Llibret de versos/Les dos montanyes

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


LES DOS MONTANYES.

————

I.


E
N mitj de costeres y timbes, que banya

Per mil fonts filtrada la neu perlejant,
Vestida de boyres, hi há un alta montanya
 Y en ella un Gegant.

 Pareix á qui mira llunyana sa testa,
Voltat de muralles fantástich castell;
Y el Cíclop, lo geni de l' aspra tempesta,
 Que trona sobre ell.

 Son ceptre es un roure, que als singles arranca,
Sa corona, els núbols, que aturen lo vol;
Mantell de sa esquena, la neu pura y blanca
 Daurada pel sol.

 Sa veu, vents que xiulen, penyals que rodolen,
Quant negra tronada trantolla els singlers,

Quant fuig de la cova lo llop, y s' envolen
 Falcons y esparvers.

 ¿Per qué, així emboyrada, la Penyacolosa,
En mitj de vint serres aixeca el seu cap?
¿Per qué retruny trista sa veu espantosa?
 ¡Ningú al mon ho sab!

II

 Allá en los encesos rostolls de mitjdia,
A la dolsa vora del mar adormit,
Hi há una altra montanya, que mostra la via
 Al nauxer ardit.

 Sos peus encatifen flairoses campinyes;
De murtra y baladres vestix sos barranchs;
Y veus á tothora garlandes de vinyes
 Muntant pel seus flanchs.

 L' oreig dols que agrunsa les líbiques palmes,
Li dú ab ses besades lo foch del estiu;
Colomes silvestres adins de ses balmes
 Amaguen lo niu.

 Lo sol tot lo dia son cim emporpora;
La gent serva d' ella recorts ben estranys;
Allá, entre ses roques, gentil Reyna mora
 S'endorm, fa mil anys.

 En dur llit de marbre s' endorm satisfeta,
Ab los ulls mitj closos mirant com se pert

Damunt la mar blava la tendra oroneta
 Que vola al desert!

III.

 En mitj de les roques y timbes que banya
Per mil fons filtrada la neu perlejant,
Contempla á la Bella, que en la altra montanya
 S'endorm, lo Gegant.

 Com pot, éll enlayra son cap, que ya toca
Al cel, que entre núbols flameja alentorn;
Y encen ses glassades entranyes de roca
 Lo foch del mitjorn.

 Contempla á la Verge, ses flors, ses garlandes;
Lo sol que bronzeja son pur front de neu;
La mar, que li canta cansons y corrandes,
 Besantli el blanch peu!

 Y tot quant ovira son cor asedega;
Retors mans y brassos, y ab rabia infernal,
Per segles de segles, retruny y llampega,
 Clavat al penyal.

 Y no sab la Verge, que allá baix reposa,
Per qué ab ulls de flama, per qué ab veu de tró,
Retruny y llampega la Penyacolosa,
 Guaytant al Montgó.