Libre del gentil e los tres savis/Qvart libre/Del dotzen article

Del dotzen article

DE PARADIS E DE INFERN

DIX lo gentil al sarrahi: No cal prouar paradis ne infern, cor assats bastantment es prouat. Mas saber vuyl la manera segons la qual creus hauer gloria en paradis. § Respos lo sarrahi, e dix: Nos crehem en dues maneres hauer gloria en paradis; la vna es gloria espiritual, l altra es gloria corporal. Gloria espiritual es veher Deu, e amar e contemplar Deu. On aquesta gloria haurem en paradis, e segons que diu lo nostre propheta Mafumet en sos Prouerbis, los homens qui seran en paradis, veuran al mati e al vespre Deu, cor per qualque loch tenguen lo cap, per les finestres dels palaus en que seran, aparra Deus a eyls; e aquella visio sera tan gran gloria, que no es cor qui la pusca albirar ni boca parlar. Gloria corporal haurem a tots los cinch sens corporals, ab los quals haura hom seruit Deu en esta present vida en que som; cor si en los cinch sens no hauiem gloria en paradis, Deus no hauria perfecta justicia ni perfecta bonea; per la qual imperfeccio gloria corporal es signifficable esser en paradis. On per ço que ta anima pusques alegrar en les benanançes que hauras en paradis, si a nostre lig te conuerteys, te vuyl recomptar breument de la gloria que hom haura en cascu dels sens corporals.

DE VEHER

NOS crehem que en paradis haura hom beyls palaus e beyles cambres qui seran d aur e d argent e de peyres precioses, ço es a saber, robis e maragdes e safirs e perles e les altres peyres semblants a aquestes; e per l entaylament e la diuersificacio de les colors e les peyres, qui seran tan grans con son les grans montanyes, seran molt beyla cosa a veher aquells palaus e aquelles cambres. § En aquells palaus haura molts draps d aur e d argent e de seda, on seran ornats los palaus; e haura hi molts lits, e estores, e tapitz d aur e d argent e de seda; ^[1] e en aquells palaus haura moltes fembres molt beyles, e molt noblement vestides, e qui seran molt plasents a veher. § Per les riberes e per los prats haura moltes fonts, e molts rius, e molts arbres carregats de fuyles, de flors e de fruyts, ^[2] e qui faran molt beyles ombres; on la beylea ni l ornament de totes estes coses ¿qui la t poria affigurar ni recomptar? En paradis veyrem los angels, qui son molt beyla cosa a veher, e qui son molt grans e beyls e molts; e veyrem los prophetes e ls sancts, e seran renchs ^[3] de diuerses gents, segons l estament en lo qual han tant seruit Deu en est mon. E cascun home sera lusent e resplandent, ^[4] e sera molt noblement vestit. On con aço sia enaxi, aesmar te pots que la gloria de paradis sera molt gran en totes aquestes coses a veher. ^[5]

DE OHIR

OHIR tants de angels e de homens e de fembres en loar e en benehir Deu, pots pensar que dara gran gloria a tots aquells qui aquests cants ohiran, e majorment con tants sien aquells qui cantaran cants de douçor e de gloria e de honor. § En paradis, si tant es que hi entres, parlaras ab tos amichs e ab tos priuats de totes aquellas coses que volras, e de tot ço que hauras feyt en aquest mon, e de la gloria que hauras; e aquells ab qui parlaras per semblant manera parlaran ab tu. On parlar e ohir aquestes paraules dara molt agradable plaser a home.

DE ODORAR

LA gloria que ls benauirats de paradis hauran odorant les odors qui en paradis seran, no la t poria recomptar; cor en paradis sera odor d ambre e d almesch, de fuyles, de flors e de fruyts en tot ço que hom menjara, e beura, e vistra, e tocara. E lo vent, qui sera suau e plasent, aportara aquesta odor, qui sera aytan plasent a odorar, que totes les odors de aquest mon no son re a esguardament de les odors de paradis.

DE GVSTAR

DIX lo sarrahi al gentil: Amable amich, creu a mes paraules, e ohies e enten les benanançes que hom haura en paradis, e desira aquelles. Cor en paradis haura rius d aygua, e de vi, e de let, e de mantega, e de oli; e per les ores dels rius e de les fonts seran molts beyls arbres, a la ombra dels quals hom seura, e ab sos amichs e ab sos priuats beura, e menjara de ço que s volra; cor si vol menjar dels fruyts dels arbres, encontinent ne haura, e si de carn ni de nuyla cosa ha desig, mantinent li sera denant, e sera adobat en aquella manera que s volra; ^[6] e la sabor ni la douçor que hom atrobara en menjar e en beure les coses damuntdites ¿qui la poria recomptar, e majorment con hom en paradis haja molt major poder de menjar e de beure que no ha en aquest mon? Cor enaxi con la gloria de paradis es major que la gloria de aquest mon, enaxi coue que hom haja en paradis major poder de molt menjar e molt beure que en aquesta present vida.

