Libre del gentil e los tres savis/Terç libre/Del sise article

Del sise article

DE RECREACIO

DE BONEA E CARITAT

DIX lo crestia al gentil: En no res no ha ges ^[1] de be, cor si alcun be hi hauia, seguir sia que no fos alcuna cosa. On si Deus de no res fa esser alcun be, es vista la gran bonea de Deu esser major per aytal obra, que no seria si de vn be fehia altre be. Empero si Deus alcun be, qui fos de altre be, ajustaua a si mateix, e fehia aquell be esser vna persona ab si mateix, seguir sia major be en lo be qui seria ab eyl vna cosa matexa, e en lo be de on aquell be seria, que no es lo be qui es creat de non re. E aço es per la nobilitat del be diuinal, e del be qui es del altre be ^[2] ajustat a Deu, ^[3] e del be d on es exit aquell be qui es ajustat al be diuinal; cor lo be qui es creat de no re, es vn tan solament en quant creacio; e lo be de Deu, e lo be ajustat al be diuinal, ço es la humanitat de Jhesuchrist, e lo be d on es exida la humanitat de Jhesuchrist, ço es, nostra dona sancta Maria, son tres bens; e per aço es major be en aquesta obra, que no es crear de non re be. ^[4] E si aço no era major be, la bonea, granea, eternitat, e les altres flors de Deu serien contra perfeccio e majoritat, e aço es impossibil; cor si era possibil, menoritat e imperfeccio se couenrrien ab les flors del primer arbre, e aço es impossibil. ^[5] § Tu has entes, gentil, ^[6] que segons les condicions del primer arbre, la major nobilitat que hom pusca cogitar ni entendre, deu hom conexer a Deu; cor en altra manera les flors del arbre, e la cogitacio, e l enteniment huma no s concordarien. On donar a conexer Deu que ell sia creador de tot quant es, es conexer la gran bonea de Deu; e dir e cogitar e conexer que Deus vol esser vna cosa matexa ab alcun be creat, es mils conexer e amar lo be de Deu e lo be ajustat a ell; e per aço es mils signifficada la gran bonea de Deu en infinida granea, eternitat, poder et cetera. E cor ço per que mils la gran bonea de Deu es mils maniffestada, sia affermable, segons los condicions del arbre, per aço recreacio es affermable; la qual recreacio fo feyta ab lo be que Deus ha en si mateix, e ab lo be que ajusta a si mateix; lo qual be pres del altre be creat, ço es, nostra dona sancta Maria. § En no re no ha colpa ne peccat; cor si ho hauia, no re seria alcuna cosa. On leuar colpa e peccat de alcun be, major cosa es que crear res de no res, con sia cosa que colpa e peccat sia cosa contraria a be e a merit. On si a Deu coue esser coneguda creacio, ^[7] qui no es fer aytant de be con es leuar colpa e peccat de be, quant mes coue esser conegut a Deu que ell ha recreat lo be on era colpa e peccat. ^[8] E cor en aytal obra de recrear haja major be que en crear, per aço coue que a aytal obra a fer haja major be, que a crear be de non re; lo qual major be es l ajustament qui couench esser feyt de be creat ab be increat, per ço que lo be creat, corromput per colpa e peccat, fos recreat e exalçat per l ajustament del be increat. On con major e meylor obra signiffich e demostre mils la gran bonea de nostre senyer Deus, que la menor obra, per aço en aquesta major demostracio de la gran bonea de Deu, recreacio es representada al huma enteniment, qui de esta major signifficacio ha conexença; la qual recreacio es l ajustament del fil de nostra dona sancta Maria, verge gloriosa, beneita sia ella, e sa virtut, ab l ajustament del fil de Deu. Per lo qual ajustament, e per la passio de la humana natura de Jhesuchrist, fo recreat lo mon del peccat original, ^[9] lo qual hauem per lo primer pare, ço es, Adam, qui passa lo manament de Deu, per lo qual som mortals, e hauem fam e set, e calt e fret, e ignorancia, e hauem molts d altres deffayliments, los quals no hagrem, si Adam no peccas. E si lo fil de Deu no se encarnas e no moris en quant era home, tuyt forem en foc infernal perdurablement. Mas per la sanctetat del ajustament del fil de Deu e de la natura humana de Jhesuchrist qui fon vna persona tan solament; e per la sanctetat de ^[10] la sanch preciosa que Jhesuchrist escampa per recrear lo mon, som, tots aquells qui creem en recreacio, deliurats del poder del diable, e som appelats a gloria qui no ha fi.

