Llei 4/1993, de 18 de març, del sistema bibliotecari de Catalunya

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Llei 4/1993, de 18 de març, del sistema bibliotecari de Catalunya

del Parlament de Catalunya

Llei del sistema bibliotecari de Catalunya, publicada al DOGC núm. 1727, de 29 de març de 1993, que deroga l'anterior Llei de Biblioteques de 1981

El president de la Generalitat de Catalunya

 Sia notori tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia, promulgo la següent


LLEI

I

 L'any 1981, sortint d'una llarga etapa d'inexistència de les institucions d'autogovern de Catalunya, el Parlament va aprovar la fins ara vigent Llei de biblioteques. Després de més de deu anys, el país s'ha ordenat territorialment, ha modificat progressivament el paper d'organismes administratius com les diputacions i ha creat les comarques, que esdevenen, juntament amb els municipis, els eixos vertebradors del territori.

 Les grans infrastructures culturals, com és el cas de la Biblioteca de Catalunya, s'han anat definint, a partir de l'acord institucional, per assumir la categoria de nacional que els correspon. El creixement de les xarxes bibliotecàries ha obligat a fer un plantejament global, per tal de corregir l'actual desequilibri en els serveis bibliotecaris del país. Cal definir, doncs, un sistema que relacioni la totalitat de la infrastructura bibliotecària, i hi incorpori també els centres de titularitat estatal que són gestionats per la Generalitat.

 Tots aquests aspectes han portat la necessitat de modificar, enriquint-la, la Llei de biblioteques de l'any 1981. Aquella Llei, valuosa en tant que era l'inici d'aquesta ordenació necessària de les infrastructures culturals i, en aquest cas, del panorama bibliotecari del país, s'ha d'adaptar ara a les noves premisses.

El text es refereix esquemàticament a tots els elements que constitueixen el sistema bibliotecari de Catalunya i a la manera com es relacionen entre ells. Té, però, dues parts ben diferenciades: la que fa referència al patrimoni bibliogràfic i a la Biblioteca de Catalunya, i la que desenvolupa el que constitueix el Sistema de Lectura Pública.

II

 El patrimoni bibliogràfic té com a nucli i eix vertebrador la Biblioteca de Catalunya, que és la biblioteca nacional de Catalunya i que s'estructura en unitats que engloben el conjunt de materials bibliogràfics en diferents suports. La biblioteca nacional té per missió de recollir, conservar i difondre la producció bibliogràfica catalana i la relacionada amb l'àmbit lingüístic català, i ha de tenir cura de tot el patrimoni bibliogràfic de Catalunya arreu del territori. S'hi han de relacionar, doncs, tots els centres posseïdors de fons patrimonials, incloses les biblioteques públiques provincials, com a dipositàries de fons procedents bàsicament de la desamortització de l'any 1835.

 Tot i així, el desenvolupament d'aquest últim aspecte, el patrimonial, caldrà que sigui tractat més a bastament, atesa la seva importància, en una llei específica del patrimoni cultural de Catalunya.

 La Generalitat, com a primera institució del país, assumeix les responsabilitats de gestió d'aquesta infrastructura de caràcter nacional, recollint l'herència de la Mancomunitat, de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Generalitat republicana, especialment per la seva Llei del Servei de biblioteques, arxius, museus i patrimoni històric, artístic i científic de Catalunya, del 1934.

 També les biblioteques universitàries, que constitueixen per llurs funcions específiques un dels elements bàsics de la riquesa bibliogràfica del país, s'han de relacionar amb la biblioteca nacional, igual com les biblioteques especialitzades i els centres hemerogràfics.

III

 Pel que fa a la lectura pública, segon gran aspecte regulat per la Llei, aquesta determina la unificació en un sol sistema de lectura pública de les xarxes bibliotecàries dependents de les diverses administracions, i obre la possibilitat que les xarxes privades s'integrin en el sistema.

 Aquesta unificació es realitza atribuint als municipis un paper principal en la gestió de les biblioteques públiques, d'acord amb la Llei 8/1987, del 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, que estableix que els ajuntaments han d'assumir la infrastructura bibliotecària com una de llurs prioritats. La Llei reserva també competències ben significatives a les comarques, que gestionen, en col•laboració amb els ajuntaments, les biblioteques comarcals i el servei de lectura pública de les poblacions menors. La Llei, doncs, dibuixa la lectura pública seguint el model d'ordenació territorial i ha d'anar seguida del mapa bibliotecari i d'unes propostes d'actuació econòmica destinades a completar, entre les diferents administracions, les mancances culturals existents al país en el camp de les biblioteques.

 Amb voluntat ordenadora, aquesta Llei distribueix les responsabilitats de gestió entre les administracions: atribueix a la Generalitat les responsabilitats que es refereixen a les infrastructures qualificades de nacionals i atribueix als municipis i a les comarques les responsabilitats que es refereixen a la lectura pública. Finalment, la Llei regula els serveis corresponents de suport, que han de garantir l'assistència i la cooperació a les biblioteques del Sistema de Lectura Pública, per tal que puguin complir adequadament llur funció.

