Lo dous cossire
I Lo dous cossire que.m don'Amors soven, dona, .m fai dire de vos maynh ver plazen. Pessan remire vostre cors car e gen, cuy ieu dezire mais que no fas parven. E sitot me desley per vos, ges no.us abney, qu'ades vas vos sopley ab fina benevolensa. Dompn'en cuy beutatz gensa, maytans vetz oblit mey, qu'ieu lau vos e mercey. II Tots temps m'azire l'amors que.us mi defen s'ieu ja.l cor vire ves autr'entendemen. Tout m'avetz rire e donat pessamen: pus greu martire nulhs hom de mi no sen; quar vos qu'ieu plus envey d'autra qu'el mon stey desautorc e mescrey e dezam en parvensa: tot quan fas per temensa devetz em bona fey penre, neus quan no.us vey. III En sovinensa tenc la car'e.l dous ris, vostra velensa e.l belh cors blanc e lis; s'ieu per crezensa estes vas Dieu tan fis, vius ses falhensa intrer'em paradis; qu'ayssi.m suy, ses totz cutz, de cor as vos rendutz qu'autra joy no m'adutz; q'una non porta benda qu'ieu.n prezes per esmenda jazer ni fos sos drutz, per las vostras salutz. IV Tot jorn m'agensa I desirs, tan m'abelhis la captenensa de vos cuy suy aclis. Be.m par que.m vensa vostr'amors, qu'ans qu'ie.us vis fo m'entendensa que.us ames e. us servis; qu'ayssi suy remazuts sols, snes totz ajutz ab vos, e n'ai perdutz mayns dos: qui.s vuelha.ls prenda! Qu'a mi platz mais qu'atenda, ses totz covens saubutz, vos don m'es jois vengutz. V Ans que s'ensenda sobre.l cor la dolors, merces dissenda en vos, don', et Amors: jois vos mi renda e.m luenh sospirs e plors, no.us mi defenda paratges ni ricors; qu'oblidatz m'es tot bes s'ab vos no.m val merces. Ai, bella doussa res, molt fora gran franqueza s'al prim que.us ayc enqueza m'amessetz, o non ges, qu'eras no sai cum s'es. VI Non truep contenda contra vostras valors; merces vo.n prenda tals qu'a vos si'honors. Ja no m'entenda Dieus mest sos preycadors s'ieu vuelh la renda dels quatre reys majors per qu'ab vos no.m valgues merces e bona fes; quar partir no.m puesc ges de vos, en cuy s'es meza n'amors, e si fos preza em baizan, ni us plagues, ja no volgra.m solses. VII Anc res qu'a vos plagues, franca dompn'e corteza, no m'estet tan defeza qu'ieu ans non la fezes que d'als me sovengues. VIII En Raimon, la belheza e.l bes qu'en midons es m'a gen lassat e pres. |
I El dolç neguit que em dona amor sovint, dona, em fa dir de vós molts versos agradables. Pensant contemplo el vostre cos estimat i gentil, el qual desitjo més que no faig evident. I encara que em desencamino per vós, no abjuro de vós, que sempe us suplico amb amor fidel. Senyora en qui la bellesa brilla, moltes vegades m'oblido de mi, quan us lloo i us demano. II Que sempre em detesti l'amor que us prohibeix a mi si alguna vegada el cor desvio vers un altre afecte. M'heu pres el somriure i donat pesar: més greu martiri cap home no sent; perquè que jo més anhelo que a cap altra que al món sigui refuso i ignoro i maltracto en aparença; tot quan faig per temença heu en bona fe de prendre, fins i tot quan no us veig. III En record tinc la cara i el dolç somriure, el vostre valor i el bell cos blanc i llis; si en la meva creença fos tan fidel a Déu, viu sense dubte entraria en el paradís; que així estic de tot cor a vós rendit que altra no em dóna goig; que a cap altra de les més senyorials jo no li demanaria jeure ni seria el seu amant a canvi d'una salutació vostra. IV Tot el dia sento el desig, tan m'agrada el capteniment de vós a qui estic sotmès. Bé em sembla que em venci el vostre amor, que abans que us veiés era el meu pensament que amar-vos i servir-vos; així he restat sol, sense cap ajuda amb vós, i he perdut molts favors: qui vulgui que els prengui! Que a mi em plau més esperar-vos, sense cap acord conegut, ja que de vós m'ha vingut el goig. V Abans que s'encengui sobre el cor el dolor, mercès davallin en vós, senyora, i Amor: que el goig a vós em lliuri i m'allunyi sospirs e plors, no us separin de mi noblesa ni riquesa; que se m'oblida tot bé si amb vós no trobo acolliment. Ah, bella i dolça criatura, seria una gran bondat si la primera vegada que us vaig sol·licitar m'haguéssiu estimat molt o gens, perquè ara no sé on sóc. VI No trobo armes contra vostres poders; pietat vos prengui de tal manera que us sigui honorable. Que no m'escolti Déu entre els que preguen si jo vull la renda dels quatre reis majors a canvi que amb vós no em valguin ni la pietat ni la bona fe; ja que no em puc allunyar de cap manera de vós, en qui s'ha posat el meu amor, i si fos acceptat besant, i us plagués, mai no em voldria lliure. VII Mai res que a vós us plagués, franca i cortesa senyora, no em serà tan prohibit que no m'afanyi a fer-ho sense pensar en cap altra cosa. VIII Raimon, la bellesa i el bé que hi ha en la meva dama m'han gentilment lligat i pres. |
Font
[modifica]
