Lo gayter del Llobregat (1858) - Confiansa en Deu

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
A *** despres de una lectura de Silvio Péllico Confiansa en Deu
Lo gayter del Llobregat (1858)
La nineta del Besós





LA NINETA DEL BESÓS.






 Era la hora fresqueta
 D' eixir lo sol,
 En que 'ls aucellets cantan,
 Cantan de amor:

 Estava una nineta
 Prop del Besós
 Cullint flors en memoria
 Del aymador.

 Son aymador guerreija,
 Qu' es valorós
 Y cenyeix elm de plata
 Y esparons d' or.

 De anyorament plorava,
 Plorava molt.
 Ab los plors que li queyan
 Rega las flors.

 Ja veu passar tres patjes
 Vestits de dol,
 Qu' en tres caballs cavalgan,
 Plens de tristor.

 Lo un porta la corassa,
 Lo altre 'l pendó,
 Lo altre lo escut de ferro
 De son senyor.

 « Per qui, gentil nineta,
 Culliu eix pom? »
 —«Jo 'l cullo, ¡ay! en memoria
 De mos amors.»

 —«Si 'l feu, trista, pel duenyo
 D’ eix gamfanó,
 Feulo sols de vïolas,
 Qu' es flor de morts:

 «Pus la llansa del moro
 Lo ferí al cor,
 Y jau fret en l' arena
 Vostre amorós.

 «Lo rey de Aragó plora
 Sobre 'l seu cos,
 Que vetllan quatre comptes
 Coberts de dol.»

 —«Patges, los galants patges .
 De mon amor,
 Quant pregau per éll, tristos,
 Pregau pels dos.

 «Pus del moro la llansa
 Ferintlo á mort,
 Dos cors ferí amorosos
 Ab un sol colp.»

 Tan plorava la nina
 Que fa condol;
 De tan com ella plora
 Son cor se romp.



 Sols un dia passava
 Y al naixe' 'l sol

 Mentre 'ls aucellets cantan,
 Cantan de amor,

 Del poble las campanas
 Ab trist renou
 Ploravan de la nina
 La trista mort.

 Sols un dia passava,
 Y al eixi' 'l jorn
 Quant las campanas ploran,
 Ploran de dol,

 Las ninetas desfeyan
 Sobre son front
 Lo ram que ahi estrenyia
 Contra son cor.