Libre del gentil e los tres savis/Segon libre/Del terç article

Del terç article

DE LA LIG QUE DEUS DONA A MOYSES

APROVAR que Deus haja donada lig a Moyses, coue que coylam dels cinch arbres flors per las quals ho puscan prouar; la qual prouacio fem ab set flors al pus abreujadament que nos podem.

DE BONEA E GRANEA

SI Deus ha donada lig a son poble en la qual haja fets manaments quals coses deja hom fer per honrar e obehir Deu, e per hauer benauirança, ne quals coses no deja hom fer per ço que no haja la malediccio de Deu, major bonea n es signifficada en Deu, e major signifficança es feyta de la gloria celestial e de la pena infernal, que no fora si Deus no hagues donada lig, ne hagues fet manament a hom que degues fer, ne que degues esquiuar a fer. § Aytant con fer be se coue ab esser, e fer mal se coue ab no esser, se coue manament ab esser, e s descoue ab no esser. On con manament de fer be e de esquiuar mal se couenga ab esser, e s descouenga ab no esser, e fer mal se couenga ab no esser, e s descouenga ab esser, e esser e be se couenguen, e esser e mal se descouenguen,^[1] si Deus no hagues dada lig on hagues fet manament de fer be e de esquiuar mal, Deus hagra feyta concordança de manament e de no esser, e de be e de mal, contra manament e esser e be, en ço que manament no fora en esser.^[2] E si aço fos enaxi, seguira s que en Deu no fos gran bonea en poder, sauiesa, amor e perfeccio; e cor coue atribuhir a Deu gran bonea, segons les condicions dels arbres, per aço es maniffestat que Deus ha donada lig a hom. § Tant^[3] es gran la gloria celestial e la infernal pena, que manament couench esser fet a hom, e ordenament couench esser fet per obra diuinal, per lo qual hom pogues venir a vida perdurable.^[4] On si les coses mundanes qui son poques, se couenen ab manament temporal, quant mes les coses grans, celestials e infernals qui no han fi.^[5] On si lex ni manament no fossen donats per la bonea de Deu, seguira s que la gran bonea de Deu se couengues mils ab les coses qui son de poca vtilitat, e que s descouengues ab les coses qui son de gran vtilitat. E si aço fos enaxi, seguira s que ço qui es causa material fora causa final, e la causa qui es final fora material; e ço qui es menor be fora major be, e lo que es major be fora menor be. E si aço fos enaxi, seguira s que la gran bonea de Deu fos menor que nuyl altre be, e ço qui es major mal^[6] fos menor mal que nuyl altre mal; e aço es impossibil.

DE ETERNITAT E PODER

CON eternitat e poder se couenguen en Deu, inconuenient cosa es que s descouenguen en la obra de Deu. On si Deus ha donada ley a hom, e li ha manat que deja fer e de que s deja estar, lo hom es pus endreçat a fer be e a esquiuar mal, que no fora si no fos dada ley. E si l hom fa be, lo poder diuinal mils se n coue ab hom en donar li gloria eternal; e si l hom fa mal, lo poder de Deu mils se n coue ab hom en donar li pena infinida.^[7] E si ley no fos, lo diuinal poder no hagra tan gran conueniencia ab sa obra, e la eternitat diuina e l poder diuinal no s couengren tan be en obra en jutjar hom a eternal gloria o eternal pena. E cor ço per que les virtuts diuines^[8] se demostren mils en la operacio e en lo vs que han en les creatures, sia atorgada cosa, per aço es maniffestat al lum intellectual que Deus ha ley donada.

DE SAVIESA E PRUDENCIA

EN Deu se couenen sauiesa e perfeccio; per la qual conueniencia ve influencia a prudencia que s couenga ab la sauiesa de Deu. On si Deus ha donada lig, prudencia se n coue mils ab la sauiesa de Deu, de la qual li ve influencia con se n couenga mils ab fortitudo contra vicis, e ab caritat a amar hom Deu e son prohisme e si mateix. On si ley no fos donada, en falsetat e en error foren tots aquells qui crehen^[9] que ley sia donada, e seguira s que prudencia se couengues mils ab la sauiesa de Deu en aquells qui creurien falsetat e error, que en aquells qui no crehen que ley sia donada, e aço es impossibil. Cor si era possibil, bona cosa seria falsetat e error e ignorancia, e lurs contraris serien mal;^[10] e prudencia mils se couenrria ab fortitudo e ab caritat per ignorancia que per sauiesa, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es maniffestat que Deus ha ley donada.^[11]

DE PODER E JUSTICIA

JUSTICIA e ignorancia son contraris en hom; e per aço justicia e sauiesa se couenen en hom. On con hom no ha poder de jutjar ço que no sab, adonchs ha deffayliment de poder en justicia; mas con hom ha sauiesa, e sab ço que deu jutjar,^[12] adonchs ha poder sa justicia. On con en hom, qui es creatura e cosa mortal e finida,^[13] sia concordança entre poder e justicia, quant mes se coue que sia concordança entre lo poder diuinal e la justicia creada qui es en hom; cor si no ho era, la concordança qui es entre vna virtut creada e altra, no vendria de la influencia de les virtuts increades, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que la justicia creada e lo poder diuinal se couenen en donar lo poder e gracia a la justicia, e en rehebre la justicia la gracia^[14] per la qual sia contra ignorancia e injuria. On si Deus ha donada lig, son poder ha illuminada justicia de lum de sauiesa en ço que deja fer e jutjar e esquiuar; e si no ha donada lig, no la ha illuminada sino de lig natural. E con justicia creada haja major fortitudo contra ignorancia e injuria per lig de gracia e per lig natural, que per lig natural tan solament, si Deus no vsaua de son poder,^[15] en donar ço per que justicia creada haja major poder contra injuria e ignorancia, seguira s que l poder diuinal se concordas ab accidia, e que fos contra perfeccio e amor diuinal, e aço es impossibil, e contra les condicions dels arbres; per la qual impossibilitat e contrarietat es maniffestada lig de gracia.