Contingut

TÍTOL PRIMER. Disposicions generals[modifica]

Article 1. Objecte d'aquesta Llei[modifica]

 L'objecte d'aquesta Llei és establir les bases i les estructures fonamentals necessàries per a la planificació, la creació, l'organització, el funcionament i la coordinació del Sistema Bibliotecari de Catalunya, i també garantir uns serveis que facilitin el funcionament de les biblioteques, a partir del dret dels ciutadans de Catalunya a la lectura i a la informació públiques, arreu del territori.

Article 2. Concepte de biblioteca[modifica]

 S'entén per biblioteca, als efectes d'aquesta Llei, qualsevol conjunt organitzat de llibres, publicacions periòdiques, gravats, mapes, enregistraments sonors, documentació gràfica i altres materials bibliogràfics, manuscrits, impresos o reproduïts en qualsevol suport, que tingui per finalitat de reunir i conservar aquests documents i facilitar-ne l'ús a través dels mitjans tècnics i personals adequats per a la informació, la investigació, l'educació o el lleure.

Article 3. Concepte de col·lecció [modifica]

 S'entén per col•lecció, als efectes d'aquesta Llei, qualsevol fons d'interès especial que no tingui el tractament biblioteconòmic que estableix la normativa vigent per a les biblioteques. Els termes de la seva definició i protecció han d'ésser fixats per la legislació sobre patrimoni històric i cultural.

Article 4. Àmbit d'aplicació[modifica]

—1 L'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei inclou:
 a) Les biblioteques, de titularitat pública o privada, que presten un servei públic.
 b) Les biblioteques i les col•leccions, públiques o privades, que tenen un fons d'un especial valor cultural, d'acord amb la legislació sobre patrimoni històric i cultural.
—2 Els preceptes d'aquesta Llei són aplicables a les biblioteques de titularitat estatal si s'hi refereixen expressament.

Article 5. Sistema Bibliotecari de Catalunya[modifica]

 El Sistema Bibliotecari de Catalunya és el conjunt organitzat de serveis bibliotecaris existents a Catalunya. Integren el Sistema Bibliotecari de Catalunya:
 a) La biblioteca nacional de Catalunya.
 b) El Sistema de Lectura Pública de Catalunya.
 c) Les biblioteques universitàries, les biblioteques de centres d'ensenyament no universitari i les biblioteques especialitzades.

Article 6. Accés a la informació bibliogràfica[modifica]

—1 La Generalitat ha de reunir en un únic catàleg col·lectiu la referència bibliogràfica dels diferents fons de les biblioteques que integren el Sistema Bibliotecari de Catalunya.
—2 La Generalitat ha d'assegurar la possibilitat d'accés a la informació continguda en el catàleg col•lectiu a què es refereix l'apartat 1.
—3 Les biblioteques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei s'han d'ajustar als reglaments i han d'adoptar les mesures tècniques necessàries per a fer possible l'intercanvi de la informació.

TÍTOL SEGON. La Biblioteca de Catalunya[modifica]

Capítol I. Definició i estructura [modifica]

Article 7. Definició[modifica]

—1 La Biblioteca de Catalunya és la biblioteca nacional. Té per missió recollir, conservar i difondre la producció bibliogràfica catalana i la relacionada amb l'àmbit lingüístic català, inclosa la producció impresa, periòdica o no, visual i sonora, de cada obra de la qual ha de recollir dos exemplars, almenys, qualssevol que en siguin el suport o la tècnica emprats.
—2 La Biblioteca de Catalunya ha de vetllar per la conservació i la difusió del patrimoni bibliogràfic, que comprèn, a més de les obres descrites en l'apartat 1, les obres bibliogràfiques que es troben a Catalunya que tenen valors històrics o culturals rellevants, d'acord amb el que estableix la legislació sobre patrimoni històric i cultural.
—3 La Biblioteca de Catalunya, primer centre bibliogràfic de la cultura catalana, ha de mantenir, mitjançant les adquisicions pertinents, la condició de centre de consulta i de recerca científica de caràcter universal.

Article 8. Estructura [modifica]

 La Biblioteca de Catalunya s'estructura en unitats que engloben el conjunt de materials en diferents suports. Aquestes unitats gaudeixen de l'autonomia necessària per al desenvolupament de llurs funcions.

Article 9. Funcions[modifica]

—1 La Biblioteca de Catalunya, mitjançant cadascuna de les unitats en què s'estructura, exerceix a tot el territori les funcions següents:
 a) Recollir, conservar i difondre totes les obres editades o produïdes a Catalunya i les relacionades per qualsevol motiu amb els territoris de l'àmbit lingüístic català. Amb aquesta finalitat, és perceptora del Dipòsit Legal i adquireix les obres bibliogràfiques catalanes que no li arriben per aquest mitjà.
 b) Adquirir, conservar i difondre els fons generals multidisciplinaris i d'abast universal adequats per a la recerca en les diverses branques del saber.
 c) Vetllar per la conservació i la preservació de les obres que constitueixen el patrimoni bibliogràfic de Catalunya, d'acord amb el que estableix l'article 7.2, es trobin on es trobin, dins el territori nacional.
 d) Elaborar, gestionar i difondre periòdicament, en les formes i amb els suports que exigeixin les necessitats dels usuaris, la bibliografia nacional i el catàleg col·lectiu del patrimoni bibliogràfic, en coordinació amb les diferents unitats.
 e) Prestar els serveis de suport per a la protecció del patrimoni bibliogràfic de Catalunya, i especialment els serveis de restauració, microfilmació i gestió d'obres duplicades i sobreres.
—2 La Biblioteca de Catalunya ha d'adaptar les normes bibliogràfiques internacionals i, si s'escau, elaborar les que han de regir la catalogació de tot el Sistema Bibliotecari de Departament de Cultura i Mitjans de la Comunicació de la Generalitat de Catalunya. La Biblioteca de Catalunya supervisa, valida i unifica en un sol llistat el catàleg d'autoritats.

