Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII: Bartomeu Simon/Text 3

^[1]

[Càller, 1811. 9 ff.. La següent poesia recorda el viatge de Bartomeu Simon a Càller, l'any 1806, cinc anys abans de la seva redacció. L'autor hi descriu la reacció dels seus familiars, amics i empleats de la Subdelegació patrimonial, molts dels quals no hem aconseguit d'identificar]

Per la partenza de Dn. Bartumeu Simó a Càller en 24 de agost del 1806 y arrivo al 26, lo seu servidor Alexiu fa la relassió a son compare Salvador Delriu, ciapador y abitant de casa, en las sigüentes

Ottavas

ISabut aveu, compare Salvador,
que misenyor en Càller és anat?
Dexiat-nos ha ab grans penas y dolor
per gran desdícia dels qui l'han provat.4
Yo, qui só lo més mínim servidor,
vos voldria contar quant hi ha passat
en esta sa partenza repentina,
que tal volta ha de ser la nostra roïna.8

IIEscoltau-me, puis, compare meu,
que vos faré, si puch, la relassió.
Basta que·l cor resístia i·l vúlghia Déu
que puga recordar-me cada assió.12
Esper que encara vós compatireu
qualsesia mancanza e inconnexió,
puis dupt me basti·l cap y la memòria
per contar-vos la més tràgica història.16

IIIAl mil vuit-sents y sis s'és embarcat,
de agost al vint-y-quatre a la tardeta,
apenas Ferrandini l'ha avisat
y dis qu·era bon vent y la mar quieta.20

Luego, del fill canòngie acompanyat,
se disponghé de anar a la barqueta.
Ah, qui moment y avís que fonch aquest
de lo més llagrimós y més funest!24

IVSi contar-vos pughés la confusió
y com s'és la casa alborotada
al veure que senz altre dilassió
ya l'hora de partir era arribada!28
En qui terror, en qual desolassió
s'és vista en un moment del tot mudada!
Yo sol vos podré dir, ab tot assert,
que no hi havia més cap ni consert.32

VIntrèpit, misenyor anà primer
de sa moller y dis: "Antíoga mia:
yo part, com tu ben sàs, ab desplaer,
però te deix lo cor en companyia.36
Ya sàs que dech partir per gran affer
hont la sort y·l destino axí m'envia".
Ell la volghé abrassar, ella plorava.
Creyeven tots que·n brassos le restava.40

VIQui aghés al·lora vist dos fins amants
com mútuament los dos se llastimàvan?
L'amor los fea parèixer dos gigants
en la valor ab qual se confortàvan.44
La pena los tenia vassil·lants
y ab vives expressions se carissiàvan.
Ell d'una part volia fer coràggie,
ella no attuava en dar-le lo bon viàggie.48

VIIDaprés s'és presentat ab humiltat
de sa sogra, qui en casa se trobava.
Ab lo major respecto y molt turbat
la mà com a bon gendre le basava.52
Ella, molt affligida, l'ha abrassat;
ell, ya del tot rendit, la consolava

y le dis com pughé, ab veu mig morta:
"Tínghia cura de Antíoga, que me importa"56

VIIIAh, si pughés ser ara un gran pintor
per fer-vos lo yust quadro de aquell pas!
Veure os podria fer quant pot amor
d'un marit y una mare en símil cas.60
Aquell no era més ell per la dolor,
apenas podia aquella fer lo pas.
Estàtichs tots los dos senz més parlar-se,
finí la despedida en sol mirar-se.64

IXVolghé també abrassar-se sas conyadas,
que·n aquella tragèdia éran presentes,
del patir de la mare conturbadas,
de partir misenyor molt descontentes.68
Ploràvan com a dos desesperadas,
estàvan entre affannos impassientes
veyent a misenyora ya postrada
y vinguda viüda essent casada.72

