Llegendes de l'altra vida/Historia de Gaudal
[f.I02 del Ms.de Munich.]
NA uisio fo feyta en Ybernia I. La historia de
Gaudal.
en lany de la Encarnacio de
nostre Senyor, so es a saber,
M. e .cc.xlviij., qui era lany
segon den Eugeny papa, qui
nasc .j. home en Ybernia qui
auia nom Gaudal, lo qual fo
molt cruel e molt peruers en
sots fets en sa uida. Era aquest
home joue per edat e noble per linyatge, e alegre
en sa cara e beyl en esguardament; e uerament
aytant con se confiaua en sa belesa e en sa forma
de son cors, aytant menys curaue de salut de sa
anima, ans, segons puxes quel compta, molt li era
greu si negun dixes res de salut de sa anima, e axi
o recomptaue el matex ab lagremes. Aquest home
auia menyspreada la esgleya de Deu, e no uolia *[b.] ueer los pobres de Jhesu Christ, e despenia tot so
que auia en uana gloria.
Mas con a la pietat de Deu plach que donas fi
a tans mals, aquest home apela a la fi, e, segons
que molts de la ciutat de Cartayna fan testimony
qui eren en aquel loch aquel temps, el jac mort per
espay de .iij. dies, per lo qual espay pres a plorar
amargosament tot so que dabans auia peccat per
sa leugeria; cor en la uida, après daquel espay, ac fet testimony de tot so que auia sofert en aquel
espay de .iij. dies: con el soffri en aquels .iij. dies
moltes maneres de turmens que quayx no son dignes que sien creguts que neguna anima los poges
sostenir. Nos empero uolem escriure lorde els noms
dels turments damunt dits, a profit de molts, segons
que auem *[c.] apres de la boca del matex quils auia
soferts. Asi son coneguts los senyals de la mort: los
cabeyls caen, el fornt sendureix, los uyls tornen
sechs el nas agut, los labis tornen blaus, lalen fail,
e tots los membres del cors senreegen. En aquests
senyals uenc aquest home, e soptament, con los
escuders criden e los hostes ploran, lo cors fo estes
per la terra, els senys sonaren, los clerges uengen,
lo poble se marauela, e tota la ciutat fo torbada
per la mort daquest home. E uerament, de la hora
.x.ª del dimecres entro aquela hora matexa del
dissapte, jach mort que negun senyal de uyda no
romas en el, sino .j. poch de calor que sentian en
lo seu costat sinestre aquels qui diligentment lo
palpauen; *[d.] e per amor dasso no uolien portar lo cors
sebulir per aquela poca de calor que li sentien.
En apres, denant la clerizia e denant lo poble qui
era uengut per sebulir lo cors, el cobra esperit; ab
fleble resperit, quaix espay duna hora, el comensa
a respirar; e mareueylarense tots los sauis e dixeren:
« Asso es esperit anan e no retornan. » E lauores els
li demanaren si uolia comenegar, e el ab feble ueu
atorga lurs ho, e con ac comenegat el comensa a
fer gracies a Deu e lauors, e dix: « O Deus! maior
es la tua misericordia quel meu peccat, iassiasso
quel meu peccat sia gran; o! tantes tribulacions
moltes e males mas mostrades, e as me conuertit
e *[f. 103] fet tornar uiu, e as me retornat del abis de la
terra. » E quant asso ac dit, el feu testament e dona tot quant auia als pobres de Deu; e con asso
ac fet el mana que fos senyat del senyal de la creu
e apres tristament en aquel estament de uida torna
en so que auia estat; e con ac sofertes tantes tribulacions el recompta a nos, e dix en [a]xi:
Con lanima fo despuylada del cors e aquel *II. Separació de l'ànima de Gaudal.
cors fo desemparat deia per sa colpa, comensa
se fort a espurdir e no sabia ques fees, e no sabia
per que sauia paor e per so uolia tornar al cors,
mas no podia, ans couenia a exir defora; mas de
cascuna part auia pahor, e axi estaua en cuyta
aquesta anima per sa colpa e no auia negun refugi
ni fiansa sino en la misericordia de Deu. Con
aquesta anima axi plorosa e tremolosa ac estat molt
en aquesta pressa e no sabia qual *[b.] uia se preses,
ela uiu uenir denant si tan[ta] conpaya desperits
malignes, que no tan solament la casa on lo cors
jaya, ans no era loc ni [en] carrer en la ciutat que
no fos ple dels; e tots aquests malignes esperits
estegren entorn daquesta anima, e no pas per ela
aconsolar, mas per entristar. E deyen en axi: « Cantem » so deyen els « cant a aquesta mesquina, cor
ela es fila de mort e es meniar de foc no mortal e
amiga de tenebres e enemiga de lum.» E girauen
se a ela e tots batien les dens denant ela, e ab les
ungles arrepauenli la cara, e deyen: « Ueies, mesquina, lo poble que elegist, ab lo qual entraras en
la baxea dinfern per cremar, cor tu fuist nodrissa
descandol, amadora de discordia. ¿Per que ara
no est ergulosa? ¿Per que no adultres? ¿Per que
no for*[c.]niques? ¿Hon es ara la tua uanitat e el teu
uan alegre? ¿On es ara lo teu ris no trempat?
