Llibret de versos/A Federich Mistral

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


A FEDERICH MISTRAL.

————

lletra epitalámica.


M
' han dit que enguany, al caure del estiu,

Felibre-rey, en ton llorer altiu
Pará lo vol una coloma blanca:
¡Trove l' aussell del cel regalat niu
 En la gloriosa branca!

 ¡Y el trovará! Puix es ton noble cor
Font viva y cútia d' eternal amor,
Que surt á doll en tes cansons divines,
Com lo riu desparrama son tesor
 En corrents cristalines.

 Ton ánima y tos versos inspirats
Per los horts, los guarets y los sembrats
Seguiren feels á la inocent Mirella,
Y en los tossals y singles empinats
 A la fada Esterella.

 ¡Falaguera visió, que 'l pensament
Infanta al foch de son desitj brussent
Quant de la realitat trenca los llassos!
¡Y exa visió la tens avuy present,
 Obrinte els amants brassos!

 ¡Triunfa, nou Calendau! L' himne nupcial
En ta llahor ressona sens igual,
Y alcatifen les Muses amoroses
Lo camí de ta cambra marital
 De desfullades roses.

 La porta, que has buscat, del Paradís
S' obri als teus passos, Trovador felís;
Y totes les somniades meravelles
A tos ulls apareixen d' improvís.
 Més que 'n tos somnis belles.

 De quanta poësía tu has crëat,
Cull en est dols moment lo fruyt daurat,
Y discret gotja quant lo cor desitja,
Que al dintell d' eixe cel está sentat
 L' angel mut de la ditja.

1877.