Lo gayter del Llobregat (1858) - Si jo fos mágich!
Versos escrits en lo album de m' amiga
Si jo fos mágich, senyora;
Si un tingués d' eixos anells
Que los capritxos mes bells
Fant que naixen á tota hora;
Si desde 'l sol que 'l cel dora
Fins lo brí d’herba mes xich,
Si desde 'l metall mes rich
Fins á la mes vil escoria,
Tot quant viu tingués á gloria.
Lo serme dócil y amich:
Si á mon voler se cubrís
Lo cel dels colors mes gays
Y lo astre rey los espays
De sos raigs mes clars vestís;
Si jo pogués de improvís
Fer naixer lliris y rosas,
Y ricas perlas preciosas,
Y que 'ls aucellets cantassen
Tocatas que t' encisassen
Per lo tendras y melosas:
Si tot quant la fantasia
Mes rica imaginar pot
A mon voler, com de un bot,
Fer apareixer sabia;
Si en fí tot quant vull podia,
Senyora, un moment tant sols,
Com de aucells alegres vols
Venen á un arbre á gronxarse,
Flors, cants y rims á posarse
Vindrian en ton cor dols.
Jo faria que 'ls estels
Teixissen per ton bell front
Y per tos ulls, d' ells afront,
Garlandas de llums y vels:
Jo faria que los cels
Fossen catifa á ta planta;
Jo faria, pus es tanta
Ma voluntat d'ensalsarte,
Que vingés pera adorarte
Tot quant vola, brilla ó canta.
Jo faria que 'n los fulls
De eix llibre ab cobertas d' or,
Trovassen cent cants ton cor
Y cent pinturas tos ulls.
Faria que las que culls,
O Geni, flors mes preciosas
En las planas lluminosas
Del cel, del cel las baixasses
Y en sos fulls las derramasses
Com suau pluja de rosas.
Jo faria... ¿mes que importa
Que 'm falte 'l fadat anell?
Ma senyora en son front bell
Ja son mágich poder porta.
Axi, oh cor meu, te aconorta,
Pus pera fer de improvís
De aqueix llibre un paradís
Y perque 'ls genis se inspiren,
Basta que una volta miren
De ton duenyo el dols sonrís!
Janer de 1854.