¿On es la tua forsa? ¿Per que moltes aramies? ¿Per que ara no fas senyals ab tos uyls axi con
sulies? ¿Per que no parlas ab ton dit? ¿Per que
no enganes ab ton fals enginyament? »
E axi, aquesta mesquina, axi con espauentada per
aquests retrets e per semblans, no podia res fer sino
pla[n]yer, e esperaua sa mort de tots aquests que li
estauen daua[n]t e axi li menessauen. Mas nostre
Senyor, qui no uol mort de peccador mas ques conuertesca e uiua, axi con misericordios e piados, al
qual sol coue donar aiuda apres mort e ab sos uyls
ueu totes coses, plachli que ages merse daquesta
mesquina.
*III. Vinguda de l'àngel y visita al Purgatori Adoncs Jhesu Christ trames en aiuda a aquesta
mesquina lo seu angel, e con ela lo uiu uenir dauant si de luny, en *[d.] quaix estela luent, ela gira son
Purgatori, esguardament ues el, esperant que ages alcun conseyl deyl. E langel acostas a ela, e apelala per son
nom propi e saludala, dien: « Deus te sal, Gaudal,
¿e que fas? » Aquest mesqui qui uiu aquest angel
molt beyl e joue, cor el era beyl sobre belea dels
fils dels homens, per temor deyl eper goyg, con
hoy que lapelaue per son nom, ab lagremes el li
respos en axi: « Ay senyer paret di[x] el, «dolors din-
fern man enuironat, lanses de mort man cubert.»
E langel li respos e dix: « Ara mapeles tu senyer
pare, e auies me tots temps a ton plaer e nuyl
temps nom donest tan gran honor. » E la anima
li respos: « Senyer ¿hon uiu yo ni hoy nul temps la
tua dolsa ueu? » E langel li *[f. 104] respos: « Yot segui,
de puix que tu fuyst nat, per totes tes uies, e nuyl
temps no uolguist obeyr a mon conseyl. » E estes
sa ma sobre .j. daquels malignes esperits, que pus
fort daquels altres li menassaue, e dix: « Uelte: aquest es aquel als conseyls del qual obeyes e la
mia uolentat auies menyspreada. Mas cos [cor]
Deus dona sa misericordia a seyls qui la saben
demanar, yo ueyt que a tu no falira la sua misericordia, tan solament sies segura e alegra, cor
poques coses sofiferas de moltes quen soferires si
not socoreges la misericordia del nostre redemptor; seguias me, donques, e sapies tenir membransa de tot so quet mostrare, cor altra uegada deus
tornar al teu cors. » E aqui matex la anima molt
espauentada a*[b.] costas a el pus prop, que no era
lexat lo cors sobrel qual auia estat entro aquela
hora. Los demonis empero hoyren asso, e uanse
lexar de les manasses que fasien a la anima, e
gitaren lurs ueus enues lo cel, e dixeren; « Ho!
con no just e con cruel es Deus, que aquels
ques uol auciu e aquels ques uol fa uiure, e el
hauia promes que a caseu retria segons sa obra
e segons son merit, e depuys el demana aquels
que no fan a demanar e deliure aquels que no
fan a desliurar. » E com agren dites aquestes
paraules els agren batayla entre els, e qui mes
pudia, uns ab altres, e nafrauense de grans nafres;
e ab molt gran pudor e ab tristicia e ab gran indignacio els sen anaren. Langel, empero, anaua deuant, e dix a la anima quel segis: « Ay, senyer
meul si tu uas *[c.] primer aquests me seguiran de
tras, e pendran me e liurar man afoch perdurable. » E langel li dix: « No aies temor per so cor
son mes que nos, que ans ne son mes ab nos que
ab els: si Deus es ab nos ¿qui es contra nos? cor
escrit es que cauran de ton costat .M. e x. milia
de tos destres, empero no sacostaran a tu; e uerament ab tos uyls ueuras lo gasardo d[e]ls peccadors, e tu soferas poques coses de moltes que as seruides de soffrir. » E çon asso ac dit, els
comensaren a anar.
IV. Dels homeyers. Con agren ensems luny anat, e no aguessen negun lum si no la resplandor del angel, els uengren en .j.ª gran uayl tenebrosa e fort orribla e
cuberta de caliga de mort; e aquesta *[d.] uayl era fort
pregona e plena de brasses de foc cremant, e auia
aqui .j.ª cuberta de ferre que semblaue que ages
.iij. coudes despes, e portaua tan gran calor, que
per sa gran calor sobraue totes les brasses cremans
de la dita uayl; e auia aqui tan gran pudor, que
sobraue per la gran pudor totes les tribulacions
que auia uistes, dexendien, empero, daquela una
gran multitut danimes, e aqui eren cremades tant
entro que eren e[n] manera de segi en panna cremat,
se lexauen decorrer, e so que es pus esquiu, en tal
manera eren cremades que per la dita launa decorrien axi con sera que hom cola per drap, e altra
uegada eren cremades en aqueles brasses cremans
en aquel turment. E con aquestes coses ac uistes, *[f. 105]aquesta anima, molt espauentable, dix a langel:
« Ay, senyer meul prec te, sit plau, que tum diges
quin mal feeren aquestes animes qui a aytals turmens son liurades. » E el li respos: « Aquests son
seyls qui ausieren lurs pares, e [o] lurs mares, o
lurs frares, o altres homens; e aso es pena que pertany aytals e a seyls qui consenten; e apres aquesta
pena els son portats a maiors penes, les quals ueuras. » E lanima dix: «¿Yo, senyer, sofferre aquesta
pena? » E langel li dix: « Ben as perseruit, mas no
o soferas jatsesia aso que no aies mort pare ni
mare ni frare, empero as mort home; mas ara not
sera comptat, mas daqui anat te guarda con seras tornada al cors que en aquesta pena o en maior *[b.] no uenges. » E de puys el dix que gran uia auien a tenir.
