Libre del gentil e los tres savis/Segon libre/Del cinqve article

De Viquitexts




Del cinque article




DE RESURRECCIO



DIX lo juheu al gentil: En aquest article de resurreccio no cal donar altre prouacio; cor assats maniffestament es prouat en lo primer libre.[1] E be me tench per pagat d aquella prouacio, e benehits sien lurs arbres, e lurs condicions, e lurs flors, qui me han illuminada la mia anima de hauer esperança en resurreccio. Con aytant te fas saber que l poble dels juheus es deuesit en tres oppinions sobre aquest article de resurreccio. § La primera oppinio es aquesta: Alcuns juheus son qui no crehen resurreccio, e assignen hi aquesta raho, ço es a saber, que l cors, per ço cor es de natura corrompable, no pot esser retornat en aquell esser mateix on aquell es ans de la mort, ne sens menjar e beure no s poria sostenir, ne poria sofferre les infernals penes, ne en paradis no s coue que hom menug ni beua, ne paradis no es loc de cors, con sia cosa que l cors no sia estant sino en alcuna cosa en que sostenga sa ponderositat. E per aquestes rahons, e per moltes de altres neguen e menysprehen resurreccio. Mas jo no son de aquella secta, ans creu resurreccio, e son cert[2] que l poder diuinal, qui ha perfeccio en totes coses, pot enaxi tenir lo cors en lo cel, jatsia que no sia natural cosa al cors aquell loc, con fa la anima sajus en aquest mon, qui es loc de coses corporals.[3] E enaxi con Deus, per sa virtut e per son poder, ha creada la anima incorrompable e inmortal, enaxi apres resurreccio pora conseruar lo cors, e naturar lo a esser[4] inmortal, sens menjar e beure, en qual loc se vuyla, a demostrar son poder e sa justicia. E si Deus no hauia de ço poder, no hauria perfeccio en les flors del primer arbre, e serien destrohides totes les condicions dels arbres. § Segona oppinio es que alcuns juheus crehen que resurreccio sera apres la fi del mon,[5] e que apres la resurreccio,[6] sera pau en tot lo mon,[7] e no sera mas vna secta de gents, e aquella sera dels juheus, e hauran muylers e infants, e menjaran e beuran, e no faran peccat, e en aquest estament estaran longament. Empero dien e crehen que temps venrra que tuyt morran, e de aqui enant no sera resurreccio, e les animes de aquells hauran gloria, sens que l cors no ressuscitara.[8] En aquesta oppinio son molts juheus, e en aquesta era jo ans que vengues en est loc, ne hagues lest en les flors dels arbres damuntdits, segons que es signifficat en lo primer libre. § Terça oppinio es que alcuns juheus crehen resurreccio, e crehen que tuyt ressuscitarem apres la fi del mon; e aquells homens bons hauran gloria perdurable, e los mals hauran pena dentro a alcun temps; e puxes, con Deus los haura punits dels peccats que faheren en esta present vida, perdonar lur ha, e dar lur ha gloria per tostemps. Empero alcuns homens romandran en infern per tostemps, e aquests son de poca quantitat de nombre, e son tan colpables, que no son dignes que nuyl temps lur sia perdonat. On en aquesta oppinio son yo, e vuyl esser, jatsia que en aquesta oppinio haja menys de juheus que en les altres oppinions damuntdites. § Dix lo gentil: Molt ma maraueyl de vosaltres juheus, con pot esser que enaxi sots deuesits e departits en diuerses oppinions sobre l article damuntdit, lo qual es tan necessaria cosa a saber. E per aço es me semblant que ço per que sots en diuerses oppinions, sia per deffayliment de sciencia o per menyspreament de l altre setgle.[9] § Senyer, dix lo juheu, tant hauem desig de recobrar la libertat en la qual soliem esser en aquest mon, e tant desijam que Messies venga, e que ns deliure de la captiuitat en que som, que a penes hauem esguardament al altre setgle; e majorment con siam occupats e affaenats de viure[10] entre les gents qui ns tenen en captiuitat, a les quals donam tots anys molt gran trahut,[11] cor en altre manera no ns lexarien viure entre ells. Encare deuets saber que hauem altre embargament, ço es a saber, que lo nostre lengatje e la nostra letra es en hebrahic, e aquell no es en vs tant con esser solia, e es abreuiat per deffayliment de sciencia.[12] E per aço nosaltres no hauem tants de libres en sciencia de philosophia, e de altres coses con a nos seria mester. Empero vna sciencia es entre nos, qui es appellada Talmut; e aquella es gran, e de molt gran exposicio, e subtil;[13] e tant es gran, e tant es de subtil exposicio, que aquella ens embarga a hauer conexença del altre setgle, e majorment con per aquella sciencia nos enclinem a dret, per ço que hajam compliment dels bens de aquest mon.


  1. No deja de ser extraño que ya durante la controversia se haga mención, por uno de los interlocutores, del libro primero de esta misma obra.
  2. Edit. lat. Et credo.
  3. Edit. lat. Locus rerum corporalium per naturam.
  4. E natura lo ha a esser.
  5. Edit. lat. Post finem saeculi.
  6. Apres que la resurreccio.
  7. Si se entiende esta cláusula literalmente, resulta en ella alguna contradicción, así como resultaría también en la opinión judaica que LULL trata de explicar. En efecto, no puede ser posible que venga en el mundo la era de paz, la unidad de creencia, y en la humanidad el estado de pureza que se indican, si esto ha de tener lugar después del fin del mundo. Es de presumir que LULL no ha querido significar que la resurrección, según la secta que expone, haya de sobrevenir después del aniquilamiento del orbe, sino que ha de acabar el estado actual de la criatura humana, y han de resucitar en la tierra las generaciones pasadas, y gozar en ella de la paz y bienestar que en el texto van mencionados. Esta opinión parece ser la del célebre Maimónides, según puede leerse en su tratado De la resurrección, del cual sin duda LULL conocía el texto árabe. Este gran doctor de la Sinagoga, tenido justamente entre sus correligionarios por el más sabio de los judíos, después de Moisés, admite el artículo de la resurrección como dogma y como un milagro futuro que la razón no puede explicar. Sostiene, empero, que este milagro no ha de ser eterno, sino que ha de venir día en que el hombre goce de la inmortalidad puramente espiritual, y en que la inteligencia, desligada en absoluto de la miseria del cuerpo, pueda libre entregarse á la contemplación de la verdad suprema.
  8. Edit. lat. Et absque hoc, quod corpus resurgat, eorum animae possidebunt gloriam.
  9. Edit lat. Vel quia despicitis aeternam gloriam alterius saeculi.
  10. Edit. lat. Simus occupati et coacti vivere.
  11. Edit. lat. Quibus nos anuatim solvimus multa tributa et pensiones.
  12. Quéjase el sabio judío de que en su tiempo se hubiese olvidado algún tanto el cultivo de la lengua hebraica. Sin embargo, muchos autores pudieran citarse, algo anteriores á LULL ó coetáneos, que en ella escribieron. El mismo Maimónides, que como educado en Córdoba y establecido después en el Cairo, en tiempo de Saladino, usó generalmente el árabe, no dejó de valerse de su propia lengua en algunos de sus tratados; además de que sus obras fueron vertidas al hebreo.
  13. El Talmud, que según se deduce del texto, debió LULL haber estudiado, contiene la ciencia y los preceptos enseñados por los más célebres rabinos, las leyes tradicionales del pueblo hebreo, y las varias interpretaciones de los libros mosaicos, en todo lo que se refiere á la doctrina, á la política y á las ceremonias