Libre del gentil e los tres savis/Segon libre/Del qvart article

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Del terç article. De la lig que Deus dona a Moyses Del qvart article.
De aueniment de Messies

Libre del gentil e los tres savis
Del cinqve article. De resurreccio





Del quart article




DE AVENIMENT DE MESSIES



DIX lo juheu al gentil: Nos crehem en l aueniment de Messies qui venrra deliurar lo poble de captiuitat, ço son, los juheus, e sera propheta e missatge de Deu. On a prouar que Messies deja venir, coue que coylam de les flors dels arbres ab que ho prouem.


DE GRANEA E SAVIESA



EN Deu ha gran sauiesa, la qual ha creat e ordenat tot quant es. E cor lo mon es obra de Deu, coue que l mon sia ordenat; cor si no ho era, la obra feyta e creada per la gran sauiesa de Deu no signifficaria en Deu gran sauiesa; cor aytant com la obra es pus perfecta e mils ordenada, d aytant es mils signifficant lo maestre que la ha ordenada. § Prouat hauem que Deus ha donada lig; on si la lig que Deus ha donada no hauia subject on pogues esser e estar ordenada, seria menys signifficada granea en la sauiesa qui la lig ha donada. On con nos siam en seruitut de totes gents, per lo deffayliment[1] dels nostres primers pares, e per la seruitut en que som no puscam be tenir ne complir la lig que Deus nos ha donada, la qual tendriem e poriem mils tenir ordenada, en l ordenament que li coue, per franquetat, si la hauiem; per aço coue de necessitat que Deus trameta Messies per deliurar nosaltres de la seruitut[2] e captiuitat en que som, e que siam franchs, e hajam reys e princeps, segons que soliem hauer. E si aço no era enaxi, la gran sauiesa de Deu seria contraria a la lig santa que ns ha donada. E cor es impossibil cosa, e contra les condicions dels arbres, que Deu sia contrari a sa obra, per aço es maniffestat que Messies deja venir.


DE BONEA E CARITAT



LA bonea de Deu e caritat que nos hauem a Deu se couenen; cor si s descouenien, seguir sia que caritat no fos virtut, o que en Deu no hi hagues perfecta bonea; e cascuna d aquestes dues inconueniencies es impossibil. On con nosaltres, per gran caritat que hauem en Deu, sostingam e hajam sostengut longament la greu captiuitat en que som, en la qual som molt ahontats e menyspreats[3] per lo poble dels crestians e dels sarrahins, de qui som e per ells siam forçats e trebaylats,[4] e a ells nos couenga trahutar[5] e rehembre cascun any;[6] e tot aquest trebayl amam sostenir e passar per ço que mes amem Deu, e que no lexem la lig ne la carrera en la qual nos ha mes, per aço coue de necessitat que la bonea de Deu, qui es plena de misericordia e de gracia, se moua a pietat, e que ns trameta son missatje qui ns trasca de aquesta captiuitat en que som, per ell a amar, e a honrar, e a seruir. On si la bonea de Deu no ns ajudaua e no ns acorria a nostres trebayls ni a nostres tribulacions, e majorment per ço cor nos poriem hauer libertad si voliem desamparar la lig en que som, seria signifficat que en la bonea de Deu no hagues perfeccio de granea, poder e amor, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es maniffesta cosa a la nostra caritat e esperança que Deus, per sa gran bonea, trameta Messies per deliurar nosaltres de la captiuitat en que som. § Demana lo gentil al juheu: ¿Aquesta captiuitat en que sots, ha longament que sots en ella? Respos lo juheu: Nos som ja estats en dues captiuitats; la vna dura .lxx. anys, e l autre .cccc.; mas aquesta ha mes de .Mcccc. anys. De les dues captiuitats primeres sabem la raho per que erem en elles; mas d aquesta captiuitat en que som no sabem per que hi som, ne per que no. § Dix lo gentil al juheu: Possibil cosa es que vosaltres siats en alcun peccat, per lo qual siats contra la bonea de Deu, en lo qual peccat no cuydets esser, ne non demanets perdo a la bonea de Deu, la qual se coue ab justicia; per la qual justicia no us vuyla deliurar dentro que regonegats vostre peccat[7] e que n demanets perdo.