Article 10. Coordinació amb altres centres[modifica]

 La Biblioteca de Catalunya ha de mantenir relacions de col·laboració i coordinació amb altres centres que disposin de fons d'interès bibliogràfic.

Article 11. Oficines del Dipòsit Legal[modifica]

 Les oficines del Dipòsit Legal de Catalunya tenen la missió de recollir un nombre determinat de cada una de les obres que es produeixen a Catalunya i trametre-les als centres que les han de conservar i posar a l'abast dels usuaris. Capítol II Organització administrativa

Article 12. Condició orgànica[modifica]

 La Biblioteca de Catalunya és una entitat autònoma de caràcter administratiu, adscrita al Departament de Cultura, que gaudeix de personalitat jurídica, de patrimoni propi i de capacitat plena d'obrar per al compliment de les seves finalitats, d'acord amb aquesta Llei i amb la legislació sobre entitats autònomes que li és aplicable.

Capítol II. Organització administrativa[modifica]

Article 13.[1] Òrgans de govern i gestió[modifica]

 Són òrgans de govern i gestió de la Biblioteca de Catalunya:
 a) El Consell Rector.
 b) El director de la Biblioteca de Catalunya i els directors de les unitats en què aquesta s'estructura.
 c) 

Article 14.[2] Consell Rector: composició i funcions[modifica]

—1 El Consell Rector de la Biblioteca de Catalunya és integrat per:
 a) El president, que és el conseller de Cultura.
 b) La vicepresidència primera, que correspon al director o directora general competent en matèria de patrimoni cultural; la vicepresidència segona, que correspon al president o presidenta de l'Institut d'Estudis Catalans, i la vicepresidència tercera, que correspon al director o directora de la Biblioteca de Catalunya.
 c) Els vocals següents, nomenats pel conseller o consellera de Cultura: els directors de les diferents unitats de la Biblioteca de Catalunya; quatre vocals a proposta del director o directora general competent en matèria de patrimoni cultural; dos vocals a proposta de l'Institut d'Estudis Catalans; dos vocals a proposta del Consell Unteruniversitari; un vocal a proposta de l'Ajuntament de Barcelona, i un vocal a proposta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya.
 d) Un secretari, amb veu i sense vot, que és un funcionari de la Biblioteca de Catalunya.
—2 El Consell Rector té per funcions:
 a) Aprovar anualment el pla d'actuació, la memòria sobre la gestió i l'avantprojecte de pressupost.
 b) Exercir l'alta direcció de l'entitat i supervisar-ne l'actuació.
 c) Proposar l'estructura orgànica i la plantilla de personal.
 d) Acceptar les donacions, els llegats i les herències.
 e) Acordar la creació de nous òrgans de gestió per a un millor funcionament de la Biblioteca de Catalunya.
 f) Deliberar i informar sobre els assumptes que el president sotmeti a la seva consideració.

Article 15.[3] El director o directora[modifica]

 El director o directora, que és nomenat pel conseller o consellera de Cultura, té les funcions següents:
 a) Exercir la direcció de l'entitat, establir les directrius tècniques per a la prestació de serveis i fixar els criteris generals d'organització.
 b) Representar el centre i exercir-ne les accions judicials i administratives.
 c) Formalitzar els contractes i autoritzar les despeses.
 d) Dirigir el personal.
 e) Coordinar l'activitat de les diferents unitats en què s'estructura la Biblioteca de Catalunya.
 f) Acordar les adquisicions de material bibliogràfic.
 g) Proposar al Consell Rector el pla anual d'actuacions, la memòria sobre la gestió i l'avantprojecte de pressupost.
 h) Qualsevol altra que el Consell Rector li encomani i, en general, totes les que no hagin estat assignades expressament a altres òrgans.

Article 16.[4] Gerent[modifica]

Article 17. Règim econòmic[modifica]

—1 Els recursos econòmics de la Biblioteca de Catalunya són constituïts per:
 a) Les assignacions corresponents a aquesta entitat autònoma consignades en les lleis de pressupostos de la Generalitat.
 b) Els ingressos de dret públic i de dret privat derivats de la gestió dels seus béns i serveis.
 c) Les subvencions i les aportacions voluntàries d'entitats i de particulars.
 d) Qualsevol altre que li sigui atribuït.
—2 La Biblioteca de Catalunya gaudeix de les exempcions i els beneficis fiscals que corresponen a la Generalitat.

Capítol III. Fons d'interès nacional[modifica]

Article 18. Declaració de fons d'interès nacional[modifica]

 Es poden declarar d'interès nacional els fons bibliogràfics que tenen un valor cultural especial integrats en biblioteques o en col·leccions. La declaració es fa d'acord amb el procediment establert per la legislació sobre el patrimoni històric i cultural.

