Libre del gentil e los tres savis/Terç libre/Del tretzen article

Afegeix enllaços
De Viquitexts




Del tretzen article



DE LA ASCENSIO DE JHESVCHRIST

DE GRANEA E PERFECCIO



LO sol dona en lo dia major clartat, e la luna en la nit, que totes les altres esteles. On si en lo cel ha [1] vna creatura per que la gloria sia pus noble, que per totes les altres creatures, major perfeccio ne sera coneguda en Deu. On si la natura humana de Jhesuchrist no fos en lo cel, e fos en la terra, no fora en lo cel creatura qui donas la perfeccio de gloria a totes les creatures, per la qual fos conuenientment signifficada la perfeccio de Deu. E si no ho fos, seguira s [2] que la volentat e l poder de Deu fossen contraris a la flor damuntdita, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que la humana natura de Jhesuchrist [3] es pujada al cel. § Si Jhesuchrist fos encare en la terra, e que no fos pujat al cel, la justicia e la caritat qui es en les animes dels sancts homens, les quals son en lo cel, foren pus agradables a la flor, que la justicia e caritat de Jhesuchrist, e aço es impossibil; cor si fos possibil, la flor fora contra major caritat e justicia, [4] e aço es impossibil; per la qual impossibilitat la humanitat de Jhesuchrist es signifficada esser en lo cel.



DE SAVIESA E JVSTICIA



CERTA cosa es que de cors glorifficat no es en aquest mon son loch, ni de anima racional altre tal. On si la humanitat de Jhesuchrist, qui vench a mort per saluar nosaltres, [5] no era en son loch, la sauiesa de Deu e la justicia de Jhesuchrist serien contraries; e si ho eren, justicia creada e justicia increada serien contraries; per la qual contrarietat sauiesa increada, qui s concorda ab justicia increada, seria contra sauiesa creada e justicia creada, qui s concorden, e aço es impossibil; en la qual impossibilitat es maniffestada la ascensio de la sancta humanitat de nostre senyor Jhesuchrist. § La sauiesa de Deu sab honrat molt sanct e molt martir [6] en est mon, e sab molts princeps qui son honrats en est mon. On si la humana [7] natura de Jhesuchrist era en est mon, serien pus honrats en est mon los damuntdits que Jhesuchrist. E si ho eren, la sauiesa de Deu sabria en si matexa injuria, e la sauiesa de Jhesuchrist sabria en si matexa justicia. E cor vna persona sia la sauiesa de Deu ab la humanitat de Jhesuchrist, e justicia e injuria sien contraries, per aço, segons que damunt es dit, es signifficada la ascensio de Jhesuchrist.



DE PODER E SVPERBIA



DIX lo crestia al gentil: Los demonis caegren del cel per superbia, e lo cors de Christ vench a mort per humilitat, per la qual poguessem pujar al loch de on los demonis caegren. On si per l aueniment e la mort de Jhesuchrist hi podem pujar, segons que hauem prouat Jhesuchrist esser recreador, [8] couen se de necessitat que Jhesuchrist, segons son poder diuinal e huma, pusca enans pujar en los cels, que nuyl altre home. E si no ho fehia, [9] seguir sia que son poder no fos pus contrari a superbia quel nostre poder, e aço [10] es impossibil; en la qual [11] impossibilitat, e en les condicions dels arbres, la ascensio de Christ es declarada al huma enteniment qui per esta manera la enserca.

DE ESPERANÇA E CARITAT



SAPIES, gentil, que si Jhesuchrist es en lo cel, e tu has esperança en eyl que t ajut, e que t perdo, e que t do gloria, mes [12] lo pots amar, e major esperança ne pots hauer en eyl, que no hauries si Jhesuchrist era en la terra e tu crehies que fos en lo cel, o si era en lo cel [13] e tu crehies que no fos en lo cel. On con aço s couenga ab esser, [14] per que esperança e caritat mils se pusquen couenir, per aço, en esta major conueniencia, segons les condicions del arbre, ascensio es demostrable.



DE CARITAT E IRA



SI Jhesuchrist es en gloria, major caritat ne han en gloria los sancts, los vns als altres e cascu a si mateix, que no haurien si no era en lo cel. E si aço no era enaxi, los sancts de gloria, qui han major gloria los vns per los altres e cascu a si mateix, que no haurien si no eren en lo cel, se couenrrien pus fortment ab gloria que la humanitat de Jhesuchrist, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que Christ es en gloria, e que per sa gloria los vns sancts no han major caritat ab los altres. [15] E aytant con lur caritat es major, d aytant lur caritat es pus luny a la ira qui es en los infernats; [16] la qual ira es major, on pus los benauirats son gloriejats. E cor, segons les condicions del arbre, ço per que caritat e ira pus fortment son pus contraris, se couenga ab esser, per aço, en la major contrarietat de caritat e ira es signifficada la ascensio del fil de Deu.


  1. ↑ Si en lo cel hi ha.
  2. ↑ Seguirse n hia.
  3. ↑ Que la humanitat de Jhesuchrist. Edit. lat. Quod Humanitas Jhesu Chrísti.
  4. ↑ Major caritat e major justicia.
  5. ↑ Edit. lat. Propter nostram salutem.
  6. ↑ Sab honrar molts sancts e molts martirs.
  7. ↑ On la humana.
  8. ↑ Segons que hauem prouat que Jhesuchrist coue esser recreador. Edit. lat. Ut probavimus, Christum esse Recreatorem.
  9. ↑ Edit. lat. Et si non ascenderet.
  10. ↑ Que l nostre, e aço.
  11. ↑ Per la qual.
  12. ↑ E que t do, mes.
  13. ↑ En la terra.
  14. ↑ Edit. lat. Unde cùm hoc conveniat esse.
  15. ↑ Edit. lat. Quod per suam gloriam Sancti habeant majorem charitatem alii cum aliis.
  16. ↑ Edit. lat. Damnatorum, qui sunt in inferno.
Obtingut de «https://ca.wikisource.org/w/index.php?title=Libre_del_gentil_e_los_tres_savis/Terç_libre/Del_tretzen_article&oldid=30276»