Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII: Bartomeu Simon/Text 8

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


[1]
[Sense data. Quadern relligat de 4ff. Edició: MANUNTA 1988-1991, I, 159-177]

Per lu naximent del Se[nyor N]ostre, un pobra ciapadó a la sua pàtria quant deu alegrar-sa-na, en versus martel·lians


I Muda vistirs y déxia-te,
déxia-te anar de plor.
No és temps de fer més llàgrimas
ni penas tindre al cor. 4

IIPassats se'n són los fúnebres,
los dias oscurs y negres.
Ara convé entretendre-se
en cosas més alegres. 8

IIIVingut ya és, te vull diure,
pàtria estimada mia,
lo temps que ab impaciència
pregavas nit y dia.12

IVVingut és, si vols creure,
lo temps del Naximent,
en què lo çel y terra
gosa·l magior content.16

V Déxia, puis, tot silenci
y canta los barandons
si vols ab bella música
mengiar panza y torrons.20

VIQuè asperas, cara pàtria,
que ascunsulada y trista
am a suspirs y titius

fas la més negra vista? 24

VIIGià tu també cunexias
que·l omma sol dasigiava
ixir-na ara per sempra
de la sclavitud que astava.28

VIII Y, pués, aquest és dia
de totta felicitat;
dia que al Cel ancara
igual no n'an pruvat.32

IXMira com parex l'ària
am a nova alegria,
cumposta y ben riquíssima
de bella tapisseria.36

X Mira-ta·l sol: qui rayus
tan bells y tan brillants
que parex vulgi diura
que al Cel i a festegiants.40

XI La lluna també mira-ta
am a qui gala y cuntent
tan clara és que en nit mústia
parex dia resplendent.44

XII Mira-ta las astrellas
que, en viva cumpetència,
parex que tottas dighin:
"Yo tenc la preferència".48

XIIITots lus planetas mira-ta
de aquella cort celestial,
com per la Via Làttea
dónan diví señal.52

XIV Mira am a qui bellas àncias

lus tres ancians del Orient
aspéran partir en fúria
en cerca del gran purtent.56

XVMira-lus que, abenquè magus,
cunèxian éssar lus dias
de la vanguda infalibla
del verdader Messias.60

XVI Mira'ls pusats già en viàgia,
aquellus tres reis potens:
qui porta or y qui mirra
y qui olorós ansens.64

XVIIMira-ta'ls, qui bé lus guia
aquella strella invariabla
que·ls porta senza pèrdar-sa
en una pobra stabla.68

XVIII Mira-ta com en Belè
ancara·ls irrassionals,
atònits del gran prudigi,
mòstran divins sañals.72

XIX Mira-ta en aquella càmera
tots lus del Cel davallar
per glòria esselza de un Déu
que s'és vulgut umanar.76

XXMira-la que, a bé no i agi
miralls ni tapissarias,
és plena de lluminàrias.
No i ya altru que molodias.80

XXI Mira-ta aquell pobra vell

-abenquè canu- gelós,
com tot sa cuntempla atònit
un cas tan prodigiós.84

XXIIMira-ta com de una vèrgia
y al matex tens casada
sa digna vanir al món
la més gloriosa fada.88

XXIII Mira-ta com, senza mancha
del original pecat,
ve un Déu fet omma a nàxiar
per l'umà comú rescat.92

XXIVMira-ta aquellas pallas
ont tot aquell Déu raposa
fent veura que en la pubresa
és ont ell també sa posa. 96

XXV Mira-ta am a qui fastidi
sa troba la santa mara,
tanint esposta a inclemència
la prenda que té més cara.100

XXVIMira-la am a qui passiència
pragonta al sou car marit
si s'ha de curgà'l miñó
y ont és lu brassol o·l llit.104

XXVII Mira'ls com, già vayent-sa
de faxas y burquins curts,
s'angíñan per calantar-lu
am a lu alè de dos bruts.108

XXVIIIMira-ta'l com sa tramola,
nu, senza un tros de camisa,

senza llanzà una llàgrima.
Tot és gioc y tot és risa.112

XXIXMira-ta'l bé y apenta-ta
si has vist altru echissu igual,
si i pot aver pintor cèlebre
que fassi un retrattu tal.116

XXX Mira-ta, en fi, quant pots veura
en lu diví Naximent.
Tot és aspant y milacra
que turba lu antaniment.120

XXXISapis que és tot misteri
divinament revelat
per benefissi del omma,
que·l llibra del sou pecat.124

XXXII Diu-ma ara si tenc rahó,
pàtria astimada mia,
per dar-ta un felís anunzi
de la més bella alegria.128

XXXIIIY, si no vulgessis creur-ma,
mira lus quatra elements
com tots uffanus s'aprècian
dunar señals evidents.132