Article 19. Efectes de la declaració de fons d'interès nacional[modifica]

—1 La declaració de fons d'interès nacional comporta per als titulars de la biblioteca o la col·lecció en què són custodiats, a més de les obligacions fixades en la legislació sobre patrimoni històric i cultural, les obligacions següents:
 a) Col·laborar amb la Biblioteca de Catalunya per a llur catalogació i llur inclusió en el catàleg del patrimoni bibliogràfic corresponent.
 b) Col·laborar amb la Biblioteca de Catalunya per a llur conservació i llur difusió.
—2 Per al compliment de les obligacions que estableix l'apartat 1, els titulars de les biblioteques i col·leccions han de rebre el suport tècnic i econòmic de la Biblioteca de Catalunya.

Article 20. Patrimoni bibliogràfic de les biblioteques públiques de titularitat estatal[modifica]

—1 Es declaren d'interès nacional els fons que tenen valors històrics o culturals rellevants conservats a les biblioteques públiques de titularitat estatal de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.
—2 Les biblioteques a què fa referència l'apartat 1 s'han de coordinar i han de col·laborar amb la Biblioteca de Catalunya, en els termes que estableix l'article 19.1.

TÍTOL TERCER. El Sistema de Lectura Pública de Catalunya[modifica]

Capítol I. Definició, àmbit i estructura[modifica]

Secció primera. Normes generals[modifica]

Article 21. Definició del Sistema de Lectura Pública[modifica]

 El Sistema de Lectura Pública és el conjunt organitzat de serveis de biblioteca pública de Catalunya.

Article 22. Concepte de biblioteca pública[modifica]

—1 Es consideren biblioteques públiques les biblioteques que disposen d'un fons general, ofereixen un ampli ventall de serveis informatius de tipus cultural, educatiu, recreatiu i social i són accessibles a tots els ciutadans, tant al conjunt del públic en general com a determinats grups d'usuaris.
—2 Les biblioteques públiques han d'oferir llurs prestacions bàsiques de manera lliure i gratuïta i han de prestar serveis diferenciats per a adults i per a infants.
—3 Les biblioteques públiques, en coordinació amb els serveis d'assistència social de cada localitat, han de facilitar el servei de préstec als lectors impossibilitats de sortir de llur domicili i oferir serveis bibliotecaris als hospitals, les presons, les residències i els centres d'acolliment de la localitat respectiva.
—4 Les biblioteques públiques han de donar resposta a les necessitats d'aquells que tenen dificultats per a la lectura, amb llibres sonors i altres documents àudio-visuals o amb altres materials impresos pensats per a facilitar la lectura.
—5 Els fons de les biblioteques públiques són de lliure accés i susceptibles d'ésser deixats en préstec. Això no obstant, quan és necessari per raons de seguretat i conservació, es pot limitar l'accés a una part d'aquests fons.

Article 23. Biblioteques que integren el Sistema de Lectura Pública[modifica]

—1 Formen part del Sistema de Lectura Pública:
 a) Totes les biblioteques públiques de titularitat pública.
 b) Totes les biblioteques públiques de titularitat privada que hi siguin integrades, amb la conformitat prèvia del titular del centre, i que hagin subscrit un conveni amb l'ajuntament corresponent.
 c) Les biblioteques de titularitat estatal gestionades per la Generalitat, sens perjudici de la normativa estatal que les afecta.
—2 Excepcionalment, si les necessitats del Sistema de Lectura Pública ho requereixen, i amb la conformitat prèvia del titular, hi poden ésser integrades les biblioteques dels centres d'ensenyament no universitari. Si el titular és la Generalitat, cal l'informe favorable previ del Departament d'Ensenyament.

Article 24. Registre de les biblioteques del Sistema de Lectura Pública[modifica]

 El Departament de Cultura ha de portar un registre actualitzat de les biblioteques que constitueixen el Sistema de Lectura Pública.

Article 25. Integració d'una biblioteca en el Sistema de Lectura Pública[modifica]

 La integració d'una biblioteca en el Sistema de Lectura Pública es fa per resolució del conseller de Cultura. La resolució ha d'especificar el tipus de biblioteca, d'acord amb la classificació establerta per l'article 31.1, i s'ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Article 26. Condicions i efectes de la integració d'una biblioteca en el Sistema de Lectura Pública[modifica]

—1 Totes les biblioteques integrades en el Sistema de Lectura Pública s'han d'ajustar als reglaments dictats pel Govern de la Generalitat, sens perjudici del que estableix l'article 23.1.c).
—2 La integració d'una biblioteca en el Sistema de Lectura Pública dóna dret a accedir als serveis de suport a la lectura pública.

Article 27. Inspecció del Sistema de Lectura Pública[modifica]

—1 Tots els centres integrats en el Sistema de Lectura Pública tenen el deure de facilitar al Departament de Cultura la informació que els sol•liciti per comprovar el compliment de la normativa vigent, i han de permetre l'accés i l'actuació dels inspectors del Departament.
—2 Si de la inspecció d'una biblioteca integrada en el Sistema de Lectura Pública es desprèn que no compleix la normativa a què fa referència l'article 41.a), el titular de la biblioteca ha d'adoptar les mesures correctores que estableixi el Departament de Cultura; altrament, el titular de la biblioteca perd el dret d'accés als serveis de suport a la lectura pública.