XRepresentàvan ésser tres Marias
plenas de gran tristesa y dolorosas.
La mare penetrada de agonias,
turbadas sas dos filles y plorosas;76
fixa aquella en sas grans malinconias,
aquexes assustadas y dudosas;
la gent qu·era present tot atturdida,
veyent la més funesta despedida.80

XINo ha vist, emperò, arrès qui no ha observat
de las dos grans nebodas l'ascramènzia:
donya Angela, ab sa gran vivassitat,
y donya Sebastiana, ab gran passiènzia,84
moyeven fins les pedras a pietat
plorant totes les dos en competènzia,
y apenas s'enteneva aquesta veu:

"Ont és mon ciu, ont és lo cosí meu?"88

XIIEncara vos diré, en particular,
de donya Angela com tinch tot lo quentu:
ella, com si volghés desesperar,
anava de aposentu en aposentu92
fent crits com qui·l servell volés girar,
senz tindre mai quietut, repòs ni assentu:
"Ya mon ciu y cosí se n'és anat
y qual òrfana pobre me han dexiat".96

XIIIAh, desgràssia fatal! Ah, dura sort!
Donya Angela me crech que volghés diure:
"De qui y ont he de tindre algun confort?
Com, senze totts los dos, podré yo viure?100
Qual és estat aquell enemich fort
que de pobre mon ciu s'és volgut riure,
obligant-lo a partir y fer ausènzia?
Ma a Roma no farà la penitènzia".104

XIVCompare, ya avreu vist desesperada
una tórtola viuda y solitària
com, pel seu perdiment molt affannada,
al bosch se ne retira muda y vària,108
serca pels abres la que l·és faltada
y ab un lúgubre cant esperra l'ària.
Aquest, si no m'engayn, és lo retrat
de qui perd o ha perdut l'ogect amat.112

XVTambé, en particular, vos fas menzió
de las tres nebodetas y conyats.
Aquestos dàvan totta l'attenzió
als pobres afligits y desmayats;116
aquellas dàvan mostras de aflissió
per veure·ls seus magiors molt agitats
y dieven totes tres ab dolze veu:
"Fas prest a retornar, ciu Bartumeu".120

XVIMoyévan verament a gran pietat
aquellas tres colomas innocentes
que, com si·l pare les aghés faltat,
s'estàvan a una part molt descontentes124
veyent lo yust dolor que havían mostrat
la yaya, mare, cias y parentes
en aquella partenza tant plorada
que la gent ha dexiat molt angustiada.128

XVIIDonà també motivo de admirar
de aquells sos dos conyats la fortalesa,
per més que no dexiaren de esplicar
lo sentiment del cor y la tristesa.132
Però lo molt saber y·l ben pensar
fa sempre resistir a una flaquesa
puis que, sent superiors a una passió,
saberen moderar tanta aflissió.136

XVIIIÉs yust encara dèghia referir
la pena de sor Angela Maria
quand misenyor envià per fer-le dir
que·n aquella tardeta partiria.140
Luego l·ixí del cor un fort sospir
y se parà com fos en agonia,
però per esfogar la pena y·l plor
altro no fe que anar-sa'n dretta al cor.144

XIXMe pens que ya posada en orassió
hàgia pregat a Déu ab tot fervor
perquè dés molt feliz navigassió
a son nebot canòngie y misenyor;148
que aquest en Càller fes bona mansió
ab gran utilitat y molt onor
y que fos lo retorn de molta glòria,
ab la palma venint de la vitòria.152
XXDe molts altres parents podria contar-vos

la pena y l'aflissió que han esternat.
De tots don Agustí devria nombrar-vos,
que·n modo singular ha superat.156
Fer lo dettaill de tots és molt cansar-vos,
essent ben públic tott quant hi ha passat,
y basti sol saber en general
que a tots los ha dexiats en pena igual.160

XXIA més de los parents os parl encara
dels abitants, amichs y servidors
que, com si aghessin tots perdut lo para,
féran veura al semblant las suas dolors.164
Altro no s'enteneva (oh, cosa rara!)
que profondos sospirs y grans clamors,
com si volghéssian dir ab veu molt alta:
"Ah, que aquesta partenza fa gran falta!"168