Apres els uengren a j. munt de molt marauellosa *V. Dels falsaris.
granea, de gran orror e de gran esquiuea; lo qual
munt auia fort estret cami a aquels quin passauen,
cor duna part daquel cami auia fort pudent loch [foch]
ab soffre mesclat e era tenebros, e de laltra part auia
neu e glas e pedregada ab uent molt orible; e era
aquest munt dessa e deyla aparalat a punir les animes tot ple de turmentadors, en axi que negu pas
no aparexia a negu qui uolgues passar. Aquels turmentadors auien verament forques de ferre cremans e fort agudes e aparalades de trencar e de derrocar totes les animes qui aquen passauen, e ab
aqueles forques les tirauen assi; e con les auien tirades en aquela part del foc e del sofre ab aquels
turmens, eren tirades en la neu, e altra uegada *[c.] peus
amunt e cap aual [de aual], de mig de la neu eren
gitats en mig de la flama del foc e del sofre. E con
aquesta anima uee aquests turmens ela ac fort
gran paor, e dix a langel qui li anaua dauant:
« Prech te, senyer, quem aiuts e quem deliures daquest cami, que yo no ueyg con ne pusca passar. »
E langel li respos: « Not temes, mas segueix me, o
ue primer. »
E ela segueix langel, e langel ua primer axi con *VI. Dels ergulloses
dabans; e aqui matex de pas en pas els uengren en
.j.ª uayl fort pregona e molt pudent e tenebrosa, la
pregonea de la qual aquela anima no poc ueer, mas
hoya .j. son en quaix son de flum daygua decorrent e de soffre, e aussia crits e udolamens molts
grans exir daquela uayl e ueya fum de soffre qui exia
de les cauernes daquela uayl, pujant a ensus a*[d.]xi
pudent que totes les penes que dabans auia uistes
sobraua. E auia .j.ª taula en manera de pont molt
longa sobre aquela uayl, la qual sestenia sobre la
uayl de la .j. munt entro a laltra, la qual taula auia
.M. peus de lonc e no auia mas .j. peu dample, lo
qual pont neguna anima no podia passar sino era
eleguda; del qual pont uiu molts caser e negu non
uiu saluament sino .j. preuere: e era aquel palagri e
portaua palma e era uestit desclauina, e denant
tots, tremolos el passaua. E lauors aquesta anima,
con uiu aquesta carrera axi estrecta e deuayl era
molt perdurable, dix a langel: « Oy peccador, ¿quim
deliurara daquest cami [e] daquesta mort? » Mas
langel, ab cara alegra la guarda, e li dix: « Not
temes, que daquesta pena seras *[f. 106] deliurada; mas
apres ne sofferras altra. » E anant primer e tenent
ela, passala salua oltra lo pont. E apres lo passament del maluat pont ela dix a langel, quaix segura: « Prec te, senyer, sit plau, que tum diges
de quals animes son aquests turmens que ara
auem uists. » E langel li respos e dix: « Aquesta
uayl terrible es loc dergulosos, mas lo munt pudent per soffre es pena de traydors e denganadors e altres penes no comparables. » E puix el
dix: « Anem, que altres penes uendrem molt pus
maiors. »
- VII. Dels avars. Daqui partens, el primer anant e ela seguien, anaren per longa e curta [torta] e fort maluada uia. E con agren molt trebalat, no molt luny deyls ueeren
.j.ª bestia tan gran que no es digne de esser cregut. la qual bestia sobraue per sa granea tots los munts
que aquela *[b.] anima auia uists; los seus huyls eren
fogayans e axi grans con a puigs; e auia gola molt
gran e molt ample e uberta, e semblaua que degessen caber en la gola ben .x. milia homens armats.
E auia en aquela gola .ij. homens qui auien estats
glots e maluats, e la .j. daquels homens tenia lo
cap en les dens sobirans de la gola de la bestia e
los peus en les dens jusanes, e laltre home tenia lo
cap a les dens jusanes e en les [los] peus a les dens
subiranes, e estauen en forma de colones en aquela
gola e axi semblaue que ages .iij. portals aquela gola,
e gitaua flama de foch no mortal, aquela gola, quis
departia per .iij. raigs e caseu exia per sa porta. E
en aqueles flammes les animas dampnades eren
constretes de intrar per forsa, en aquela gola, e exia
tan gran pudor per aquela gola ab les *[c.] flames
ensems, que no auia comparacio a neguna altra
pudor; e era hoit tan gran plor e tan gran plant e
tan gran udolament, que exia del uentre daquela
bestia per aquela gola, que no auia comparacio
a altre dolor; e no era marauela: tantes danimes
auia en aquel uentre qui sofferien molts estranys
turmens. E deuant aquela gola estaua gran multitut
desperits malignes qui destreyen les animes dentrar
en aquela gola, ab farimens, e ab batimens, e ab
moltes maneres de penes. E com aquesta anima ac
uist tan greu turment, e tan orrible, e tan paurros,
per gran terror e per gran temor quaix defaylen, dix
a langel ab feble ueu: « Hoy, senyer meu! not placien aquests turmens ni ti acosts. » E *[d.] langel li
respos en axi, dien: « En altra manera nostre cami
nos pot acabar si nons acostam a aquest turment,
e neguna anima si no es eleguda no pot esquiuar
aquest turment: aquesta bestia es apeylada Archetons , la qual deuora tots los auars; e aquests .ij.