Article 28. Mapa de la Lectura Pública de Catalunya[modifica]

—1 El Departament de Cultura elabora i manté actualitzat el Mapa de la Lectura Pública de Catalunya, en el qual s'han de recollir les necessitats de la lectura pública i establir el tipus de servei que correspon a cada població. El Mapa de la Lectura Pública i les modificacions que s'hi fan són aprovats pel Govern de la Generalitat, un cop escoltat el Consell de Biblioteques i les associacions representatives de l'Administració local de Catalunya.
—2 Les inversions que duguin a terme les diferents administracions públiques en equipaments bibliotecaris s'han d'ajustar a les previsions i els criteris establerts en el Mapa de la Lectura Pública.

Article 29. Personal de les biblioteques del Sistema de Lectura Pública[modifica]

—1 Les biblioteques del Sistema de Lectura Pública han de tenir el personal suficient, amb la qualificació i el nivell tècnic que exigeixin les funcions que tingui assignades, d'acord amb el que estableix el Mapa de la Lectura Pública.
—2 Les condicions professionals del personal tècnic de les biblioteques del Sistema de Lectura Pública s'han de determinar per reglament. En tot cas, excepte en les biblioteques filials, ha d'ésser bibliotecari titulat el director de la biblioteca, almenys.

Article 30. Catàleg Col•lectiu de la Lectura Pública[modifica]

 El Departament de Cultura, per garantir la catalogació unificada i compartida de tots els fons de les biblioteques integrades en el Sistema de Lectura Pública i el coneixement mutu de llurs fons, coordina i gestiona el Catàleg Col•lectiu de la Lectura Pública. Secció segona Organització del Sistema de Lectura Pública de Catalunya.

Secció segona. Organització del Sistema de Lectura Pública de Catalunya[modifica]

Article 31. Estructura del Sistema de Lectura Pública[modifica]

—1 El Sistema de Lectura Pública defineix els següents tipus de biblioteca i de serveis bibliotecaris, segons llur funció:
 a) Biblioteques centrals comarcals.
 b) Biblioteques centrals urbanes.
 c) Biblioteques locals.
 d) Biblioteques filials.
 e) Serveis bibliotecaris mòbils.
—2 Completen l'estructura del Sistema de Lectura Pública:
 a) Els serveis de suport a la lectura pública.
 b) Les comissions de lectura pública.

Article 32. Biblioteques centrals comarcals[modifica]

—1 Les biblioteques centrals comarcals coordinen la resta de biblioteques de la comarca, a excepció de les biblioteques centrals urbanes i de les biblioteques que hi estan vinculades, d'acord amb el que estableix el Mapa de la Lectura Pública, i els donen assessorament i suport. Si ho aconsellen raons de caràcter demogràfic o territorial, el Mapa de la Lectura Pública pot determinar l'existència dins una mateixa comarca de més d'una biblioteca amb funcions de biblioteca central comarcal.
—2 Les biblioteques centrals comarcals presten, a més, a la ciutat on tenen la seu, els serveis propis de la biblioteca central urbana o de la biblioteca local.
—3 La gestió de les biblioteques centrals comarcals correspon al consell comarcal i a l'ajuntament del municipi on té la seu la biblioteca, els quals, a aquest efecte, han d'acordar els criteris de col·laboració en els termes bàsics que siguin fixats per reglament.

Article 33. Biblioteques centrals urbanes[modifica]

—1 Les biblioteques centrals urbanes coordinen les altres biblioteques i els serveis bibliotecaris mòbils del terme municipal, d'acord amb el que estableix el Mapa de la Lectura Pública, i els donen assessorament i suport.
—2 En les ciutats de més de trenta mil habitants que no tenen biblioteca central comarcal hi ha d'haver una biblioteca central urbana. En cada districte de la ciutat de Barcelona hi ha d'haver un centre bibliotecari que compleixi les condicions exigides a les biblioteques centrals urbanes i n'assumeixi les funcions, sens perjudici de la coordinació que, en funcions de biblioteca central, ha d'exercir la biblioteca estatal de Barcelona.
—3 Les biblioteques estatals de Girona, Lleida i Tarragona poden, amb l'acord previ entre l'Administració de la Generalitat i l'ajuntament, fer les funcions de biblioteca central urbana de les ciutats on tenen la seu. Per la seva banda, la biblioteca estatal de Barcelona fa les funcions de biblioteca central que estableix l'apartat 2.

Article 34. Biblioteques centrals urbanes[modifica]

—1 Les biblioteques locals, que són les que compleixen les condiciones necessàries per a prestar el servei de lectura pública en una àrea determinada, coordinen llur activitat amb la biblioteca central comarcal o amb la biblioteca central urbana corresponent i poden donar suport a biblioteques filials..
—2 En els municipis de més de cinc mil habitants hi ha d'haver una biblioteca local.

Article 35. Biblioteques filials[modifica]

 Les biblioteques filials presten serveis de lectura pública amb el suport d'una biblioteca local, d'una biblioteca central urbana o d'una biblioteca central comarcal.

Article 36. Serveis bibliotecaris mòbils[modifica]

 Els serveis bibliotecaris mòbils, que depenen d'una biblioteca central comarcal o d'una biblioteca central urbana, tenen com a finalitat d'oferir el servei de lectura pública en zones on no hi ha un punt de servei estàtic.

