Libre del gentil e los tres savis/Qvart libre/Del sise article

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Del cinqve article. De la demanda que es feyta al home mort en lo vas Del sise article. De la mort de totes coses exceptat Deu
Libre del gentil e los tres savis
Del sete article. De resurreccio





Del sise article



DE LA MORT DE TOTES COSES EXCEPTAT DEV

DE PODER E PERFECCIO



DIX lo sarrahi al gentil: Nos crehem que totes coses morran sino Deu; ço es a saber, homens, angels, demonis e totes coses viuents. E aquesta mort sera, adonchs, con Israphi cornara [1] e puix morra. E nuyla cosa qui haja vida no romandra viua, sino Deus tan solament. On a prouar aquest article se coue la flor damuntdita; cor si totes coses viuents moren, mils ne sera signifficat en Deu poder e perfeccio; cor major poder e major perfeccio es en la cosa qui no es mortal que en la mortal, con sia cosa que mortalitat signiffich imperfeccio, e inmortalitat perfeccio. E cor ço per que l poder e la perfeccio de Deu se couenguen ab major nobilitat, sia atorgadora cosa, segons les condicions del arbre, per aço es signifficat que totes coses deuen morir e morran, [2] sino Deu tan solament. § Dix lo gentil: Segons que yo he entes, les condicions dels arbres son ordenades sobre tal forma: que si per vna manera e per vna flor, en Deu [3] es signifficada major nobilitat, per altra manera e per altra flor a aquella contraria, fos signifficada menor nobilitat. On si totes coses moren, veritat es que l poder e la perfeccio de Deu ne parran majors en quant vsament de poder perfect e inmortal. Mas cor los angels e les animes dels sancts homens qui no merexen mort e merexen vida, morran, la perfeccio de Deu sera contra justicia e contra bonea, con sia cosa que mort do passio e dan, la qual passio e dan no deja esser sens colpa. On con sia impossibil que la perfeccio diuinal sia contra la justicia e bonea de Deu, per aço es signifficat que ço que tu dius no es veritat. § Respos lo sarrahi: Ço que tu dius seria veritat, si Deus no retornaua altra vegada los angels e les animes. Mas cor tuyt tornaran vius, e Deus lur dara vida perdurable, per aço Deus no ls fara tort en la mort; e faria tort a si mateix si no vsaua de ses virtuts en les creatures que n fossen vistes en major nobilitat e perfeccio. § Dix lo gentil: Mort es departiment de cors e de anima. On con los angels no hajen cors, ¿con poran morir? [4] § Respos lo sarrahi: Los angels morran en quant res no seran; e per aço es dit que morran. § Respos lo gentil: En ço que res no seran, sera Deus contrari a ço qui s coue ab esser, con sia cosa que ls angels bons, per ço con seruexen Deu, meresquen hauer esser; e si res no son, [5] les virtuts de Deu se couenen ab no esser contra esser; e aço es impossibil.



DE PERFECCIO E JVSTICIA



DIX lo sarrahi al gentil: Enaxi con l argent o l aur se purifica en lo foch, enaxi purificacio dels sancts sera en la mort; cor tot vici e tota imperfeccio delira en la mort; e la mort sera per justicia, en la qual justicia sera purificada lur perfeccio. On a demostrar que la perfeccio de Deu se coue ab justicia e ab purificacio dels angels e dels sancts homens, volra Deus que totes coses muyren. § Certa cosa es que nuyla cosa no es perfecta ne inmortal, sino Deus tan solament. On si ço qui es inmortal no vsaua de donar mort en ço qui es mortal, no vsaria de justicia, a signifficar sa perfeccio e sa inmortalitat, ne no aduria en actu la mortalitat, e seria injurios contra sa perfeccio e inmortalitat, e aço es impossibil; en la qual impossibilitat es signifficat que tot ço qui es, exceptat Deu, morra de necessitat.



DE PODER E SVPERBIA



A CONFONDRE superbia e la error e l erguyl [6] de aquells qui cuyden esser de eternal natura, volra Deus que totes coses muyren, a signifficar son poder eternal, e que pot delir [7] tot quant es, e qui ha aduyt de no res ço qui es creat. E cor, sens que totes coses no morissen, aquesta flor damuntdita no fora [8] composta de tan grans contrarietats, e la major contrarietat es affermable, per aço es prouable l article damuntdit en la major contrarietat de la flor, la qual es entre poder e superbia.



DE CARITAT E JVSTICIA



CARITAT e justicia se concorden. E cor caritat e temor se concorden, per aço temor e justicia se concorden contra ira, injuria e desesperança. [9] E cor mort signiffica temor, per aço volra Deus que totes coses muyren, per tal que hom lo tema e l am, e que tema morir altra vegada. On si totes coses moren, mils ne sera signifficada la flor damuntdita contra sa contraria flor. E cor la major contrarietat [10] de virtut e de vici se couenga ab esser, e per la mort de totes coses se n coue mils ab esser, per aço en l esser es signifficat [11] aquest article esser; sens lo qual, Deus seria concordant ab no esser contra esser; e aço es impossibil.



DE CARITAT E IRA



CARITAT e prudencia se concorden contra ira e imprudencia. E cor la cosa qui mor pusca mils saber que es mort, que la cosa qui no mor, per aço saber e prudencia se concorden mils en saber mort en ço que mor, que en ço que no mor. E on prudencia pot esser major en saber mort, major caritat pot esser en ço qui es retornat de mort a vida, que en ço qui no es nuyl temps mort. [12] On con aço sia enaxi, donchs, per aço es signifficat que ls angels e los sancts homens hauran major sauiesa en saber que es mort, si moren, e hauran major caritat cant seran ressuscitats, que no haurien si eren inmortals e no morien. E cor ço per que caritat e prudencia mils se couenen ab majoritat se couenga ab esser, per aço en la majoritat es demostrat que aquest article se concorda ab esser. § Si los homens mals [13] e los demonis moren, major ira hauran cant retornaran en esser, que no hagren si no morissen. [14] E cor ço qui es major ira sia pus contraria cosa a caritat, per aço en la major ira es signifficat aquest article; la qual major ira no fora en los peccadors [15] sens aquest article.


  1. Seraphi. Edit. lat. Seraphin Angelus tubicinavit. Véase sobre esta variable la nota 1 de la pág. 258.
  2. Edit. lat. Et morientur absque dubio omnia.
  3. Per vna manera en Deu.
  4. Edit. lat. Non videtur, quomodo poterunt mori.
  5. Res no fossen.
  6. Edit. lat. Errorem et lasciviam.
  7. Edit. lat. Potest destruere
  8. Fos.
  9. Menyspreament. Edit. lat. Odium et desperationem et injuria.
  10. Lo major contrari.
  11. Per aço es signifficat.
  12. Edït. lat. Quam in hoc, quod nullo tempore sustinuit paenas mortis.
  13. Edit. lat. Si iniqui homines.
  14. Edit. lat. Si nullo tempore morerentur.
  15. Edit. lat. Nunquam esset in peccatoribus.