DE PODER E ESPERANÇA



DIX lo juheu al gentil: Maniffesta cosa es que esperança es virtut; cor si no ho era, desesperança no seria vici. On con poder e esperança se couenguen en nosaltres, en ço que esperam en Deu quins ajut a exir de la captiuitat en que som, en la qual esperança no poriem esser, si poder de esperar no n hauiem; e cor lo poder de Deu sia major que l nostre; si l nostre poder, qui es menor, se coue ab virtut, quant mes lo poder de Deu, qui es major, coue que s couenga ab la nostra esperança. E si aço no era enaxi, seria signifficat que l nostre poder e la nostra esperança, qui s confien en lo poder de Deu, se couenguessen en major concordança que l poder de Deu ab la nostra esperança. E cor aço sia impossibil, cor si era possibil, lo nostre poder se couenrria ab major[8] perfeccio que l poder de Deu, per aço es impossibil que l poder diuinal no ns trameta deliurament de nostra captiuança,[9] de la qual hauem esperança que hajam deliurança, per la gran accabança qui es en lo poder de nostre senyer Deus. § Tot lo poble dels juheus ha esperança que per la virtut e l poder de vn hom, ço es Messies, sia vençut e sobrat tot lo poder dels homens d aquest mon, sots los quals som en seruitut. On a signifficar que l poder de Deu es gran, qui dara a aquell hom, ço es, Messies, tan gran poder, e ha ordenat que nosaltres hajam esperança en ço que per vn hom hajam esperança a esser exits de la seruitut en que som sots tants homens; per aço ha Deus ordenat que nos siam en la captiuitat en que som e que n siam deliurats per lo poder de Deu, per poder de vn hom tan solament. E per aço proua s que Messies deu venir per nosaltres a deliurar; e segueix sen en nos major esperança, e hauem ne del gran poder de Deu major signifficança. E cor ço per que nos hauem major esperança e hauem major conexença del poder de Deu, se couenga ab esser, e ab les condicions dels arbres, per aço es signifficat que Messies es esdeuenidor per nostra deliurança, e per complir nostra esperança.


DE FE E JUSTICIA



FE e justicia se couenen en lo poble dels juheus, cor tuyt crehem que ls trebayls per que sostenim la captiuitat en que som, sien per la justicia de Deu. Per aço la nostra fe e la nostra justicia se couenen ab la justicia de Deu,[10] la qual justicia de Deu coue que s couenga ab la nostra fe, e ab la nostra justicia; cor si no ho fehia, seguir sia que concordança e caritat se couenguessen mils ab nostra fe e justicia que ab la justicia e caritat de Deu, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que Deus trametra Messies a deliurar nosaltres, sens lo qual trametiment e deliurament no seria signifficat que la justicia e caritat de Deu se couenguessen aytan be ab les virtuts[11] creades, con les virtuts creades ab les increades. E con major concordança dejen hauer justicia e caritat increades ab virtuts creades, que virtuts creades ab increades, e aço segons[12] les condicions dels arbres, per aço es signifficat que Messies es esdeuenidor; lo qual sera trames per diuinal justicia e caritat, qui satisfaran a la nostra fe e justicia.[13] § Aytant con nosaltres som pus turmentats e trebaylats per captiuitat, e hauem fe que justament ho siam, e con[14] menys sab nostre enteniment la raho per que som en captiuitat, d aytant la nostra fe n es major, e la justicia nostra n es major en ço que ns jutjam a sostenir aquells trebayls a los quals poriem fugir sin s voliem. E cor ço couenga esser veritat, per que fe e justicia se couenen pus fortment ab majoritat e ab esser, contra lurs contraris, qui s descouenen[15] ab major e ab esser, per ço cor se couenen ab menor e ab no esser, e l aueniment de Messies se couenga ab ço per que nostra fe e nostra justicia se couenen ab majoritat; per aço de necessitat se coue, que lo ordenament[16] diuinal, qui no es contrari a majoritat de fe e justicia, haja ordenat que Messies sia trames per deliurar lo poble de Israel.