homens que ueus en la sua gola, la .j. cap amunt
e peus aual, e laltre peus amunt e cap auail, son
gigans e en lurs dies ni en lurs temps no foren
trobats tan maluats, e tu sapies que els an nom en
Sergus [e] en Tonalt. » E la anima li respos dient:
« Ay senyer! » dix ela « ¿per que plac a Deu que a
tan greus penes fossen jutgats?» E langel li respos:
« Tots aquests linyatges de turmens que tu as uists *[f. 107] jassea que sien grans, abans que no partesques
ne ueuras maiors. » E con aso ac dit el sacosta
pus prop a la bestia e la anima lo segui jatssia que
no li plages, e axi estegren denant la bestia. E con
axi estauen denant la bestia langel la desempara e
la mesquina romas; mas lo[s] demonis qui la ueeren
estar axi desconortada e desemparada, uengren entorn la mesquina en forma de cans arrepables,
prengeren la e gitaren la per mig de les flames en
lo uentre daquela bestia. Quins turmens ela soffri,
en la sua cara per color se poc ben conexer e mostrar; e per so que nos [no] siam uists enueiossos [enujosos?] no uolem escriure tot so que oim retrer a la
boca deyla. *[b.] Mas, empero, per so que no siam uists
menysprear la manera de moltes coses [e de] e de
molts turmens que li ausim retrer a la boca del, uolem ne alcuns recomptar a instruccio e a cautela de
molts. Cor segons que ela compta, ela sofferi aqui
molt gran ferea e gran esquiuea de cans, e de leons,
e dorsos e deltres besties sens nombre no conegudes, aytanbe hi soffry colps de demonis, ardor de foc,
asprea de neu e de fret, pudor de soffre, paor de
uistes duyls, deturment de lagremes, abundancia [e]
de tribulacions, estrenydura de dens. En axi aquesta
mesquina, con se uiu en aytals turmens, res no poc
fer, sino si matexa acusar per son peccat e arrapar sa cara per gran tristor e per gran desesperacio
que auia de salut. E *[c.] con aquesta mesquina conec
sa mort e son turment perdurable per son peccat,
estan en aquesta tristea e en aquest marriment, no
sabe per quin orde ni per quina uia ela sa troba
fora daquela bestia; e axi con ela jahia luny daquela bestia, debila e despoderada, ela obri sos uyls e
uiu costa si langel quy ab ela auia anat; e aqui
matex ela salegra jassia que molt fos turmentada, e
dix al angel en axi: « O, esperansa mia e solas meu, a mi donat e atorgat de Deu! O, lum de mos uyls,
e basto e sosteniment de ma probrea e de ma
miseria! ¿per qual rao as uolguda desemparar mi mesquina? ¿quin gaasardo, mesquina, retre a nostre Senyor qui tantes gracies ma fetes, que si no
mages res [res]feit de be sino cor ma tremes tu en
aiuda, quals gracies lim *[d.] poria yo retre? » E langel
li respos: « En axi con tu dixist al comensament,
en axi sapies que es uer que maior es la misericordia de Deu que no es lo teu peccat. E el retra
a cascu segons sa obra e son merit, empero el
jutgara assa fin, on, per amor dasso empero, axi
con yo tu dix, a tu coue que sostenges molts de
trebayls e de paors, per so que con feniras a laltra
uegada no uenges a aquests tu[r]mens. » E con
asso ac dit el dix: « Anem a aquels turmens qui
son dauant nos. » Ab aytant elas leua en quaix
tota lenguida e debil, e apenes podia fermar sos
peus, empero ab gran coratge uolia el seguir, mas
no podia: tant era aflebida; e langel ana la tocar, e
ela fo aqui matex confortada, e ab fort cor el la
mena *[f. 108] per aquel cami que li auia dit. VIII. Dels lladres y dels sacrilechs.E con agren anat pus luny, ueeren .j. estany fort
ample e fort tempestos, e fasia axi grans ondes con
a mar, en tant que semblaua que menassen al cel;
e auia aqui grant multitut de besties molt terribles
de diuerses maneres, les quals udolans e menassans
no [de] demanauen res sino deuoramens danimes;
e per lo costat daquel estany auia .j. pont molt
estret e molt lonc, en tant, que be auia .ij. palms
de lonc e no auia mas .j. plam dample; lo qual pont
era pus lonc e pus estret que no era laltre de que
auiem parlat; e era aquesta taula o pont tota aorlada
de claueils molt fort aguts de ferre, los quals clauels
traucauen tots los peus daquels qui passauen, en
tal manera que negu no podia *[b.] escapar que no fos per els durament nafrat quin passas; e totes aqueles
maluades besties uenien en torn daquel pont, per
pendre e per deuorar aqueles animes que no podien passar, e alo era lur meniar; e eren aqueles
besties tan grans, que molt be eren semblans a grans
torres, e eren negres, e exia tan gran foc de mig
daqueles besties, que aquel estany fasia bulir per
forsa de calor. E uiu en aquel pont .j.ª anima molt
fort plora[n]t qui acusaua si matexa per sos peccats,