DE SENTIR^[7]

PER palpar e tocar e sentir ha hom benanança e paser en aquest mon; e per aço en paradis haura hom gloria palpant, sintent e tocant draps blanchs e lises, e jaher en cosseres e en blans lits, ^[8] e en lançols e cubertors de seda. ^[9] § A donar gran plaser corporal Deus a home en paradis, ha creades moltes beyles donçeyles vergens, que estoja als benauirats qui s saluaran, ^[10] en les quals haura hom molt gran plaser de jaher ab eyles, e les quals nuyl temps no enueyliran, e totes les vegades que hom jaura ab eyles les atrobara punceles. ^[11] § En paradis jaura hom ab les muylers e ab les fembres que haura tengudes en est mon en son alberch, e ab les quals haura jagut. E segons que ls vns homens seran pus dignes de hauer major gloria que ls altres, hauran los vns homens mes donçeyles, e mes fembres, e pus beyles a lur lit que ls altres. § A multiplicar la gloria de paradis e esser major que la gloria d aquest mon, multiplicara Deus a home son poder de molt jaher ab fembra en paradis; e per aço los homens hauran gran abondança de molt jaher ab fembra en paradis, per tal que hajen gran gloria. Sapies, gentil, que en paradis hauran los homens totes les glories que has ohides per mes paraules. E encare ha en paradis moltes d altres glories que yo no te he dites, les quals serien longues a recomptar, e les quals no t poria dir, tant son grans. § Dix lo gentil al sarrahi: Si es enaxi con tu dius, coue que en paradis haja sutzetat, cor, segons cors natural, de home qui menug, e beua, e qui jaga ab fembra, coue exir sutzetat e corrupcio; la qual sutzetat es leja cosa a veher, e a tocar, e a odorar, e a dir. § Respos lo sarrahi: Aço que tu dius es veritat, segons esta vida en que som; mas en l altre setgle sera tot lo contrari; e aço sera per obra e per poder diuinal qui pot ordenar, e meylorar totes coses. § Dix lo gentil al sarrahi: Segons que yo he entes, la final raho per que hom es feyt, es per ço que haja sa gloria en Deu; e segons que tu dius, seguir sia que home fos per hauer gloria en les coses damuntdites. E si ho era, no s seguiria la fi a la qual hom es feyt; e si no ho fahia, seguir sia que en Deu no fos sauiesa concordant ab poder, amor e perfeccio, e aço es impossibil e contra les condicions dels arbres. § Respos lo sarrahi: Hom es feyt principalment per conexer e amar Deu, e segueix se, segons la justicia e perfeccio de Deu, que hom sia guasardonat en les benanançes damuntdites, sens les quals hom no poria esser guasardonat. § Dix lo gentil al sarrahi: Si Deus es just, e en paradis dona moltes fembres a vn home just, e on pus just sera, mes fembres haura ab qui jaura, per ço que sa gloria sia major; segons ço se segueix que a la fembra qui es pus justa que l home, e pus justa que altra fembra, degues Deus dar en paradis molts homens qui jaguessen ab eyla, per ço que hagues major gloria. § Respos lo sarrahi: Deus ha honrat home en est mon sobre fembra, e per aço vol li fer major honor en l altre setgle que a la fembra. § Dix lo gentil al sarrahi: Prech te que m digues si es vera cosa que tots vosaltres sarrahins crehegats hauer gloria en paradis segons que tu me has recomptat. § Respos lo sarrahi, e dix: Veritat es que entre nos som diuerses a creure la gloria de paradis, cor alcuns la crehen hauer segons que yo te he recomptat; e aço entenen segons esposicio literal, la qual prenen del Alcora qui es nostre lig, e dels Prouerbis de Mafumet, e de les gloses dels esponedors del Alcora e dels Prouerbis. Mas altres gents son entre nos qui entenen la gloria moralment, e esponen la espiritualment, e dien que Mafumet parlaua per semblança a les gents qui eren pegues e sens enteniment; e per ço que ls pogues enamorar de Deu, lur recomptaua la gloria damuntdita. E per aço aquells que han aquesta creença dien que en paradis no haura gloria de menjar, ni de jaher ab fembra, ni de les altres coses damuntdites; e aquests aytals son naturals e grans clergues, e son homens qui en alcunes coses no seruen be los manaments de nostra ley, e per aço nos los hauem entre nos quax a heretges; a la qual heretgia son venguts per ohir logica e natures. E per aço es feyt establiment entre nosaltres que publicament nuyl home no gos legir logica ne natures. § Cant lo sarrahi hac finides ses paraules, e hac recomptat tot ço qui s conuenia a prouar sa lig, eyl dix al gentil aquestes paraules: Ohides e enteses has, gentil, mes paraules e mes prouacions, les quals he donades dels articles de nostra lig; e ohides has quals benauirançes ha en paradis, les quals hauras perdurablement sens fi, si creus en nostra lig qui es donada de Deu. E cant lo sarrahi hac dites aquestes paraules, eyl tanca son libre, e feni ses paraules, e saluda los dos sauis segons sa custuma.

---

1. Edit. lat. Tapetes contexti ex auro et argento, bysso et purpurâ.
2. Edit. lat. Arbores abundantes multis formosis floribus et saporiferis fructibus.
3. En la edición de Maguncia se traduce equivocadamente la palabra «renchs» por «Reges», alterando el sentido de la frase.
4. Edit. lat. Magis corruscans, quàm oculis solis.
5. Las descripciones del paraiso de los musulmanes que se hacen en este capítulo y en los siguientes, con relación á cada uno de los corporales sentidos, concuerdan del todo con las esencialmente sensuales contenidas en el Alcorán, que se completan por el libro de los Proverbios y por las exposiciones de los comentadores islamitas.
6. Edit. lat. Et sic erunt praeparata, ut voluntas illa non possit meliùs exoptare.
7. Edit. lat. De tactu.
8. Blanchs lits.
9. Edit. lat. Et per jacere in mollibus culcitris, et albis sindonibus, in aliis pannis de serico et purpura nobilibus, in quibus sensus tactùs est delectabiles.
10. Edit. lat. Quas pro felicibus, qui sunt salvandi, elegit et custodit.
11. Edit. lat. Inveniet velut virgines incorruptas.