Article 37. Serveis de suport a la lectura pública[modifica]

—1 Els serveis de suport a la lectura pública presten assistència i cooperació a les biblioteques del Sistema de Lectura Pública.
—2 Els serveis nacionals presten suport en els àmbits següents:
 a) Assessorament i col·laboració en l'adquisició de fons.
 b) Coordinació i gestió del Catàleg Col·lectiu de la Lectura Pública.
 c) Investigació bibliotecària i formació permanent i reciclatge del personal.
 d) Promoció de les biblioteques.
 e) Coordinació dels serveis regionals.
—3 Els serveis regionals presten suport en els àmbits següents:
 a) Adquisició de fons.
 b) Proveïment de catalogació centralitzada.
 c) Elaboració del Catàleg Col·lectiu de la Lectura Pública.
 d) Informació bibliogràfica i documental selectiva.
 e) Tractament de fons duplicats i sobrers.
 f) Redistribució del fons.
 g) Coordinació del préstec interbibliotecari i de fons de suport al préstec.
 h) Suport tècnic i informàtic a les biblioteques.

Article 38. Comissions de lectura pública[modifica]

—1 En cada comarca i en cada municipi que compta amb una biblioteca central urbana hi ha una comissió de lectura pública.
—2 La determinació de la composició i el règim de funcionament de les comissions de lectura pública correspon al consell comarcal o a l'ajuntament respectius. En tot cas, les comissions d'àmbit comarcal són presidides per un representant del consell comarcal i les d'àmbit local per un representant de l'ajuntament, i n'ha de formar part el director de la biblioteca central comarcal o de la biblioteca central urbana, respectivament.
—3 Les comissions de lectura pública tenen per funcions:  a) Col·laborar amb la biblioteca central corresponent en el compliment de les seves comeses.
 b) Analitzar les necessitats d'equipaments o de serveis de la comarca o el municipirespectius.
 c) Programar activitats de promoció i estímul de l'ús de les biblioteques.
 d) Coordinar l'actuació de les biblioteques públiques i escolars.
 e) Qualsevol altra que els assignin el consell comarcal o l'ajuntament corresponents.

Capítol II. Competències de les diferents administracions públiques[modifica]

Secció primera. Competències de les entitats locals[modifica]

Article 39. Competències dels municipis[modifica]

—1 Corresponen als municipis les competències següents:
 a) Crear, regular, organitzar i gestionar les biblioteques de titularitat municipal, d'acord amb les normes establertes per llei o per reglament i d'acord amb el Mapa de la Lectura Pública.
 b) Coordinar i promoure la lectura pública en el municipi.
—2 Els municipis de cinc mil habitants o més han de prestar el servei de biblioteca local i els municipis de menys de cinc mil habitants han de rebre el suport de la comarca respectiva en la prestació del servei de lectura pública. Els municipis de més de trenta mil habitants han de prestar el servei de lectura pública de manera descentralitzada, d'acord amb el Mapa de la Lectura Pública.
—3 En el cas de les biblioteques centrals comarcals, els municipis on aquestes tenen la seu s'han de fer càrrec del finançament de la part de les despeses d'instal·lació, manteniment i personal que correspon a la funció local d'aquestes biblioteques.
—4 Les obligacions que estableix l'apartat 2 poden ésser prestades per biblioteques de titularitat municipal o bé per altres biblioteques del Sistema de Lectura Pública amb les quals el municipi hagi establert un conveni de col·laboració.

Article 40. Competències de les comarques[modifica]

—1 Corresponen a les comarques les competències següents:.
 a) Prestar el servei de lectura pública d'abast supramunicipal, regulat a l'article 32, i prestar-lo també, subsidiàriament, en els municipis de menys de cinc mil habitants.
 b) Donar suport als municipis per a la prestació de s serveis bibliotecaris, d'acord amb els ajuntaments.
 c) Coordinar i promoure la lectura pública a la comarca.
—2 En tot cas, les comarques han de:
 a) Fer-se càrrec del finançament de la part de les despeses d'instal·lació, manteniment i personal que correspon a la funció comarcal de les biblioteques centrals comarcals i participar en llur gestió.
 b) Organitzar els serveis bibliotecaris mòbils que siguin necessaris.

Secció segona. Competències de l'Administració de la Generalitat[modifica]

Article 41. Competències de l'Administració de la Generalitat[modifica]

 Corresponen a l'Administració de la Generalitat les competències següents:
 a) Dictar els reglaments que regeixen els diferents aspectes de la lectura pública i, especialment, regular les matèries següents:
 1a. Personal.
 2a. Condicions tècniques de les infrastructures.
 3a. Bases generals i funcionament de la gestió bibliotecària.
 4a. Catalogació i classificació dels fons.
 5a. Coordinació de les biblioteques integrades en el Sistema de Lectura Pública.
 6a. Manteniment del Catàleg Col·lectiu de la Lectura Pública.
 b) Inspeccionar el compliment d'aquesta Llei i de la normativa que la desplega.
 c) Reconèixer la integració d'una biblioteca en el Sistema de Lectura Pública, i mantenir-ne la classificació.
 d) Elaborar i mantenir el Mapa de la Lectura Pública.
 e) Establir els criteris per a l'elaboració, i el tractament posterior, d'estadístiques relatives a la lectura pública.
 f) Prestar serveis de suport a la lectura pública.
 g) Fomentar la lectura pública.

