Libre del gentil e los tres savis/Primer libre/Del terç arbre

Afegeix enllaços
De Viquitexts




Del terç arbre



DE BONEA E GLOTONIA



DIX l altre saui: Bonea e gulositat se contrasten en l esser en que son; cor la bonea conserua l esser, e la gulositat la corromp; empero en vn subject mateix son.[1] On si bonea, qui es virtut, e gulositat, qui es vici, se couenen en esser huma, quant mes se coue que bonea sia en alcuna cosa on no sia vici, ne pusca esser vici; cor si no ho era, seguir sia que no[2] fos tan gran contrarietat entre be e mal, con es si be es en alcuna cosa hon no sia mal.[3] E cor la major contrarietat qui es entre be e mal sia atorgadora, per aço es donada signifficança que Deus es, cor si Deus res no era, menor contrarietat seria entre be e mal. E si esser se coue mils ab menor contrarietat de be e de mal, que ab major, possibil cosa es que be e mal pusquen esser vna cosa matexa,[4] e cor[5] aço sia impossibil, per aço es signifficat Deus esser.


DE GRANEA E LUXURIA



AYTANT com luxuria es major, aytant es major peccat; e on lo peccat es major, mes se descoue ab esser. E si aço no era enaxi, seguir sia que castetat no s couengues ab esser, ne luxuria ab no esser, e aço es inconuenient; per la qual inconueniencia es signifficada granea esser en Deu; cor si granea pot esser en luxuria e en peccat, qui s couenen ab no esser, quant mes se coue que granea diuina sia en Deu, qui s coue ab esser. § Si en Deu no era granea de justicia ¿qui poria punir hom per gran luxuria? Ne si resurreccio no era, gran luxuria ¿en qui seria punida? E si en hom pot esser gran injuria per gran luxuria, quant mes pot esser en Deu gran justicia per gran bonea, eternitat, poder, sauiesa, amor e perfeccio. On con aço sia enaxi, donchs, per totes aquestes rahons damuntdites, sapies gentil, que es signifficat que en Deu ha granea, e que resurreccio es esdeuenidora; car si no ho era, seguirsen hien[6] totes les inconueniencies damuntdites.


DE ETERNITAT E AVARICIA



AVARICIA e larguea son contraris, e larguea e eternitat se couenen; e per aço auaricia e eternitat son contraris. On si resurreccio es,[7] la justicia de Deu punira[8] corporalment, e esperitualment,[9] e eternalment sens fi[10] lo home auar qui mor en peccat de auaricia; e si resurreccio no es, no l punira sino esperitualment. E cor major puniment es corporal e esperitual, que esperitual tan solament, per ço que lo puniment sia major, e que eternitat e larguea se couenguen mils contra colpa e auaricia, per aço es feta signifficança de resurreccio.[11] § Si de ço per que les virtuts de Deu se couenen mils contra los vicis qui son en hom, no era feyta signifficança necessaria, seguir sia que no fos impossibil cosa a esser concordança entre les virtuts de Deu e los vicis qui son en creatura, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que de necessitat es feyta signifficança necessaria en ço per que mes es signifficada concordança[12] entre les virtuts de Deu a vsar de creatura contra ls vicis qui son en home.


DE PODER E ACCIDIA



ACCIDIA desama be comu[13] e be especial; e per aço accidia es contraria a caritat, qui ama be comu e be especial. E cor poder e caritat se couenen, couen se que poder e accidia se descouenguen; car si no ho fahien seguir sia que caritat no s couengues ab poder, o que no s contrariejas ab accidia. On con poder e caritat se couenguen, e poder e accidia se descouenguen, si accidia ha poder de desamar be,[14] e ha poder de amar lo mal, qui es contrari al be, quant mes coue esser alcuna caritat qui haja tan gran conueniencia[15] ab poder, que pusca amar be sens que no pusca amar mal. On con aytal caritat e aytal poder no pusca esser en nuyla altra cosa sino en Deu, per aço Deu es demostrable,[16] en lo qual coue esser lo poder e la caritat damuntdita, en lo qual no porien esser, sens que Deus no fos alcuna cosa.[17]


DE SAVIESA E SUPERBIA



SUPERBIA e ignorancia se couenen, cor home erguylos, cant cuyda esser pus honrat e pus noble per erguyl, adonchs es pus vil e menyspreat de les gents. E per aço ignorancia e erguyl se couenen; e cor erguyl se coue ab ignorancia, qui es contrari de sauiesa, per aço es contrarietat entre sauiesa e superbia. On con ignorancia se couenga ab menoritat e ab no esser, e sauiesa se couenga ab majoritat e ab esser, per aço es donada signifficança que sauiesa es en alcun esser en lo qual no pusca esser erguyl ne ignorancia; cor si no ho era, seguir sia que sauiesa no s couengues mils ab esser que erguyl e ignorancia. On con sauiesa no s pusca couenir en nuyla cosa on sia possibilitat de ignorancia, sino en esser on sia perfeccio de bonea, poder e amor, per aço es signifficat que en Deu es sauiesa.


