Llibret de versos/A la memoria de Vicent Boix

De Viquitexts


A LA MEMORIA DE VICENT BOIX 12.
————


E
ra yo infant petit y t' escoltava

Brussent l' esguart, tremolejant lo llabi,
Com en la nit de ivern escolta al avi
Lo net pauruch vora la encesa llar.
 Mon esperit un mon imatginava
De santes y glorioses fantasíes,
Y ses daurades portes tú li obríes,
Donantli espay inmens pera volar.

 Los pobles morts, los sigles que passaren
Revivíen al foch de ta paraula,
Crónica y tradició, símbol y faula,
Ceptres y glavis, y ciprers y llors.
 La Musa de la História, al escoltarte,
Carinyosa y benévola 't sonría,
Y posava en ton front la Poësía
Fresca garlanda de vistoses flors.

 En atropoll confús, en guerra eterna
De ambicions santes ó pasions ignobles,

Passaven davant mi races y pobles,
Egipcis y juheus, grechs y romans;
 Y entre ells, guerrers y sabis y poëtes:
La amant Orfeu, á qui l' infern no espanta;
Moisés, pujant á la montanya santa;
Alcides y Nemrot, Deus y Titans.

 A ta veu les Pirámides alsaven
La tomba eterna, en pahorós eixemple;
Son artístich frontó l' helénich temple,
Y sa mole gegant lo Coloseu;
 Y panteons y circos y tëatres
De idols omplíes, y de histrions y feres;
Y alsant demprés per tot santes banderes,
Sobre ells clavaves la cristiana Creu.

 Y el furient terratrémol nos contaves
D' un mon que naix y un altre que se asola;
Y en presencia d' un vell, ab blanca estola,
Atila reculaba esbalahit.
 Poch á poch en la fosca resplendía
Del saber y del art la dolsa alvada;
Y obrint Colon la mar alborotada,
Buscaba un mon, que duya en l' esperit.

 Yo t' escoltava, en flama generosa
L' anima encesa, y tú,—“Fill meu,—me díes,
D' eixes sagrades glóries d' altres díes
Valencia, nostre amor, rica es també.„
 Y com aquell que parla de sa mare,
Mesclant los plors ab l' alegría santa,
Ta veu, del trovador que inmortal canta,
Ardía en foch de Amor y Pátria y Fe.

 Y plassent nos contaves com va náixer
Entre palmes y flors la noble Edeta,
Com grat ensomni d' oriental poëta,
Com trasunte ditjós del Paradís;
 Hon lo soldat romá penjá la espassa
En les florides branques; hon en vida
Trová 'l muslim aquell que li convida
A divinals plahers estol de hurís.

 Y enamorats de la sultana hermosa,
De lluny veníen á lluytar per ella
Lo Cit Vivar, la glória de Castella,
Jaume 'l Conqueridor, sol d' Aragó;
 Y per l' un y per l' altre batejada,
Y per Ferrer, l' Apóstol, benehida,
Lliure alsava, valenta y aixerida,
Del Rat-Penat lo flamejant penó.

 ¡Ab quina joya les sagrades ombres
Evocaves llavors dels nostres pares,
Nobles y ciutadans, bisbes y frares,
Jurats y reys, doctors y almogavars!
 ¡Y quán grans als meus ulls apareixíen
La pátria redimint en dura guerra,
Solcant la mar inmensa, obrint la terra,
Pactant bons furs y consagrant altars!

 Allí lo gran Ferrer, dalt de la trona,
En lo temor de Deu l' ánima encesa;
Allí Ausias-March, als peus de Na Teresa,
Dictant de amor la subirana lley:
 Allí, als desamparats obrint los brassos,
Jofré, á qui 'l pobre benehix encara;

Y Vinatëa, que si 'l dret l' ampara.
Alsa tranquil lo cap davant lo rey.

 Allí Sorolla, per la gent menuda
Lluytant sens treva, cavaller del poble;
Allí 'l bon Joan Llorens, á qui son noble
Pensament malograt li ofegá el cor;
 Allí Polo, guaytant com neguitosa
Corre, vora la mar, sa Galatea;
Y Joanes, que la imatge en somnis vea
De la Mare de Deu y el Salvador.

 Quant d' eixos temps gloriosos nos parlaves,
Yo en ta veu escoltava les festives
Cudolades de Roig, les de Lluis Vives
Sábies llisons, les troves de Febrer;
 Y l' alarmant repich de la campana
Que á les armes cridá la foral tropa;
Y el crit de guerra que al Colós d' Europa
Li llansá al front un pobre Palleter!

 ¡Amor de pátria! En mí tú l' infundires,
Mestre, company, amich, germá, poëta;
Sobre un poble que t' ama y que 't respeta
Derramares á doll ton esperit.
 ¡No has mort! ¡Ni morirás!... Pobres despulles
Solament tanca l' avarienta fosa...
¡Ton ánima inflamada y generosa
La sentim bategar dins nostre pit!

 Y assí quedem, plens tots de ta memória,
De ton nom, ton amor y ton eixemple,
Com ple romana eternament lo temple

Del Deu pietós que un jorn l' ha visitat;
 Mentres que tu contemples en la glória,
A nostra ardent aspiració promesa,
La que buscares inmortal Bellessa,
La que servires santa Veritat.

Mars de 1880.