Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII: Bartomeu Simon/Text 2

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


[1]
[Càller, 1809. Quadern relligat de 15 ff, on és copiada també la "Lettera confidenziale al cavaliere N.N., d'Alghero" (vegeu-ne la transcripció al nostre Apèndix 5). Tal com declara Bartomeu Simon a la "Lettera confidenziale", l'any 1809 li fou tramès a Càller, on llavors residia, un "Canto canonicale" en sard que hauríem d'atribuir al seu fill Joan Baptista. Seguint el mateix metre, però en català, Bartomeu Simon va redactar la resposta de la dama a la qual era adreçat l'original sard, o sigui la seva muller Antíoca Màssala, a qui va trametre el poema per tal que, a l'Alguer, fos llegit públicament durant les festes de Carnestoltes. Comparem en nota la present versió amb traducció castellana (B) deguda al mateix autor]


Resposta de una dama a un canòngie que le ha fet una canzó en sesta lyra confortant-la en sas aflissions per l'ausènzia de son marit.

Sesta en lyra


ISenyor canòngie amable:
yo no sé com respondre als seus bells versos.
Ya sab que·n mi no és dable3
que yo los púghia fer tant purs y tersos.
Vostet, senz ironia,
té·l do que Déu le ha dat de la poesia.6

IIYa sé qu·és sempre estat
amant de les tres muses principals;
que·n ellas ha studiat9
fer las sestas en lyra y coplas reals.
Per fama és conegut
de tots un gran poeta molt sabut.12

IIIPerdoni-ma si ancara
m'atriff de fer-li en versus la resposta.
Già sab no és cosa rara15

che·n las damas la musa sia disposta,
y que yo só una dona
che acostum cantar quand l'altru sona.18

IVY già che dech respondra
forza m'és che lu fàssia en algarès,
pués no me vull espondra21
en sardu, ch·és per mi tott al revés.
Y axí, tènghia passiènzia
si mal m'esplicaré per poca siènzia.24

VYo molt li só agraïda
del interès che pren en las mias penas.
Per contar-las en vida27
se contarían més prestu las arenas:
són tantas y són tals
che dutt púghian trobbar-sa las iguals.30

VIAttenghi a lu che dich,
che yo li esplicaré la veritat.
Veurà che no mendich33
de tintas ni disegn per lu retrat.
Li faré, simplement,
lu quadru de chi té·l marit ausent.36

VIISón già passats tres aigns
che só senza marit y me trob sola.
No vuill parlar dels daigns,39
perchè sol lu pensar-lus me desola:
són las penas internas
las che més me torméntan com eternas.42

VIIIDíghia, pués: y chi vida
pott la muller passar senza·l marit?

Sà che a tott ave unida45
plau de restar al niu ont té·l sou llit.
E yo che acustumada
era en durmir de nitt acumpagnada...48

IXLu sab bé ma germana
Vissenta, che mai sola só dormida,
ni mai m'ha vengut gana51
cambiar de llitt y estar-ma dividida,
com si·l cor me dighessi
che mai en dormir sola m'abituessi.54

XS'és dada l'ocasió
de vuler-ma casar sent già graneta,
creyent che tal unió57
me faria passar la vida quieta,
tant més sent applaudit
che yo m'avessi pres un tal marit.60

XINo puch, és ver, chexiar-ma
de ser-ma unida en bona compagnia:
sempre ha mustrat d'amar-ma63
y dexiar tott a la voluntat mia,
de sort che·n lu estat meu
pareix che molt feliz m'avia fet Déu.66

XIIAxí sis aygns y mesus
me'ls he passats gusant del matrimoni.
Eill pensava en lus pesus69
che porta lu guvern del patrimoni;
fins che s'és ausentat,
che tott a càrich meu l'ha dexiat.72