Article 42. Acció de foment[modifica]

 El Departament de Cultura ha d'establir anualment un programa d'ajuts a les biblioteques, especialment per a dotar-les d'infrastructura, construir-ne de noves i renovar i ampliar les existents. Aquest programa, que ha de tenir en compte les determinacions del Mapa de la Lectura Pública, s'integra en el Pla únic d'obres i serveis de Catalunya, d'acord amb el que estableix la disposició addicional quarta.

TÍTOL QUART. Biblioteques universitàries, dels centres d'ensenyament no universitari i especialitzades[modifica]

Article 43. Biblioteques universitàries[modifica]

—1 Les biblioteques universitàries recullen fons bibliogràfics especialitzats i presten servei als universitaris i als investigadors i, amb l'autorització prèvia del centre, als particulars que ho demanin.
—2 Les biblioteques universitàries es coordinen amb la resta del Sistema Bibliotecari, per mitjà de la Biblioteca de Catalunya, pel que fa a la catalogació, al préstec interbibliotecari i a la protecció dels fons de valors històrics o culturals rellevants, sens perjudici d'altres formes de coordinació que puguin establir amb altres biblioteques per a serveis comuns.

Article 44. Biblioteques dels centres d'ensenyament no universitari[modifica]

—1 Les biblioteques dels centres d'ensenyament no universitari proporcionen el material necessari per al compliment de llurs funcions pedagògiques, faciliten l'accés a la cultura, eduquen l'alumne en la utilització de llurs fons i li permeten de complementar i ampliar la seva formació i el seu lleure.
—2 En els centres d'ensenyament no universitari s'ha d'establir una biblioteca escolar, com a part integrant de l'ensenyament i en col•laboració amb el Sistema de Lectura Pública.
—3 Les normes específiques sobre l'organització, l'activitat i el finançament de les biblioteques dels centres públics d'ensenyament no universitari han d'ésser fixades per reglament.

Article 45. Biblioteques especialitzades[modifica]

—1 Són biblioteques especialitzades les biblioteques que contenen un fons centrat principalment en un camp específic del coneixement.
—2 Les biblioteques especialitzades, que poden ésser de titularitat pública o privada, presten servei públic amb les restriccions que els són pròpies i es coordinen amb la resta del Sistema Bibliotecari en els termes que estableix l'article 43.2 per a les biblioteques universitàries.

TÍTOL CINQUÈ. El Consell de Biblioteques[modifica]

Article 46. Composició i funcions[modifica]

—1 El Consell de Biblioteques és l'òrgan consultiu i assessor de l'Administració de la Generalitat en les matèries relacionades amb el sistema bibliotecari de Catalunya. La composició del Consell s'ha d'establir per reglament.
—2 El Consell de Biblioteques té per funcions:
 a) Informar sobre els projectes de disposicions generals en matèria de biblioteques i sobre el Mapa de la Lectura Pública de Catalunya.
 b) Informar sobre la declaració dels fons bibliogràfics d'interès nacional.
 c) Suggerir iniciatives per a la millora del funcionament, l'organització i la coordinació del sistema bibliotecari de Catalunya.
 d) Assessorar l'Administració de la Generalitat en les matèries que són objecte d'aquesta Llei.
—3 El Consell de Biblioteques s'ha de reunir sempre que sigui necessari i, com a mínim, un cop cada sis mesos.

Disposicions addicionals[modifica]

Primera. Transferència de serveis de les diputacions provincials[modifica]

—1 Les biblioteques i els serveis bibliotecaris dependents de les diputacions provincials de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona són transferits a la Generalitat o als consells comarcals del territori on tenen la seu. En cas que l'abast i les característiques de les biblioteques o els serveis ho justifiquin, la Comissió Mixta establerta per l'article 5 de la Llei 5/1987, del 4 d'abril, del règim provisional de les competències de les diputacions provincials, pot acordar que siguin transferits a un ajuntament. També es pot aplicar, si les característiques de les biblioteques o els serveis ho justifiquen, la disposició continguda en l'article 8 de la dita Llei 5/1987.
—2 Queden exclosos de la transferència a què es refereix l'apartat 1 els serveis que integrin el nucli essencial de l'autonomia provincial i els que derivin de les competències d'assistència i de cooperació jurídica, econòmica i tècnica que corresponen a les diputacions provincials d'acord amb el que estableixen la Llei reguladora de les bases del règim local i la legislació de règim local de Catalunya.
—3 La Comissió Mixta ha de fixar, en el termini d'un any, els mitjans personals i materials i els recursos que han d'ésser traspassats com a conseqüència de la transferència a què es refereix l'apartat 1; a manca d'acord de la Comissió Mixta, s'ha d'aplicar el que disposa l'article 5 de la Llei 5/1987.
—4 Per a la determinació de l'Administració destinatària de cada transferència, la Comissió Mixta s'ha d'atenir als criteris següents:
 a) L'interès nacional o local de la biblioteca o el servei.
 b) La racionalitat global de l'organització bibliotecària de Catalunya.
 c) Els criteris establerts per l'article 3 de la Llei 5/1987.
—5 En virtut de l'apartat 1, la Biblioteca de Catalunya és transferida a la Generalitat. La Comissió Mixta ha de determinar els mitjans personals, econòmics i materials que, per a fer efectiva aquesta transferència, han d'ésser transferits de la Diputació de Barcelona a la Generalitat. La transferència de la Biblioteca de Catalunya implica la supressió del Consorci de la Biblioteca de Catalunya, els drets i deures del qual seran subrogats per l'entitat autònoma Biblioteca de Catalunya, sens perjudici de la titularitat dels béns afectats a la Biblioteca.

