Libre del gentil e los tres savis/Primer libre/Del segon arbre

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Del primer arbre Primer libre - Del segon arbre
Libre del gentil e los tres savis
Del terç arbre





Del segon arbre



DE BONEA E FE



BONA cosa es fe, cor per fe creu hom, e ama ço que l enteniment no pot entendre: e si fe no era nuyla cosa, no amaria hom, pus no la enteses.[1] On con hom no pusca entendre totes coses, e con l enteniment sia endreçat a entendre per fe, per ço cor[2] per fe ama hom ço que no enten, e en quant hom ho ama e no ho enten, hom ho desira entendre; e per ço cor ho desira entendre, hom ho enten, enans que no faria si no ho desiraua, per aço es maniffestat que bonea e fe se couenen. E cor descreença qui descreu la veritat[3] que l enteniment no pot entendre, sia mala cosa, per ço cor es contraria a fe qui es bona cosa,[4] per aço es signifficat que si Deu es, la fe qui l creu n es major e meylor,[5] e la descreença qui l descreu n es menor e pijor;[6] e major contrarietat n es[7] entre fe e descreeença,[8] que no seria si Deus res no era. On con segons la condicio[9] del cinque arbre,[10] la major contrarietat qui sia entre virtut e vici se couenga mils ab esser, que la menor, a signifficar major virtut e[11] major vici, per ço que la virtut sia pus amable, e lo vici pus ahirable, per aço es signifficat e maniffestat que Deus es; cor si Deus res no era, seguir sia que ço per que virtut e vici menys se descouenguessen e s[12] diuersificassen, se conuengues[13] mils ab esser, que ço on mes se desuariejassen[14] e s contrariejassen.[15] E si aço era enaxi, seguir sia que virtut no n fos tant amadora, ne vici tant ahirable. On con ço per que virtut sia pus amada e vici pus desamat se couenga[16] ab esser, e e lo contrari ab no esser, per aço Deus es maniffestable[17] al huma enteniment, per lo qual l esser diuinal fe, e lo contrari de fe ne son pus diuerses e pus contraries.[18]


DE GRANEA E ESPERANÇA



AYTANT con hom ha major esperança en Deu, aytant es mes signifficant[19] la esperança[20] que en Deu ha granea de bonea,[21] eternitat, poder, sauiesa, amor, perfeccio, misericordia, justicia e de les[22] altres virtuts qui a Deu se couenen. On si en Deu no era granea qui fos en estes virtuts[23] damuntdites, en la esperança no seria multiplicada granea qui hagues esperança en les virtuts de Deu,[24] enans se seguiria que aytant con hom hagues major esperança en les virtuts de Deu,[25] que aytant sa sperança fos mes dessemblant e contraria a les virtuts de Deu. E encare que sen seguiria[26] altra inconveniencia, ço es a saber, que esperança se conuenrria mils ab major quantitat per ço qui no es, e ab menor per ço que es, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es maniffestat que en Deu ha granea, ço es a saber, infinitat de bonea, eternitat, poder, sauiesa, amor, perfeccio, misericordia, justicia; e per la granea son signifficades en Deu esser aquestes virtuts matexes, cor sens elles no hi poria esser la granea demuntdita.


DE ETERNITAT E CARITAT



A hom se coue que haja caritat, ço es, amor a Deu, per ço cor Deus es eternal. On si hom es ressuscitat, e per la influencia de la eternitat de Deu hom eternalment es durable en gloria, pus amable es la eternitat de Deu per le caritat que hom ha a Deu, que no fore si hom no fos ressuscitable e fos finit. E cor la major concordança que sia entre eternitat e caritat, se coue ab esser, segons la condicio de est arbre; e la menor concordança contraria a la major se couenga ab no esser; e esser e caritat se couenguen, e no esser e falsetat, per aço es maniffestada resurreccio esser, sens la qual caritat ne eternitat no signifficarien tan gran concordança esser entre Deu e creatura, con fan si resurreccio es.


DE PODER E JUSTICIA



PODER e justicia se couenen ab eternitat; cor enaxi pogra Deus jutjar eternalment creatura, si la creatura pogues esser sens començament, con la pora jutjar eternalment si la creatura es sens fi. On si resurreccio no era, seria signifficat que si creatura pogues esser sens començament, que Deus no pogues usar de justicia en ella eternalment. On a donar signifficança que Deus pogra usar de justicia eternalment sens començament en creatura, si la creatura pogues esser eternal sens començament, la sauiesa e la volentat e la perfeccio e les altres virtuts diuines han ordenat que resureccio sia, e que justicia haja poder de conseruar lo cors eternalment, jatsia turmentat, e que sia durable, per ço que en ell justicia vs. E cor lo poder[27] e la justicia de Deu ne sera[28] mils demostrable, per aço, segons les condicions dels arbres, resurreccio es demostrable.


