Llibret de versos/Lo Rat-Penat
————
Poesía llegida en la festa celebrada pera 'l establiment de la Societat d' aquest nom.
Que crïá el Pare Etern, pures é impures,
Hiá un pobre animalet,
Tan lleig, tan malastruch, tan miserable,
Que ducta 'l mon si es Deu ó si es el Diable
Qui l' ha infantat y fet.
De rata té lo pel, d' aussell les ales;
Mes, despullat de plomes y de gales,
Volant en la foscor,
Pareix una fantasma ó mala cosa,
Un confús no sé qué, que 'ns causa nosa,
Un no rés, que 'ns fa por.
En tenebrós forat ó cova humida
Passa, tot sol y mut, la trista vida
Mentre 'l sol resplandeix;
A la nit, vola incert, y torna y gira,
Tremolejantse tot, com si fugira
De algú, ó de sí mateix.
A vegades los xichs, gent sense entranyes,
L' acassen, ben armats de llargues canyes;
Y quant l' han capbusat,
Ab joya gran y xillerisa rara,
El claven á una porta, viu encara,
Al pobre Rat-Penat!
¿Per qué eixe animalet, que 'l mon menysprea,
Ennoblit, agrandat en nostra idea,
¡Oh amichs, oh germans meus!
Lluminós l' admirem y ple de glória,
Com l' áliga triomfal de la victória
De Júpiter als peus?
¿Per qué 'l veig, ab ses ales eixamplades,
Senyorejar los vents y nubolades;
Estendre el valent vol
Sobre el passat llunyá, sobre 'l pervindre;
Muntar al cel, y fit á fit sostindre
Tota la llum del sol?
Eixe misteri, pera gents estranyes,
L' explica el crit que surt de les entranyes
De tot bon valenciá:
¡Sant amor de la Pátria Llemosina,
Inspira tu la história peregrina
Que brota als llabis ya!
Era un Rey: los nostres avis
El veren: los cabells rulls;
La mel d' amor en los llabis,
La llum divina en los ulls.
La Creu en lo pit portava;
En los combats li donava
Sant Jordi son cavall blanch;
Y sa espassa, raig de guerra,
Feu fructificar la terra,
Regantla ab heróica sanch.
Sempre baix les dures malles
Sentiments servava purs;
Com guanyava les batalles,
Aixís dictava els bons furs.
Era, en pau y en guerra, eixemple
Dels grans; humil en lo temple;
Ministre armat del Senyor:
Tal, admiració dels pobles,
Veig en llegendes y cobles
A Jaume, el Conqueridor.
Tot joyós, gentil y alegre,
Tot falaguer era en ell:
Sols paurós, sinistre, negre,
Sobre lo daurat capell,
En lo lloch del real signe,
Ab ulls d' esperit maligne,
Badant la gola afamat,
Les verdoses ales hertes
Estenía, sempre obertes,
L' espantable Rat-Penat.
Era senyal y figura
Del combat penós y etern
Que en la vida sempre dura,
Nit y dia, estiu é ivern;
De la vigilant sabiessa
Que té sempre el ala estesa;
Del indomable valor,
Que en guerra traidora ó franca
May los ulls matiners tanca
Per descuyt, cansanci ó por.
Al vore 'l signe terrible
Sobre 'l front de aquell bon Rey,
Com si una forsa invisible
Els sujectara á sa lley,
Tombaven tots á ses plantes,
Y descregudes ó santes,
Les gents, ab crit general,
Clamaven: “Benehit sía
Lo Rey que defensa y guía
Poder sobrenatural.„
En Valencia, ple de glória,
Morí el gran Conqueridor:
Mancávali una victória,
Y la buscá en mon millor.
Al vore que els ulls tancava,
Lo Rat-Penat, que 'l vetllava,
Tancá les ales també:
Mes lo Rey de esta manera
(Fon sa voluntat darrera)
Al Rat-Penat li digué:
“¡O bon servidor! escolta,
Escolta ma voluntat:
Les ales obri altra volta;
Vetlla sobre esta ciutat.
Tot mon amor posí en ella:
Valenta, pietosa, bella,
Mes Barres per blasó dú:
Sobre eixes glorioses barres
Clava bé les fortes garres
Y eixampla les ales tú!„
Y allí está clavat encara;
Y ha estat sempre, y ha de estar:
Imatge gloriosa y clara;
Eixemple etern que imitar:
Emblema de vigilancia;
De fermessa y de constancia
Noble y contínua llissó.
Que per los segles dels segles,
Dictará les millors regles
A la pátria inspiració.
Ell dú sempre per les sendes
De la glória á nostra gent:
Ell va fer niu en les tendes
Del almogáver valent;
Ell, en les barques de Llúria,
De la mar burlá la fúria;
Ell, en jorns annubolats,
Quant lluytaven reys y pobles,
Amostrá á morir com nobles
Als vensuts agermanats.
Ell estengué son imperi
Sobre tots, grans y petits,
Ciutat, vila ó monasteri,
Llochs vedats ó benehits.
Ell ab ses ales rosava
La citra que puntejava
Ausias, lo bon cavaller;
Y com visió santa y bona,
Volava sobre la trona
Del pare Vicent Ferrer.
Demprés, á lo teu vol donaren guerra
Ratjes de un vent contrari á nostra terra,
¡Oh gloriós Rat-Penat!
Y ab nostres própies mans, no ab mans estranyes,
Com los malignes xichs, á colps de canyes,
Te ham ferit y nafrat!
Te ham ferit y nafrat quant la memória
Ham apartat de nostra pátria história,
Del nostre parlar dols;
Te ham ferit y nafrat quant neguitosos
Ham deixat caure, ingrats, nostres gloriosos
Monuments en la pols.
Te ham ferit y nafrat quant nostra pensa
Buscava, fent als pares greu ofensa,
Frévolles novetats;
Quant uns ab altres, en la llar del avis,
Fills de un mateix bressol, per folls agravis,
Guerrejavem irats.
Mes en lo fons del pit bullia encara
Aquel amor antich, que renaix ara,
Com menuda llabor
Que soterra en los camps la neu primera,
Y brotant, al tornar la primavera,
Dona al mon nova flor!
Amichs, germans: la Pátria Llemosina
Renaix per tol! Rebrota la englantina
Del nostre Saber Gay:
Juntemse á la host, de llors ya coronada,
Formant, oh Valencians, una maynada,
Que no 's desfassa may.
Formem una maynada, hon sempre encesa
Brille la llum del art, de la sabiessa,
Del seny, del esperit;
Hon parlen tots los llabis una llengua,
Hon tots los cors, sense temor ni mengua,
Bateguen á un sol crit.
Y en membransa dels avis; en penyora
De la glória passada y venidora;
En fé de germandat;
Com penó, com estrela que nos guía,
Entre llaus de victória y de alegría,
Alcem lo Rat-Penat!
Joliol de 1878.