XXXIV Mira, pués, parlant de l'ària
cumpresa al cel, que és primer,
com té al present lus vulàtils,
que sol veura'ls fan player.136

XXXVMira, dic, si vols dascreur-ta,
com càntan lus solitaris,

com trínan las bellas mèrulas,
com radóblan lus canaris.140

XXXVI Mira-ta las cardaneras,
vardarols y passarels,
lus pinzans y las calàndrias:
qui acentus fórman tan bels.144

XXXVIIMira-ta las filumenas,
patittas, sí, ma grassiosas.
Benquè siguin de veu tènue,
són suaves y més pressiosas.148

XXXVIIIMira-ta, benquè de invern,
aquell pardal de veranu
que, si bé lu tens sia rígid,
té'l sou cantar soberanu.152

XXXIX Mira-ta lus russiñols:
am a qui gala y primor
sa pressían éssar lus únics
que tenghin lu cant miglior.156

XLMira-ta las llugaretas
qui amablas en lu sou cant,
que fórman tanta armonia
que no són sinó un aspant.160

XLI Mira-ta tots lus pardals
en lu cantar celebrats
y veuràs am a qui empeñu
sa són de festa pusats.164

XLIIMira-ta també lus altrus
privats de tal melodia,
com sa són tots trasformats
per demostrar l'alegria.168

XLIII Mira més de qualsasia
las currogas y asturnells
que, abudrunats per lus abras,
crídan a daspit de aquells. 172

XLIVMira també lus barbíngiuls,
lus cap de morus y qüetas
que, per no poder fer música
se càllan y són discretas.176

XLV Mira-ta lus bruscaïnus
y lus que diun cunsallers,
que ancara de cassar moscas
s'asténan com lus primers.180

XLVIMira-ta lus biqui-russus
com sa són dumesticats
que, passant-lis l'omma a prop,
dascúidan de assegurats.184

XLVII Mira-ta, si vols, las pigas,
i·ls papagalls ancara
que, imitant la veu del omma,
del gustu la fan més clara. 188

XLVIIIMira las tristas túrturas,
benquè parexin viudas,
com già lu natural càmbian
mostran-sa alegras y agudas.192

XLIXMira també las bicassas,
las quallas y las pardius
com vòlan fora de si
per lus camps y per lus rius. 196

L Mira-ta ancara·ls culons
y lus pardals de San Pera,
com en lus abras de uliva
són sempra de primavera.200

LI Mira-ta lu cucumiau
que, per no saber cantà,
sa sta a la punta de un abra
com si al sol vulghi adurà. 204

LII Mira-ta lu cucu: mira-ta
am a qui gran veu sonora
fa ratumbà tott lu litu
apenas que alza l'aurora. 208

LIIIMira-ta lu bell puput
com sa distinghi y sañala
en plomas y en la curona
perchè superi en la gala. 212

LIV Mira tota sort de corbus,
en lu cridar anfadosus,
com fent lu sou cra-cra
parèxian que sían grassiosus.216

LVMira lus lladras astors
y lus puntúrgius també,
que no sércan més murtòrgius
ni fan dain com a primé.220

LVI Mira cada sort de crabus
com, a la fúria del vent,
abenquè visquin a l'aigua,
vòlan sempra de cuntent.224

LVIIMira també las pulletas,
las fóggias y cabussons,
las ànadas imperials
fent bellas demonstracions.228

LVIII Mira-ta, si vols, las gruas
que vòlan en alt quant més,
com sa'n davallan an terra
sabent que la pau già i és.232

LIX Mira-ta, benquè de nit,
la trista veu de la astria:
abans un funest anunci,
ara és sañal de alegria.236

LXMira-ta, si vols, la cionca,
quasi tot lu aiñ durmida.
Ara, benquè, de invern
de dia és també advertida.240

LXI Mira-ta las urinellas
lus ciarlots y las vargias,
com van en cerca de plomas
per fer lu llit al Messias.244

LXIIMira, per fi, lus vulàtils
quants Déu al món n'a criat,
com tots són pusats de festa
parquè lu Gesús és nat.248

LXIII Ni són ellus solament
que celebrin tanta glòria:
y són també lus quadrúpedus,
que vòlan tendra vitòria.252

LXIVMira, pués, de aquestus bruts
la mula primerament,
com s'antissipa pumposa
en casa del Naximent.256

LXV Mira com la sigui·l bou;
am a qui flema y passiència,
immobla en aquella stabla,
am a una gran reverència.260

LXVI[Mira]-ta també las vacas,
las cabras y las uvellas,
com lu pastor sa na sbula
de antrada y de crias bellas.264

