Llibre del Coch

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


Libre de doctrina pera ben Servir: de Tallar: y del Art de Coch: ço es de qualseuol manera de Potages y salses. Compost per lo diligent Mestre Robert Coch del Serenissimo senyor don Ferrando Rey de Naples.


Coch I Cuiner.jpg


C
Om sie cosa necessari als jouens de entendre e de apendre deles virtuts la carrera. E majorment aquells qui en delliberacio de seruir als homens de mayor grau o condicio se deliten: que aquells sapien ben seruir de moltes coses necessaries en aquells. E com yo haja delliberat fer alguna mencio de seruir enlo present libre.

Primerament tractare de donar alguna doctrina de tallar encara que lo tallar o trinxar sia cosa que escassament per doctrina se pot be amostrar / quant mes per escriptura / empero aquells qui bona discrecio hauran e per aquella volran apendre puguen e profitar se de algun bon exemple / e si alguna cosa los parra no esser per aells necessaria yols pregue que no la metan en compte sino que la dexen fora de lur memoria.

E primerament com dit he parlare de la doctrina del tallar lo qual nengun home no pot sino ben tallar sols ques guart que no tall de lonch sino que traues la carn / e aquell tall prima e de bona manera / espertament e neta: e que torch molt souint lo coltell / e les sus mans / e ques guart de vntar sen tant com puga. E no deu parlar mentre que talla encara que sia enterrogat de algu si donchs no es cosa molt necessaria. Car aço es la principal cosa que conue que tinga aquell lo qual ha delliberat de seruir a alguna persona de qualseuol grau / o condicio que sie / e perque mes lealment e sençera seruesca a son Senyor es menester que tinga tota aquella criança que li pertany per que los seus serueys li sien agradables e acetes.

E perço mirant quant es cosa molt necessaria la seruitut tractar nem asi alguna poqueta / si be es cosa tant comuna que algu / qui algun tant se estima ne sab be la sua part. E si non sab asi ne pot apendre.

Comença la Obra.


Comença lo libre lo qual ha compost lo diligent mestre Robert Coch del Serenissimo senyor don Ferrando rey de Naples.

Primerament.

Tall de carn sallada.

P
Rimerament la carn salada se vol tallar de aquesta manera / que tota vegada sia la corna enuers lo qui la talla e si la talla ha menester carabasses cols / o altres cuynat espes / e volse prim tallar e be menuda / e per altre menjar se vol tallar a tallades amples.

Tall de Porcel.

L
O porcell se vol tallar en aquesta manera. Primer comensar ala orella dreta / so es que pren hom a mija orella e en la espatla ensemps tallat ho fins ala anca e allo capolar ho has molt be e donar ho has a ton Senyor / e aximateix ho faras de laltre part de manera ques vinga tot a parar e leuar la cotna ensemps / e puys leuan tot lo Cap ab lo coll tot plegat / e puys leuali les anchas fins al roynos a manera de cabrit / e puis com dit he ho capolaras e fes costelles deles costes: Apres trenca hom per mig lo cap e traune lo seruell tant com poras / e salpical vn poch ab sal / e axi es la seu menjar.

Tall de bou.

B
Ou o Vaca se vol prim e menut tallar quasi com a cosar ralada e tota carn val mes tostemps aquella qui esta prop del os exceptat carn de Porcell e porch que val mes lo crostim quela carn.

Tall de Lebre o conill.

L
Ebre / o conill se talla de aquesta manera. Primerament la espatla de vna banda e altre: apres leua li lo cap / e del restant fes [il·legible] trosos de dos en dos dits / e lo cap se deu fendre per lo mig.

Tall de espatla de molto.

E
Spatla de molto se talla de aquesta manera. Primerament separa entorn en torn: e apres tallaras lo que hauras leuat: o tallat / o parat / e apres fes vn tall per lo mig / e talla mentre hi haja carn / e apres gira la e fes vnaltre tall mateix sobre aquell tall / e per lo semblant fes sobre la espatla vn altre tall e dela altra part vn altre / e apres con sia tota ben descarnada fes del os dela spatla tres troços / e del os mija dos / e del bras leuan la agulla. E sapies que tota bestia de quatre peus se leua la spatla tota primera.

Tall de ancha de molto.

A
Ncha de molto se talla en aquesta manera / com mes prim hom pot e para la molt be majorment ala ahon es la verga de manera que descobres lo os perquel pugues tenir be a ton plaer / e delaltre part fes tallades amples / e detras ha vn os que ha nom os dela ita e leual ne e retra altre tall / e fes tres troços del os major e de altres si tu vols.

Tall de llonza de molto.

L
Onza de molto se talla en aquesta manera. Leuen les agulles / e la espatla si hi sera cuberta / e apres pren depart de dins / e fes ne tallades amples / e molt primes / e apres fes costelles.

Tall de Pago.

P
Ago se talla de aquesta manera. Primerament leua li lo coll ab lo Cap / e apres arranca li la coha / e leua li los peus / e apres lo alaro / e apres la cuixa dreta / e sia menut tallada / e apres fes vn tall al mosclo dela ala de larch ala part dreta / e de alli trau ne launes amples e primes / e apres giral e fes axi com alaltra part hauies fet / e sobre lo crepo a vnaltre tall / ço es que se fan launes / e per lo semblant leuaras lo abans deles desanques / e apres leuaras los alarons e fes per manera que tallat que sia lo dit pago / romanga tota la corpenta sana e ben descarnada. E vet aci com se talla lo Pago.

Tall de Capo.

C
Apo se talla de aquella mateixa manera / e aximateix la gallina que sia rostida / saluo la corpenta que se vol tota desnuar ho departir / e per lo semblant se talla aximateix la Ocha / e aneda que sia cuyta en ast que les de olla se vollen tallar axi / leuar ne tot lo blanch ab lo musclo tot ensemps / e apres de aquell blanch faras tres o quatre troços al traues / mes empero de tot ocell que sia gros e sia rostit se talla axi com lo Pago ho Capo.

Tall de Perdius.

P
Rimerament ala perdiu leuali los alarons / e apres les cuixes / empero no de tot sino solament obrir les e met hi sal e such de toronja: E aximeteix obriras los pits / empero començaras ala cuixa dreta / e aximateix faras de laltre part / e apres los pits de manera que la dones tota sencera a ton senyor / o en aquella a qui la donaras / e dich te vna primor que de tota volateria que sia cuyta en ast axi com es capo / o gallina / o oca / o aneda / o altre manera de ocells se volen sempre començar de tallar ala cuixa dreta.

Tall de Cabrit.

C
Abrit se talla en aquesta manera. Que primerament tu li leues la espatla dreta / e de aquella capolaras la carn / empero apres giral dela altra part / e fes ni aximateix / apres talla li lo Cap ab lo coll ensemps. E apres trencal per los ronyons e fes ne trosos tallats menuts e capolats. E apres los corters de dauant tallaras de deuant en dues costelles / e lo cap partiras apres per lo mig de modo ques puga menjar lo seruell. E vet aci tall de Cabrit.

Tal de pits de Molto.

P
Its de Molto se talla en aquesta manera / que faras vn tall a traues per lo mig / e de alli tallaras de vna banda / e altra tanta carn com ne poras traure / e apres leuaras aquellos ossos tendirns e trocejar los has / e apres donar as les espingoles de larch axicom stan dretes / empero faras que de vna en vna sien departides.

Tall de Tudo o de Colomi saluatge.

T
Udo se talla axi propriament com si fos vn Capo leuant la cuixa dreta / e apres fer vn tall de lonch per los pits / e de alli trauras launes amples / e aximateix per lo semblant faras dela altra part / e apres lo trosejaras / e trencaras axicom si fos un Capo o gallina. E aço que hauras tallat metras ho en dues tudoneras de aquestas que venan dela molt gentil e gran Ciutat de Valencia / e alli ab vi que sie dolç e ab such de Toronjes / e Pebre / e Sal tot plegat debatras ho molt be / e quant sera be debatut donar ho has a ton senyor. E vet aci tota la manera y tot lo modo de com se talla lo Tudo o lo colomi Saluatge.
C
Om yo jaus haja dit que la doctrina del tallar nos pot donar molt be a entendre per escriptura sino per descrecio e pratica / no dient que saber be tallar trinxar no sia bona cosa. Empero que vall aquell saber si hom no sab los circunstancies que si pertanyen axicom esser bon coch o bon comprador / ço es asaber que com va a comprar sapia be coneixer les peçes bones o males / e quales tenen bon tall e quales no / e quant es en la carneceria saber fer trencar los ossos que es menester que se rompen. Car tres officis son en casa de vn gran senyor que nunca poden star be. Comprador e Coch per que si lo comprador va acomprar ala carneceria e no fara rompre lo ossos de la carn / ni tampoch no comprara les peçes / axicom se pertanyen / e aportara la carn en casa / diu lo Coch que a tal offici ell no es bo que no sab comprar bona carn ni grassa / ni sab fer bones peces / e de semblant paraules surten algunes modorries. E vet adresada la questio entre ells. Ara vingan del coch al trinxant / diu lo trinxant al coch que ell no sab cuynar ni donar bon orde en la cuyna / per que aquella carn es massa cuyta / e nos pot be tallar / e que ell no fa per altre respecte sino per fer lo caure en alguna vergonya per que cayga en fastig del senyor. E vet aci la raho per que aquestos tres officis nunca poden estar en pau. Donchs per aleuar aquesta tant gran questio com sta sempre entre ells armada / es necessari que lo comprador sia bon coch e bon trinxant / e lo coch que sia bon comprador e bon trinxant / e lo trinxant deu esser bon Coch e bon comprador. E axi estimant se cascu de son offici poran sempre viure en pau e bon repos. Donchs puys axi es parlarem algun poch delart dela cuyna la qual encara que no sia cosa molt necessaria / empero es vtil e profitosa per causa que en algun loch se poria hom trobar que es bon saber de aquestes coses / per que fan a hom gran honor / sabent hi dir lo seu vot / e es necessari que aquell que aquest art vol vsar / vol veure e prouar/ y encara saber lo gust de son Senyor. Car si lo coch
C
Apitol de quina manera lo Majordom deu seruir. Lo majordom vol dir vn hom preposat sobres totes les companyes de casa / aquest Majordom deu veure sobre tots los officis de casa / axicom es arreglar los companyos / e metre pau entre los seruidors e mirar e reconeixer tota la casa / e veure sobre cascu si han donat bon recapte en son offici / e en lo quels sera comanat de fer. E com dit he sobre tots los officis ha carch aquest exceptat sobre Canceller / car lo Canceller es dit secretari / e sab en les coses del senyor gran par de son coratge / e per ço aquest Majordom no deu veure sobre el Canceller o secretari per que ami e a cascu per raho axicom veu al vll / e vet ja fet lo offici del Majordom.