e era carregada de garbes e era forsada oltra sa uoluntat a passar per aquest pont e jassiasso que sos
peus fossen traucats per aquels claus aguts, empero
molt auia gran temor de caer en aquel estany per
rao con *[c.] ueya aqueles maluades besties ab lurs
goles ubertes per ela a deuorar. Aquesta anima, con
uiu aquela en tan gran peril, dix al angel: « Ay
senyerl uolria saber, sit plahia, per que es dresteta
aquesta anima a passar per aquest pont ab aytal
feyx ni de quals animes specialment son aquestes
penes. » E langel li respos: « En axi aquesta pena
es digne a tu e a tots tos semblans qui son ladres ni consents: en aytal manera sostenen turmens
tots los ladres, si doncs no eren sacrilegis. » E
lanima li demana, dien: «Senyer ¿que apeyles sacri
legis? » E langel li respos: « Tots seyls qui emblen cosa sagrada son pagats e colpables de
sacrilegi; e maiorment tots aquels qui pequen
sots habit de religio, si donchs per peniten*[d.]cia
no sesmenen, son colpables e dignes de molt
maior pena de mort. » E puys el dix : « Anem
per aquest pont, que per aquest nos coue a passar. » E lanima li respos, dient: « Sennyer: tu per
la diuinal potestat poras ben passar, mas yo en
neguna manera, segons quem pens, no poria
passar. » E langel li respos: « Mas tu passaras
per tu matexa e yo no passare ab tu, ni no passaras buyda, cor .j.ª uacha no dom[da]da te coue a
passar, e aquela retras a mi no naffrada oltra lo
pont. » E aqui matex la anima, molt amargosament ploran, dix al angel: « Ay, senyer, mal mes
auengutl ¿perquem crea Deus que aytals turmens
aia a sostenir? ¿en qual manera, yo mesquina, pore
menar aquesta uaca, cor yo mesquina no pu*[f. 109] sca
estar en aytal peril si donches nom ajuda la misericordia de Deu. » E langel li dix: « Tornet a ta
memoria: menbret que con eres en ton cors emblest .j.ª uacha a ton pare. » E lanima dix: « Senyer, e yo la reti aquel de qui era. » E langel li
dix: « Tu baratist [la retist] cor no la poguist tenir
ni amagar; e per amor desso non sofferras tan
complit turment, que meyns es mal uoler que
acabar, jatssiasso que not [tot] sia mal danant Deu.»
E con asso ac dit, langel guarda lanima, e aqui
matex ela sencontra ab .j.ª uaca no domdada, e
langel li dix: « Uet la uacha que deus passar oltra
lo pont. » Aquesta anima, con uiu que no podia fugir daquesta pena, fortment plorant ana pendre
la uacha e esforsasse aytant con poc ab menasses
e ab forssa que la ame*[b.] nas al pont; mas les besties
maluades uenien udolan e braman e esperauen que
deuorassen la uaca e la anima que uesien sobrel
pont. E con lanima comensa anar sobrel pont la
uacha no la uolia seguir; e encara mes: con lanima
estaua al pont la uaca casia, e con la uacha estaua
la anima casia; e axi cap amunt e peus auayl, e cap
auayl e peus amunt, e axi casien e leuauen entro
que foren uenguts al mig del pont. E con foren
uenguts al mig del pont els ueeren aquela anima
qui portaua les garbes que estaua al pont; e aquesta
qui portaua les garbes pregaua aquesta que no li
emperas son passatge, e aquesta pregaua aquela
que no li enbargas son passatge, pus tant auia enantat de son cami ab tan gran trebayl; *[c.] e axi ni aquela
ni aquesta no podien enant anar ni en rera tornar,
e axi estauen dolentes e marrides, e estans cobrien
lo pont de la sanch qui exia de lurs peus. E con axi
agren molt plorat e molt estat lo peccat de lurs
falimens, nos saberen per qual manera ne per qual
art se trobaren fora del pont. E aquesta anima con
fo escapada ela guarda e uiu de luyn langel estant,
que li comensa a parlar ab blanes paraules, dient:
« Ben sies uengudal de la uacha daqui auant no
aies cura ni ansia. » Mas ela li mostra sos peus
con malament eren naffrats per los claueyls del
pont, e comensas a planyer, e dix en axi que no
poria plus anar; e langel li dix: « Menbrar te deu
en qual manera eren tos peus leugers a escampament de sanc, e per amor de asso contricio e enpachament fora en tes uies *[d.] sit not secorreges
la misericordia de Deu. » E con ac dit el la toca, e
aqui matex fo sana; e puys partierense daqui, el primer e ela seguent, e lanima li demana: « Senyer
¿e on anam ara? » E el li respos, dien : « Encara
nos espera .j. turmentador molt maluat qui a nom
Perist, e en neguna manera no podem escapar
que no uimgam a son hostal, lo qual es tal, jassia
so que sia ple dostes no roman que el no aia
desig dostes. »
Con agren anat molt per los locs tenebroses e *IX. Dels glots y dels fornicadors
deserts, a els aparech j.ª co[ca]sa uberta, e era molt
gran e ample e alta a semblanca dun gran munt, e
era redona a manera de forn e exi daquela casa
flama de foch qui cremaua e degostaue per .M.