XIIIYo, trista y afligida,
forzosa he degut prendre lu guvern,
creyent che achesta vida75
apenas duraria un sol invern;

y he vist lu desengaygn,
perchè me porta sempre de aygn en aygn.78

XIVFins ara he fett curàggia
y già·l sa Déu com me l'he passada;
però, sent llonch lu viàggia,81
só del tott descuntenta y mal turnada.
Pués chè faré, yo, sola?
Si me cheix no y ha algú che me cunsola.84

XVDe quant se n'és partit
pareix che achesta casa síghia viuda.
Totts, del gran al petit,87
fins de me visitar i pòsan duda.
Y és che en lus llochs de dol
són pochs lus che s'acòstan per cunsol.90

XVIAncara algun amich
che abans me visitava am a frequènzia
pareix che l'ús antich93
hàggia perdut faltant la sua presènzia.
Y és puru ver chi ha ditt
che llarga ausènzia és mara del olvitt.96

XVIIPer mi no és novetat
che ancara lus amichs púghian cambiar-sa,
pués teinch per assentat99
che l'omma és com lu temps, che suol mudar-sa.
Y segons lus antichs
als morts y anats no y ha mai més amichs.102

XVIIIAstich també pruvant
che già no y ha amistat senza interès;
molts che pàrlan devant105
anrera diun daprés tott al revés.
També la gratitut
a voltas és finsió y no virtut.108

XIXSón pagas che·l món dóna,
y cada dia més lu astem veyent:
s'estimma la persona111
quissà per algun fi quand és present,
ma·penas ausentat
perd cada sort de víncul l'amistat.114

XXOh, che gran desengaign
en achesta ocasió tendre he degut!
Lu món és un engaign117
che mai bastantement és conegut
y quand fiar d'eill vulem
és quand més nus engagna si·l creyem.120

XXIParli, segnor canòngia,
si puch tendre rahó de cumpatir-ma.
Estich com una mòngia123
quand fóra en lu miglior de divertir-ma,
per més che mon marit
és sempre stat discret ancara al llit.126

XXIIMa·xiò no me fa arrès
mentras che yo també dich lu rusari:
me plau che sia cortès 129
més prestu che no síghia temerari;
y sem tant ben units
che mai nus disputem lus nostrus fruits.132

XXIIIAxí no m'afligessin
tant altras circunstàncias més sensibles,
che me pareix no cessin135
y són per remediar-las impossiblas
si no rés che lu Messias
ve prestu per calmar las penas mias.138

XXIVAchesta contingènzia
me té molt agitada y molt violenta.
No basta la passiènzia 141

de Giob per sussagar-ma y ser contenta
faltant-ma lu diner,
che dels mals che pateix és lu primer.144

XXVOh, diner beneït!
Diria yo també chi t'ha inventat!
A totts en gran conflit147
estàs sempre pusant de cada stat
y a mi me tens reduida,
che en cerca de muneda perd la vida.150

XXVIPobra la vida mia,
en chi grans embarassus m'han pusat!
Só sempre en agonia 153
perchè no trob remei al present stat,
devent sempre pensar
d'ont treura la moneda per gastar.156

XXVIIAchest no és lo maggior.
Lu fet és che ni mancu·l puch escriura,
pués fa's lu mal maggior159
no sabent menos eill lu de ma diura.
Y si·l prenim a gioch
totts lus dos nus brugiem al mateix foch.162

XXVIIIÉs ver che m'ha donat
totta l'autoritat de amministrar,
però·l gastu subrat165
fa anar l'entrada com va l'aigua al mar.
L·ixida és tanta y tal
che se gasta un escut si y entra un real.168

XXIXNo y ha diner che basti

per vignas, olivars y per lu diari,
per més che no se gasti171
sinó lu més precís y necessari.
Y già s'és osservat
che·l gastu de la mesa és limitat.174

XXXD'axiò ningú és cuntent,
ma yo no teinch ont més dunar-ma·l cap,
tant més sent eill ausent,177
che al dossu meu pudrían sestar-ma·l drap.
Sent eill anava bé,
però a mi senza d'eill no me convé.180