De offici de mestre de Sala.

C
Apitol de que vsar lo mestre de Sala / en la Sala de son senyor / Mestre de sala es vn offici molt bo e de gran delit que no ha a tenir esment sino en tenir la casa ben ordenada / e guardar aquella que estiga honestament / e lo que sera en ella estiga de molt bona gracia en tal manera que fassa goig a tots aquells que hi vindran / e tot quant hi ha que estiga molt net. Empero quen fassa fer ala gent menuda de casa per que a ell no seria cosa honesta / e fassa la escombrar e netejar / e fer pujar lenya e altres coses que sien necessaries en casa. E vet aci lo que deu vsar lo mestre de Sala en casa de son Senyor.

De offici de Cambrer.

C
Apitol de quin offici deu vsar lo Cambrer. Cambrer es dit vn offici que quasi es segons Secretari. E aquest tal deu tenir la cambra de son Senyor ben ordenada e aparellada / e quant ve ala ora que son Senyor volra reposar deu esser sempre ab ell per ajudar li a despullar e descalsar / e metra al lit. Per quant ja veus los grans Senyors com viuen delicadament. E apres que lo senyor sera mes al lit ell deu ordenar la roba que se ha de vestir / e apres al mati deu netejar e espalmar aquella ab son espalmador / e apres ajut a vestir a son Senyor ab aquella amor e reuerencia que deu / e no res menys deu esser homo molt callat quant almon sia possible. Per que algunes vegades los Senyors fan algunes coses fora de regla axi com aportar dones en casa e altres coses / y es cosa forsada que lo cambrer ho sapia per la qual cosa es necessari que secret o tinga per dues rahons. La primera que si lo Senyor te muller e ella ne hagues algun sentiment no se que seria / per que ja veus quina cosa son les dones que tantost hiscen de mesura / e axi tot lo joch seria desvaratat e series causa de alguna gran vergonya. Laltra raho es que si per ventura lo dit Senyor sera tengut en estima de bona vida e honesta e de bona fama / e per ventura si lo Cambrer diuulgaua alguna cosa seria tengut a mala reputacio de tot lo mon. E per aquesta raho lo cambrer deu esser home molt callat e secret molt en grandissima manera.

De offici de guarda Roba.

D
E offici de guarda Roba: lo guarda Roba es dit gordia de les coses del senyor que li seran comanades en lo seu apartament no deu deixar ne exir nengun home forester / ni tant poch massa souint los de casa sino ben poquetes voltes / e deu tenir les coses ben guardades en manera que com lo Senyor demanara alguna cosa que encontinent sapia trobar aquella e donar sempre bona raho de simateix de tot lo que li sera comanat e donat a guardar e deu esser home molt vertader per que poria dir alguna cosa que li redundaria en dany / e si era trobat en algun mencament tant com vna punta de agulla tot son joch seria acabat / e per aquesta raho e moltes de altres que se poden fer. Deu esser com dit he hom molt vertader lo Guarda roma.

De offici de Coper.

D
E offici de Coper en quina manera deu vsar de son offici / lo Coper deu esser home molt net e de bona condicio no pas home mouible de rialles sino molt secret e molt saui. Car tal cas li esdeuindria riure o parlar coses no degudes que no li estarien en nenguna manera be ni manco li seria honest. E deles altres coses axicom enlo donar a beure e executar les coses de son offici / ja per hauerme dita bona part enlos antecedents / e apres que tractem de donar a beure e ayguamans / per so non dich mes.

De offici de trinxant o Coch.

E
N quina manera lo coch deu vsar de son offici per quant / el art de la cuyna es cosa molt larga de esplicar no desaber parlar al present nenguna cosa mes per auant ne donar vertadera raho molt especificalment / e per lo semblant del trinxar Mes per hauer ne dita la mija part no vull esser tant prolix per que vull ne dir encara alguna condicio ho perfectio. Lo trinxant com dit / e deu esser home molt net en totes coses e majorment en tenir sos coltells be affillats per tallar / o trinxar la carn e deu estar sempre sobre lo trinxar / ço es que talle prest e menut e net / e que alunye lo seu cors tant com puga del plat o tallador / que com mes luny li sera molta honra li sera feta.

De offici de mestre de Estable.

D
E quina manera deu vsar lo mestre de estable lo seu offici en casa de son senyor. Te de vsar axi que se ha de leuar bon mati e ales companyes que li seran sotmeses fassa pendre los caualls / o mules que comandades li son en guardia / e a cascuna fassa donar colacio de sego o ordio del que hi haura / e feta la colacio encontinent sien tretes del estable e meses en algun loc de passatge segons en quin temps som / e alli les fassa estrijolar e netejar gentilment / en manera que sien ben netes / e apres fet aço tornar les has ahon acostumen de estar / e apartar los has los fems que son podrits per que los caualls o besties no stiguen bruts: car sapies que nenguna cosa nols fa venir ronya als peus sino estar entre fems que sien massa podrits / e al vespre quant yras a dormir faras fer lo lit ales besties / e fornir aquelles que tinguen que menjar palla o fe del que acostumen de menjar empero que hagen begut molt finament / e si los fehies passar vn poch lo estrijol per la esquena seria molt bo / car noy ha cosa que tant en gruixe la bestia com la netedat / e a son senyor li es molt agradable. E encara deu tenir lo mestre de estable lum cremant tota la nit dins lo estable per que si los caualls o altres besties se desligauen de continent puguen esser socorregudes per aquells qui en lo estable dormen. E de aquesta materia nom curare mes de parlar ne ara per que en lo libre de Menescalia ja molt largament ne parlat / mes solament ne dire vna libertat que deu hauer lo Mestre de estable en casa de son senyor. Ell pot caluacar la millor Bestia que sia en tot lo estable si fer ho vol. Si donchs nos fehia per cortesia de algun Caualler o gentil home que en casa de son senyor estiga. E aquesta es la libertat que lo Mestre de estable deu hauer a casa de son senyor / e com deu vsar de son offici. E per ara no parlare mes de aquesta materia per quant me par hauer ne prou parlat / car com dit he lo seruir es de vna condicio que per nenguna forma ni manera nos pot amostrar molt be sino per bona discrecio e pratica. Empero ara parlare de lart de la cuyna / e dare de aquella algunes doctrines de fer molts diuersitats de salses / e de menjats segons veureu. Primerament direm de fer les especies de les salses axi com es salse comuna: E salsa de pago / piments de clareya / poluores de duch / e altres coses. E sapies vna cosa que yo dire ara que de quantes cuynes ha en lo mon son la flor aquestes tres: ço es salsa de Pago / e migres / e menjar blanch / les quals deuen esser coronades de vna corona reyal cascuna per si per senyal / com son la flor de totes les altres. E primerament direm de salsa comuna.

De especies de salsa comuna.

G
Ingebre quatre onçes / canyella tres onçes / pebre vna onça / clauells de Girofle / nous Noscades / flor de macis mija onça / çaffra vn quart que ni haja bastantment. E tot aço picaras tot plegat: E passar ho has per vn cedaç que sia de bona manera prim. E vet aci salsa comuna.

De salsa de Pago.

G
Ingebre velladís vna onça / canyella quatre onçes / clauells de Girofle vna onça / nous de xarch vn quart / çaffra mija onça. E tot aço sia ben picat e passat per vn cedaç que sia de bona manera prim. E vet aci salsa de Pago.

De pimentes de clareya.

G
Ingebre blanch cinch onçes / canyella .vj. onçes / Nous de xarch mig quart / clauells de Girofle. E tot aço picaras de manera que solament sia mig picat / e apres pren mig quarto de vi e met hi vna onça e mija de dites pimentes ensemps: ab vna liura de mel / e apres passar ho has per la manega del canamas / e passau tantes vegades fins que hisqua clara.

De poluora de Duch.

