Lo gayter del Llobregat (1858) - Si jo fos mágich!

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Penas y remeys Si jo fos mágich!
Lo gayter del Llobregat (1858)
Fe, esperansa y amor





SI JO FOS MÁGICH!...



Versos escrits en lo album de m' amiga

D.ª J. H. de C.




 Si jo fos mágich, senyora;
 Si un tingués d' eixos anells
 Que los capritxos mes bells
 Fant que naixen á tota hora;
 Si desde 'l sol que 'l cel dora
 Fins lo brí d’herba mes xich,
 Si desde 'l metall mes rich
 Fins á la mes vil escoria,
 Tot quant viu tingués á gloria.
 Lo serme dócil y amich:

 Si á mon voler se cubrís
 Lo cel dels colors mes gays
 Y lo astre rey los espays
 De sos raigs mes clars vestís;
 Si jo pogués de improvís
 Fer naixer lliris y rosas,
 Y ricas perlas preciosas,
 Y que 'ls aucellets cantassen
 Tocatas que t' encisassen
 Per lo tendras y melosas:

 Si tot quant la fantasia
 Mes rica imaginar pot
 A mon voler, com de un bot,
 Fer apareixer sabia;
 Si en fí tot quant vull podia,
 Senyora, un moment tant sols,
 Com de aucells alegres vols
 Venen á un arbre á gronxarse,
 Flors, cants y rims á posarse
 Vindrian en ton cor dols.

 Jo faria que 'ls estels
 Teixissen per ton bell front
 Y per tos ulls, d' ells afront,
 Garlandas de llums y vels:
 Jo faria que los cels
 Fossen catifa á ta planta;
 Jo faria, pus es tanta

 Ma voluntat d'ensalsarte,
 Que vingés pera adorarte
 Tot quant vola, brilla ó canta.

 Jo faria que 'n los fulls
 De eix llibre ab cobertas d' or,
 Trovassen cent cants ton cor
 Y cent pinturas tos ulls.
 Faria que las que culls,
 O Geni, flors mes preciosas
 En las planas lluminosas
 Del cel, del cel las baixasses
 Y en sos fulls las derramasses
 Com suau pluja de rosas.

 Jo faria... ¿mes que importa
 Que 'm falte 'l fadat anell?
 Ma senyora en son front bell
 Ja son mágich poder porta.
 Axi, oh cor meu, te aconorta,
 Pus pera fer de improvís
 De aqueix llibre un paradís
 Y perque 'ls genis se inspiren,
 Basta que una volta miren
 De ton duenyo el dols sonrís!


 Janer de 1854.