DE FORTITUDO E ERGUYL



EN fortitudo se concorda humilitat ab virtut;[17] e en erguyl se concorda força ab vici. E cor erguyl e humilitat son contraris, per aço la força de humilitat e de erguyl es diuersa e contraria. E cor virtut se couenga ab esser, e vici ab no esser, per aço la força, qui s coue ab humilitat, venç e apodera la força[18] qui s coue ab erguyl. E si aço no era enaxi, seguir sia que virtut no s couengues ab esser, ne vici ab no esser; o seguir sia que força se couengues ab no esser, e fragilitat ab esser, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficada la força qui es ab humilitat en lo coratge dels juheus, la qual venç, e apodera[19] la força qui es ab erguyl en lo coratge dels crestians e dels sarrahins. Cor per moltes de hontes e per molts torments e de captiuitats que fassen al poble dels juheus, no ls apoderen[20] que lexen ne desamparen la santa lig que Deus dona a Moyses.[21] On con aço sia enaxi, e cor ço per que fortitudo sia pus contraria cosa a la superbia qui es en los crestians e en los sarrahins, qui ns tenen en captiuitat per lur superbia, se couenga ab veritat, segons les condicions del arbre on esta flor de fortitudo e superbia es escrita,[22] per aço coue que Deus[23] trameta Messies qui destrua de tot en tot l erguyl del poble dels crestians[24] e dels sarrahins qui ns tenen en catiu,[25] e que nos siam senyors[26] e ells sien serfs e catius nostres. § ¡Com ço![27] dix lo gentil al juheu; e si jo qui son franch me fehia juheu ¿seria en la seruitut en que tu est? ¿e per exir de ma error entraria a esser serf per peccat, en lo qual tu dius que est, per ço cor est en catiu per aquell peccat? Aço, dix lo gentil, no me es semblant que s couenga segons l ordenament qui coue esser ordenat per la sauiesa, bonea, poder e justicia diuinal; cor meylor ordenament fora e mils se couengra ab les condicions dels arbres, si hom qui sia franch sensualment quant al cors, e sia catiu en error quant a la anima, entre, desamparant sa error, en franquetat corporal, on mils pusca tenir sa lig, e que de vn error[28] no pas a altruy, ne de vna colpa e peccat a altre, que no es[29] con sens colpa sia en peccat, per lo qual sia en captiuitat.[30]


  1. Edit. lat. Propter defectum et peccatum.
  2. Edit. lat. Ut nos judeos redimat et liberet à servitute.
  3. Edit. lat. Vituperati et despecti.
  4. Edit. lat. Et cùm ab ipsis quotidiè patiamur graves injurias et graves tribulationes.
  5. Trahucar.
  6. Et nos debeamus ad ipsos redire, et cum eis tractare, et nos annuatim ab eis redimere.
  7. Reconegats lo peccat.
  8. Ab major esperança de perfeccio.
  9. Edit. lat. Non velit nobis mittere Redemptorem nostrae captivitatis.
  10. Esta cláusula falta en algunos códices.
  11. Couenguessen ab virtuts.
  12. Increades, segons.
  13. Edit. lat. Qui satisfaciet nostrae fidei et justiciae, et nobis dabit magna praemia.
  14. E menys.
  15. Contra lur contrari qui s descoue.
  16. Coue, segons lo ordenament.
  17. Ab virtud e ab força. Edit. lat. In humilitate Fortitudo convenit cum virtute.
  18. Edit. lat. Vincit et superat fortitudine.
  19. Edit. lat. Superat.
  20. Edit. lat. Non possunt ipsum vincere.
  21. Edit. lat. Dedit servo suo Moysi.
  22. Superbia es, per aço.
  23. Edit. lat. Ideo est necesse, quod Deus.
  24. Edit. lat. Qui prorsus destruat cornua superborum, scilicet, superbiam populi Christianorum.
  25. En captiuitat.
  26. Edit. lat. Liberi Domini.
  27. Esta exclamación falta en los textos latinos.
  28. De error.
  29. A altruy, colpa e peccat que no es.
  30. Edit. lat. Corporaliter captivetur.