C
Anyella quatre draumes / gingebre quatre draumes: Giroffle vna drauma / sucre vna liura. E tot aço ben picat e passat per vn cedaç que sie ben prim / O al manco com lo dela salsa. E vet aci poluora de Duch.

De altra poluora de Duch.

G
Ingebre blanch dues onçes / Garangal mija drauma canyella vna onça / pebre long vna onça / nous de xarch vna onça Nous noscades vna onça / Sucre fi vn quart de onça. E tot aço sia ben picat e passat per vn cedaç prim / e vet aci que la drauma es pes de dos dines / e lo escrupul es pes de vn diner.

De salsa de Pago.

P
Endras per cinch escudellas vna liura de Ametles torrades / e apres pica les be ab vn morter. E pendras los fetges dels Pagos o Capons o Gallines que sien cuyts en olla / e picar ho has ensemps ab les Ametles / e apres pren vna molla de pa que sia remullada ab such de toronges o vinagre blanch. Empero que lo dit pa sia torrat. E apres picar ho has tot plegat ab los fetges / e ab les Ametles / e quant sia tot picat destempraras aquesta salsa ab dos rouelles de ous per cada escudella / e apres passar ho has per estamenya ab les dites salses fines / e com sia passat metras ho dintre la olla ab lo sucrer e assaborir las de agror que sia de bona manera / e apres vaja a bullir / e com sera cuyta fes escudelles e damunt sucre e canyella. Empero aquesta saluo no sia massa fort de agror ni de species / ni de dolçor sino de bon modo.

De mirraust.

L
A salsa de Mirraust se fa en aquesta manera. Primerament pendras vna liura de Ametles / e quatre onça solament per cinch scudelles / e apres torreras les Ametles e pica les / e apres pren vna molla de pa que sia mullada ab bon brou. E apres passar ho has ab les ametles e ab lo pa que sia ben espes. E apres vaja al foch ab vna onça de canyella. Empero metras la Canyella com passaras les Ametles / e apres pendras los colomins / e metras los en ast. E apres al foch / e tallals axicom sils hauies a donar a ton Senyor. E apres faras bullir la salsa ab mija liura de Sucre dins dita salsa: empero menar ho has tostemps ab vn menador de fust / e com sia bullide metras hi los colomins ab les altres volateries / o polla / o gallines sia fet tot de aquesta manera / e apres pendras del greix / e metras ne dins la salsa ab los colomins / e apres pots fer escudelles e de aquelles tallades has ne de metre quatre tallades per escudella / e desobre metras hi sucre e canyella de bona manera. E axi se fa Mirraust perfet.

De menjar blanch.

M
Enjar blanch se fa daquesta manera. Primerament pren vna Gallina e .viij. honçes de farina de arros e mija liura de aygua ros / e vna liura de sucre e fi / e .viij. liures de let de cabres / e sino ni ha pendras tres liures de ametles blanques / e apres pendras la gallina que sia bona e grossa e tellosa. E com volras fer lo menjar blanch mataras la Gallina e plomar la has en sech e renta la be e vaja a butlir ab vna olla de part que no si aja cuynat nenguna cosa e com la gallina sia mes de mig cuyta pendras los pits dela gallina e esfilar la has axicom Açaffra / e apres pendras la aygua ros e ruxar ho has a des a des sobre los fils dela gallina / e apres vaja tot aço dins ala olla mas no sia de coure ni stannyada de no sino pendria la sabor del estany / e si es estanyada de frech fareu la bullir ab molt pa e estubar la heu molt be / e aço per que la sabor del estany hisca de fora: apres met hi la Gallina / e pendras del brau dela gallina mateixa / e metras hi ensemps desobre la gallina / he hajes hun menador de fust e desfes ho per que no prenga la sabor dela leya / e pendras la meytat dela let e metras la dins la olla ab la dita gallina / e apres metras hi la farina de bona manera poch a poch e menant tostemps perque nos prenga abla olla / e metras hi .viij. dines de sucre dins la olla / e vaja a bullir mas mena tostemps de vna manera sens may reposar / e com mancara dela let met ni / mas vaja apoch apoch que no tot plegat / e guardat be del fum / e com lo menjar blanch tornara clar la gallina es bona / e sino guarda no metes mes let / e com lo menjar blanch se tornara axicom lo fromatge torrador: lauors es cuyt e metras hi la aygua ros / e apres lo greix dela olla / empero que [sie] net que noy haja carn salada / e sapies que de vna gallina ne trauras .vj. escudelles / e vaja defora a estubar se be e apres fes scudelles e metras hi damunt sucre fi. E de aquesta manera se fa lo menjar blanch bo e perfetament / e es prouat de tot axi.

De salsa blanca.

P
Ren gingebre blanch que sie fi / e denejal dela escorça de manera que romanga blanch / y apres fes ne troços axicom mig dau / e met lo a remullar de part de vespres dins aygua ros que sie fina / al lendema pend as ametles que sien netes e blanques / e picales be en vn morter / e fes que sien ben picades / e destemprades ab brou de Gallines que sia bo de sal / e apres passar les has per stamenya / e apres metra la let enla olla ahon ha de bullir / e apres pren canyella bona y sençera que sia largua liga la ab vn fil he aquella escaldaras la ab brou de Gallines que sie ben bollent ensemps ab bons clauells de Giroffles escaldats aximateix. E apres com la salsa sia mes de mig cuyta met la canyella e los cauells enla olla / e aximateix met hi lo gingebre remullat ab aygua ros / e si no sab prou al gingebre met ni vn poch de picat / car aquesta salsa vol saber vn poch al gingebre / e ala aygua ros / empero la aygua ros noy fa a metre fins que tot sie cuyt / e cuyta que sia la salsa fes escudelles e metras hi damunt sucre fi.

De Pomada.

P
Ren Pomes que sien agres / e dolçes e fes ne quatre parts de cascuna / e part les e leuals lo cor / e apres met les en aygua freda / e si son massa agres donals vn bull. E apres pren ametlles netes e blanques / e pica les be / e com sien picades met les pomes ensemps dins lo morter ab les ametles / e torna ho a picar fort / e com sia picat destemprar ho has ab bon brou de Gallines / e passar ho has tot per estamenya / e met ho tot enla olla ahon ha de bullir. E apres pren gingebre que sia fi / e fes lo net dela escorça fins que sia blanch. E apres fes ne troços axicom vn mig dau e met lo a remullar de part de vespre en aygua ros que sia fina fins al mati / e apres pren canyella que sia cencera e ligada ab vn fil ensemps ab clauells de girofle e escaldau ab bon brou callent / e quant sia escaldat los clauells e la canyella met la olla al foch ab les pomes / e met hi bona quantitat de sucre dintre / quant sia mes de mig cuyt pendras lo gingebre remullat e la canyella escaldada e los clauells / e metras ho tot enla olla / e si no sap prou al gingebre met ni vn poch de picat fins que la salsa sapia al gingebre. E apres que sia cuyt metras aygua ros en la olla / e apres fes escudelles / e damunt les escudelles metras sucre tres .3 per cada escudella.

De Limonada.

A
Metles blanques pendras e para les que sien ben netes / e apres pica les en vn morter / e destempra les ab bon brou de Gallines / e apres hages panses nouelles e munda les dels grans / e quant sien mundades pica les apart / e passa les per estamenya hi com sien passades mescla les ensemps ab les ametles / e met ho tot enla olla a hon haja a bullir / e met hi sucre e aximateix vn poch de gingebre / e met ho coure sempre menant ab vn menador de fuste / e com sia cuyt met hi vn poch de such de limons / e apres dona li vnes quantes voltes per que si encorpore lo such dels limons dintre. E apres faras escudelles / e damunt cada vna met sucre fi. E vet feta la Limonada.

Potatge ques diu salsa Bollida.

A
Metles blanques pendras que sien netes / e pica les be en vn morter / e desques sien ben picades destempra les ab bon brou de molto / e apres passa les per estamenya / e apres met aquesta let de Ametles enla olla / e apres met hi gingebre picat enla olla de manera que sapia al gingebre / e apres pren peus de molto que sien ben cuyts / e apres tallar los has axicom sils hauies de donar a ton senyor / e com sien cuyts ab la let metras enla olla del brou mes gras del molto / y bon troç de sucre. E axi se fa la salsa bollida.

Potatge de molto Canonada.

H
Ajes ametles que sien torrades / e pica les be en vn morter / e apres pren vna molla de pa torrat e remullat ab vinagre blanch / e apres prem la be enla ma / e com sia ben premuda pica la ab les ametles tot plegat / e quant tot sera picat destemprar ho has ab vinagre que sie dolç e blanch / e abans que no axetes met enlo morter ensemps rayms picats dos o tres de blanchs e altres tants de negres / e apres passau tot per estamenya. E apres met ho enla olla / e aximateix met hi sucre e canyella molt / e fes que aquesta salsa sapia vn poch al vinagre e axi pot coure / e quant sia cuyt fes escudelles / e damunt cada vna metras hi sucre.

Potatge de Janet de molto.

