Llibret de versos/A mon llibre

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


A MON LLIBRE.
————


P
OBRE llibret, que guardes en tes fulles

Los sentiments més fondos del meu cor,
Com guarda d' un sant mártir les despulles
 Lo reliquiari d' or!

¡Pobre llibret, hon cendres y paveses
Ma ya apagada inspiració deixá,
Com deixa en niu dessert plomes despreses
 L' aussell que se envolá!

¡Pobre llibret, que vas á mans estranyes,
Como la mústiga flor que 'l vent s' en du!
¡Quí sab, fill de mon seny y mes entranyes,
 Lo que será de tu!

De mon matern parlar, que 'l mon oblida
¿Serás l' últim ressó, vuit y desfet,
Ó espurna que li done foch de vida?
 ¡Quí ho sab, pobre llibret!


¿Quí sab, qui sab si les passades glóries
Que afanyós cantes tu, renaixerán?
¿Quí sab si en negre doll eixes memóries
 Los temps engolirán?

Tu vols ser profecía y remembransa,
Prech del sepulcre y despertar del morts;
Y el sonriure has mesclat de la esperansa
 Als gemechs dels recorts.

Eixe Llátcer que crides en la fosa,
¿Está per sempre mort ó está dormit?
¿Es ton cantar, pera ell, veu miraclosa
 Ó inutil, perdut crit?

Complix ta lley y lo demés no importa,
Tot seguix en la terra sa corrent;
Sigues viva llabor ó fulla morta,
 Vola hon te porte 'l vent.

Vola á la vila, al camp, á la montanya,
Allá hon resone nostre dols parlar.
Al palau noble, y á la humil cabanya,
 Y al temple secular.

Vola com l' oronell d' ales lleugeres,
Que busca sens recel lo niu d' amor;
Y si ductós algú pregunta quí eres.
 Contéstali sens por:

"Fill soch y hereu d' una reyal princesa,
Y vaig buscant lo ceptre que pergué;

Tinch lo cor en la triple flama encesa
 De Pátria, Amor y Fe.

“Vinch á parlarte de les teves coses;
Y com pregó ben clar del meu sentit,
Porte les Quatre Barres sanguinoses
 Y el Rat-Penat al pit.„

Demprés, pobre llibret, que aixó li digues,
Calla, á Deu encománat, y ell fará
Que á parar vajes á les mans amigues
 De algun bon valenciá.