Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII: Bartomeu Simon/Text 1

Sou a «Text 1»
Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII: Bartomeu Simon

Baixa com a

TEXTS

Text 2

^[1]

[L'Alguer, 1799. Un full solt, firmat: "N.N., patrizio algarese". Edició: TODA 1903, 57-58. El sonet que transcrivim a continuació, escrit en ocasió del trasllat de la família reial a Sardenya l'any 1799, consisteix en l'únic text de Bartomeu Simon que E. Toda va arribar a conèixer i publicar a la seva antologia. El manuscrit presenta moltíssimes correccions que corresponen a dos períodes diferents. La versió de Toda (T), que sens dubte no és feta a partir de l'original, recull només algunes d'aquestes variants. La resta de les correccions, per tant, corresponen a una ulterior revisió que Bartomeu Simon va dur a terme quan el poema havia esdevingut d'una manera o altra públic. Comparem en nota la present versió amb traducció castellana (B) deguda al mateix autor]

Per la feliz venguda del Rey Carlos Emanuel IV a Sardeña, a 3 mars 1799, devent dexiar la cort de Turín.

Sonetto

ILo Tirso ab la Dora en competència
és poc menos de un sigle que altercava
qui de los dos tingués la preferència
per albergar lo Rey que·ls dominava.4

IIDora poghé guanyar perquè alegava
que d'ell tinghé primer la sua existència;
lo Tirso s'aquietà, perqu·esperava
la giustíssia de Déu, del Rey clemència.8

IIIFonc ben dura y violenta tanta mora.
Turbis en tant aquells, ab gran assust
cad·u tengué temor d'estar-sa axiut.11

IVMa finalment lo Cel, pròvido y giust,
ha fet que, seca l'aigua de la Dora,
al Tirso lo seu Rey se'n sia vingut.14

↑ TEXT 1
1. Comentant aquest vers, E. TODA escriu: "Los dos ríus, Dora y Tirso à que aludeix la anterior composició, son de la comarca de Arbòrea [sic!] y corren vora Oristà. Se veu que las ciutats sardanyesas se disputavan la gloria de allotjar al monarca fugitiu de la invasió francesa. Mes tart potser totas se penediren de haverlo tingut en la Isla, y fins algunas se revoltaren contra sa autoritat: però això no es estudi que puga ser fet aquí, tractant sols de poetas" (TODA 1903, 58). La identificació del Dora, però, no és correcta: es tracta d'un afluent del Po, i simbolitza en aquest context la capital del Piemont, Torí.
6. d'ell: es refereix a "la Dora", femení als vv. 1 i 13; B, "haver tenido de ella su existencia".
7. s'aquietà: amb el significat de 's'inquietà', tal com corregeix Toda; B, "se aquietó".
10. ab gran assust: B, "con gran susto".
12. ma: 'mes', 'però' (it. ma).

[ref1-1] TEXT 1
1. Comentant aquest vers, E. TODA escriu: "Los dos ríus, Dora y Tirso à que aludeix la anterior composició, son de la comarca de Arbòrea [sic!] y corren vora Oristà. Se veu que las ciutats sardanyesas se disputavan la gloria de allotjar al monarca fugitiu de la invasió francesa. Mes tart potser totas se penediren de haverlo tingut en la Isla, y fins algunas se revoltaren contra sa autoritat: però això no es estudi que puga ser fet aquí, tractant sols de poetas" (TODA 1903, 58). La identificació del Dora, però, no és correcta: es tracta d'un afluent del Po, i simbolitza en aquest context la capital del Piemont, Torí.
6. d'ell: es refereix a "la Dora", femení als vv. 1 i 13; B, "haver tenido de ella su existencia".
7. s'aquietà: amb el significat de 's'inquietà', tal com corregeix Toda; B, "se aquietó".
10. ab gran assust: B, "con gran susto".
12. ma: 'mes', 'però' (it. ma).

[1]