L
Os pits de molto pendras que sien cuyts en olla / e apres tallar los has axicom vna nou a troços e pren bona carn salada grassa / e çoffregiras la ab vna poca de ceba / e com sia çoffregit met hi codonys / peres / o pomes que sien confitades en mel o cuytes ja valra mes si vols / e apres pren lo molto ab la ceba tot mesclat enla olla / e çoffregiras ho tot plegat / e apres pren ametles que sien torrades e pica les be en vn morter ensemps ab vna molla de pa torrat e remullat ab vinagre blanc / e met hi aximateix bona quantitat de fetge de Cabrit o de molto / e picaras tot aço ensemps ab les ametles. E tot aço com sia ben picat destemprar ho has ab bon brou de molto / e apres passar ho has tot per estamenya / e com tot sia passat metras ho en vna olla ahon haja a bullir la salsa / e met hi de totes salses fines per lo semblant enla olla / e aquesta salsa vol saber vn poch la agror / e com sia cuyt met hi vn poch de joliuert tallat / e apres fes escudelles. E vet aci la salsa feta.

Potatge de Janet de gallines.

P
Ren vna Gallina que sie mes de mig cuyta en olla / e talla la axicom si la hauies a donar a ton Senyor / e apres pren bona carn salada que sia grassa / e çoffregir la has ensemps ab vna poca de ceba / e apres que es çoffregide met hi la Gallina / e çoffregir la tambe / e pren ametles que sien torrades e pica les / e me hi codonys / o peres que sien cuytes en mel / e pren los fetges deles Gallines e met los a coure en brases / e apres que sien ben cuyts met los enlo morter deles ametles / pica o tot plegat / e apres pren vna molla de pa que sia torrat e remullat ab vinagre blanch / e metras lo tambe enlo morter per ques pica tot plegat / e com tot aço sia picat destemprau ab bon brou del Gallines que sia bo de sal / e passar ho has tot per vn sedas e apres met ho en vna olla e aximateix la Gallina / e met hi de totes salses fines per lo semblant / e met hi aximateix bona quantitat de sucre. E aquesta salsa vol esser algun tant agreta / e com sia cuyta la salsa met hi vn poch de joliuert que sia tallat menut dins enla olla / e fes escudelles quant sien fetes metras hi desobre sucre e caneylla. E axi se fa lo Janet de Gallines.
De Janet de cabrit

H
ajes vn quartet de Cabrit dels de dauant e coulo en olla: e comsia cuyt trau lo dela olla e tallar las a troços tants grans com vna nou: e apres pren bona carn salada que sia grassa: e çoffregiras lo Cabrit ab vna poca de ceba: e apres pren ametles que sien torrades e picades en vn morter ab vn bon troç de fetge de cabrit cuyt en brases: e ab vna molla de pa torrat remullat ab vinagre blanch: e tot aço ensemps sia picat ab vn parell de rouells de ous per escudella: e com tot sia ben picat destempreu ab bon brou: e apres passar lo has per estamenya e com sia passat met ho enla olla ahon ha de bullir met hi de totes salses fines e met hi aximateix lo cabrit enla olla ensemps ab la salsa e vaja a coure: com sera cuyt met vn poch de joliuert tallat enla olla e aximateix sucre: e fes per manera que aquella salsa sapia vn poch al vinagre e met hi del greix dela olla de alla ahon sera cuyt lo cabrit primer e met ni molt: e vet aci fet.

Potatge ques diu frexurat

H
ajes frexuras e met les a coure en vna olla per si a part e apres com sien cuytes traules dela olla e fes ne tallades tant grans com vn dau e redones: e apres çoffregir les has ab vn poch de carn salada e ab ceba: e met ho tot plegat: apres pren ametles que sien ben torrades e pica les en vn morter ab fetge de molto que sie cuyt en brases e vna molla de pa torrat e remullat en vinagre blanch: e picau tot ensemps e com tot sie ben picat destemprau ab bon brou de molto: e apres passar ho has tot per estamenya e com sia passat mesclau tot ço es la frexura e la salsa e vaja al foc a bullir e met enla olla de totes salses fines: empero met hi vn parell de ous per cada escudella: fes que sapia vn poch lo potatge a vinagre.

Potatge ques diu salsa bullida

H
ajes ametles que sien ben torrades e pica les be en vn morter ab bona quantitat de fetges de gallines o de cabrit o de molto que sie cuyt en brases ab vna molla de pa torrada e remullat en vinagre blanch e picau tot plegat dins lo morter: e apres que sia picat met hi vn ou per cada escudella enlo morter ahon son les altres coses: epiquau tot ensemps e com sia picat destemprau ab bon brou de molto que sia bo de sal: e passar ho has per estamenya e com sia passat met ho enla olla ahon ha de bollir: e met hi per lo semblant de totes salses fines: e vaja al foch: e aximateix met agror enla salsa e apres fes escudelles: e damunt elles metras grans de magranes agres: e es fet.

Potage ques diu de salsa burella

P
ren ametles que sien ben torrades e apres pica les be en vn morter: e quant seran picades met hi fetges de gallines que sien cuyts en brases ab vna molla de pa que sia torrat e mullat en vinagre blanch e picau tot ensemps: e com sia picat destrempar ho has ab bon brou de gallina que sia bo de sal: e apres passar ho has per estamenya o cedaç e apres que sia passat met ho enla olla e vaja a bullir: e met hi aximateix vn poch de oli de carn salada que sie clara e ben soffregida: e per lo semblant y metras de totes salses fines sino çaffra: e met hi aximateix vn parell de rouells de ous per cada escudella: e sobre les escudelles met sucre e canyella empero sapia poch a agror que sia de such de magranes: e vet ja fet.

Potaget de gratonada

P
ren pollastres que sien mig rostits en ast: e apres tallar los has axicom sils hauies a donar a ton senyor e apres soffrig lo ab bona carn salada grassa: e apres pren ametles que sien ben torrades e pica les ab los fetges dels polls que sien cuyts en brases: e com sien ben picats destemprar ho has ab bon brou de gallines que sia bo de sal: e met hi aximateix vn parell de ous per escudella: e passar ho has per estamenya e com sie passat met ho enla olla e vaja a bullir ab los polls: e met hi de totes salses fines a saborir las de agror de manera que sia vn poch agre: e apres met hi aquestes herbes enla olla menta e joliuert e muradux: apres met hi sucre: e es bona aquesta salsa per cabrit e per pits de molto.

De morterol

L
o pa que sia ben dur pendras e rallar las be: e quant sia rallat torral be en vna paella o caçola e apres pren bon formatge que sia fi de Arago: e rallar las: e mesclar las ab lo pa ensemps que hauras torrat: e apres pren vna cuixa de molto e met la a coure en vna olla per si a part ab vn tros de carn salada entrauessada e quant sia cuyta la cuxa e la carn salada trau ho tot dela olla e tallar ho has menut: e apres picar ho has en vn morter e com hauras tot picat mescla la carn ensemps ab lo formatge e lo pa torrat e tornar ho has a picar tot ensemps: e apres met per cada escudella vn ou enlo morter: e apres fet aço destemprar ho has ab let de cabres o de ouelles: sino hauies let de cabres met hi let de ametles que valra tant: e com lo hauras destemprat met ho enla olla ahon haja de bullir: e aximateix met hi de totes salses fines y encara mes canyella e sucre enla olla: e apres met ho a coure e quant sia cuyt lo potatge leual del foch: e fes que repos vn poch e fes escudelles: e met hi damunt saliendre vert e juliuert tallat: vet ja fet.

Potatge de saliendrat

S
eleandre sech e vert pendras e picar las tot mesclat en vn morter: e apres pren ametles que sien torrades e pica les be ab lo seliandre tot mesclat: e aximateix vna molla de pa torrat emullat en vinagre blanch e picau tot ensemps: e com sera picat pren vna gallina que sia cuyta en olla pren los pits dela gallina: e picals be ab les altres coses tot plegat: e quant sia tot picat passar ho has tot per estamenya: e com sia tot passat met ho enla olla ahon a de bullir: e met hi sucre bona quantitat e met hi de totes salses fines que sien passades ab les altres coses e vaja al foch a bullir e met enla olla nous noscades o flor de macis e canyella e gingebre e clauells de girofle: e com sie cuyt leual del foch e cobrel axicom si era arros: e fes que repos apres faras escudelles e damunt elles met sucre e canyella.

Potatge de altre soliandrat

T
u pendras Saliandre sech e gras e fer las net: e picar las be en vn morter: e quant sia ben picat pendras ametles parades e blanques e pica les be ab los seliandre e quant sia tot molt ben picat metras hi totes aquestes maneres de salses picades canyella gingebre e clauells: e quant tot sie ben picat destempraras la salsa ab such de toronges agres e rayms dolços he blanchs perque no sia massa agre e vaja el foch a bullir e tastal de sabor que ha de esser agra e dolç: e la color dela salsa deu esser blanquiuosa e axi aquesta salsa es bona per aperdius e per apollastres en ast: damunt la salsa sucre e canyella: e es fet.

Potatge ques dius seliandrat

L
o seliandrat vert pendras e tallar las menut e apres pical be en vn morter ensemps ab lo saliandre sech: e apres ametles que sien torrades e auellanes que per lo semblant sien torrades: e pica les apart en vn morter: e quant sien ben picades mescla les ab les ametles: e tornau tot a picar ensemps e com tot sie picat passar ho has per estamenya: e met ho enla olla e vaja a bullir e met hi aximateix de totes salses fines ab çaffra e vinagre e sucre e vaja al foch a bullir ab poch foch fins a tant que solament sia vn poch espes: leual ne e fes escudelles: e damunt cada escudella sucre e canyella.