passes entorn totes les animes que podia aconseguir. Mas aquesta *[f. 110] anima, qui auia ja sostengut
en semblant turment, tant era espauentada que en
neguna manera nos uolia acostar aquela casa; per
que dix a langel qui primer anaue: « Senyer ,¿que
fare yo, mesquina, que ara ueig quens acostam a
la casa de mort? ¿quim deliurara?» E langel li respos e dix: « Daquesta flama forana seras deliurada,
mas en la casa on la flama ix entraras. » E con
sacostaran pus prop, ueeren carnices ab destrals
agudes e taylans, e ab coutels, e ab moltes daltres
de maneres de ferramens molt be afilans e trencans; item ueeren faus e cauechs e molttes daltres
maneres destrumens aparalats descorxar, e de trencar, e de degoylar, a tots aquests turmentadors ab
lurs estrumens estauen cascuns denant aquela casa
en mig daqueles flames; item ueeren gran multitut
danimes *[b.] sots les mans deyls, que sofferien aquels
turmens, e con aquesta anima uiu que aquests turmens eren maiors e pus grans que neguns altres
quen agessen uists, ela dix a langel: «Senyer: prec te, sit plau, que tum deliures daquest turment e acort
quem liures a tots quants turmens trobem uuymes. » E lauores langel li dix: « Aquest turment
es maior que negu que aies uist denant. Mas
empero encara ueuras .j. turment qui sobre pujara
totes maneres de turmens que anc pogesses ueser
ni ausir, ni conexer; entra » dix el, « en aquest turment, que los cans arrapables esperen lo teu aueniment. » Lanima, empero, tota tremolosa en
quaix defalen per gran tristor que auia, en totes
maneres que podia pregaue que escapas daquest
turment; empero no poc acabar sa uolentat. Con
los *[c.] demonis ueeren aquesta anima quels era atorgada, tots uengueren e[n]tom deyla, e ab grans colp[e]s e ab grans escarns mal deyen ela, ab los
turme[n]s que desus auem nomenats tota la despularen e deuoraren en pesses menudes; e apres
eyls les [la] gitaren en gran foch. ¿Queus diria
neus parlaria de les penes que layns eren? Daquesta
exien molts grans plors, tristea, e dolor, e gemegamens, e estridor de dens, e foc cremant dins e de
fora e ab flames degostans e deuorans per lur enseniament no cessan. Empero aquel foc no podia
esser sadolat per molt que deuoras; e aqueles animes que layns eren ni casien [er]en greument turmentades per moltes dolors que sostenien en lurs
lochs uergonyosos, cor en lurs uergonyes sostenien
molt greu pudor e eren uistes lurs uergonyes plenes
de uermes; e no tan solament domens ni de fem*[d.] bres
seglars, ans uerament, so que es greu de dir e qui
sens dolor nos pot dir, sots habit de religio; e de
conuerses eren molts sotsmeses a aquestes penes;
en axi que tant eren turmens ab tantes penes, que
de les turmens que cascuna anima sostenia pogren
esser turmentades .M., e axi negun linyatge ni negun habit no podia eser quiti daquest turment
ni daquestes plages, ni habit de monge, ni de barons
ni de fembres, que tots no fossen sots plantats a
aytals turmens; encara mes, aquels qui semblauen
dignes per santetat, eren justiciats a aytals penes. E
axi, aquesta anima, moll trebaylada per aytals turmens e per semblans, los quals auia longuament
sosteguts, tornaues a si matexa e atorgaues esser
digna e colpable de sofrir aytals penes. Mas *[f. 111] quan a lesguardament de Deu plac, nos sabe per qual
orde ni per qual manera, eylas senti fores daquels
turmens; empero ela sesia en tenebres e en ombra
de mort, e con aqui ac .j. poc segut eyla uee denant
si lo lum de uida, so es, langel qui dabans auia eyla
aqui menada Eyla, empero, complida de tristicia e
de dolor e damargor, dix al angel: «Ay, sener meu!
¿per que yo, mesquina, e sostenguts tans ni tan
forts turmens ni tan aspres? ¿e on es asso quels
sauis barons dien, que la terra era plena de la
misericordia de Deu? ¿on es aquela misericordia
ni aquela pietat? » E langel li respos, e dix li:
Ay fila! moltes na enganats aquela sentencia mal
entenens, cor Deus jassia que el sia misericordios
empero el [el] es dretura, e ret sa justicia a cascu
segons son *[b.] merit; e tu uerament per tos merits justament soffers aquests turmens, e lauors tu faras gracies a Deu con ueuras so que per misericordia de Deu te sera [per]donat apres aquests
turmens. E si de tot te perdonas Deus ¿con fora
dreturer? E si hom no ages temor de turmens ¿per
que perdonara Deus? ¿E de que agren pahor aquels
qui fan confessio, si Deus no temessen? Deus
en[pero] per amor dasso qui ben sab a ordonar totes coses, en axi tempre justicia ab misericordia e misericordia ab justicia, que neguna deyles no sia sens laltra; cor si Deus perdona als
corses de les peccadors qui no fan penitencia
mentre uiuen, assi empero per lurs merits dignes
de justicia de Deu soffen[r]en dignament penitencia; e seyls qui fan penitencia ni sostrahen a
lurs corses *[c.] [penitencia] los delits carnals nils
be[n]s temporals uiuens pobrament, Deus lur
perdona misericordiosament ab los angels con
son despuylats de lurs corses. E en aso uerament la misericordia de Deu sobra justicia, cor
negun be no es sens gasardo, e negun hom no
es sens peccat, si donchs no es enfant dun dia.