XXXIParli chi vol parlar.
Si yo pateix és giust che tots patèxian.
Quand me vèggian gusar183
al·lora lis puch diura che sa chèxian;
ma si yo tinch passiènzia,
és giust che totts fassiem la penitènzia.186

XXXIIPer altru, yo vuldria
dexiar a totts cuntents, si més pughessi.
Me plau la compagnia189
y tendre bona mesa quand y aghessi,
ancara fent la mossa
com no se fessi conta am a la bossa.192

XXXIIIA mi també m'agràdan
pugliastras, culumins y carn y peix,
y solament m'enfàdan195
lus gastus che se fan, y·l deuta creix;
y al últim se diria
che la culpa és per poca economia.198

XXXIVMa chi pott resistir

en achestas agnadas deplorables?
Axiò no és dir per dir,201
perchè són evidènzias molt palpablas.
Cun tott m'han criticat
che ni menos las vignas he ciapat.204

XXXVYo, pués, chè avia de fer?
Mossus, mignons, cavalls y servidoras...
Per tott s'y vol diner:207
y d'ont se ciaparia? Y fer miglioras?
Lus fruits no ben venuts
eran pochs, o rubats o già perduts.210

XXXVIChe parlin lus pastors
l'entrada che han portat en lus tres aygns.
No s'ha entès che clamors213
de furt, mortalitat y d'altrus daygns.
No fresas, ni buttiru,
ni de las bístias mortas mancu·l cuiru.216

XXXVIILu díghia Palombella,
dels útils del empleu quant m'ha dat.
És una bagatel·la219
lu tant che·n lus tres aygns diu che ha cubrat,
y sol últimament
fonc l'útil de dos mesus competent.222

XXXVIIILu dighi Alexi ancara
del fruit dels olivars y de las vignas.
En ningun temps com ara225
se prova che las vignas sol són tignas,
y en effetta lu vi
s'és ancara venut fins a quatrí.228

XXXIXDel oli che he tengut
en achestus tres aygns del meu guvern
no se n'ha tret en brut231
apenas lu che avant vulia al invern.
Y si he tirat l'agnada
già totts lu sàbban com l'avem passada.234

XLPer fi, yo bé cuneix
la gran diminussió dels nostrus fruits.
Fins a Alexi pareix 237
che ancara·ls abras se són resentits
de quand lis és faltat
lu duegnu, che molt bé lus ha cuidat.240

XLIDíghia, doncas, chi vol
si bé o mal estich passant la vida.
Yo parl perchè me dol243
che no basta l'entrada per l·ixida.
Si algú lu vol provar,
se prenghi·l patrimoni a guvernar. 246

XLIIMa deix achest assunt,
perchè m'afligi més tendre eill ausent.
Yo me'l prendria a punt249
quand mon marit no fos de tot content.
Y deix a totts cantar:
basta che am a salut pughi eill tornar.252

XLIIIOh, dia venturós,
che am a molta impassiènzia yo t'esper!
Dia per mi diciós,255
che lu podré contar com lu primer
de quand me só casada,
pués torn d'ésser a m·eill acumpagnada.258

XLIVAxí lu Cel vulghessi
che se pughi acabar lu meu torment,

y che també veyessi261
tornar la casa al temps ch·era eill present.
Ma a dolu mannu meu
che no·l veic axí prestu si no és Déu.264

XLVNi vull desesperar
tenint com teinch en Déu assai confianza,
pués dech considerar267
che tott sa perd perdent-sa la speranza
y che quand no·l pensem
és quand lu Cel nus dóna quant volem.270

XLVITambé me'l fan cunfiar
totts lus che se lusíngan y assegúran
che·l temps deu de cambiar273
y che porta proffit als che la dúran,
segons acheill refrà
che no és tardar quand bon camí se fa.276

