Llibret de versos/La Barraca
Aquest text tracta sobre una edició de 1885. Per a altres versions, vegeu La barraca.
————
Que en la tranquila platja fa son niu,
Com lo nevat colom que 'l vol reposa
Del arbre vert en lo brancatge ombriu;
Blanca, polida, sonrissent, bledana,
Casal de humils virtuts y honrats amors,
L' alegre barraqueta valenciana
S' amaga entre les flors.
Baix la figuera, hon los aussells del horta
Canten festius l' aubada matinal,
Al primer raig del sol obri la porta
Y als ayres purs del cel lo finestral;
Y com la mare cova á la niuhada,
Les amoroses ales estenent,
Pobre trespol de palla ben lligada
La guarda de un mal vent.
Quatre pilars, més blanchs que la azucena,
Formen davant un pórtich de verdor;
Corre sobre ells la parra, tota plena
De pámpols d' esmeralda y rahims d' or;
A son ombra, lo pa de cada dia
Repartix á sos fills lo Trevall sant,
Y en la taula la Pau y l' Alegría
Les flors van desfullant.
A un costat obri 'l pou la humida gola;
Y perque tinga perfumat dosser,
La garlanda de flors, que al vent tremola,
Estén sobre 'l brocal un gesmiler;
Y per la franca porta may tancada
Les flors despreses y el flairós perfum
Adins penetren, en la dolsa onada
Del ayre y de la llum.
Penjen del mur l' aixada y la corbella,
Que á terra fan doblar lo süat front;
Lo pulcre canteret, que la donzella,
Encorbant lo bras nu, porta á la font;
Y plena de armoníes misterioses,
La guitarra, que ensemps gemega y riu,
A la llum de la lluna, en les gustoses
Velades del estiu.
Allá dins, entre alfábegues florides,
En lo corral, baix l' ample taronger,
Mormorejant pregáries benehides,
La mare agrunsa á son infant darrer;
Y al cim de la cabanya, fentla un temple,
Santificant sos gotjos y dolors,
Obri eterna la Creu, per digne eixemple,
Sos brassos protectors!
Tot riu entorn: va l' aygua cristalina
Corrent entre pomells de lliris blaus;
Sorolla dolsament la mar vehina;
Mouhen els arbres ventijols suäus;
Y si el fillet dormit á la mamella
Mira la esposa y calla, ou á lo lluny
Llarga cansó del home, que la rella
Enfonsa ab valent puny.
¡Barraca valenciana! ¡Santa y noble
Escola del Trevall! ¡Modest bressol
Del que nos dona el pa, laboriós poble
Curtit pel vent y bronsejat pel sol!
Mes que'ls palaus de jaspis y de marbres,
Mes que los archs-triomfals y els coliseus,
Tú, pobre niu perdut en mitj dels arbres,
Valdrás sempre als ulls meus!
En tu naixqué la hermosa campesina
Que tot lo mon contempla embelesat,
Llauradora ab aspecte de regina.
Plena ensemps de modestia y majestat:
La de ajustat gipó y ayroses faldes;
La que 'l foch de l' Arabia du en los ulls;
La que clava ab agulles d' esmeraldes
Los negres cabells rulls;
La que la roja fraura, al rompre 'l día,
Cull una á una; y en brillant pomell,
Que la mateixa Flora envejaría,
Junta el gesmil, la rosa y el clavell;
La que desfulla la frondosa branca,
Aliment del insecte filador;
La que als rossos capells, cantant, arranca
La sutil fibra d' or.
En tu naixqué, company ben digne d' ella,
Sobri, sufrit, lleuger, fort y llëal,
El que en l' aspre guaret clava la rella
Y obri al aygua corrent fonda canal;
El que sembra el bon gra y el arbre talla,
Y en l' almácera estrau l' oli més fí,
Y ab incansable peu follejant balla
En lo trull ple de vi;
El que, enflocant son aca voladora,
La joya guanya, que á la nóvia du;
El que fa refilar á la sonora
Citra, en les nits d' albades, com ningú;
El que, pera defensa de la terra,
Lo vell trabuch despenja del trespol,
Quant per l' horta, donant lo crit de guerra,
Retrona el caragol.
En tu naixqueren y ditjosos viuhen:
Pera ells, lo mon que veuhen no es mes gran;
Com los aussells que moren hon anihuen,
En tu bressol y tomba trovarán.
Ton lluminós fogar es sa alegría;
A sa dolsa calor son forts y richs:
¡Guárdelos be tom ombra, nit y dia,
De tots los enemichs!
Guarda als infants, que baix de la porjada,
Ab lo jónech valent juhen sens por;
Guarda á la verge, que en la nit callada
Escolta la cansó que li ompli 'l cor;
Guarda á la mare, ardida y jubilosa;
Guarda al pare pensiu, que 's cansa ya;
Guarda al pobre vellet, que al peu reposa
Del arbre que plantá!
Guárdalos de la pluja y la tempesta
Pera que dorguen sens ductós recel;
Guárdalos de la fam y de la pesta,
Del foch dels homens y del llamp del cel.
Guárdalos be dels esperits malignes;
De les llengues de serp dels mals vehins;
Guárdalos be de tentacions indignes,
De pensaments rohins.
Y sobre ses victóries y fatigues,
Sobre 'l goig breu y el trevallar constant,
Sobre 'l camp pedregat ó ple d' espigues,
Sobre la taula vuyda ó abundant,
Sobre el ball de la boda desitjada,
Sobre el fúnebre llit, banyat en plors,
Estenga eternament ta Creu sagrada
Los brassos protectors!
1883.