Vés al contingut

Libre del gentil e los tres savis/Terç libre/Del dotzen article

Afegeix enllaços
De Viquitexts




Del dotzen article



CHRIST RESSVSCITA

DE GRANEA E PERFECCIO



CERTA cosa [1] es que cada creatura se ha a vna fi, ço es a saber, a aquella fi qui a eyl mils li coue. On si es vna creatura qui sia final raho de totes les altres fins creades, [2] e la final raho d aquella sia Deu, major perfeccio n es signifficada esser en Deu e en creatura, que no seria si vna creatura no era fi a totes creatures, mijanserament entre Deu e creatures. E cor ço per que major perfeccio sia mils signifficada en Deu e en creatures, mils se couenga [3] ab esser, segons les condicions del arbre, per aço es signifficada la encarnacio del fil de Deu en creatura; per la qual creatura es signifficada mort qui sia final raho a resurreccio; e per la qual resurreccio sia mils signifficada la flor damuntdita, que per nuyla altra resurreccio; la nobilitat de la qual resurreccio, pus noble signiffica esser enans que nuyla altra resurreccio menys noble. Cor si no ho era, la flor damuntdita e les condicions del arbre serien contraris, e aço es impossibil.

DE PODER E ESPERANÇA



LES animes han esperança que recobren lo cors per retornar la humanitat en la qual solien esser ab lo cors. On si lo cors de Jhesuchrist es ressuscitat, les animes qui l entenen en paradis ne han major poder a hauer esperança, [4] que no hagren si l cors no fos ressuscitat. E on les animes major poder han de hauer esperança en resurreccio, major poder reheben del poder diuinal; e on mes ne reheben, mes lo conexen e mes l amen, e lo poder diuinal mes vsa de gracia e de poderejar en les animes dels sancts de gloria. On con aço sia enaxi, si l cors de Christ es ressuscitat, e es en gloria, enaxi les flors e les condicions del arbre ne son mils concordants. E per aço, en ço que mils se couenen, e en les condicions del arbre, resurreccio es demostrable.



DE PERFECCIO E ACCIDIA



PROVAT es, per molts lochs de est libre, que l fil de Deu s es encarnat, e que la carn que pres mori per saluar lo huma linyatge, e per representar la perfeccio de Deu, e la perfeccio que Deu ha posada en creatura. On en lo cors de Christ se compli, per la volentat de Deu, ço que plach al fil de Deu; mas [5] lo compliment del cors no fora en lo cors, sens que ressuscitat no fos. E si fos cosa que l cors de Christ no fos ressuscitat, fora major perfeccio en lo cors que [6] en lo fil de Deu; cor lo cors, per sa passio e sa mort, hagra satisfet a la volentat del fil de Deu, e lo fil de Deu concordara s ab accidia, contra aquell cors mateix, ab lo qual es vna persona, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es demostrable la resurreccio de nostre senyor Deus Jhesuchrist.



DE FE E ESPERANÇA



DIX lo crestia al gentil: Los juheus ni ls sarrahins no crehen que nuyl cors sia encare ressuscitat; on tu, cant anaues per lo desert, eres en tristicia, per ço cor no hauies esperança ni creença en resurreccio. [7] Cogita, donchs, en tu mateix, si has tanta de alegrança contra la tristicia en que esser solies, si has fe e esperança en resurreccio e si creus que alcun cors es ressuscitat, con has fi descreus que nuyl cors no sia ressuscitat. On ço per que fe e esperança en esser resurreccio mils se concorden a multiplicar en tu alegrança per resurreccio, se coue mils ab la flor, que ço per que no has tanta de alegrança, contra la tristicia que hauies con descrehies resurreccio. E cor ço per que fe e esperança mils se couenen contra tristicia se couenga ab esser, per aço en aquesta concordança major, la resurreccio de Christ es signifficada.



DE JVSTICIA E GOLA



LO cors teu e l meu e d aquell foren mortals per lo peccat de gola, lo qual feu nostre pare Adam; en justicia e temprança, qui son contra injuria e gola, couengren esser en alcun home, per lo qual lo cors recobras inmortalitat, a la qual tot cors huma fo creat, mas per l accident del peccat damuntdit fo mortal. [8] On con lo cors de Christ sia mort per justicia, ço es a saber, que per excellent temprança mortifficas [9] gola, e per excellent justicia mortifficas injuria, coue que si per colpa de vn cors fo mortalitat, que per merit de altre cors fos inmortalitat. [10] E si aço no fos enaxi, seguira s que injuria e gola hagren major poder contra inmortalitat, que justicia e temprança contra mortalitat, e aço es impossibil; en la qual impossibilitat es signifficada encarnacio e resurreccio, e es signifficat que la carn [11] que l fil de Deu pres, couench esser enans ressuscitada que altre cors; cor si no ho fos, les condicions dels arbres foren corrompudes, e aço es impossibil.


  1. ↑ Edit. lat. Manifestum est.
  2. ↑ Edit. lat. Quae sit finis finium omnium aliarum creaturarum.
  3. ↑ Creatures se couenga.
  4. ↑ Edit. lat. Animae, quae ipsum intelligunt, poterunt habere majorem spem.
  5. ↑ On.
  6. ↑ Fora perfeccio en lo cors major que.
  7. ↑ Edit. lat. Tu etiam, cùm per desertum oberrabas, eras in maxima tristitia et tribulatione.
  8. ↑ Edit. lat. Fuit factum accidentaliter corruptibile et mortale.
  9. ↑ Mortiffica ls.
  10. ↑ Edit. lat. Inmortalitas esset restaurata.
  11. ↑ Edit. lat. Quod Corpus.
Obtingut de «https://ca.wikisource.org/w/index.php?title=Libre_del_gentil_e_los_tres_savis/Terç_libre/Del_dotzen_article&oldid=30273»