XXIIAxí he entès que molts anàvan dient
per totta la siutat y pels carrers.
Altro més bé no dieva aquella gent
que en fer per tal partenza vots sincers.172
En tots se divisava·l descontent
y tots amàvan ser de los primers
en fer-le un compliment y acompanyar-lo
per una prova certa de apreçiar-lo.176

XXIIIEll, puis, com un bon pare ple de dol
quand té de abandonar la masonada,
a qui dóna un consell, a qui un consol,
a qui averteix, a qui fa una mirada;180
als uns abrassa, als altres parla sol
y a tot ella la déxia aconortada.
Lo tal a misenyor es sosseït
quand s'és de tots aquellus despedit.184

XXIVEntre tots los amichs s'és senyalat
lo canòngie Decursi en lo dolor.

Ell es ver que no l'ha manifestat,
per nàscier-li·l penar d'un pur amor;188
però evidentes proves ha donat
quera lo seu patir molt superior,
puis fonch tant opprimit del seu gran dol
que ni·l plor pughé tindre per consol.192

XXVAquesta és la gran prova de un amant:
patir y no plorar pel sentiment,
mostrar serenitat en lo semblant
y tindre al cor ocult lo descontent;196
pèrder l'oggecte amat y ser constant
en ésser insensible al seu torment.
Axí·l canòngie ha fet com yo vos dich,
puis misenyor no té maggior amich.200

XXVITambé en los bons amichs dech numerar,
ab totta distinzió, los germans Ruits,
que anàvan, com me han dit, a desmayar
daprés que a para y fill han vist partits.204
Hu d'ells se comportà com militar,
l'altre se demostrà dels més aflits.
Tots los dos en bon cor ya són germans,
però·l segons pareix que·l porti en mans.208

XXVIIAnàvan hu y l'altre confortant
la mare, a misenyora y sas germanas.
Les diévan qu·era·l plor esorbitant
y qu·éran finalment llàgrimas vanas,212
mentres que misenyor vindria trionfant,
llibre de tantas penas quotidianas
ab quals visqué tants ayns molt tribolat;
y que per ell y aghera Déu pensat.216

XXVIIIAra vinch per vos diure lo que feren.
los abitants de casa y servitut
en lo moment que al pare y fill veyeren
partir ab totta aquella moltitut.220

Del últim al primer pens que digheren:
"Oh, dia que avem provat y conegut!"
Ploràvan totts units amargament
com quand s'estessi fent l'esclavament.224

XXIXYa hi era Maria Pepa che plorava
com una Madalena a titiu fet.
També Maria Teresa tittiava
a modo de s'entendre a la Mercet.228
Fins los cabells aquella se tirava,
lo cap se dava aquesta a la paret.
Tant era·l sentiment y lo plor fort
com quand a mig de casa y fos un mort.232

XXXÉs cert que per plorar amargament
las dos podrían tenir rahó sobrada.
Per Pepa, però, ab magior fondament
devia ser la partenza més penada,236
mentres que le restava·l sentiment
que abanz no la dexiés acomodada,
puis era ya algun ayn enamurant
y se feva casada a cada instant.240

XXXIY qui la gran dolor podrà explicar
de ciu Antoni Luís y de ciu Pera?
Lo susto y·l plor los feva deliriar
y portàvan la cara com la cera.244
Tots los dos no dexiàvan de exclamar:
"Oh, dia! O temps fatal que nos espera!
Qui nos darà a menjar, qui consolar-nos
deprés que·l nostre duenyu ve a faltar-nos?"248