Segona. Transferències de la Generalitat a les comarques[modifica]

 El Govern de la Generalitat ha de transferir per decret als consells comarcals els mitjans personals i materials necessaris per a l'exercici de les funcions que fins a l'entrada en vigor d'aquesta Llei exercia la Generalitat i que, segons la present Llei, corresponen a les comarques.

Tercera. Termini d'elaboració del Mapa de la Lectura Pública[modifica]

 El Departament de Cultura ha de tenir elaborat en el termini d'un any de l'entrada en vigor d'aquesta Llei el Mapa de la Lectura Pública de Catalunya.

Quarta. Subvencions extraordinàries[modifica]

 En les convocatòries per a la formulació del programa específic de biblioteques del Pla únic d'obres i serveis de Catalunya dels vuit anys següents a l'entrada en vigor d'aquesta Llei, el Govern ha de preveure la concessió de subvencions extraordinàries, d'acord amb l'article 5 de la Llei 23/1987, del 23 de desembre (per la qual s'estableixen els criteris de finançament del Pla únic d'obres i serveis de Catalunya i les bases per a la selecció, la distribució i el finançament de les obres i els serveis a incloure-hi), per a la construcció i l'adequació de biblioteques, atenent l'abast del servei que presta la biblioteca i la capacitat econòmico-financera del municipi.

Cinquena. Integració d'ofici en el Sistema de Lectura Pública[modifica]

 Les biblioteques públiques de titularitat pública que estiguin en funcionament a l'entrada en vigor d'aquesta Llei s'han d'integrar d'ofici en el Sistema de Lectura Pública de Catalunya.

Disposicions transitòries[modifica]

Primera. Dependència funcional dels funcionaris adscrits a biblioteques públiques[modifica]

 Els funcionaris de la Generalitat i de les diputacions que presten llurs serveis en biblioteques centrals comarcals, biblioteques centrals urbanes o biblioteques locals de titularitat pública depenen funcionalment del consell comarcal o l'ajuntament corresponents, sens perjudici de la dependència orgànica i del manteniment de tots els drets que els corresponen com a funcionaris de la Generalitat o de les diputacions. Aquesta situació es mantindrà fins que no s'aprovi la nova legislació sobre la funció pública de Catalunya, que ha de regular, d'acord amb la nova ordenació territorial, el règim del personal transferit als consells comarcals i als municipis.

Segona. Regulació del Consell de Biblioteques [modifica]

 Mentre el Govern de la Generalitat no estructurarà el Consell de Biblioteques i en regularà el funcionament, continuarà vigent el Decret 178/1988, del 19 de juliol, pel qual s'estructura el Consell de Biblioteques i es regula el seu funcionament.

Tercera. Serveis regionals de suport a la lectura pública [modifica]

 Mentre no es dugui a terme la divisió del territori de Catalunya en regions, la prestació dels serveis regionals de suport a la lectura pública regulats per l'article 37.3 ha d'ésser duta a terme pel Departament de Cultura i les diputacions provincials. Els serveis que hagi de prestar cada administració han d'ésser determinats per reglament pel Govern de la Generalitat, d'acord amb el que disposen aquesta Llei i la legislació de règim local.

Quarta. Termini d'aplicació de la Llei[modifica]

 Les biblioteques existents a l'entrada en vigor d'aquesta Llei que hi estiguin subjectes s'hi han d'ajustar en el termini de cinc anys de la dita entrada en vigor.

Disposició derogatòria[modifica]

 Es deroguen la Llei 3/1981, del 22 d'abril, de biblioteques, i el Decret 165/1981, del 19 de juny, de creació de l'Institut Català de Bibliografia.
 Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 18 de març de 1993

Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Joan Guitart i Agell
Conseller de Cultura

Notes[modifica]

  1. Derogat l'article 13.c per la llei 11/2005, de 7 de juliol, de modificació i derogació parcial de diverses lleis relatives a entitats públiques i privades en matèria de personal (DOGC núm. 4427, de 15/07/2005).
  2. Modificades les lletres b) i c) de l'apartat 1 per la Llei 7/2004, de 16 de juliol, de mesures fiscals i administratives (DOGC núm. 4179 de 21.7.2004).
  3. Modificat per la Llei 7/2004, de 16 de juliol, de mesures fiscals i administratives (DOGC núm. 4179 de 21.7.2004).
  4. Derogat l'article 16 per la llei 11/2005, de 7 de juliol, de modificació i derogació parcial de diverses lleis relatives a entitats públiques i privades en matèria de personal (DOGC núm. 4427, de 15/07/2005).


PD-icon.svg

Aquesta obra pertany a un organisme públic oficial que equipara les seves obres al domini públic. (Més informació...)