DE SAVIESA E PRUDENCIA



PRUDENCIA es libertat de coratge qui sab e vol elegir be e esquiuar mal, o[29] elegir major be e esquiuar menor mal. On con prudencia se couenga[30] ab esser virtut, per[31] la proprietat damuntdita, quant mes coue esser couinença[32] entre sauiesa e esser virtuts,[33] sens que la[34] sauiesa sia occasionada a esser sauiesa per eleccio de be, e per esquiuar mal, o per elegir major be, e esquiuar major mal; cor en quant eleccio de aquets contraris damuntdits, se coue ab no esser, e defayliment de eternitat ab prudencia. E empero jatsia que prudencia se couenga ab no esser e ab imperfeccio, prudencia es. On si prudencia es, quant mes coue esser sauiesa on no sia conueniencia de no esser ne de imperfeccio;[35] cor si no era, seguir sia que sauiesa e perfeccio no s couenguessen ab esser, e prudencia e imperfeccio[36] couenrrien se ab esser, e aço es impossibil que ço qui es de menor nobilitat se couenga mils ab esser, que ço qui es de major nobilitat; con sia cosa que esser e major nobilitat se couenguen, e no esser e menor. On con aço sia enaxi, per aço es signifficat que sauiesa es en esser; la qual sauiesa es Deu, cor[37] nuyla altra sauiesa no es sens imperfeccio, qui s coue ab no esser.


DE AMOR E FORTITUDO



EN coratje de hom se couenen[38] amor e fortitudo, cor per amor es noble coratge, forts contra maluestad e engan, lo qual es desamat[39] per amor qui ama cortesia e ensenyament. On si amor te en hom tan forts coratge noble contra vicis, e hom es creatura, e mortal, e ha en si molts[40] defayliments, quant mes se coue que en Deu sia amor, per la qual amor Deus sia amador de be e esquiuador de mal. E si aço no era enaxi, seguir sia que hom fos pus noble en amar, e en ahirar, e en força, que Deu,[41] e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es feyta signifficança al humanal[42] enteniment que en Deu es amor.


DE PERFECCIO E TEMPRANÇA



TEMPRANÇA esta[43] en lo mitg de dos estrems; e per aço es signifficat que temprança se pot couenir ab imperfeccio, en quant es possibil cosa que per intemprança, entre los dos estrems damuntdits, no sia mitja. On si temprança se coue ab esser e ab perfeccio, estant termenada en mitg de dos estrems contraris, e a ella contraris, quant mes alcuna perfeccio coue esser, sens que no sia entre estrems,[44] e que sia infinida en bonea, granea e en les altres flors del primer arbre. E si aço no era enaxi, seguir sia que temprança se couengues mils ab esser, estant entre dos estrems quis couenen ab imperfeccio e ab no esser, que perfeccio, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficada la perfeccio, qui es Deu, la qual perfeccio no s coue a nuyla cosa sino a Deu. §[45]Lo cors huma, en quant ha començament e es mortal, esta en lo mitg de començament e de fi. On si l cors no es ressuscitat, temprança se couenrra ab menor perfeccio, e couenguera s ab major, si resurreccio fos; e on la temprança fora ab major perfeccio, major signifficança donara de la perfeccio de Deu qui la ha creada. E cor la signifficança qui dona major demostrança de la perfeccio de Deu, sia couinent a esser atorgada e amada, per aço resurreccio es couinent cosa a esser demostrable e amable.


  1. Edit. lat. Ex quo illud non intelligeret.
  2. Per fe, cor.
  3. Edit. lat. Et cum infidelitas quae non credit veritatem.
  4. Edit. lat. Quae convenit cum bonitate.
  5. Edit. lat. Sit major, melior et nobilior.
  6. Edit. lat. Sit minor, pejus et ignobilior.
  7. Ne seria.
  8. Fe, veritat e descreença.
  9. Les condicions.
  10. Dels cinch arbres.
  11. Per.
  12. E.
  13. Couenguessen.
  14. Descouenguessen. En otro códice: Desuariassen.
  15. Contrariassen.
  16. Couenguen.
  17. Maniffestat.
  18. Edit. lat. Magis inter se sunt contraria et diversa.
  19. Signifficada quant. En otro códice: Signifficada.
  20. Edit. lat. Tanto magis sua spes significat.
  21. Granea, bonea.
  22. E les.
  23. On si en Deu no eren estes virtuts.
  24. Edit. lat. Magnitudo, quae poneret spem in supradictis virtutibus Dei.
  25. Edit. lat. In divinis dignitatibus.
  26. Seguira.
  27. Cor poder.
  28. Ne sia.
  29. E.
  30. Sia e s couenga.
  31. Ab esser per.
  32. Conueniencia.
  33. Ver.
  34. Cor sens la.
  35. Perfeccio.
  36. Perfeccio.
  37. Car.
  38. Coue.
  39. Desamar.
  40. E ha molts.
  41. Edit. lat. Quod homo esset nobilior in diligendo et desiderando et in fortitudine, quam sit Deus.
  42. Huma.
  43. Est.
  44. Edit. lat. Quanto magis convenit, esse aliquam perfectionem, absque eo, quod existat inter aliqua extrema.
  45. En la edit. lat. al emperzar el párrafo, se lee: Eodem flore demonstratur resurrectio sic: corpus humanum, etc.