Lo gayter del Llobregat (1858) - A donya Isabel II
Reyna qu' en cadira d' or,
Ahont se assentaren cent reys,
Rebeu, ángel de candor,
Lo encens que os crema ab amor
Lo poble á qui dictau lleys;
Perdonau si en aspres cants,
Postrat prop d' eixa cadira,
Cel estrellat ahont brillants
Resplendeixen mil diamants,
Vinch á puntejar ma lira.
Y perdonau si la ma
Li tremola á eix pobre poeta,
Pas també al Deu de Judá
Al encensar, tremolá
La ma del Rey lo Profeta.
Y qu' en llemosí melós
Vos parle 'm permetereu,
Perque si en éll parlo ab vos
Es perque en éll, armoniós,
Parl' tots los jorns á mon Deu.
No es cert que 'l ceptre al empunyar d'Espanya,
Quant encara erau, Reyna , petiteta,
Quant apenas de vostra amant mareta
Sabian vostres llabis
Lo nom pronunciar,
De reys ja vos parlaren valorosos
Que llurs cabells ab lo elm bronsat cenyiren,
Y que llurs membres forts de acer vestiren,
Y era un caball llur trono,
Llurs jochs lo guerreijar?
¿No es cert, ó Reyna, que os narraren cosas,
Y guerras y fets de armas os narraren
Que os semblaren llavors maravillosas,
Com un romans de fadas,
Increïbles per grans;
Y que vostra memoria se agradava
En retenir llavors los noms gloriosos
D'héroes, que vostre seny se imaginava
Con eixos deus de Grecia
Vencedors de gegants?
Pus eixos héroes, Senyora,
Eixos qu' en llurs armaduras
Tancats, segles fa que jauhen
En humidas sepulturas
Reys grans y batalladors;
Eixas crónicas que semblan
Los somnis de cent poëtas
Plens de reys y de batallas,
De moros y de ninetas.
De torneigs y trobadors,
Son los qui eix solio fundaren;
Los que del Islam las llunas
Del cel de Iberia llansaren ;
Los qui al mon acatar feren
De Castellá lo pendó;
Son la verdadera historia
De llurs triunfos, de llurs guerras,
Y de llurs segles de gloria;
Las páginas d' or mes ricas
Son d' eixa heróica nació.
¿No es cert que nina encara, Reyna hermosa,
De una ciutat comptesa vos parlaren
Per sa bellesa y sos recorts famosa,
Famosa per sas fustas,
Famosa per sas lleys;
De una ciutat que conta que algun dia
Era del mar tan reyna com Venecia,
Y que conta que á sou pobles tenia,
Que son pendó acatavan
De genollons los reys?
Que llavors, Isabel, en vostres somnis
Si en eixa vila per acas pensavau
Hermosa y resplendent vos la pintavau,
Com una reyna mora
De son bany al eixir;
Hermosa com las vilas encantadas
Ahont en trono de perlas fadas reynan;
Brillant com las ciutats mes celebradas
De l' Arabia, la terra
Dels encens y 'l safir?
Pus eixa ciutat hermosa,
Un jorn del mar soberana,
Per sas galeras famosa;
La que ab sanch de un de sos comptes
Blassoná son aureo escut;
La vila que un jorn cubria
Ab lo mantell de comptesa
Sas espatllas, y cenyia
Sa cabellera daurada
Ab corona d' or batut;
Es, ó Reyna, Barcelona,
La que postrada á tas plantas
Deposá un jorn sa corona,
Son escut y sas banderas,
Y sa llansa y sos blassons;
Barcelona es, ó Isabela,
Dels vells trobadors la vila,
La ciutat ahont aportaren
Un jorn las naus que ajuntaren
Sota un sol ceptre dos mons!
Ampara, Reyna amada,
Toca ab ton ceptre d' or la pobre vil·la
Que prop del mar sentada
Sembla una immensa quilla,
Que l' ona alborotada allí llansá;
Ab ton ceptre la toca,
Y entre despullas se alsará gloriosas,
Com se alsan de una roca
Ricas vilas hermosas
Si á tocarla ab sa vara un mágich vá.
Y se alsará cenyida
Ab la corona de s' antiga gloria,
Y al cobrar nova vida
A sa truncada historia
Cada jorn escriurá una plana d'or;
Y tindrá altre vegada
Sas naus á mils per' passejar las onas,
Y 'l Soldá en embaixada
Li enviará coronas,
Y tindrá jochs florals y corts de amor.
Y con al crit de guerra
Lo baró s' armadura despenjava,
Y la escabrosa serra,
Y la cassa deixava
Per volar á la guerra lo primer;
Lo laietá, ó Comptesa,
Axi si algun perill vos amenassa
Se cenyirá ab prestesa
Per vos lo elm y corassa,
Qu’ es fiel lo laietá y bon caballer.
Qu'es súbdit leal, ó Reyna,
Y será lo primer en arrancarne
Lo sabre de la veyna,
Y 'l primer en volarne
Per sa reyna á la mort lo laietá.
Qu’ es caballer, Senyora,
Y com á caballer en la batalla,
Quant de pelear sia hora,
Al peu de una muralla,
Pus sou bella, per vos morir sabrá!
Juny de 1840.
