Lo gayter del Llobregat (1858) - Fe, esperansa y amor

De Viquitexts





FE, ESPERANSA Y AMOR.






 Pera probar que 'l dol te fí en la terra,
 Que 'l goig segueix á cada adversitat,
 Que 'l ram de pau brota en tot camp de guerra
 ¿Qué tens tu, tempestat?
 —Tinch lo arch brillant, que á modo de bandera
 Que al vent desplega 'l triunfador joyós,
 Quant se pinta en lo cel lo mon espera
 Tras del bruyt lo repós.

 Qué tens tu, mar, que ara los vents sacudan,
 Fente botar com un caball sens' fré,
 Per' probar que 'ls torments en pau se mudan;
 Que al mal segueix lo be?
 —Las auras tinch que ma ira reprimeixan
 Y tornan mon front llis com un cristall:
 Las calmas del estiu que 'm converteixan
 Del cel en un mirall.

 Deserts sens fí que un sol de foch abrasa
 Y de tombas de arena, ó vents, umpliu,
 ¿Per' enseyarns que tras lo afany que passa
 Ve 'l descans, qué teniu?
 —Tenim ombrívols toldos de palmeras,
 Y 'ls oásis, catifas de colors,
 Hont sobre un fondo vert las primaveras
 Brodan millars de flors.

 Y tu, marí, qu' entre perills navegas,
 Y tu, soldat, que á las batallas vens,
 Y tu, trist cor, que sens' escut t' entregas
 De la vida als vayvers,
 ¿No teniu una prenda de victoria
 Per batallar del fat contra 'l rigor?
 —« Oh, si; tres alas per' volà' á la gloria:
 Fe, esperansa y amor!»


 Valladolit, agost de 1838.