XXXII"Ah, pobres afligits y abandonats",
me tocava de diure ab gran rahó!
"Yo com a mi vos crech desconsolats,
faltant-nos de la barca lo timó.252
Hont anirem en las necessitats;
per dar-nos lo remei en la aflissió?
Y qui, com ell, ab caritat y amor

darà soccorro al pobre servidor?"256

XXXIIIAquestes y tant altres expressions,
compare Salvador, yo vos diria
que feren en to de llamentassions
cia Pepa y comare Anna Maria.260
Ellas le dàvan mil benedissions
perquè anés y tornés ab alegria.
Diévan, com vós encara dir podreu:
"Oh, qui falta nos fa don Bartomeu!"264

XXXIVBasti, doncs, lo que he dit dels abitants,
dels propris, dels amichs y servitut,
puis no és possible diure de tots quants
l'amor que a misenyor sempre han tingut.268
És giust, però, que díghia, a mig de tants,
de los patrimonials quant he sabut
que per dita partenza han praticat,
dexiant a tott Algher molt admirat.272

XXXVPer lo que yo coneix, la preferènzia
la donc al escrivà patrimonial,
qui a misenyor prestà gran assistènzia
com lo miglior soget, affet y leal;276
y en tal manera que durant sa ausènzia
restà suddelegat provisional,
y s'és de tal manera ell regolat
que fonch els superiors molt alabat.280

XXXVIÉs ver que a los tres anys de bon servissi
le fonch alguna spina atravessada;
perquè fos post un altro en esercissi
com a forza d'empenyo l'ha spuntada.284
Però deix a qui vol formà un giudissi
si sarà estat o no cosa assertada.
Yo sempre dir he entès de misenyor

que senyor Palombella era·l miglior.288

XXXVIIDexiem a millor lloch aquest assunt.
Yo sol vos dech parlar del sentiment
ab qual dit escrivà ha pres a punt
lo tindre a misenyor gran temps ausent.292
Ell sempre s'és mostrat molt en damunt
dels altres seus colegas clarament
y a tots ha dat a veure ab evidènzia
que le fonch dolorosa aquella ausènzia.296

XXXVIIIÉs ver que demostrà no poch disgustu
senyor dotor Massida, guàrdia real,
fent veure que·l partir li fos de sustu,
com l'ha volgut fer creure lo fiscal.300
Però tant l'hu com l'altre han tingut gustu
que restés Palombella interinal,
mentres que axí no hi fóra alguna quéxia,
sent la música totta la matéxia.304

XXXIXTambé me só restat molt atturdit
de quant senyor Dupré té praticat,
puis m'ha dexiat confús y persuadit
que per la tal partenza ha molt penat.308
Sé encara de las guàrdias que s'és dit
que tottes han plorat y sospirat;
però puch dir de los del patrimoni
que s'és més distinguit Giusepp Antoni.312

XLPareix que a aquell prob·omme·l cor dighés
que funesta per ell seria l'anada;
pareix que encara·l cor le presagés
qu·ell no se trobaria a la tornada;316
pareix que del moment ell no tenghés
ni vida ni salut ben concertada.
Tal fonch sa pena y la dolor tant fort
que, sent lo duenyu en Càller, ell és mort.320

XLIAra, si yo volghés de tots contar
la pena y·l sentiment y·l desplaer,
seria certament mai acabar
nombrant-vos hu per hu tots los de Algher.324
Grans y petits, quiscú en particular,
anàvan exclamant per lo carrer:
"Ah, que dia vendrà che la sua ausènzia
dovrà fer desigiar la sua presènzia!"328

XLIIY puis que he de acabar la mia canzó
per no enfadar-vos més, compare meu,
esper que havreu de fer la reflessió
qu·és part d'un inyorant, com vós sabeu.332
Però vos prech també, per conclusió,
che senz marró y ciapa al moll venghieu
per veure com l·història anà a acabar-se
quand lo pare ab lo fill deghé embarcar-se.336

XLIIIYa avreu vist, per fi, un gran senyor,
quan déxia·l pòpol seu beneficat,
com totts en lo partir le fan l'honor
de anar per gratitut al seu costat;340
com ell ab tott carinyu y gran amor
les dóna vivas provas de amistat
y com se prèssian tots per giust omàggie
de dar-le llagrimant un feliz viàggie.344