Molts empero son liurats a pena, per so que no
sien tocats de ombra de mort. » E aqui matex
aquesta anima cobra forsa per les paraules de consolacio, e dix a langel: « Senyer, sit plau, diges me:
aquels qui no deuen entrar per les portes de mort
¿per que son menats a ueser infern? » E langel li
dix: «¿Saps per que los justs [no] deuen sofferir penes
e son menats a ueser eyles? Per asso se fa que justs,
los turmens dels quals son deliurats per la misericordia de Deu, *[d.] sien pus ferms e pus cremans
en amor e en lauosor de lur creador; e per contrari, les anymes dels peccadors qui son jutgades
a turmens perdurables, primerament son menades
a ueser la gloria dels sants, per so que con auran
uistes les benenanses que per lur uolentat auran
desemparades, con seran uengudes a lurs penes,
mes aien que dolre, e [d]aquela gloria que dabans pogren auer guanyada aien remenbrament
en lur memoria per montiplicament de lur pena,
cor negu turment no es pus greus con esser partit de la conpaya de la deytat e dels sants angels; e per amor dasso aquel preuere que primerament
iust [uist] que passaua lo pont, fo menat a aquel turment, per so que uistes les penes pus fortment
sescalfas en amor e en dolsor *[f. 112] daquel quil apeyla a la sua gloria; cor aquel fo seru de Deu, feel e
saui, e per amor dasso pendra de Deu aquela corona la qual Deus dona e a promesa a tots seyls
qui deuotament lamaran.» E apres aquestes paraules el dix: « Encara no auem uists tots los mals, e serat profit que ueiam aquels turmens que no
auem uists. » Lanima li dix: « Senyer: si puyes
deuem tornar a gloria prech te que tost me mens
a ueer aquela pena. »
En apres, el primer anant e ela seguyent, ueeren *X. De religioses pecadors contra castedat
.j.ª bestia, desemblan per ferea e per esquiuea de
totes les besties quels auien uistes; la qual bestia
auia .ij. peus e .ij. ales, e auia fort lonc coyl, e auia
bec e ungles de ferre, e per la gola deyla exia flama
no mortal; la qual bestia cesia sobre .j. estany tot
espes de gebre *[b.] e de glas, e deuoraue e destrenya
aquesta bestia totas quantes animes podia aconseguir. E con les animes eren tantes e meses en lo
seu uentre, eyla les gitaue altra uegada e en dauant
dit estany, e puyes altra uegada eren retornades en
aquel turment; encara mes: aqueles animes totes
eren enpreyades, aytanbe domens con de fembres, e
axi eyls esperauen greu temps a lur enfantar, cor
eren mordudes dins en lurs uentres per manera de
ueri de serpent; e axi aquestes mesquines danimes
eren turmentades en aquel estany pudent e glacios, e
con lur temps sapruismaue de lur enfantament eles
cridauen e cumplien tot infer de lurs udolamens e de
lurs crits; e axi enfantauen serpens, e no ta[n] solament enfantauen les fembres, ans homens e femnes
ensemps; e no tant solament per aquels me[m]bres qui per natura son establits [e] per *[c.] offici denfantar,
ans per brasses, e per pits, e per altres membres,
exien aqueles serpens. E hauien aqueles serpens que
exien daqueles animes caps de ferre cremant, e
auien becs molts aguts per los quales traucauen e
deuorauen aquels corses de que exien, e auien
aquels serpens molts aguylons en lurs coes e eren
corps e torts per los quales deuorauen aqueles animes de que exien; mas con eles uulien exir no
podien treer aqueles coes, per aquels aguylons, qui
aturauen per so cor eren corps; en axi [ab] aquels caps
de ferre cremans e ab aquels becs aguts eyls turmentauen aqueles animes de que exien, tant longament: entro que als neruis e als ossos eren entrats
no pensauen cor despesseiar e de trencar. E axi
tots ensems, so es assaber, les animes qui eren turmentades en aquel glas da*[d.] quel estany, cridauen en
tal manera quel crit el udolament de les animes, el
sille de les serpens, el bram daquela bestia, tot ensems puiauen tro sus al cel, en tal manera que si en
aquels demonis fos neguna sintilla de peccat [pietat]
els foren moguts a alcuna misericordia e a conpassio; mas en tots los membres e los dits daquels
demonis auia caps de diuerses besties qui murdien
e degustauen aquels membres tro als neruis, e auien
ginyiues e lengues de ferre en semblansa de serpens que tot lo paladar consomien estro al[s] polmeyls; els locs uergonyosos, aytamb[r]e domens
con de fembres, [e] eren cuberts e aorlats de serpens,
les quals nos lexauen desquinsar ni de deuorar les
parts uergoyoses del uentre, e per aquen els tirauen
[2]...*XXIII[3].
[f.113] sol tots fonamens de la terra, e per maraueylosa manera, axi con estauen en aquel matex
loc, nos girauen en altra part, els ueyen tots seyls
qui eren passats denant e detras estans en aquel
matex loc; e era donat a els, no tant solament ueer,
ans uerament los era donada plenea de sciencia; en
axi que no era mester a els neguna cosa aqui a
demanar, mas totes coses sabien apertament e certament so uulien saber ni dem[an]ar.
