae erat obumbrata nube ignorantiae.
  38. La sua.
  39. E sauiesa.
  40. Contrariauen.
  41. Que la eternitat.
  42. Conueniencia.
  43. Si sabia.
  44. Calor.
  45. Edit. lat. Potest velle.
  46. Edit. lat. Quod velle hominis.
  47. En esser hom. Edit. lat. In esse hominis.
  48. Cant.
  49. Que esser sia major concordança, perfeccio, egualtat
  50. Tot ço que hi pot voler.
  51. Aquela cosa coue esser tan solament Deu.
  52. Edit. lat. Durabilis in aeternum.
  53. A.
  54. Edit. lat. Cum intentione, ut homo non resurgeret, et non esset durabilis in aeternum.
  55. Edit. lat. Et quo majorem habet speculationem, eo majorem operationem demonstrat.
  56. Edit. lat. Attribuere.
  57. Edit. lat. Resurrectio vobis est demonstrata seu significata.
  58. Con.