DE PODER E CARITAT

DIX lo crestia al gentil: Certa cosa es que Deus ha creades les creatures e lurs proprietats ^[11] a signifficar son gran poder e sa gran caritat. E per aço ha donada al foc proprietat que se estendria sa quantitat a infinitat en cremar lenya, ^[12] si li era dada infinitat de lenya e loc infinit qui s couengues ab lo foc, segons que si coue aquest loc en que som. Mas per ço cor lo foc no ha infinida materia, per aço no crema infinit cors. On si l cors, qui es creatura finida e termenada, ha aquest poder e aquesta proprietat, e aquest poder e aquesta proprietat no ha de si mateix, ans la ha de Deu qui l li ha donat, quant mes Deus ha poder que fehes infinit be esser en creatura, si la creatura ho podia reebre. E si aço no era enaxi, seguir sia que la volentat de Deu e son poder fossen contraris, e que Deus hagues donat major poder al foc que si mateix, e aço es impossibil. Si Deus ha creada vna creatura, e fa aquella creatura esser meylor que totes les altres, e ha major poder, saber e voler que totes les altres creatures, mils es signifficat que Deus faria creatura infinida en poder, sauiesa e caritat, si la creatura ho podia reebre, que no seria si Deus no fahia aytal creatura. E cor ço per que lo poder e la caritat de Deu sia mils demostrat a fer be infinit en creatura, si la creatura ho podia reebre couenga esser, per aço coue que Deus deja hauer feyta vna creatura pus noble en virtut e vertuts que totes les altres creatures. E cor aquesta creatura pusca esser meylor que totes les altres creatures, si es ajustada a esser vna ab la natura de Deu, ^[13] per aço es pus prop a esser infinida en virtut, si ho podia reebre, que no seria si no era ajustada ni vnida ab lo poder e ab la caritat de Deu. E cor ço per que Deus mils demostra son poder e sa caritat, sia cosa atorgadora, per aço en aquest atorgament, qui s coue ab esser contra son contrari, ço es, negacio, la recreacio que ensercam es maniffestada. § Si poder creat e caritat creada son en home creat, lo qual home sia vna persona ab persona increada, major concordança de poder e amor ne pot esser entre poder increat e caritat increada, ab poder creat e caritat creada, que no fora si persona increada e creada ^[14] no fossen vna persona. E cor sia atorgadora ço per que les virtuts increadas e les virtuts creades mils se couenguen, e pus impossibil cosa sia que s contrariejen; per aço l ajustament de persona creada a persona increada es maniffestable; per lo qual, maniffestament, recreacio es maniffestable e representable.

DE PERFECCIO E GOLA

MAJOR cosa es recrear que crear, cor Deus crea Adam. Empero en Adam caech en peccat de gola, cor menja del fruyt, e caech en peccat d erguyl, ^[15] con no fo obedient a Deu; e en la humanitat de Jhesuchrist no poch caher negun peccat. On en la obra on no pot caher negun peccat es pus noble e pus perfecta que la obra on pot caher peccat; e aytant con la obra es pus perfecta, d aytant es pus contraria a colpa e a peccat. On con aço sia enaxi, e con home qui sia vnit ab Deu pusca esser pus contrari a gola e a erguyl, que home qui no sia vnit ab Deu, per aço aquell home qui pot esser pus contrari a peccat, pot esser pus perfect; e aytant con sa perfeccio pot esser major, d aytant pot esser en ell signifficada mils la perfeccio de Deu. E cor ço per que la perfeccio de Deu sia mils demostrable, couenga esser, per aço recreacio es demostrable en la major signifficacio de Deu. § La perfeccio de Deu mils se coue a perdonar que a crear; cor major cosa es perdonar colpa que crear, con sia cosa que no re no sia contrari a Deu, e que colpa sia contraria a Deu. On si lo peccat de Adam fo general, major colpa fo que no fora si fos especial; e aytant con de peccat fo major nafra, ^[16] d aytant misericordia a perdonar e a sanar, signiffica major perfeccio en sanar general peccat, que en sanar especial peccat. ^[17] § Si l peccat no fos general, la perfeccio de Deu se couengra ab bonea, granea, poder et cetera en crear general be, e no fora en que s couengues ab misericordia en perdonar general colpa. E cor la perfeccio de Deu e misericordia sien vna cosa matexa, con sia cosa que tot ço qui es en Deu sia vna cosa matexa, per aço es signifficada general colpa en la humana especia; la qual signiffica obra de misericordia en sanar general nafra; per la qual generalitat recreacio es signifficada.