LXVII Mira·ls mulendus y aturdi-ta
com ara dascànzan més
per no tenir tant que moldra
finz que venghi·l Barcarés.268

LXVIIIMira las ebbas pels padrus
com ara àngian y angràxian
y no quant són a la triula,
que las consumin y asfàxian.272

LXIXMira murons i purcabrus,
lus cérvuls y cabirols,
com currin senza canssar-sa
per éssar llibras de dols.276

LXX Mira lu assili y·l macioni
com són també triunfadors,
que ancara las suas pells
són las de invern las millors.280

LXXIMira·ls cunills y las [...]
com s'assuliègian de gus[tu]
certs que no i a més pólvora
ni plom per a dar-lis disgustu.284

LXXII Mira unit lu cuchu y·l porc,
y mira també la gatta:
sabent que en lu món i a pau,
ha fet pau am a la ratta.288

LXXIIIMira-ta lus fierus lleons,
llibras tots de calentura,
com han daxiat d'éssar cruels
am a cada criatura.292

LXXIV Mira·ls tigres y panteras
i·ls orsus més arrabiosus,
com per éssar tens de Pasqua
ni fan dain ni són ferosus.396

LXXVMira-ta totas las bèstias
de dos o de quatra peus:
masedas o pur salvàgias,
ara és quant ténan grangeus.300

LXXVI Mira-ta, en fi, lus reptils
quants Déu an terra ha pusat,
que ancara privats de peus
són cuntents del sou estat.304


