Lo gayter del Llobregat (1858) - La flor y lo papalló

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
A una nineta que me demanava versos La flor y lo papalló
Lo gayter del Llobregat (1858)
Al Llobregat





LA FLOR Y LO PAPALLÚ.





Vivre ensemble, d' abord! c' est le bien nécessaire

Et reel... 

V. Hugo.  



 «¿Perqué al ferte tan galana
 Y al derramar en tas fullas
 Lo cel tanta mel y olor,
 Y al crearnos, ma germana,
 Per' ser jo 'l galant que 't ronde,
 Tu la reyna de mon cor:

 «Perqué al donarte eixas galas
 Qu' envejan las papallonas
 Y que admiran los estels,
 O no 't dava á tu las alas
 De papalló, ó no ceynia
 Ton papalló ab tos arrels?

 «¿Perqué ;ay de mí! tan contrari,
 Al formarnos lo un per lo altre,
 Fiu lo Senyor nostre fat;
 Tu á fer ton giro diari
 Gom lo sol, jo á ser joguina
 De tots los vents condemnat? »

 Axi á la flor á qui adora
 Y qu' es á un temps sa estimada,
 Son aliment y son niu,
 Deya un papalló que anyora,
 Si 'l vent lo allunya un poch d'’ ella,
 Lo bes de amor de que viu.

 Mes ¡ay! que tantost sa queixa
 Exhala lo vent lo porta
 Lluny, molt lluny de son amor:
 Y en va resistintse deixa
 La pols d' or de sas dos alas
 En las fullas de sa flor.

 Y en vá al cel plorant demana
 Que alas á sa flor li done,
 Ó ell tingue com ella arrels,
 Pas lluny de sa flor galana
 Anà á morir de tristesa
 Baix lo dosser de altres cels.

Agost de 1852.