Lo gayter del Llobregat (1858) - Desitg

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Lo hivern Desitg
Lo gayter del Llobregat (1858)
A unas ruinas





DESITG.






 Perqué la tristesa, hermosa,
 Cubreix ton front com de un vel?
 ¿Perqué tan distreta fixâs
 Tos ulls humits en lo cel?
 ¿Creus que falta á ta bellesa.
 Una dïadema d' or?
 — No; pus si 'ls rius no m' enganyan
 Me senta prou be una flor.

 Tas amigas van á festas
 Plenas de anells de diamants
 Y no sent tan bellas, tenen
 Per cada anell dos amants.
 ¿Com en bellesa las guanyas
 Guanyarlas vols en tresors?
 — No, pus mes qu' en balls y joyas
 Gosa mon cor en los plors.

 Abans, quant eras mes nina,
 Te agradavan los moxons,
 Y 'ls rius blaus y 'l vert dels arbres
 Y 'ls escabrosos turons:
 ¿Vols donchs lo que fiu ta ditxa?
 ¿Vols jardins vermells de flors?
 —No, que ja á mon cor no basta
 Lo que l' umplia llavors.

 Jo tinch, hermosa, en la plana
 Gótichs castells blassonats
 Y ab llurs maynadas cent nobles
 Me segueixan als combats:
 ¿Vols de mos vassalls ser reyna,
 Y reyna de llur senyor?
 — No, que 'l ser reyna no oura
 De anyorament la tristor.

 ¿Qué vol donchs la hermosa nina,
 Que ab ulls humits mira l'cel,

 La que vesteix de tristesa
 Son ample front, com de un vel?
 Desitja 'l cel qu' es sa patria?
 Vol de una mare lo amor?
 Te afany de gloria ó grandesas?
 Qué anyora donchs?... Sols un cor!


Maig de 1846.