  1. TEXT 8
    12. pregavas: 'desitjaves', 'esperaves' (veg. MANUNTA 1988-1991, I, 170, n. 14).
    18. barandons: 'cançons de Nadal'. El terme "barandó" designava, originalment, els sonalls dels cavalls.
    22. ascunsulada: 'desconsolada'.
    35. cumposta: 'ordenada'" (veg. MANUNTA 1988-1991, I, 171, n. 29).
    37. qui rayus: 'quins raigs'.
    55. en fúria: 'amb pressa', 'apressadament' (veg. MANUNTA 1988-1991, I, 171, n. 38).
    57. benquè: 'per bé que' (it. benché).
    73. càmera: 'cambra' (it. camera).
    77. a bé: 'per bé' (it. benché).
    80. altru: 'altra cosa' (it. altro).
    82. canu: 'canut' (cast. cano).
    86. tens: 'temps'.
    89. mancha: 'taca' (cast. mancha). Aquest castellanisme encara és viu a l'Alguer.
    103. curgà: 'colgar'.
    106. burquins: 'bolquims'.
    113. apenta-ta: 'atura't a pensar' (a partir d'apentar-se, 'entretenir-se'; log. appentare).
    119. aspant: 'admiració profunda' -veg. DCVB, V, 376- (sard com. ispantu).
    138. solitaris: sardisme per 'merles blaves' -veg. MANUNTA 1988-1991, I, 172, n. 87- (sard com. solitarius). Veg. també MASSALA 1808, 100: "Al Solitario Sardo convengono ottimamente l'espressioni dolenti del Reale Salmista"; i a la mateixa pàgina: "Il Dicembre è per una porzione di questi tordi il tempo più gradito a motivo, che vanno a trovare gli uliveti, ove il Solitario, la Calandra, i Tordi ed i Merli mantengono un pieno concerto").
    139. mèrulas: 'merles' (log. merulas).
    141. cardaneras: 'caderneres' -veg. MANUNTA 1988-1991, I, 173, n. 91- (camp. cardaneras). El DCVB, II, 809, recull també aquest terme, registrat a Cullera.
    142. passarels: 'passerells'.
    145. filumenas: 'tallarol' (log. filomena). Veg. MASSALA 1808, 100: "Uccelli a becco gentile: il Capinero (che i Sardi chiamano Filomena e Conca de moru)".
    150. pardal: 'ocell en general' (veg. MANUNTA 1988-1991, I, 173, n. 113); veranu: 'primavera' (log. beranu, 'primavera', a partir del cast. verano, 'estiu').
    157. llugaretas: 'llucaretes'.
    169. qualsasia: 'qualsevol'.
    170. currogas: 'cornelles' (camp. carrogas).
    171. abudrunats: 'agrupats' (a partir del log. abbudronare).
    173. barbíngiuls: 'pardals' (camp. carrogas). Segons BLASCO 1984, 227, aquest terme prové del llat. albinius.
    175. cap de morus: 'bitxacs' (log. conca de moru). Veg. MASSALA 1808, 100: "Uccelli a becco gentile: il Capinero (che i Sardi chiamano Filomena e Conca de moru)"; qüetas: 'cuetes', 'cueretes' (veg. MANUNTA 1988-1991, I, 173, n. 115).
    177. bruscaïnus: 'bosquetes', ocells de la família dels sílvids (veg. MALUQUER 1987, 172-173 i MANUNTA 1988-1991, I, 173-174, n. 116).
    178. diun: 'diuen'; cunsallers: 'pit-rois' (MANUNTA 1988-1991, I, 174, n. 118). 181. biqui-russus: 'bec-grossos', 'durbecs' -veg. MALUQUER 1987, 183-184- (log. biccugrussus / bicchirussus).
    185. pigas: 'garses' -veg. DCVB, VIII, 568- (sard com. pigas). MASSALA 1808, 99, parla del "picchio verde", "corvo reale", "mulacchia", "ghiandaia", "rigogolo", "rampichino", "e tanti uccelli dello stesso ordine delle Piche".
    189. túrturas: 'tórtores' (log. turturas).
    193. bicassas: 'becasses, 'becades' (log. biccazzas); veg. CARIA 1990, 162, que transcriu aquest vers.
    194. quallas: 'guatlles' (it. quaglie, log. quaglias).
    197. culons: 'coloms' (veg. MANUNTA 1988-1991, I, 174, n. 132).
    198. pardals de San Pera: 'abellerols' (veg. GEMELLI 1776, 466, dins BULFERETTI 1966, II).
    199. abras de uliva: sardisme per 'oliveres'.
    201. cucumiau: 'mussol' (log. cuccumiau).
    205. cucu: 'cucut' (sard com. cuccu).
    207. litu: 'bosc'.
    210. distinghi: 'distingeix'.
    213. tota sort: 'tot gènere'; corbs: 'corbs' (log. corvus).
    215. cra-cra: pel que fa al crit del corb, veg. DCVB, III, 516 i 696.
    218. puntúrgius: 'voltors' (log. unturzus, ant. punturgius; veg. BLASCO 1983, 227).
    219. murtòrgius: 'carronya' (log. mortorzus).
    221. crabus: 'ànecs' (camp. crabus; veg. MANUNTA 1988-1991, I, 175, n. 150 i, sobretot, CARIA 1990, 155-156, que transcriu aquest vers. Segons aquest autor, "il corrispettivo cat. [è] àneda". Aquest darrer terme, documentat des del segle XVI, apareixerà al v. 227 del present poema, també transcrit per CARIA 1990, 156).
    225. pulletas: veg. MANUNTA 1988-1991, I, 175, n. 154, i MALUQUER 1987, 125-128).
    226. fóggias: 'fotges' (veg. CARIA 1990, 160); cabussons: veg. CARIA 1990, 160-161.
    221. ànadas: veg. la nota al v. 221.
    234. astria: 'ocell nocturn del gènere "Strix"' -veg. MALUQUER 1987, 89, 104 i 315; i MANUNTA 1988-1991, I, 176, n. 163, que identifica l'"estria" amb el "gamarús"- (log. stria, istria).
    237. cionca: 'xot' (log. tonca, gal. cionca).
    241. urinellas: 'orenetes' (veg. MANUNTA 1988-1991, I, 175, n. 160).
    242. ciarlots: 'xarlots', 'becuts'; vargias: 'vergies'. Segons el DCVB, X, 738, el terme "vergia" consisteix en una corrupció de "falzia".
    257. sigui: 'segueix'.
    263. sbula: 'priva' (a partir d'esbular, 'esbullar'; veg. MANUNTA 1988-1991, I, 175, n. 169).
    265. mulendus: 'ases' (camp. molentis); aturdi-ta: 'admira't' (a partir d'aturdir; cast. aturdir).
    269. ebbas: 'eugues' (log. ebbas); padrus: 'prats'.
    270. àngian: 'pareixen' (a partir d'anjar; log. anzare, camp. angiai, 'parir els animals').
    271. quant són a la triula: 'quan trillen' (a partir de triula, 'trill'; log. triuttu).
    273. murons: 'muflons' (log. murones); purcabrus: 'porcs senglars' (log. porcabrus).
    275. currin: 'corren'.
    277. assili: 'marta' (log. assile); macioni: 'guineu' (log. mazzone).
    187. Mira·ls cunills y las [...]: un forat al paper no permet de llegir completament aquest vers. MANUNTA 1988-1991, I, 169, proposa, de manera molt coherent, "Mira els conills i les llebres".
    282. s'assuliègian: 's'assolellen'.
    285. cuchu: 'gos' (veg. DCVB, III, 876) (it. cucciolo, 'cadell'; veg. MANUNTA 1988-1991, I, 177, n. 193).
    287. la gatta: 'el gat'.
    290. llibras: 'lliures'.
    299. masedas: 'manses' (DCVB, VII, 282); o pur: 'o bé' (it. oppure).