E de mentre que en aquest delit era, aqui li fo *XXIV. Sant Rodiu
present Rodiu, lo qual lo ana abrassar ab gran alegria, e saludalo, dient: « Deus te sal, Gaudal. » E
apres el [l]i dix: « Nostre Senyor guard e endres lo
teu entrament e lo teu eximent, ara e per tots
temps. Yo son » dix el, « en Rodiu, pax con [patro]
teu, a la sepultura del qual tu est deutor *[b.] desser sebulit apres lo terme de ta uida. » E con asso
ac dit, no li parla puxes.
En apres aquesta anima guarda, e uiu son padri XXV. Sant Patrici y los quatre bisbes
[Sant Patrici], qui era estat bisbe de Ybernia, ab
molt gran compayia de clerges; entre los quals uee.
.iiij. bisbes que ja auia conegut en lur uida, so es assaber: en Celesti, archabisbe en Archinarchi; e
sent Malechias qui era estat bisbe apres el en
aquel matex bisbat, e era estat legat de Roma el
temps de Innocent papa, e tot so que auia pogut
auer auia donat a santes esgleyes e a pobres, e
encara mes auia bastits .l. e .iiij. monestirs entre
monges e canonges e altres homens sants, e a
tots auia prouehits en lurs necessitats. Encara hi
uiu en Erestia, bisbe de Leo, qui era estat home
de marauelosa *[c.] continencia e gran amador de pobrea, de uolentat. Encara uiu altre bisbe, qui auia
estat baro molt simple e atrempat, resplandent
sobre altres en saui[e]a e en castedat. Aquests .iiij.
bisbes hi conech; encara hi uiu .j.ª cadira maraueylosament ornada, en la qual negu no cesia;
e con el uee aquesta cadira, el demana e dix: « ¿Da
qui es aquesta cadira ni per que uaga? » E sent
Melexias li respos, dient: « Aquesta cadira es dun
de nostres frares qui encara no es passat ni exit
daquest segle, mas con el sera passat el siura en
aquesta cadira. »
XXVI. L'ànima de Gaudal retorna a son cos.E con aquesta anima se fo molt alegrada e delita[da] en totes aquestes coses que ueya, aqui li
retorna a aparech langel de nostre Senyor, qui estec denant
ela e comensali a parlar blanament e dousa, *[d.] dient:
« ¿As uistes totes aquestes coses? » E lanima li respos, dient: « Senyer: precte quem leixes assi estar. »
Langel li dix: « Tu deus tornar en lo teu cors, e
totes aquestes coses que as uistes ab gran memoria retenir e recomptar a utilitat e a profit de
moltes. » E lanima li respos ploran, e dix: « Senyer: per que yo mesquina fiu tans de mals que
encara coue a tornar el cors e desemparar tan gran gloria! » E langel li respos, e dix: « En
aquesta gloria no merexen dentrar sino uergens,
qui lur cors saberen guardar e defendre de mal
delit e de maluat tocament de carn o carnal. Mas
tu no uolguist cr[e]ure ni obeyr a les paraules de
les Santes Escriptures, e per amor dasso no pots
assi romanir: torna donques al teu cors *[f. 114] don
eres exida, e estudiat fort de les coses que dabans
fasies, e nostre conseyl ni nostra aiuda no falira a
tu, ans auras nostre conseyl e nostre aiuda personalment e feelment. » E con langel ac dit asso,
lanima fo tornada al cors; e axi con elas cuydaue
uiure leugerament, axi con sulia elas senti molt fort
caregada per lo feyx e per la pesura del cors; empero sens tot empatxament e sens tot embargament
en aquel temps e en aquel punt parlaue ab langel
el cel, e sentias en terra uestida del cors.
En apres aquel cors comensa a obrir, quaix debil*Acabament
e despoderat, sos uuyls corporals, e comensa a suspirar meyns que no parlaua; e reguarda los clerges
qui [e]stauen entorn del cors per sebu[l]ir aquel
cors que tant au*[b.] ien esperat; e puix el rebe lo cors de nostre Senyor; e mana que en tots sos uestimens
dels quals pux usa fo[s] posat lo senyal de la creu.
En apres ela recompta totes aquestes coses que auia
uistes ne soffertes, e amonestaue tot home uiure
honestament ab gran deuocio e ab gran e[di]fficacio, els preycaue la paraula de Deu de la qual
dabans el no solia parlar nin uolia hoyr parlar.
Mas nos no podem resemblar ni amar aytal uida
con el puxes porta; mas empero aquestes coses
a profit diligens e dohens nos estudiam descriure, e
pregem ab pregera humil e deuota e ab la diuinal clemencia que jassia que nos non siam dignes,
empero ab cumpliment de bones obres continues e
per ajustament de humils oracions e deuotes puscham plaer a *[c.] Deu, aquel qui esta e regna e senyor[e]ia sobre totes coses que demunt auem dites:
Jhesu Christ, fill de Deu uiu, al qual es honor e
gloria per infenida secula seculorum. Amen. Deo
gracias.
- ↑ Llacuna considerable, per manca de fulles del manuscrit.
- ↑ En aquesta represa del text, després de la llacuna de l'original, atribuhim a les línees de l'impressió un nou ordre més avençat, qui no pot, emperò, allunyar-se molt del que hi correspondria en el text entegre.
- ↑ Les fulles desaparegudes del manuscrit representen del text llatí la fí del capítol X, els capítols XI a XXII entegrament, y gran part d'aquest XXIII.