Vés al contingut

Libre del gentil e los tres savis/Terç libre/Del sete article

De Viquitexts




Del sete article



DE GLORIFICACIO



DIX lo crestia al gentil: A prouar aquest article, coylim primerament aquesta flor

DE SAVIESA E AMOR,



LA qual es en Deu, segons que es prouat en lo primer libre. On si Deus no hauia creat home per intencio que li donas gloria qui duras sens fi, seguir sia contrarietat esser entre la flor e eternitat e perfeccio. E si Deus no hagues creat home a esser durable en gloria, concordare s la flor ab eternitat e perfeccio. E cor ço per que no sia contrarietat entre les flors damuntdites, se couenga ab effer, segons les condicions de est arbre; e ço per que no fossen contraries se couenga ab no esser; per aço es maniffestat que Deus, apres resurreccio, dara gloria perdurable a aquells qui hauran saluacio.



DE PERFECCIO E ESPERANÇA



PROVAT es que en Deu ha obra de proprietats personals; la qual obra es distincta la vna de la altra, per ço cor les persones diuines son distinctes. [1] On con Deus sia sobira be a totes creatures, [2] coue que sa obra sia sobre totes altres obres; e per aço la pus perfecta obra en que hom haja esperança a veher, es la obra qui es en les tres persones diuines. On si la anima ha en aquesta obra esperança, ha la pus perfecta esperança que pusca hauer; e si hauia esperança, e sa esperança no venia a perfeccio, seria a sa esperança contraria cosa la [3] perfeccio de Deu; e si ho era, la volentat de Deu e la perfeccio de Deu serien contraries, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que la perfeccio de Deu coue donar compliment a esperança. Cor si no ho fehia, pus nobla cosa seria la anima de home en hauer esperança, que la perfeccio de Deu en donar compliment a esperança, e aço es impossibil; en la qual impossibilitat es signifficada la celestial benauirança en la qual hauem esperança.

DE ETERNITAT E IRA



SI Deus donaua gloria apres resurreccio, e que hom no hagues eternalment aquella gloria, seguir sia que hom hagues eternalment ira en ço que hauria perduda la gloria que hauria [4] vista. [5] E si aço era enaxi, seguir sia que la eternitat de Deu e la justicia sua fossen contraries en infinida bonea, granea, poder et cetera, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que Deus dara gloria qui durara eternalment sens fi. [6] E si Deus no daua gloria apres resurreccio, faria contraria cosa a la concordança en la qual se concorden les flors, per les quals lo juheu ha prouada la gloria de paradis; per la qual prouança es signifficat l article damuntdit; sens lo qual la gloria de paradis no pogra esser prouable.

DE ESPERANCA E FORTITUDO



SI l home qui ha esperança en la celestial gloria es temptat a alcun peccat, pus forts es contra aquell peccat, que l home qui no ha esperança en la celestial gloria. On si la gloria celestial es, esperança e fortitudo e veritat se couenen; e si gloria celestial res no es, esperança e fortitudo se n conuenen en falsetat contra veritat, e son majors per ço qui es fals, que per ço qui es ver. E cor veritat e fortitudo e esperança se couenen, e desesperança e freuoltat e falsetat se couenen, per aço es signifficada la celestial gloria en ço en que fe e fortitudo e veritat mils se couenen contra lur contrari e falsetat. E si aço no era enaxi, seria en esser ço qui es contrari a les condicions de est arbre.