XLVIIÉs bé, doncs, esperar
no ostant che venghi a ser vida d'infern,
pués l'ànzia de gosar279
parèixar fa l'instant un sigla etern.
Cun tott és gran confort
daprés de la borrasca prendre port.282

XLVIIIy, dolzas esperanzas,
che seu par a mi molt lusingheras!
Ah, mundanas confianzas,285
fundadas las més voltas en chimeras!
Y, per massa confiats,
no pochs avuy se tròbban ben burlats. 288

XLIXMa vàggia com Déu vol.
Yo sol desigg lu che no és impossibla:
venghi mon marit sol,291
ch·és l'oggetta per mi lu més sensibla;
ni serch altru content
ni m'amporta che y haggi un cambiament.294

LEsper che tendran fi
lus fets per quals en Càller eill se resta.
Cunfich en Beat Crispí,297
che li ha promès de fer-li la sua festa
com sou gran avocat,
che en Càller fins lu quadru se ha portat.300

LITambé dech yo confiar
en Sant Antoni y Sant Pasqual gloriós,
che·l faran retornar303
de totts lus sous affers molt vitoriós
y en un miglior estat,
per més l'infern contra eill sia congiurat. 306

LIILu tinch, pués, per constant
che deu de tendre fi lu meu torment
-per més che a cada instant309
se mostri·l vent y·l temps insussistent-,
perchè daprés del dol
no déxia·l Cel de dar algun cunsol.312

LIIIYo só d'achest parer
y és la cosa miglior che m'accunorta,
pués com se'n venghi a Algher315
de lus altrus vantàggias poch m'emporta.
Las nostras alegrias
són de passar units lus nostrus dias. 318

LIVAchest és tott l'oggetta
per ésser en contínua agitassió.
És totta la mia metta321

viura am a mon marit en pau y unió.
No m'engrandeix richesa
ni me fa desvanèxiar la grandesa.324

LVSobbratott me desplau
ch·eill no tènghia també bona salut.
Acquest per mi és un clau 327
de totts lus che puch tendre més agut,
pués lus béns chè servèxian
si fàltan las personas y nus déxian?330

LVIOh, pensaments fatals!
A quants un pas anrera han fet turnar?
Y puru lus mortals333
no pènsan che·n riquesas aumentar
senz vuler reflettir
que tott, cessant la vida, ve a finir.336

LVIIParlem del altru assunt,
che temps vendrà de acquest per meditar.
Ara sem en lu punt339
com senza mon marit podré campar,
mancant la compagnia
che me dóna la vida y la alegria.342

LVIIIAh, marit estimat!
Quant me costas y quant per tu pateix!
De quand te'n sés anat 345
ni puc gusar ni veura a mi mateix.
Sol tu me consolavas
perchè prova he tingut che molt m'amavas.348

LIXAra, segnor canòngia,
podrà bé giudicar de las mias penas,
che com una taròngia351
port seccas y mugnidas las mias venas.
Y si eill tarda a venir

già veu che no tinch més chè consumir.354

LXPos fi a la canzó
che mal com he pugut he ampasticiat.
Dighi si tinch rahó 357
en totta la tragèdia che he cuntat,
y dighi Bartumeu
s·hi pott aver dulor maggior del meu.360

Fetta en Càller, del agost 1809, essent l'autor am a la gonagra.