Potatge ques diu auellanat

L
es ametles pendras que sien torrades e netes e blanques e aximateix pren auellanes que sien torrades e blanques e netes e picaras tot aço en vn morter apoch apoch de manera que no fassen oli: e siu fehien mulla tu lauors souint lo box en aygua ros que sie fina: e apres quant sien picades destemprar ho has ab bon brou de gallines: e quant sia fet passar ho has per stamenya: e com ho hauras passat met ho enla olla per a bullir: e met hi per lo semblant bona quantitat de sucre enla olla: e apres vaja a bullir ensemps e mena tostemps ab huna menadora de fust fins que sie ben cuyt e tornat ben espes: e apres tastau que sapia aygua ros: e quant sia cuyt fes que repos vn poch e fes escudelles e posay damunt sucre fi.

De amellat

P
ren ametlles parades e blanques e pica les be ab vna molla de pa: e com sia tot ben picat pendras vn parell de rouells de ous per escudella y exetar ho has tot ab les ametles: e hajes bon brou de carn e passar ho has per estamenya perque sie ben espes ab los ous: e met aquesta salsa dins vna olla e met dins la salsa agror e sucre e canyella sana: e vn poch de gingebre: e vaja a bullir e tastal que sie de agror e de dolçor de bonamanera. E axis fa la salsa de bona manera.

De gallina armada

P
ren vna gallina e met la en ast e vaja al foch e com sera prop de mig cuyta enlardar les has ab lart: e apres pendras rouells de ous debetus fort: e apres metras damunt la gallina apoch apoch dels rouells dels ous: e apres metras farina damunt la gallina ab los ous: empero que gires tostemps la gallina e mes valra la cuyraça que no la gallina. E vet aci de quin modo se fa la gallina armada.

De Capo armat

U
n capo pendras que sia emborrossat e metras lo al foch a coure en ast: e com lo capo sera mes de mig cuyt pendras lo e leuar li has lemborrasament: e pendras aximateix rouells de ous debatuts ab juliuer e sucre empero molt ben debatuts: e apres met los rouells dels ous sobre lo capo: e pendras pinyons e ametles parades: e mentre que metras los rouells dels ous metras hi los pinyons e les ametles apoch apoch de manera ques prenga tot ensemps: e apres tornar hi has lemborrossament de sobre los ous: e axi estiga al foch fins sia del tot cuyt. E axi se fa lo Capo armat.

De carabacinat

P
ren los carabacins deles carabaces dich la sement: e fes los bells axicom les ametles blanques e picar ho has tot en vn morter ensemps ab los carabacins mesclat molt be e com sie ben picat destemprar ho has ab bon brou de gallines e passar ho has per estamenya: e com sia passat met ho enla olla e met hi sucre: e fes la bullir: e dexau coure fins a tant que sia ben espes: e com sera cuyt fes escudelles e damunt metras sucre fi: e vet tou potatge.

De vinagrea

H
ajes cebes e talla les axicom vn dau: e apres çoffregir les has ab carn salada grassa: e apres pren fetge de cabrit o de molto e fes ne tallades largues axicom mija nou: e apres soffregir ho has ensemps abla ceba fins que lo fetge perda la color: e apres pren vna molla de pa torrat remullat en vinagre blanch e picar las be: e com sie picat destemprar las ab vi que sia blanc e dolç: e apres passar ho has per estamenya: e com sia passat met lo enla ceba y enlo fetge ensemps ab la cassola: e met hi molta canyella picada e bulla fins que torne ben espes: e com sera cuyt fes escudelles. E vet aci lo potatge de Vinagrea.

Potage ques diu pinyonada

H
ajes pinyons bona quantitat que sien nets: e aximeteix ametles: e picar ho has tot plegat en morter e apres que sien picats destemprar ho has ab brou de gallines e apres passar ho has per estanmenya: e quant sia passat met ho en vna olla neta e vaja a bullir e met hi sucre: e mena tostemps ab vn menador de fust: e com sera cuyt apartal del foch e fes que repos vn poch empero que stigua cubert ab vn drap e de sobre les escudel es met hi sucre.

Potatge ques diu amido

H
ajes lo amido que sie bell e blanch e pical en vn morter: e apres que sia picat pren ametles netes e blanques e pica les per si: com seran picades destempre les abrou de gallines: e apres passa les per estamenya: e com la let deles ametles sia passada lo que restara dela let destemprar ho has ab lo amido: e met lo en vna olla e fes que bulla e met hi sucre: e com sie mes de mig cuyt leual del foch perque repos vn poch cubert ab vn drap: e per les escudelles met sucre.

Potatge ques diu genestada

H
ajes Arros e fes ne farina e passa la per vn cedaç: e apres pren let de ouelles: o de cabres: e sinon tens ajes let de ametles e destempra la farina del arros en dites ametles o let de cabres: de manera que sie ben clar e apres met ho enla olla per que bulla: e met aquestes coses quet dire enla olla: sucre: e datils mundats: e pinyons: e auellanes entegres que sien belles e blanques: e los datils tallats axicom vn dau: e met hi de totes salses fines enla olla: e mena tostemps ab vna menadora de fust. E si vols fer la Genestada blanca eaxi ho poras fer: e aximateix poras metre enloch de sucre canyella: de sobre les scudelles poras metre grans de magranes: empero es menester que repos vn poch la olla ans de fer escudelles.

Potatge de farro

E
s mester que prengues lo farro e rental be ab aygua freda doas o tres vegades: e com lo ajas ben rentat met ho enla olla ahon ha de coure: e met en la olla bon brou de gallines ab lo farro ensemps: e vaja al foch coure: e quant sia mes de mig cuyt pendras bona let de ametles: e metras la dintre enla olla e apres metras aximateix enla dita olla bon sucre e fi mentre que coura: e quant sie be cuyta apartar ho has del foch e met ho en vn drap: e quant aja be reposat fes escudelles: e damunt la escudella sucre y canyella: e sin vols fer ab salsa se pot fer aximateix. E si per ventura volies fer alguna escudella de farro que fos dellicada fer ho has de aquesta manera: pendras lo farro e couras lo en bon brou de gallines o de molto: e com sera mes de mig cuyt tu passar las per estanmenya: e axi ab aquella licor quen hix se ha de acabar de coure ab la let deles ametles: e coga tant fins que sia espes: e apres damunt les escudelles met hi sucre. E aquesta scudella es molt bona per los homens qui son malalts perque es escudella molt delicada.

De semola

H
as de pendre la semula e rentar la as dues o tres aygues fins atant que sia tota neta: e passa la semula entre dues scudelles passant de vna escudella en altra e aço se fa per amor dela terra: e com ho hauras fet met ho en la olla e vaja a bullir ab la semola ensemps: e mena sempre ab vna menadora de fusta fins que sie cuyt: e apres pren ametles netes e blanques: e pica les en vn morter e desque sien ben picades destemprar ho has tot ab bon brou de gallines: e apres passar ho has per estamenya: e quant ho hauras passat met la let enla olla dela semola: e apres mena fort fins que sie cuyt: e apres met enla olla sucre que sia poluorizat: e mena dues o tres menades e fes scudells: e damunt posay sucre que sia fi Mas nota vna primor quet dire yoara quant tu volras cuynar semola o aquestes semblants viandes ab brou de gallines fes que lo brou sia bo e ben gras e noy cal metre let de ametles sino cuynar la axi ab lo brou: ni tant poch noy cal metre sucre damunt les escudelles sino ni vols perque noy fa fretura e si la vols groga fes que lo brou ab que la metras a coure sia destemprat ab molt çaffra: e apres vaja a coure e exira molt groga e bella: e cada vegada que tu destempraras res ni neguna manera de salsa ab nenguna natura de brou guarda tostemps que lo dit brou sia bo de sal: E de aquesta manera sempre faras bona sabor de sal. E vet ja fet.

Potatge de Almadroch

E
s menester que prengues perdius e que les plomes be: e com sien ben plomades e netes met les entre dues sendres viues: e quant hi hauran estat tant com dir vn pater noster trau les ne e fes les belles detot e met les en ast e vajan al foch a rostir e donals lart bastantment: e quant sien cuytes talla les totes a quartes he apres pren bon formatge de Arago que sie fi he rallal be: e com sie ben rallat pren dos caps de alls que sien ben cuyts entre dues brases: o sendres: e com seran cuyts fes los nets de tot e picals be en vn morter: e quant sien ben picats metras lo formatge enlo morter: e tornar ho has tot a picar ensemps he mentre que picaras met enlo morter vna bona cullerada de mantega ab vns quants rouells de hous e picau molt be ensemps: e com sie tot ben picat destemprar ho has ab bon brou de molto que sia mig fret perque si era massa calt faria pendre lo formatge he apres pren de bon pa e fes lesques axicom los dos dits e torrals gentilment en manera que sien rases dela cremadura e apres escalda les dites torrades ab vn gresal fondo ab bon brou de molto: e apres trau les e pren vn gran plat e met les torrades en lo plat entorn entorn de aquesta manera vna tallada de pa e altra de perdius: e axi vmpliras tot lo plat: e com sera fet de aquesta manera metras lo almadroch axetat sobre les dites tallades: e apres pren aximateix mantega e fes que sie fusa e apres regalant mer la desobra lo plat deles tallades: e vet ja fet.

