Lo gayter del Llobregat (1858) - A M. R. en sos dias

De Viquitexts





A M. R. EN SOS DIAS.






 Si es cert que allà en lo cel brilla una estrella
 Per cada ser que 'l cor obra á la vida,
 Y 'ls ulls al sol,
 ¡Oh! sia la mes bella
 Y rica en raigs la que á tos ulls llum done
 Y al cor consol.

 Si es cert que 'l Deu del cel formá las rosas
 Perque 'l mortal trovás mes dols lo viurer,
 Lo afany mes breu,
 Sian las mes llustrosas
 Y fragants las que naixen baix la planta
 De ton blanch peu.

 Sian los cants que lo aucellet entona,
 Y los sospirs ab que los rius se queixan
 Per' tu mes suaus;
 Per' tu tranquila l' ona
 Ahont se bresse ton lleny jamay reflecte
 Mes que cels blaus.

 Estels, y flors, y aucells, quant brilla ó canta,
 Tot quant llensa armonía, ó llum, ó aroma
 Sobre ton cor,
 Gom prop de l'ara santa
 La copa crema encens, axi hi derramen
 Lo dols amor.

 ¡Oh! que jamay las llágrimas amargas
 Cubreixen eixos ulls, tos ulls qu' enveja
 Son dels estels!
 Jamay las horas llargas
 Dels celos ó l' olvit prop teu llurs alas
 Pleguen crüels!

 ¡Oh! que jamay ton ample front entele
 Lo vent de adversitat, eix vent que seca
 Totas las flors;
 Que jamay ton pit gele
 La ma del desengany, ma que si 'ls toca
 Mata los cors!

 Sias felís... Mes ¡ay! si en hora impia
 Rodar sentisses per ta hermosa cara
 Del dol lo plant;
 Si sens eixa agonía
 Que, com lo vent la llum, lo goig apaga
 En un instant;

 Recorda, hermosa, que las flors mes puras
 Se apoyan la una ab l' altre al assostarlas
 La tempestat,
 Y que las criaturas
 Podem contra 'ls afany escudejarnos
 Ab l' amistat.


 Mars de 1846.