Libre del gentil e los tres savis/Qvart libre/Del deze article

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Del nove article. De retre compte Del deze article. Seran pesats los merits e les colpes
Libre del gentil e los tres savis
Del onzen article. De la carrera de paradis e infern





Del deze article



SERAN PESATS LOS MERITS E LES COLPES



DIX lo sarrahi al gentil: Nos crehem que Deus, apres que haura reebut compte dels bons e dels mals, segons que damunt es dit, pesara los bens e ls mals que hom haura feyts en aquest mon; e si en home pesen mes los bens que ls mals, saluar se ha; e si pesen mes los mals que ls bens dampnar se ha; e si egualment pesen los bens e ls mals, ira en vn loch qui es entre paradis e infern, e en aquell loch estara aytant cant plaura a Deu. On a prouar que aquest article sia ver, coue primerament coylir aquesta flor.

DE PODER E SAVIESA



VERA cosa es, gentil, que l poder e la sauiesa de Deu se concorden; e a demostrar aquesta concordança, la qual es en bonea, granea, eternitat et cetera, e que lo poder de Deu pot saber tot lo be e l mal que ls homens hauran feyt; per aço, pesant, sabra qual home es mes bo que mal, ni qual es mes mal que bo, ne qual es egualment bo e mal. E aquesta sauiesa de Deu, qui tant pot saber, sera maniffestada al dia del judici per lo pes que Deus fara del be e del mal. E cor sens que Deus no pesas lo be e lo mal, no poria esser tan maniffestable, e ço per que mils sia maniffestat a les gents lo poder e la sauiesa de Deu, se couenga ab esser, per aço es demostrat que l article de retre compte [1] coue esser ver de necessitat.



DE GRANEA E JVSTICIA



DIX lo sarrahi al gentil: Custuma es entre nos que ls reys e ls princeps e ls grans senyors tenen corts, [2] e fan ajustar les gents, e demostren lur tresor, a maniffestar lur granea, e la raho per que fan justicia dels homens ladres e homeyers en presencia de tuyt, es per ço que sia vista en gran quantitat esser la justicia. On tot ço que fan en aquest mon a demostrar lur granea e lur justicia, es fer a signifficança d aquest article en que nos, qui som sarrahins, crehem. E per aço Deus, per demostrar sa gran justicia, pesara los bens e ls mals, a demostrar que sa justicia es tan gran que a negu no fara injuria ni tort. E cor sens que l pes del be e del mal no fos feyt, la gran granea de la justicia de Deu no poria esser tan be demostrada, e ço per que mils sia demostrada se couenga ab esser, per aço es cosa necessaria que l article damuntdit se couenga ab esser.



DE PERFECCIO E SVPERBIA



PERFECCIO e humilitat se couenen contra imperfeccio e erguyl; cor on pus lo home erguylos cuyda mes valer, menys val, e mes de deffayliment ha en si mateix; e on pus lo home humil se humilia e cuyda menys valer, mes val, e mes de perfeccio ha en si mateix. On con aço sia enaxi, e con la perfeccio de Deu sia contraria a superbia, a demostrar que la superbia dels homens erguyloses no ha poder contra la perfeccio de Deu, qui ama humilitat, Deus confondra superbia ab humilitat en los homens erguyloses, donant major pes als humils que als erguyloses qui cuyden mes pesar que ls humils. E cor la flor damuntdita sia mils declarada a la humana pensa si aquest article es, que no fora sens l article, per aço coue esser de necessitat aquest article, per ço que sia la flor damuntdita mils maniffestada, e sia mils declarada la contrarietat qui es entre perfeccio e superbia, e la concordança qui es entre perfeccio e humilitat, e la concordança qui es entre erguyl e deffayliment, e la contrarietat qui es entre humilitat e superbia.



DE CARITAT E JVSTICIA



SI l article es ver, major caritat e justicia ne pots hauer a amar Deu e tu mateix e ton prohisme, que no pories hauer si l article no era ver; e mils ne pots concordar caritat e justicia contra ira e injuria. E cor ço per que mils pots esser virtuos se couenga ab esser, si era ver ço per que no pots esser tan virtuos, qui es contrari de ço per que mils pots esser virtuos, seguir sia que la granea de Deu fos contraria a la granea de la flor damuntdita; e si ho era, çoncordar sia ab menor e ab enueja e accidia, e aço es impossibil e contra les condicions de tots los arbres; per la qual contrarietat es signifficat que l article damuntdit es veritat.



DE CARITAT E IRA



CARITAT e ira son contraris, con sia cosa que veritat sia virtut, e ira sia vici. On si Deus pesa los bens e ls mals, e departeix los bens dels mals, e los mals dels bens, major ne sera caritat a vna part, e ira a altre, que no serien si eren ensemps; cor ensemps confondria la vna l altra. E cor ço que dehim sia veritat, e couenga esser ver, per ço que caritat sia major en los saluats, e ira major en los dampnats, e si los bens e los mals son departits e pesats, caritat se couenra ab major virtut, e ira ab major vici, per aço, [3] segons les condicions de la flor, es demostrat l article de pesar esser en veritat e de necessitat.


  1. Edit. lat. Articulum ponderandi bona et mala, et reddendi rationem.
  2. Edit. lat. Curias.
  3. E per aço.