De Giladea

P
ren peus de vedells que sien bels e blanchs que no sien escorxats e trencar los has per mig: e apres rentals be e met los a coure ab dos parells de peus de molto: empero si ha menester que hi metes quatre o sis escudellas de aygua no ni metes sino la maytat e la resta vi blanch e molt fi: e tot ensemps ab vna olla fins que sie be cuyt: e met enla olla gingebre: matafaluga e canyella tallada menut e pebre e nous noscades e flor de macis e çafra tot sençer e segons la quantitat quen faras met vi bo e blanch en la olla: e quant sien ben cuyts trau los dela olla e fes ne troços tants larch com lo dit: e apres pren gallines que sien cuytes en vna olla a part tallades axicom si les hauies a donar a ton senyor: e apres pren vn gran plat e met hi les dites tallades deles gallines e dels peus en lo plat de manera que noy caygua gens del greix enlo plat passant ho per vna stamenya: e com sia mig passat met entorn delplat fulles dellor e apres deixau estar axi e congelar sea tantost. Et si per uentura no volra congellar se axi tan prest met hi vn poch de garangal o stichnart e tantost se congelara sens dubpte nengu: E vet aci com se fa la Giladea bona e fina.

De Potatge de Meritoch

A
metles netes e blanques pendras e picar les has en vn morter: e apres de esser picades destempra les ab brou de molto o de gallines e passar ho has per stamenya: e quant sia tot passat met ho enla olla ahon ha de bullir e met hi sucre de dintre e vaja al foch a bullir e mena tostemps ab vna menadora de fust e apres quant sie mes de mig cuyt pren saluia e de vna fulla fes ne quatre troços: y en vna liura de ametles poras metre deu fulles de saluia: e apres pren aquella saluia que hauras menester e e dona li vn bull: e apres met la enla olla ab la let deles ametles e fes ques coga tot plegat: e mentre que coura met molta grassa dela olla enla salsa: e met hi aximateix nous de xacrh moltes: e apres fes escudelles e damunt cada vna sucre e gingebre: picat e tot mesclat e vet ja fet.

Salses de ocas

A
metles belles e netes e blanques pendras: e pica les vn morter e apres que sien ben picades met los fetges deles Oques o deles Gallines que siencuyts en olla enlo morter ab les Ametles tot ensemps: e quant sia tot picat destemprau ab bon brou de gallines e passar ho has per estamenya e quant sia passat met ho tot enla olla e vaja a bullir epmero met hi sucre e mena sempre ab vna menadora de fust e met hi aximateix de totes salses fines en ella sino çaffra. e la salsa sia vn poch agret dolç: e sobre les scudelles met hi sucre e canyella. E vet asi ja fet.

Potatge de cebollada

C
ebas pendras e fer les has belles e netes e quant sia tot fet fes ne tallades grosses: e apres met les en vna olla ahon haja aygua bullent: e com hauran donat alli vn bull o dos trau les dela olla: e prem les en mig de dos talladors de fust: e quant sie fet pren bona carn salada grassa he çoffregir les has be ab la grassa dela carn salada empero menant tostemps ab vna menadora de fust: e si massa secauen les cebes met hi bon brou de Molto que sia gras fins que sien ben cuytes les cebes: e apres pren ametles que sien netes e blanques e pica les be en vn morter e apres destempra les ahon brou de molto e passa les per estamenya e apres met la let deles ametles enla olla ensemps ab les cebes de modo e manera que tot sia molt ben mesclat e apres fes que coguen be fins que sien cuytes les cebes ab la let deles ametles: e met aximateix enla olla bon formatge de Arago que sia fi empero rallat: apres meneja les be axicom si eren carabaces: e quant ho ajes ben tornejat met per cada escudella vn parell de rouells de ous: e damunt les escudelles met sucre e canyella.

Bon farciment de Cabrit

P
ren mulles de molto e froxures de cabrit e met les a coure en la olla ab vn troç de carnsalada que sia entreuerada: com sia cuyt capolau la be e apres met hi vn poch de parallat ensemps ab vn poch de formatge rallat e aximateix mesclau tot plegat: e capolau be ab vn poch de joliuert tallat menut: e com sia ben mesclat pren ous ab los blanchs e ab tot ensemps vaja ab les altres coses: e met y aximateix de totes salses fines e molt çaffra perque molt vol esser groch e apres mesclau tot molt e que sia fort capolat: e apres çoffrogiras ton cabrit o porcell empero quant es porcell no si met joliuert. E si per uentura eren massa grassos los cabrits per metre en ast pots ne fer troços e fer ne panades: e pots pendre la salsa fina e joliuert tallat e met los en panades ab vn poch de oli dolç e vaja la dita vianda al forn e com la volras traure del forn vn poch abans debat los ous ab agresta o such de toronges e com sien ben debatuts metras ho dins la panada per lo spirall que damunt te e apres torna la en lo forn per spay de tres pater nostres e apres traula gentilment e porta la dauant ton senyor e quant seras dauant ell rompras la e bona y rompuda en vn bell plat donarla has a ell.

De emborrassament de pagos: ocapons

Q
uant los Pagos o Capons seran mig rostits en ast pren bona carn salada grassa e fes de launes amples com los pits dels Pagos o dels Capons: e apres pren aquelles launes e posales sobre los pits de manera que no caygua la carn salada: e com sia tot ben ligat met ho acoure al foch: empero abans queu metes al foch met lo cap dels capons de manera que nos se cremen e apres lo cap ab lo bech metras de lonch enlo crepo de Capo.

De Alberginies en cassola

A
lbergines pendras e netejales dela escorça e tallales en tres o quatre troços cascuna e met les a coure ab bon brou de m lto ab vn parell de cebes e coguen fins que sien ben cuites yen esser cuites trau les dela olla o cassola e capola les ben en vn tallador e quant sien ben capolades met hi bon formatge de Arago que sia rallat e rouells de ous e apres capolau tot axicom a farciment de cabrit: e met hi salsa fina: e perlo semblant metras totes aquestes salses enla cassola tot mesclat gingebre: flor de macis: nous noscades: e aximateix seliandre vert: e joliuert e apres vaja al forn la cassola e quan sia cuit metras hi damunt sucre e canyella: e vet ja fet.

Alberginias esepsses

A
lberginies pendras e fer les has belles dela escorça: e apres met en la aygua freda e apres met les a coure ab vna olla ab vn parell de cebes netes ab brou de carn que sia gras e mentre coen mena sempre ab vna menadora de fust: e apres pren ametles netes e blanques e pica les be en vn morter e quant sien ben picades destempre les ab brou de molto o de gallines e passa les per estameya: e quant aço sia passat les alberginies seran prop de cuytes lauors metras hi la let fins que sia cuyt: e met aximateix bon formatge de arago rallat e torneja les be axicom a carabasses: e quant ho hajes tornejat met hi rouells de ous: e aximateix a aquestes coses: seliandre sech picat e met hi enla olla sobre lo soliandre nous noscades: alcarauia: e canyella e girofle que sia tot picat e met ho enla olla e apres fes escudelles e damunt cada vna met formatge que sie bo e fi de arago: e vet ja fet.

Alberginies a la morisca

L
es alberginies pendras e fer nas quartes e mundales dela escorxa: e apres met les a bullir: e com seran ben ceytes leuar les has del foch e prem les entre dos talladors: e apres capola les e vajen ala olla e sien molt ben çoffregides ab bona carn salada: o ab oli que sia dolç que los moros no mengen carn salada: quant sien ben çoffregides met les a coure en vna olla e met hi del brou mes gras dela carn e formatge rallat que sia fi: e a totes seliandre poluorizat e apres estrijola les be axicom a carabaces e com sien prop de cuytes met hi rouells de hous debatuts ab agresta com si fossen carabasses.

Potatge de Junglada

H
ajes la Lebre escorxada e ben neta de tot e met la en vna olla e dona li vn bull: e apres trau la e met la a rostir en ast: e quan sia mes de mig cuyta dich rostida trau la del ast e fes ne tallades axicom si la hauies a donar a ton senyor e encara majors algun tant: e apres pren ceba que sia tallada ben menut e çoffregir la has ab bona carn salada que sia grassa: e apres pren la lebre e çoffregir la has per lo semblant e apres pren ametles que sien torrades e pica les be ab vna molla de pa que sia remullat en vinagre blanch e picau tot ensempa: e com tot sia ben picat metras enlo morter fetge de gallines o de Cabrit o de molto o mel fes que sien rostides en brases e picau ensemps e quant sia picat met hi vn parell de ous per cada escudelles: e apres destemprau ab bon brou de molto o de Gallines e passar ho has per stamenya e com ho hauras passat met ho a bullir e met hi bona quantitat de gingebre e canyella de sobre: e fes per manera que sapia vn poch al vinagre e si hi volras metre sucre o mel tot esta al teu plaer: E vet ja fet.

