Llibre de les besties (1905)/Del consell del rei

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL II
DEL CONSELL DEL REI
Q
UAN lo lleó fo elegit a rei, ell féu un bell sermó davant tot son poble, i digué aquestes paraules:

—Senyors : volentat es estada de vosaltres que jo sia rei. Tots sabeu que ofici de rei es molt perillós i es de gran treball. Perillós es, car per los pecats del rei s'esdevé moltes vegades que Déu tramet en terra fam i malalties i guerres i morts; i açò mateix fa per pecats del poble. I per açò es a rei perillosa cosa regnar, i son regnar es cosa perillosa a tot son poble. I com sia gran treball a rei governar sí mateix i son poble, per çò us prec tots ensems que m donau consellers qui m'ajuden i qui m consellen en tal manera, que sia salvament de mi i de mon poble. Aquells consellers que m dareu prec-vos que sien homens savis i lleals, i tals que sien dignes d'esser consellers i d'estar en paría de rei.

 A tots los barons i al poble d'aquella cort, plagueren les paraules que havia dites lo rei, i tots se tingueren per bé avinguts en l'elecció del rei. Acort fo pres que l'ors i lo lleopart i l'onça i la serp i lo llop fossen consellers del rei. Tots aquests, en presencia de la cort, juraren com al rei donassen lleal consell en tot çò que poguessen; més molt desplagué a na Renart com no l'havien elegida a esser conseller del rei; i en presencia de la cort digué estes paraules:

 — Segons que s troba escrit en l'Evangeli, Jesucrist, qui es rei del cel i de la terra, volgué haver amistat i companyia en est món d'homens simples i humils; i per açò alegí ls apostols, qui eren homes simples i pobres, a significança que en la sua virtut los exalças, i que ells ne fossen més humils; perquè, en esmena de tots vosaltres, jo dic que a mi seria semblant que l rei degués haver en son consell besties simples i humils, per çò que no s'ergullessen per poder ni per llinatge, i que ab lo rei no se volguessen igualar, i que a les besties simples i que viuen d'herba fos eximpli d'esperança i d'humilitat.

 A l'orifany i al senglar i al bóc i al moltó i a les altres besties que viuen d'herba, paregué bo çò que deia na Renart; i tots aquests consellaren al rei que na Renart, que era ben parlant i havia gran saviesa, fos del consell del rei. I d'altra part na Renart consellà i tingué per bo que l'orifany i el senglar i el bóc i el moltó fossen del consell del rei així mateix. En gran consir foren l'ors i el lleopart i l'onça, quan oiren que na Renart fos del consell del rei, car gran por hagueren que na Renart, ab sa parleria i maestria, no ls fes venir en ira del rei, i majorment com na Renart hagués més aconsellada l'elecció del rei que neguna altra bestia.

— Senyor, — digué l lleopart al rei, — en vostra cort es lo gall, qui es bell de persona i es savi, i sab esser senyor de moltes gallines. Aquell canta en l'alba molt clarament i bellament; perquè molt mellor se convé que ell sia de vostre consell que na Renart.

L'orifany digué que bo era que l gall fos del consell del rei, per çò que li donas eximpli com degués regir i sotsmetre a sí la reina, i per çò que l despertas en l'alba i que pregas Déu. I na Renart era bona a esser conseller del rei, per çò car es savia bestia i sab moltes coses.

Lo lleopart digué que no s convé en consell de rei esser dues persones qui per natura sien en malvolença, car, per la mala volentat que s'han, sen podria torbar lo consell del rei.

De l'altra part parlà na Renart i digué que al consell del rei tanyia que hi fossen belles besties i grans, aixó com l'orifany i el senglar i el bóc i el moltó i el cervo, car en presencia de rei se convé bellesa de persona.

En volentat fo del rei que na Renart i sos companyons fossen de sa cort i de son consell, i fóra fet; mas lo lleopart digué al rei secretament estes paraules:

— Senyor, un comte havia guerra ab un rei; i car lo comte no era tant poderós com lo rei, ajudava-s ab maestria de la guerra de rei, açò es a saber, que aquell comte secretament donà grans dons a l'escrivà del rei, per tal que li fes saber tots los ardits i ls actes que l rei faria en sa guerra contra l comte. I per açò aquell escrivà empatxava l poder del rei, que no podia venir a fi de la guerra del comte.

Con lo lleopart hagué finides ses paraules, i l lleó hagué entesa la semblança, ell digué que l gall fos de sa cort, i no volgué que na Renart fos de sa cort, per çò que no fes a saber a l'orifany ni a les altres besties qui vivien d'herba l'ardit del rei ni de sos companyons qui menjaven carn.