Lo gayter del Llobregat (1858) - A una nineta que me demanava versos

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
La nit de S. Joan A una nineta que me demanava versos
Lo gayter del Llobregat (1858)
La flor y lo papalló





A UNA NINETA QUE ME DEMANAVA VERSOS.





 Pus com fullas que 'l vent de un arbre arrenca
 Y arrastra, encara verdas, per la pols,
 Ha arrencat de mon cor fulla tras fulla
 Un fat advers sas bellas il-lusions;

 Pus com núvol qu' entela l' ona pura
 Del mar que ab llums de foch ratllava l' sol,
 Ha enfosquit mon roig front, hont se pintava
 La pau del cel, un núvol de tristor;

 Pus se apagá lo foch qu' en mí lluia,
 Com lo últim raig del sol detrás dels monts;
 Pus lo fret desengany ha mort mon geni,
 Com lo gel de las nits mata las flors;

 Pus so com vas de plata hont ja no queda
 Ni un grá d' encens per' derramar l' olor,
 Tant han gastat mon cor del cor las penas,
 Tant han secat del sentiment las fonts;

 ¿Qué estrany que al demanar rims á ma lira
 No trove per' tu en ella cap cansó,
 Per' tu á qui com poeta he ofert ma gloria,
 Per' tu á qui com amant he dat mon cor?

 ¿Qué estrany que ara no trove 'n mas entranyas
 Versos de amor, com los trovava un jorn,
 Si llavors mon amor era ma ditxa,
 Y es ara mon torment aqueix amor?

 ¡Ay! no 'm demanes versos, ma nineta,
 Pus fugí lluny de mí la inspiració,
{{gap}Com de una flor pansida y sense aromas
 Fuig de los papallons lo alegre vol.

 ¡Ay! no 'm demanes rims, com no demanas
 Fullas ni flors al arbre 'n la tardor,
 Ni al mar estels de foch en dias núvols,
 Ni á las nits negres raigs brillants de sol.

 Sols si 'm demanas plors tants podré dárten
 Que ab ells pugues banyar ton ample front;
 Sols si amor vols tant te 'n daré, ma bella,
 Que temes que t' abruse ab son ardor.

Agost de 1851.