Carabasses espeses ab brou de carn

L
es carabasses pendras e fer le has belles e blanques: e apres talla les ab tallades molt primes e largues: e com les hauras tallades pendras bona carn salada que sie grassa: vna bona tallada de molto tot plegat ab la carn salada e quant sia tot mol ben fus passar ho has per vn cedas: e apres met ho dins enla olla ahon han de coure les carabasses ab la carn salada grassa e mena tostemps ab vna menadora de fust e met hi per per lo semblant vna ceba e çoffregir la has ab les carabasses e com sien ben çoffregides pendras vna bona ronyonada de molto e met la a coure apart ensemps ab vn parell o dos de colomins e faras ne bon brou que sie bo de sal: e com lo brou sia fet apoch apoch metras lo sobre les carabasses: e tostemps pendras del mes gras: e com les carabasses sien ben cuytes: e ben desfetes pendras la let deles ametles o de cabres o de ouelles sino la let deles ametles no manca may: e met la let dintre la olla com la let sia cuyta ables carabasses estrijular les has be de manera que noy romanga nengun durolo deles carabasses: e per lo semblant met hi de bon formatge de arago empero que sia rallat e molt fi e metras lo dintre ab les carasses: e fet aço pendras rouells de ous ço es dos per cada scudella empero que sien debatuts ab agras molt be: e apres met los enles carabasses: e apres faras escudelles e damunt cada escudella metras hi sucre e canyella.

Carabasses a la morisca

L
es carabasses pendras e fer les has belles e blanques e apres fes no sien largues e amples: e talla les axicom vn dau redons: e per lo semblant pren la ceba e talla la aximateix com les carabasses: e per vna carabassa metras dues cebes: e com sien tallades met les ab bon brou de molto que sia bullent e com sien cuytes met hi let de Cabres: o de ouelles e si non tens met hi let de Ametles e fes que coga be la let ab les carasses: e quant sia cuyta la let torneja les be e met hi formatge que sia rallat: e met hi de totes salses fines e tambe cominet alcarauia: e aximateix vn parell de ous per cada escudell: e torne jau be tot ensemps e fes scudellas de damunt sucre e canyella.

Altra manera de carabsses

D
e les mes endres carabasses pendras que hauer pugues e fes les belles e blanques: e apres tu les tallaras e fer ne has launes que sien molt primes e çoffregir les has ab bona carn salada grassa: e com seran ben çoffregides e metras hi de bon brou de molto que sia molt gras ahon sia cuyta alguna mulla de bou: e ab aquel brou fes les molt be coure e com seran cuytes metras hi let de ametles o de cabres: e axi ab la let acabales de coure e tornejales molt be de manera que noy romanga negun durollo: vet aci bona manera de carabasses que noy entra formatge ni ous ni cebes empero enlo coure met hi vn poch de agror que altrament no valen cosa nenguna.

Arros ab brou de carn

L
o arros pendras e fer las rentar ab aygua freda per tres o quatre vegades o ab aygua tebida: e com sia ben rentat met lo a exugar sobre vn tallador de fust al sol e si no fa sol met lo prop lo foch: e quant sia exut denegal be de les pedres e de la sutzetat e apres pren vna olla neta per que coga dit arros e met hi bon brou de carn que sia gras e que sia bo de sal e posal al foch: e quant començara a bullir lo brou met lo arros enla olla: e quant lo arros sia mes de mig cuyt met hi let de cabres o de ouelles si no met ni de ametles e met ho en la olla e coga fins que tot sia cuyt: e apres leuau del foch e met dins vn cabaç de sego ben cubert e fes que repose aqui vna hora o al manco mija: e apres pren rouells de ous e debat los be: e com volras fer escudelles met los en la olla donant hi vnes quantes voltes per ques mescle tot ensemps: e apres fes escudelles e met damunt cada vna sucre e canyella. Mas nota vna cosa com la que te he dita enlo capitol de la semola: que en neguna cuyna de aquesta asi com ara: arros semola fideus farro com es cuyt ab brou de carn noy fa molta fretura metrey neguna condicio delet que noy es menester empero tot sta enlo apetit dels homens quel menjen: e com hauras fetes escudelles noy cal metre sucre damunt elles que al meu parrer ab coses de carn noy diu molt be lo sucre. empero com diu exemple vulgar may sucre affolla neguna vianda. e vet aci que esta la primor que cascu fa segons es lo seu gust: e vet ja fet.

Arros en cassola al forn

H
auras lo arros e fer las net de les pedres e de la sutzetat e apres rentar las ab dos o tres aygues fredes e apres ab aygua calda aximateix: e com lo hauras rentat be metlo a exugar en vn tallador de fust al sol o dauant lo foch: e com sia exut tornal a denejar de manera que sia be net: e apres pren vna cassola que sia neta e met hi lo brou de la carn que sia molt gras e met lo al foch a bullir met hi dos o tres brots de çaffra molt de manera que lo dit brou torn molt groch e com lo brou sera ben groch metras hi lo arros apoch apoch menant ab vna menadora de fust: e com lo arros sera dins la cassola metras hi tanta quantita de brou com conegues que lo dit arros haja menester solament per ques coga empero que sia bon desal e ben gras e vaja al forn a coure: e vn poch abans que no sia cuyt trauras lo del forn e metras hi rouells de ous frechs e sencers damunt lo arros: e com hi sien torna la cassola al forn: e quant sia acabat de coure veuras que lo arros haura feta vna crosta la qual es molt bona: e apres fes escudelles e a cada vna metras vn rouell de aquells ous. E si per ventura notenies axi auinent lo forn metras la cassola sobre vn foch de carbo e damunt met vna cuberta de ferro carregada be de foch per que en tal manera exira de alli com si era stada cuyta al forn y encara millor perque faent ho en aquesta manera pots la tenir mes a prop que no faries si estaua al forn. E vet aci bona e gentil manera de Arros.

Parlem de fideus

P
endras los fideus e fer los has bells de lasutzetat: E com sien bells e nets pendras huna olla que sie neta neta ahon hagen de coure ab bon brou de Gallines ho de Molto que sia gras ebo de sal e vaja al foc e com començara a bullir lo brou met hi los fideus ab vn troç de sucre: e com sien mes de mig cuyts los fideus ab lo brou de les gallines o de molto. metras en olalla let de cabres o de ouelles: e si per ventura non trobaues o non tenies metras hi de les ametles car aquesta may pot mancar: e faras per manera que coga molt be tot plegat: e quant tot sia molt ben cuyt leuaras la olla del foc e faras reposar vn poch: e apres faras esendelles e damunt cada vna met sucre e canyella: empero com ja tich dit enlo capitol del arros que molts ni ha que ab coses que sien cuytes ab brou de carn no si deu metre sucre: ni let: empero tot esta enlo apetit del senyor e de hom mateix: e axi que ab los fideus que sien aparellats ab brou de carn mes val metrey bon formatge de arago que sia fi e ben rallat.

Potatge de Porriol

S
y vols fer porriol pendras cebes tallades ben menut e apres capolar les has: e mentre que les capolaras lançar y has sal e aygua freda desobre: e aço faras moltes vegades e cada vegada pren les entre dos talladors perquen hisca la viscositat e fet aço faras les bullir ab copia de oli de carn salada o oli comu que sia molt dolç e fi: e apres met hi vi que sia blanch e dolç: amerat e vn poch de vinagre: e quant haura vn poch bullit met hi pebre molt e sal picada: e apres tastar ho has e si es massa fort met y vna poca de aygua e tornau a tastar si es bo de sal e de fortor: e apres met hi perdius troçejades o entegres o altres oçells.

Potatge de Porriola

A
quest es vn altre menjar que ha nom porriola e laltre ha nom solament porriol: e axi aquesta porriola se fa en aquesta monera. Pendras las cebes segons la quantitat e fer ne volras e capola les be: e quant seran capolades prem les entre dos talladors metent hi damunt vn poch de sal molta e aygua freda perquen hisca la viscositat e torna les a pembre molt be: e apres escalda les be tres: o quatre vegades e cada vegada sien ben premudes de manera que noy romanga nenguna manera de ventositat: e apres fet aço çoffregiras be la ceba ab grex de porch apoch apoch: e apres met hi de bones espcies e met les enlo millor brou que tingues e vagen a coure: e aprs si hi vols metre rouells de ous e fetges de gallines ben picats ben pots fer que noy fara mal.

Potatge de Nerricoch

C
arn de molto pendras e fer nas troços menuts axicom tres dits delarch: e met la a coure en vna olla que sia neta ab sal e son recapte y escuma la be: e quant sia ben escumada hajes joliuert e menta e moradux: e sadoriga: e de altres bones herbes: e cebes tallades menut e met ho tot dins la olla: e guarda que coga be: e apres hajes ametles que sien bones e blanques e pica les be: e quant sien ben picades met hi fetges de gallines o de cabrit que sia tendre que tant se val e sia cuyt en olla: e picau tot plegat ab les ametles: e quant sia picat destemprau ab bon brou de gallines: e apres passau per estamenya e quant sia passat pren vn parell de rouells de ous per cada scudella: e destemprals ab la let mateixa e passals per estamenya: e apres mesclau tot e quant la carn sera cuyta met let dins la olla: e quant sera tornat spes es cuyt. mas nota quey hages moltes herbes e apres fes escudelles metent y carn dedintre.

Broet de Madama

L
es ametles pendras que no sien parades e pinyons que sien net e blanchs e picau tot plegat: e quant sia tot picat exatar ho has ab bon brou de gallines: e apres passau per estameya: e apres met ho en vna olla ahon haja a bullir e met y aquestes salses gingebre: pebre lonch e garangal tot picat: vaja enla olla ensemps ab joliuert e orenga: e vn poch de poliol: e bulla tot enseps ab molt çafra: e quant haura ben bullit que conegues que fassa a leuar del foch pendras vna dotzena de ous debatuts ab vinagre e met los enla olla: e fes per manera que lo dit brou sia vn poch agre empero no massa: e com hi metras lo brou guarda que no sia massa calt perque nos prenguessen encontinent los ous: e mena tostemps ab vna menadora de fust com los ous hi sien sino encontinent se destriarien.