XLIVAxí és estat també del nostru duenyu
quand de casa és partit per embarcar-se.
Cada sort de personas mostrà empegnu
de fer-le compliments y acompagnar-se.348
Encara ell, molt sentit benquè risoenyu,
mostrava desplaer en separar-se.
Y fins al moll units són totts anats
ont, de cor y plorant, se'ls ha abrassats.352

XLVPer fi s'és embarcat y ya és partit

lo pare de la Pàtria axí acclamat.
Tots a veus posades l'han beneït
y un viàggie molt feliz le han augurat.356
Luego posàran vela y, sens fer nit,
ya lo cap de Marràrgio havían girat;
y navegàran ab tant bella sort
que al vint-y-sis en Càller han pres port.360

Finis

Fonch fetta aquesta canzó de D. Bartomeu Simó en Càller, en l'aygn 1811 y en etat de 77 anys, per poder distrahir sa gran maliconia, trobant-se en moltes tribolassions y urgèncias.

---

<references>

1. Títol. Alexiu: es tracta del mateix personatge que Bartomeu Simon esmenta al Text 2, v. 223; ciapador: 'llaurador' -veg. DCVB, X, 908- (log. zappadore, it. zappatore).
   
   TEXT 3
   21. luego: trobem sovint aquest castellanisme a les poesies tant catalanes com sardes de Bartomeu Simon. Pel que fa a la seva difusió a Sardenya, veg. BLASCO 1984, 145. 34. Antíoga: es tracta de Maria Antíoca Màssala, amb qui Bartomeu Simon havia contret matrimoni el mes de març de 1800.
   48. attuava: 'aconseguia', 'realitzava' (it. attuava). 82. las dos grans nebodas: Angela i Maria Sebastiana Lavagna eren filles d'Anna Maria Simon, germana de Bartomeu, i de Francesc Lavagna.
   88. ciu: (pron. "txiu), 'oncle' (it. zio, log. tiu). Aquest terme, encara viu a l'Alguer, és també reservat per al tractament amb les persones grans (pronunciat, però, "txu").
   110. esperra: 'talla' (a partir d'esperrar; log. isperrare); ària: 'aire' (it. aria).
   138. Caterina Lluïsa Simon, germana de Bartomeu, havia pres el nom d'Angela Maria en esdevenir monja del monestir de Santa Isabel de l'Alguer, l'any 1758.
   154. esternat: 'demostrat' (it. esternato).
   155. don Agustí: Agustí Simon era fill de Domènec Francesc Simon, cosí de Domènec Maria, pare de Bartomeu.
   178. masonada: 'família', 'fills' (log. masonada).
   202. los germans Ruits: coneixem només Enric Ruiz, amic de Bartomeu Simon, amb qui va mantenir una interessant correspondència epistolar (veg. el nostre Apèndix 5).
   226. titiu: 'plany', 'plor' (sard com. attìtidu).
   270. los patrimonials: l'autor es refereix als empleats de la Subdelegació patrimonial de l'Alguer.
   274. l'escrivà patrimonial: l'any 1806 era escrivà de la Subdelegació patrimonial de l'Alguer Bernardí Palombella, de qui ja hem parlat a la nota corresponent al v. 217 del Text 2.
   298. senyor dotor Massida: amb aquest cognom només coneixem Antíoc Massida, autor d'un "Himne popular cantat en los tres dies de las festas reals" (publicat dins TODA 1903, 45-47 i SCANU-BALLERO 1961, 457-459)
   325. quiscú: 'cadascú' (it. ciascuno).
   334. marró: 'aixada de fulla ampla i curta' (log. i it. marra); ciapa: 'aixada' -veg. DCVB, X, 908- (log. i it. zappa).
   349. benquè: 'bé que' (it. benché).
   358. lo cap de Marràrgio: el cap de Marràrgio, arribant a Bosa -camí de Càller-, es troba a trenta-cinc quilòmetres de l'Alguer per via terrestre.