Llibret de versos/Gotjos á la Verge dels Desamparats
GOTJOS
Á LA SANTÍSSIMA VERGE MARÍA
mare dels desamparats.
Plena de Grácia de Deu,
Que entre totes escullida.
En la Eternitat triomfeu:
¿Cóm es que vostra mirada,
Que al sol guanya en esplendor,
La vem sempre anubolada
Per fondíssima tristor?
Si vos causen pena dura
Nostres greus calamitats,
Ampareunos, Verge pura,
Mare dels Desamparats.
Vostres llaus entona y canta
Tot lo Cel en divins cors,
Y en lo mitj de glória tanta
Plens los ulls teniu de plors.
Es que en la vall lacrimosa
Entre penes y perills
Sempre veu, Mare amorosa,
Los dolors dels vostres fills.
Puix la humana crïatura
Vos mereix tantes bondats,
Ampareunos Verge pura,
Mare dels Desamparats.'
Sempre l' home pena y plora;
Plora el gran, plora el petit;
Plora aquell que son be anyora,
Plora qui 'l gotja cumplit.
Plora el saber sa impotencia.
Plora el pecat sa inquietut,
Ses tentacions la inocencia
Y ses lluytes la virtut.
Eixos plors sols tenen cura
Si per vos son aixugats:
Ampareunos, Verge pur a
Mare dels Desamparats.
Quans patixen en la terra
En vos busquen sols conhort;
Lo soldat, quant va á la guerra.
Lo nautxer, quant ix del port;
La donzella enamorada
Que ha ductat del seu promés,
Y la mare desditjada
Que á son fill no vora més.
Sols, en lo mal que 'ls apura,
Son per vos aconhortats:
Ampareunos, Verge pura,
Mare dels Desamparats.
Entre la miséria humana
Y lo just rigor de Deu,
Vos, Patrona subirana,
Vostres llágrimes poseu;
Y á ningú oblida ó condena
Vostre amparo y vostre amor:
Quant més gran es nostra pena,
Es més gran vostre favor.
Ell es l' ancla més segura
En les nostres tempestats:
Ampareunos, Verge pura,
Mare dels Desamparats.
Tots portem á vostres plantes,
Com si foren mirra y flors,
Les ofrenes, molt més santes,
De oracions, gemechs y plors.
Sols volem, á cambi d' elles,
Esperansa, Amor y Fe,
Per gotjar les meravelles
Que Jesús nos prometé.
Per meréixer tal ventura,
Porgant be nostres pecats,
Ampareunos, Verge pura,
Mare dels Desamparats.