DE PRVDENCIA E ACCIDIA



PRVDENCIA es elegir major be e esquiuar major mal; e per accidia es hom negligent a elegir be major, e a esquiuar lo mal major. Empero aquella accidia es major per la qual hom es pus negligent a elegir lo major be que l menor, e a esquiuar lo major mai que l menor. On con aço sia enaxi, en ço que damunt es dit, per aço Deus es signifficable esser glorifficador; cor si gloria no era, pena infernal no seria, ni be major no seria elegible, ni mal major no seria esquiuable tan fortment con es si gloria celestial es, e si pena infernal es. E cor ço couenga esser, segons les condicions de est arbre, per que prudencia e accidia sien pus contraries; per aço, en ço qui s coue ab esser, es demostrada la celestial gloria, sens la qual ço qui no s coue ab esser, seria, e ço qui s coue ab esser, no seria; e serien destrohides les condicions de est arbre. [7] § Dix lo gentil al crestia: Assats bastantment me has prouat l article damuntdit; mas prech te que m digues la manera segons la qual Deus gloriejara los sancts de gloria. § Lo crestia respos: La manera segons la qual Deus glorieja los sancts, es pus alta que l huma enteniment no pot entendre en esta present vida; cor si entendre la podia, hauria en aquest mon aytanta de gloria, con han aquells qui son en l altre setgle en gloria. Mas empero alcuna cosa te pusch signifficar de ço que m demanes, segons esta semblança. Tu sabs que a essencia se coue esser, e a enteniment entendre, e a volentat amar, e axi de les altres coses semblants a aquestes. [8] On si tu vehies, ab los vlls de ta pensa, la manera segons la qual lo teu enteniment se coue ab entendre, e ton voler ab amar; e cascuna d aquestes coses vehies con son distinctes e differents les vnes de les altres, tu hauries d aquestes coses a veher, molt agradable plaser; cor si vehies fer vna nau, major plaser ne hauries, que si vehies fer vn banch; e si vehies fer lo sol e la luna e les esteles, e lo cel e la mar e la terra, e tot ço qui es en lo mon, major plaser ne hauries que si vesies fer vna nau tan solament. On si est en gloria e veus con lo pare enten e ama si mateix, e entenent e amant si mateix, e lo fil, e lo sanct esperit, enjenrra lo fil, e ix lo sanct esperit del pare e del fil; e si tu vehies con lo fil, entenent e amant lo pare, e l sanct esperit, e si mateix, es enjenrrat del pare e ix d ell lo sanct esperit; e si vehies con lo sanct esperit ix del pare e del fil, amant e entenent lo pare, e l fil, e si mateix; e si tu vehies enjenrrar e exir en Deu infinida bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa, amor e perfeccio, e vehies con totes tres les persones son vna essencia infinida en bonea, granea, eternitat et cetera, pensar pots que gran gloria hauria la tua anima, la qual gloria hauras si entres en gloria. [9] § En gloria veuras la humana natura de Jhesuchrist esser vna persona ab Deus lo fil; e veuras la manera segons la qual lo fil de Deu ha presa humana natura; e veuras con la diuina natura e humana son vna persona [10] tan solament, e con lo Deu fil e la humanitat que pres se entenen e se amen; e veuras aquella humana natura meylor e pus noble que totes les creatures qui sien ne esser pusquen; [11] e veuras con la humanitat de Jhesuchrist ama e honra nostra dona sancta Maria; e veuras a tots los sancts de gloria honrar Jhesuchrist e nostra dona sancta Maria; [12] e veuras los renchs dels angels e dels arcangels, e los renchs dels martirs, [13] e de les vergens, e dels confessors; e tuyt daran e cantaran gloria e laor a Deu, e a la natura humana ajustada a Deu. On si aço consideres a veher, pensar pots con gran sera la gloria que veuras, si Deus te appeyla a la sua gloria qui no ha fi. § En paradis no menjara hom, ne beura, ne jaura ab fembra; [14] cor en aquest mon lo cors huma trebayla [15] per amor de nostre Senyer Deus. Per aço, a guasardonar lo cors en gloria, veuras e ohiras lo cors de nostre Senyer Jhesuchrist ajustat ab Deus lo fil. E cant cogitaras que l teu cors e aquell de Jhesuchrist son de vna natura, e que aquell cors fo donat per tu a rehembre, [16] la gloria que tu hauras de veser aquell cors tan glorifficat, no la demans a mi, cor no la te poria recomptar, ne l esguart d amor [17] que eyl te dara ¿qui l te poria dir? § Cant lo crestia hac prouat l article damuntdit al gentil, ell li dix: Segons que es ordenat, con pusques hauer conexença de la lig qui es meylor que les altres, pots conexer, per la gloria damuntdita, que la lig dels crestians val mes que les altres, con sia cosa que la meylor gloria e la major se couenga mils ab les condicions dels arbres, que la gloria menor, contraria a la major; la qual major gloria no pot esser tan be signifficada per la lig dels juheus ni dels sarrahins con per la lig dels crestians.


  1. Edit. lat. Quae operatio est distincta per differentiam, eo quod divinae Personae invicem sunt distinctae.
  2. Edit. lat. Cum Deus sit supremum bonum, et sic superior omnibus creaturis.
  3. Seria sa esperança contraria cosa a la.
  4. Que ja hauria.
  5. Justa. Edit. lat. Eo quod privaretur in eternum gloria, quam jam vidisset.
  6. Durara sens fi.
  7. Edit. lat. Et destruerentur conditiones Arboris, quae sunt verae.
  8. Edit. lat. Et sic de caeteris rebus his similibus secundùm operationem propriorum actum.
  9. Edit. lat. In gloriam paradisi.
  10. Sint solùm unica Persona.
  11. Edit. lat. Possint esse in natura.
  12. Edit. lat. Jesu Christo et beatae gloriosae Virgini Mariae exhibere honorem et servitium.
  13. Edit. lat. Et coronas et ordines Martyrum.
  14. Edit. lat. Nec habebit accessum ad faeminam.
  15. Edit. lat. Sustinet labores et tribulationes.
  16. Edit. lat. Et quod illud Corpus fuerit morti traditum ad liberandum te a potestate diaboli.
  17. Edit. lat. Signa amoris.