Llibret de versos/A la senyora Baronesa de Córtes

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


A LA SENYORA BARONESA DE CÓRTES

quant fon proclamada Reyna dels Jochs Florals del Rat-Penat.
————


T
ots te aclamaven, ¡oh Baronesa!

Plens d' entusiasme, de amor, de fe;
Tots esclaus eren de ta bellessa:
Quant eixa flama brillava encesa,
 U me digué:
"Reyna l' han feta, ¿reyna de qué?„

 —"De un hermós reyne: la Poësía,
De un mon riquíssim: lo ver Amor.„
 Aixís li dia,
Y en tant la boca y els ulls obría
Aquell indocte preguntador.

 "Sobre les altes, negres teulades
Hon forsa perden altres reynats,
Hon entre boyres y nubolades
Busquen los ánimes enamorades

Aquells somnis que 'ls son més grats.
 Ple de misteri,
 Cobert de un vel,
S' estén sens fites son vast imperi,
Mitj en la terra, mitj en lo cel.

 "A la llum dolsa de lluna trista,
Al raig vivíssim del triomfant sol,
Allí apareixen á nostra vista
Ombres glorioses en llarch estol.
Sobre la roca, de llors cenyida,
Morint li endressa sa despedida
Al ingrat jove Safo inmortal;
Bebent Falerno, desfullant roses,
Tíbul envia ses amoroses
Queixes á Lésbia, tendra á son mal.
A Na Teresa, Ausias-March canta,
Entre carts aspres puríssim llir;
Y á sa Heloïsa, mística y santa,
Veu Abelardo, que 'l cor li encanta,
en la nit fosca del monestir.
En los ombrívols horts de Valclusa,
Conduit Petrarca per casta Musa,
Corona á Laura d' eternes flors;
Y allá entre núbols lluny se divisa
Al Alighieri que emparadisa
A la donzella dels seus amors.

 ¡Ilusió sempre pura y novella!
Ditja impalpable! ¡Goig no lograt!
¡Blanques fantasmes que veu sobre ella
Volar eternes la Humanitat!
¡Plors de agradosa melanconía!

¡Conhort dolcíssim que Deu envía!
¡Adivinances d' un mon millor!
¡Quin hermós reyne, la Poësía!
¡Quin vast imperi, lo ver Amor!„

 Tots te aclamaven, oh Baronesa,
Y ya en sa pensa la llum encesa,
Aquell indocte, "¡Vítor! digué,
Eixa corona de ideal bellessa
A ninguna altra caurá tan be!„