DE FE E ESPERANÇA

FE es vertut per la qual hom ha creença en Deu e en la gloria de paradis; e esperança es virtut per la qual hom se confia en la misericordia de Deu e en la sua justicia. On enaxi con tu, gentil, veus ab los vlls corporals, les coses corporals, ab fe e ab esperança, qui son vlls esperituals, veu hom les obres de Deu esperitualment. E aytant con fe e esperança son majors, d aytant veu hom mils les obres de Deu. On si Deus ha volgut esser home, e ha sostenguda mort ^[18] per home, e per recrear home, fe e esperança ne poder esser majors que no foren si Deus no fos home, ni mort per home. Cor aytant con Deus fa mes per home, d aytant en home pot hauer major fe e major esperança contra descreença e desesperança, qui son vicis, e colpes, e peccats. E cor se couenga mils ab esser, fe e esperança major, que fe e esperança menor, per aço, segons les condicions dels arbres, ço qui es occasio a major fe e esperança, se coue ab esser; en lo qual esser major es signifficada la recreacio que demanas.

DE JVSTICIA E IRA

TOT lo major do que Deus pusca donar a creatura, e lo major do que creatura pusca reebre, es que Deus faça esser creatura vna cosa ab si mateix, e que per recrear e exalçar creatura vuyla que aquella creatura, qui es vna cosa ab si mateix, ^[19] sostenga passio e major mort que nuyla passio ne mort que altra creatura pusca sostenir. On si Deus es home per recrear lo mon, e es mort aquell home per justicia e per pacifficar lo huma linyatge ab la ira de Deu, en la qual home es cahut per lo peccat del primer pare, la justicia ne s major e la ira menor. E cor major justicia e esser se couenguen, e menor ira se couenga mils ab esser que major ira, per aço en esta majoritat e menoritat damuntdita, es signifficada recreacio, segons les condicions dels arbres. Justicia major es, si es ^[20] punit a mort vn rey, que si es punit vn pages; e major justicia e misericordia es en lo home innocent qui vol portar la colpa del home colpable, que no es en lo home colpable qui soste justicia. On tota la major justicia que Deus pusca fer en creatura, e ceyla que mils se coue ab misericordia, es que ell vuyla esser home innocent, e que aquell home sia punit per la colpa de tot lo huma linyatge. E si aço no era la major justicia, seguir sia que majoritat fos contraria a les flors del primer arbre, e aço es impossibil; per la qual e en la qual impossibilitat recreacio es maniffestada. § Si lo fil de Deu ha presa humana natura, e es mort aquell home per saluar lo poble de Deu, la justicia de Deu, e la ira dels peccadors infernats, qui hauran ira con son dampnats, ne seran pus contraris. E si l home qui membra en esta present vida que lo fil de Deu ha presa natura humana, e es mort (600) per ell a rehembre del poder del diable, es occasionat a ira, pus fortment pora mortifficar sa ira ab lo remembrament damuntdit, que no faria altre qui no creegues que lo fil de Deu sia encarnat, ni no haja, en quant home, sostenguda mort per saluar home. E si l crestia, qui es pus occasionat a mortifficar sa ira per raho de ço que creu, no mortiffica sa ira, la justicia de Deu mils se coue a multiplicar en aquell pena, que en home de altra creença. On con aço sia enaxi, donchs, per totes les semblances damuntdites, es signifficat al huma enteniment que la recreacio que tu demanes se coue ab esser, e ab totes les condicions dels arbres.

---

1. Gens.
2. Edit. lat. Et boni, quod est alterius naturae.
3. Ajustat Deu.
4. Edit. lat. Quàm sit bonum ex nihilo producere seu creare.
5. Edit. lat. Hoc autem est impossibile, ut patet.
6. Edit. lat. Tu autem Gentilis consentis.
7. Edit. lat. Unde si Deo debet atribui creatio.
8. Edit. lat. Quod ipse bonum, in quo erat peccatum et culpa, gloriosissimè recrcaverit.
9. Edit. lat. Humanum genus lavacro regenerationis fuit reparatum ab originali peccato.
10. Per la sanctetat de la processio e de.
11. Edit. lat. Proprietates et potestates.
12. Edit. lat. Comburendo ligna seu quodlibet aliud passum sibi obediens.
13. Edit. lat. Et cum hujusmodi possit esse melior, quam omnes aliae creature si est unita ad essendum una Persona cum Natura divina.
14. Si poder increat e creat no fossen vna persona. Edit. lat. Si potestas increata et creata non essent una persona.
15. Edit. lat. Et in ipsum cecidit peccatum inobedientiae et superbiae.
16. E aytant con fo major colpa e major nafra.
17. Edit. lat. Tanto majorem perfectionem significat misericordia ad parcendum, et medicina ad sanandum, quando parcit et sanat peccatum generale, quàm si parceret et sanaret speciale.
18. E ha mort sostenguda.
19. Edit. lat. Quae secum est unum et idem.
20. Major es justa, si es.