DE FE E ESPERANÇA

PER fe ha hom creença en Deu, e per esperança espera hom gracia e benediccio de Deu. On si Deus ha donada lig de gracia, fe e esperança se couenen pus fortment; e si Deus no ha donada lig de gracia, no se n couenen tan fortment a contemplar Deu. On si ley de gracia no era agradable a la volentat de Deu,^[16] e no la hauia amada donar a hom, seguir sia que aytant con fe e esperança se couenrrien mils en contemplar Deu e sa gloria, fossen menys amables per la volentat de Deu,^[17] e aço es impossibil e es contra les condicions dels arbres.^[18] Cor si era possibil, seguir sia que la volentat de Deu fos contraria a bonea, granea e perfeccio, e que s couengues ab accidia e enueja, e aço es impossibil;^[19] per la qual impossibilitat es signifficat que Deus ha donada lig de gracia per ço que fe e esperança se n couenguen mils ab esser contra lur contrari qui s coue ab no esser.

DE TEMPRANÇA E GLOTONIA

TEMPRANÇA e glotonia son contraris, e per aço temprança se concorda ab obediencia, e glotonia ab desobediencia. On si es donada lig de gracia, segueix se que sien donats manaments contra glotonia, qui s coue ab no esser, a fortificar temprança, qui s concorda ab esser. On si no fos donada lig de gracia, seguira s que gracia de Deu fos contraria a esser, e que s concordas ab no esser; e si ho fos, fora signifficat que Deus e no esser se couenguessen ab glotonia contra esser e temprança, e aço es impossibil e contra les condicions dels arbres, e contra esta art; per la qual impossibilitat lig de gracia es maniffestada. § Dix lo juheu al gentil: Per moltes altres flors te poria signifficar e maniffestar lig de gracia, la qual Deus dona a Moyses propheta en lo mont de Sinai; en la qual lig los deu manaments son escrits e ha molts d altres manaments; e en la qual lig es estada reuelada a Moyses la creacio del mon, e lo començament dels sants pares. Mas cor abasten les rahons per les quals hauem prouat que Deus ha donada lig de gracia, e cor tem agreujar mos companyons en dir moltes paraules superflues, per aço no t vuyl parlar de totes les flors dels arbres per les quals lig de gracia es prouable. § Assats me tench per contengut, dix lo gentil al juheu, de ço que has dit; mas prech te que m digues veritat, si ls crestians e ls sarrahins crehen en la lig que tu dius. § Respos lo juheu: Certa cosa es que ls crestians e ls sarrahins crehen que Deus haja donada la lig a Moyses, e cascu ha creença que la lig nostra sia vera. Mas cor ells crehen en altres coses qui son contraries a nostra lig, per aço, en quant crehen ço qui a nostra lig es contrari, descrehen nostra lig. Mas descouenim nos en la exposicio e en les gloses qui son contraries; e per aço no ns podem concordar per auctoritats, e sercam rahons necessaries en nos puscam accordar. Mas los sarrahins se concorden ab nos en partida ab lo text, e en partida nos contrestam; e per aço ells dien que nosaltres hauem mudat lo text de la lig, e nos dehim que ells han text contrari al nostre.

---

1. E no esser e mal se couenguen.
2. Esta cláusula se lee así en uno de los códices que se confrontan: Deus hagra feyta concordança de manament e be e no esser, e de mal e esser, contra manament e be, en ço que manament no fora en esser. La edit. lat. de Maguncia se espresa así en este mismo pasage: Deus fecisset concordantiam de praecepto et bono et non esse, et de malo et esse contra praeceptum et bonum, in eo, quod praeceptum non fecisset in esse.
3. En la edit. lat. de Maguncia empieza desde aquí capítulo aparte con el título: De Magnitudine et Aeternitate.
4. Edit. lat. Ad vitam durabilem in gloria sempiterna.
5. Qui no han fi se couenen ab manament.
6. E ço qui es lo major mal.
7. Edit. lat. Multas paenas sinè fine.
8. Edit. lat. Divinae virtutes seu dignitates.
9. Forem tots cells qui crehem.
10. E lur contraria seria mal.
11. Edit. lat. Quod Deus hominibus dederit legem.
12. Edit. lat. Et scit hoc, quod convenit, eum judicare.
13. Edit. lat. Inferior et mortalis, et consistit intra finitos terminos.
14. Edit. lat. Quod justicia creata et potestas divina insimul conveniant, eo quod potestas influit gratiam justiciae, et justicia recipit gratiam.
15. Edit. lat. Si Deus non frueretur suâ potestate.
16. Edit. lat. Si igitur voluntas Dei non dilexisset legem gratiae.
17. Edit. lat. Tanto minùs divina voluntas ipsas diligeret.
18. E aço es impossibil, per la qual impossibilitat es contra les condicions dels arbres.
19. Edit. lat. Quod est falsum et impossibile.