<references>

  1. TEXT 2
    1. canòngie: es tracta sens dubte de Joan Baptista Simon, canonge de la catedral de l'Alguer, probablement autor del "Canto canonicale" en llengua sarda al qual responia Bartomeu Simon amb el present poema.
    5. vostet: pel que fa a aquest terme -"vusted" a la poesia castellana de Bartomeu Simon- i a les altres formes de cortesia d'origen castellà, veg. WAGNER 1951, 214-215.
    14. m'atriff: 'm'atreveixo'.
    20. en algarès: B, "en castellano".
    22. B, "no quiérome exponer / en sardo, que es por mí muy chavacano".
    25. li só: B, "Le quedo".
    28. més prestu: B, "más presto".
    34. disegn: 'dibuix' (it. disegno).
    37. Efectivament, Bartomeu Simon s'havia traslladat a Càller l'any 1806, i no havia de tornar a l'Alguer fins a l'any 1813.
    53. dighessi: veg. el Text 1, v. 3, on l'imperfet "tenghessi" ha estat substituït per "tingués".
    64. de sort: 'de manera'.
    67. sis aygns y mesus: B, "más de seis años". En efecte, Bartomeu Simon i Antíoca Màssala havien contret matrimoni el mes de març de 1800, sis mesos després de la mort de Magadalena Delitala.
    95. puru: 'també' (it. pure, sard com. puru).
    104. interès: pron. "interés".
    108. finsió: 'ficció', 'dissimul' (it. finzione).
    114. cada sort de: 'tot' (it. ogni sorte di).
    146. Diria yo també: B, "pudiera yo desir".
    148. de cada stat: 'de tots els estats' (it. d'ogni stato).
    152. embarassus: B, "contrastes".
    156. la moneda: B, "dinero".
    157-158. B, "see que le es muy molesto / de que le escriva tanta defiçiençia".
    162. brugiem: 'cremem' (a partir del cat. ant. abrusar -veg. BLASCO 1984, 157-; it. bruciare); veg. també el Text 7, v. 247: "bruxiava", corregint "brugiava".
    166. l'entrada: B, "el rédito".
    176. B, "pero no see qué más deviera haser".
    178. al dossu: 'damunt' (it. addosso); sestar-ma: 'tallar-me' (it. sestarmi); pudrían sestar-ma·l drap: B, "saben atigerear haún en Alguer".
    187. Per altru: 'd'altra banda' (it. peraltro).
    191. fent la mossa: B, "yo serviesse".
    197. al últim: B, "al fin".
    203. Cun tott: B, "Con todo".
    207-208. B, "¿De dónde havia de haser / el gasto de las viñas y haún mejoras?"
    213. No s'ha entès che: 'No s'han sentit més que'.
    215. buttiru: 'mantega' (sard com. butiru); B, "buttiro no han llevado". El terme "butiru" és encara viu a l'alguerès actual (veg. MANUNTA 1988-1991, I, 33).
    217. Bernardí Palombella, vice-cònsul de Roma a l'Alguer i escrivà patrimonial a partir del 12 d'abril de 1781, era el notari de confiança de Bartomeu Simon.
    218. dels útils: B, "el lucro".
    223. El servent Aleix fou el principal personatge de les poesies catalanes de Bartomeu Simon (veg. els Texts 3-7).
    233. he tirat l'agnada: B, "el año se ha passado".
    244. B, "se va la entrada como el viento".
    263. a dolu mannu: literalment, 'per gran dolor' (sard com., a dolu mannu); B, "hay de mí!". Al v. 4 del Text 3, aquesta expressió és corregida per "per gran desdícia".
    266: assai: 'molta' (it. assai).
    268. B, "la última a perderse es la esperanza".
    272. se lusíngan: 's'alegren' (it. si lusingano).
    284. lusingheras: 'afalagadores'; B, "lisonjeras".
    286. chimeras: pel que fa a la fortuna de la paraula "quimera" a Sardenya -on va assimilar també el significat de 'lluita', 'baralla'-, veg. WAGNER 1951, 237-238.
    297: Cunfich: 'Confio'.
    310. insussistent: B, "vario".
    324. me fa desvanèxiar: B, "me ensobervesse".
    340. podré campar: B, "he de vivir".
    346. a mi mateix: B, "a mi misma".
    352. seccas y mugnidas: B, "estrujadas y secas".
    356. he ampasticiat: (pron. "he ampastitxat") 'he contrafet', 'he empastissat' (it. ho pasticciato); B, "como mal he podido empastissada".
    359. B, "y diga mi marido".