DE AMOR E ENVEJA



AMOR e justicia se couenen, e cor enueja se coue ab injuria, qui es contraria a justicia, per aço es inconueniencia entre amor e enueja. On con la amor sia be, e la enueja sia mal, per aço coue atorgar la major contrarietat, per la[18] qual be e mal son pus contraris; cor atorgar aytal contrarietat, es atorgar major concordança esser entre amor e justicia, contra enueja e injuria; e es atorgar que major merit ha hom per hauer major amor e justicia, e major colpa per major enueja e injuria, que per menor.[19] On negar resurreccio esser, es negar major concordança d amor e justicia, e major merit e major colpa e major pena. On com negar aquestes coses sia inconuenient cosa, segons les condicions dels arbres, per aço resurreccio es maniffestada a la humana intelligencia.


DE PERFECCIO E IRA



IRA e caritat son contraris, e caritat e perfeccio se couenen; on per aço se segueix que perfeccio e ira sien contraris; cor si no ho eren, seguir sia que caritat e ira se couenguessen; e si s couenien, possibil cosa seria que dos contraris fossen vna cosa matexa,[20] e aço es impossibil; cor si diuerses coses concordants no poden esser vna cosa matexa, en quant son diuerses e estants diuerses, jatsia que sien concordants, e sien en menys de contrarietat, quant menys coses diuerses, contrariants, e no concordants, poden esser vna cosa matexa.[21] E si caritat e ira podien esser vna cosa matexa, no essent contraria ira a perfeccio, seguir sia que possibil cosa fos que caritat e ira, e que caritat e perfeccio se couenguessen e s descouenguessen egualment en lo sobject a esser vna cosa matexa. On con en lo sobject perfeccio e caritat creada se couenguen per manera de conjunccio, e caritat e ira se descouenguen per manera de disjunccio, per aço es signifficat que perfeccio e ira donen signifficança de resurreccio. Cor si resurreccio es, pus contraria n es la ira çontra la perfeccio de Deu, en quant la ira per imperfeccio, ab qui ha concordança, sera pus punida, que no fora si resurreccio no fos.[22] E on pus la ira haura major puniment, per ço cor se coue ab lo contrari de perfeccio, aytant sera demostrant pus fortment la perfeccio de Deu. On si Deus no fahia ço per que sa perfeccio fos pus demostrable, seria contrari a sa perfeccio matexa, e aço es impossibil cosa, per la qual cosa es maniffestada resurreccio esser. § Cant[23] lo saui hac prouades e signifficades al gentil les rahons damuntdites per lo terç arbre, adonchs l altre saui comença a prouar per lo quart arbre.[24]


  1. ↑ Esser han.
  2. ↑ No n.
  3. ↑ Cosa que no sia mal. Edit. lat. Si bonum existat in aliqua re, in qua malum nullo modo potest reperiri.
  4. ↑ Edit. lat. Esset possibile, quod bonum et malum sinè aliqua differentia essent idem.
  5. ↑ Con.
  6. ↑ Seguir serien.
  7. ↑ Edit. lat. Unde si debet esse resurrectio.
  8. ↑ Puniria.
  9. ↑ Spiritualment.
  10. ↑ Eternalment e sens fi.
  11. ↑ Edit. lat. Igitur resurrectio nobis verè demonstratur.
  12. ↑ Signifficança concordada.
  13. ↑ Edit. lat. Odit bonum commune.
  14. ↑ Edit. lat. Si acedia potest odire bonum.
  15. ↑ Edit. lat. Tantam concordantiam.
  16. ↑ Edit. lat. Idcirco Essencia Dei est demonstrabilis.
  17. ↑ Edit. lat. Quae in ipso non possent existere, nisi sua essentia esset aliquid.
  18. ↑ Lo.
  19. ↑ Edit. lat. Convenit etiam affirmare, quod majus meritum sit homini per majorem amorem et justitiam, quàm per minorem, et major culpa per majorem injuriam et envidiam, quàm per minorem.
  20. ↑ Edit. lat. Quod si non, sequeretur, quod ira et charitas convenirent; et si convenirent, possibile esset, quod duo contraria possent esse unum et idem absque differentia.
  21. ↑ Edit. lat. Nam si diversae res concordantes ad invicem non possunt fieri unum et idem, in quantum sunt diversae, et sub diversitate existunt, quantum cumque conveniant, et minor contrarietas sit in ipsis, quanto minùs res diversae et contrariae et in nullo concordantes possunt esse unum et idem suppositum.
  22. ↑ Edit. lat. Si resurrectio nunquam esset.
  23. ↑ Con.
  24. ↑ Edit. lat. Per rationes quartae Arboris.
Obtingut de «https://ca.wikisource.org/w/index.php?title=Libre_del_gentil_e_los_tres_savis/Primer_libre/Del_terç_arbre&oldid=28027»