Vés al contingut

Llibret de versos/Les tres cordes del arpa

De Viquitexts
Sou a «Les tres cordes del arpa»
Llibret de versos
LES TRES CORDES DEL ARPA.
————


C
ORONADA de palmes,

De murtra y de llorer,
Tinch un arpa daurada
Ab tres cordes no més.
A una li diuhen Pátria;
Altra es nomena Fé;
Amor es la tercera,
Y la més dolsa n' es,
Perque á tu la consagre,
Regina de mon seny!

Quan, aixecant la testa
Y el cor de goig encés,
Punteje ab la má trémola
Les tres cordes ensemps,
Aspiracions diverses,
Imágens diferents.

Se mesclen y confonen
En un sol sentiment,
Com los colors del Iris
En la claror del cel.

Veig divinal matrona,
Cenyit lo front d' estels;
Als dos costats arcángels;
Lluna y sol á sos peus.
En caritat santíssima
Ardix son cor brussent;
Estreny ab dolsos brassos
La salvadora Creu;
Y sos ulls, que espurnejen
A través lo blanch vel,
¡Oh verge dels meus somnis!
Son tos ulls, de amor plens.

Veig senyorial matrona
Ab argentat capell,
Sobre 'l que negres ales
Lo Rat-Penat estén:
Son front de llors coronen
Artistes y guerrers;
A genolls li rendixen
Tribut pobles y reys;
En son blasó flamejen
Los quatre Pals vermells,
Y ta bellessa, aymía,
En son semblant celest.

Veig púdica doncella
¡Figura de amor ver!

Que ab candorós mitj-riure
Obri el llabi de mel.
De capollets de rosa
Cenyix lo front seré;
Sos ulls dicten les regles
Del gloriós Gay Saber.
Ausias-March á ses plantes
Canta y sospira á un temps;
Y eixa doncella púdica.
Eres tú, tú també!

Divinisada image
De un triple sentiment.
Simbólica figura
De Amor y Pátria y Fé:
¿Es que mon cor altívol,
Que 'l propi foch encen,
Alló que foll desitja
Pertot encontra y veu?
¿O es que allá, en les altures
Ahon vola el pensament,
En son primer orige
Unificats mirem,
Com los colors del Iris
En la claror del cel,
Tota ideal bellessa,
Tot amor y tot be?

¡Oh cordes de mon arpa,
Iguals y diferents!
Vos acordá el Gran Mestre,
¡Soneu juntes, soneu!