Bon broet de brou de carn

S
y vols fer lo dit broet ab polla: o polls ja valra mes: pren los polls e fes los coure en olla ab bou. Molto e bona carn salada: e asaboriras la olla si es bona de sal: e apres prenlo millor brou dela olla e passal per stamenya: e apres metlo en vna olla que sie neta e leixal ben refredar e met hi de totes salses fines e çaffra que sie molt: e apres pren vn parell de ous per cada escudella los rouells solament e destemprels ab brou fret: e agresta perque nos prenguen: e apres passa los per estamenya que sia ben clara e quant sien passats met los enla olla del brou: e met hi aximateix gingebre assaborint la olla si es bona de sal: de agror abans que la metes al foch: e apres met ho al foch a bullir e mena tostemps ab vna menadora de fust fins que sia cuyt: e si vols metre let per la meytat del brou empero que sia de ametles ja sera millor lo broet: e quant sia cuyt de tot lo broet met hi los polls dins empero sien tallats axicom sils hauies a donar a ton senyor: e apres quant hauran vn poch bullit traulos de la olla e metlos en vn plat: e abans que fasses escudelles met vn poch de joliuert tallat en la olla: e apres fes escudelles. e vet aci acabat.

Bon broet Vernis

L
a let de Ametles pendras e posar las apart e apres pren joliuert e pical: y esser picat passal per estamenya: e apres sia mesclat ab la let deles ametles la qual hauras destemprada ab lo brou deles gallines: o de Molto que sia ben gras: e met hi per lo semblant gingebre picat: e apres vaja al foch a bullir e mena tostemps ab vna menadora de fust fins que bulla: e quant bullira mena apoch apoch fins que sia espes: empero a ni molts que lo joliuert meten esfullat e nol piquen E apres faras scudelles vn poch abans que les metes enla taula dauant ton senyor: e veuras de dintre la escudella que sera vert e damunt sera blanch perço ha nom broet de verins.

Bon broet ab brou de carn

P
endras vna olla que sia neta e metras y del millor brou dela olla axicom es ara lo mes gras e bo de sal: e apres passar las per estamenya e vaja dins enla olla e deixal alli refredar fins a tant que haja perduda la calor: e enlo temps ques refreda met enla olla canyella e gingebre çaffra tot picat: apres pendras dos rouells de ous per cada escudella e debat los ab agrasta: ab vn poc de vinagre blanch solament que lo broet sia vn poch acetos: e apres met ho enla olla e vaja a bullir menau tostemps fins que bulla que sinou menaues tantost se pendria e destriaria: com haura ben bullit leuau del foch e fes escudelles E si per ventura volras metre apres encada escudella vn poch de brou fes ho e semblara vn poch de esponja groga perço a nom broet de esponja.

Bona salsa francesa

A
questa salsa francesa es bona a tota volateria que sia en ast cuyta: pren ametles que sien netes e blanques e pinyons e picau be ab gingebre e pebre e met y molta canyella: e destemprau ab vi de magranes agres e assaborir ho has que sia agra dolç. E aximateix pots fer salsa ab such de magranes agres e ab canyella sola mesclada e lançada damunt e es fet.

Un salcero per ocells saluatges

A
xi tudons: fotges: coloms saluatges pendras los que sien cuyts enast de manera que no sien massa cuyts e tallar los has axicom vna gallina: e apres pren dues escudelles grans que sien confiteres o verament tudoneres e met los dintre e lançals de damunt sal molta e vinagre: pebre e such de toronges tot mesclat ensemps: e apres debat ho vna bona stona de manera que lo salcero se encorpore dintre la carn e apres metras aço en vns bells plats: e donar los has a menjar a ton senyor: e vet ja fet.

Potatge ques diu Salsaron blanch

P
ren Ametles parades e pica les be: e quant sien ben picades destempra les ab such de toronges o altra agror o ab aygua: e met hi sucre e blanch sufficienment aquesta salsa no la cal passar per estamenya empero que sie ben picada e per lo semblant agra dolç E aquest salcero pots donar a tota valoteria de ast: axicom polls: o polles: o altra valotarie. E vet jafet.

Salsero per colomins en ast

P
ren los fetges dels colomins e met los en brases mes guarda no sien massa cuyts hi encara hi pots metre vn poch de fetge de molto o cabrit e picau ensemps ab vna molla de pa torrat e remullat ab vinagre blanch: e quant sia tot ben picat destemprau ab brou: o aygua calda que sia bona de sal e passau per estamenya: e apres met tot aço en vna olla ahon haja de bollir e met hi Pebre e gingebre molt e vaja al foch e que do vn bull.

Altres Salsero per colomins en ast

H
ajes los fetges dels colomins e coulos en brases e apres piqueis en vn morter: e pren formatge rallat e vinagre e met ho tot plegat enlo morter epiquau: e quant sia picat exetau ab brou o aygua calda: e passau per vn cedaç y esser passat met ho enla olla ahon a debullir: e met hi aquestes salses moltes: pebre e grana peraradisi: e vaja al foch a bullir apoch apoch menant ab vna menadora de fust tostemps en vna manera sino seria tota destriada. e vet aci la salsa feta.

Salsero para volateria cuyta en ast

L
a volateria pendras e couras los fetges de aquella en olla ab bon brou de molto o de gallina sin tindras: e quant sien cuyts picals: e com sien picats met hi hun poch de gingebre molt que sia fi de manera que lo salcero sapia vn poch al gingebre: e aximateix met enlo morter bon troç de sucre tornau tot a picar ensemps: e ans sia picat tu destempra la sal pra la salsa ab agror axicom ab agras o vinagre blanch empero que sia amerat ab vi perque no sia massa fort o ab such de torronges mes guarda nol destempres fins que lo senyor sia en taula perque sia fret. E vet asi ja fet.

Salcero para perdius o gallines deast

A
metles belles e blanques pendras e picar les has be en vn morter: e quant sien ben picades destempra les ab suc de magranes agres: e apres met enlo morter sucre poluorizat canyella e gingebre: perque la sua color e sabor vol tirar quasi canyella e no la cal passar per nengun cedaç: E vet asi tot fet.

Potatge defigat

H
ygues seques e blanques e negres pendras e metras les en aygua freda o tebia que sera millor e de aquella aygua rentaras les figues e leuen los copolls e quant sien netes met les açoffregir vna estona hajes bon brou de galline o de molto: e met ni poch apoch de manera que puga coure vna ora e mija e met hi com coura totes aquestes salses enla olla: empero que sien ben picades: sucre e gingebre e canyella e pebre e altres bones species: e si tot lo potatge era de figues negres met hi vn poc de çaffra perque tinga color de groch e quant sera mig cuyt menar ho has ab vn estrijol axicom si fossen carabases de manera que sia espessa: e non partesques la ma fins que sien ben espesses assaborint ho de sal o de agror e de dolçor: e quant sia leuat del foch leixeu vn poch reposar e fes scudelles e met hi sucre e canyella.

Salcero de such de magranes agres

P
endras vna taça de grans de magranes agres e traune lo such molt be: e apres pendras vn fetge de gallina que sia rostit: e piquel be en vn morter ab vuyt rouells de ous e quant sia ben picat passau per estamenya e com fer a passat metra ho en vna olla o cassola de terra: e pendras tres onçes de canyella picada e destemprada ab lo dit such e metras hi quatre honçes de sucre: e apres met ho al foch sobre les brases e coga fins ques comens a espessir: e aquest such es bo per tota volotarie en loch de salsa de pago: es fet molt prest.

Potatge de alidem de ous

U
na cassola pendras que sie neta e metras hi cebes e joliuert e menta e moradux ab sal e ab oli tot mesclat ab aygua: e met ho tot a coure e quant sie cuyt pica vn poch de aaquelles herbes que sien cuytes enla olla o cassola ensemps ab vna poca de aquella ceba: e apres quant sien picades destempra les ab lo brou mateix: e quant sie destemprat met ho a bullir ab vna olla neta: e apres pren los rouells dells ous e debat los fort ab agresta: o vinagre blanch e met hi enla olla de totes salses fines e çaffra molt mes que menys: [e quant haura vn poch bullit leuar ho has del foch e lexau vn poch reposar: o refredar: e apres met hi los ous apoch apoch e apres tornar ho has al foch: e quant haura bullit vn altre poch leuar ho has del foch: e mena sempre be de vn modo a may reposar mentre bull: e fes escudelles.]

Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/36 Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/37 Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/38 Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/39 Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/40 Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/41 Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/42 Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/43 Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/44 Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/45 Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/46 Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/47 Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/48 Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/49 Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/50 Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/51 Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/52 Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/53 Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/54 Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/55 Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/56 Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/57 Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/58 Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/59 Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/60 Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/61 Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/62 Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/63 Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/64 Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/65 Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/66 Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/68 Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/69 Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/70 Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/71 Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/72 Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/73 Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/74 Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/75 Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/76 Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/77 Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/78 Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/79 Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/80 Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/81 Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/82 Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/83 Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/84 Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/85 Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/86 Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/87 Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/88 Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/89