Lo gayter del Llobregat (1858) - La nit de S. Joan

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
A una cega La nit de S. Joan
Lo gayter del Llobregat (1858)
A una nineta que me demanava versos





LA NIT DE SANT JOAN.






 Ja que las campanas
 Ab gays saltirons,
 Com noyas que jugan
 Brincant entre flors,
 Saludan alegres
 Desde llurs balcons
 Ab llenguas de bronse
 La posta del sol;

 Ja que sas estrellas
 Encen lo Senyor,
 Joyells qu' engalanan
 Lo cel lluminós,
 Brillants lluminarias
 De son palau d' or,
 Enceneu, ninetas,
 De Sant Joan los fochs
 Perque Deu vos done
 Gentils amadors.

 Cremau altas pilas
 De palla y rostoll,
 Y en ample rodona
 Del foch al entorn,
 Guirlanda de verges
 Del Llobregat roig,
 Ballau balls ayrosos
 Als cants dels moxons,
 Dels torts vius y alegres,
 Del trist rossinyol,
 Que ocults en las ramas
 Y alternant á chors
 Al bon Deu adoran
 Ab himnes de amor.

 Ballau, oh ninetas,
 De ma gayta al so
 Y al so melancólich

 Del trist fluviol,
 Pus ja lo astre pálit,
 Com un escut d' or
 Penjat en la tenda
 Coberta de dol
 De un rey qu' en l' arena
 Caygué valerós,
 Del blau sostre penja
 Del cel ab tristor,
 Ratllan las onadas
 Ab sos resplandors
 De móvils estrellas
 Y espurnas de foch.

 ¿Qué importa que mire
 Ab ulls de terror
 Saltar vostras sombras
 Lo tímit patró,
 Rogencas y llargas
 Devant dels tions,
 Com sombras de bruixas
 Entorn dels carbons?
 ¿Qué importa que os prenguen
 De lluny los pastors
 Per un aixam de hadas
 Qu' en carros de foch,
 Venen entre núvols,
 A correr pel bosch,
 De nit en las horas

 En que tot, tot dorm,
 La mar en la platja,
 La boyra en los monts,
 Lo vent entre 'ls árbres,
 Lo aucell entre flors,
 Y en la herba mullada
 Las sombras dels tronchs?

 Ballau donchs, ninetas,
 Del foch al entorn,
 Com cércol de bruixas
 Entorn dels carbons;
 Pus may mes hermosos
 De nits los monts son,
 Com quant se dibuixan
 Del cel en lo fosch
 Ab sa adusta cresta
 Y ab son front verdós,
 Cenyits d' amples cércols
 De flamas y fochs;
 De flamas que onejan
 Com roigs gamfanons
 Dels fochs de un exêrcit
 Al trist resplandor;
 Dels fochs que las sombras
 Dels campanars roigs
 Dibuixan estranyas,
 Fent mil contorsion,
 Sobre 'l fondo negre

 Del lluny horisont;
 Dels fochs que despertan
 Las sombras dels tronchs
 Qu' en llit d' herba humida
 Dormian tantost.

 Ballau donchs, ninetas,
 De ma gayta al so
 Y al so melancólich
 Del trist fluviol,
 Pus ja las campanas
 Ab gays saltirons,
 Com noyas que jugan
 Brincant entre flors,
 Saludan alegres
 Desde llurs balcons,
 Ab llenguas de bronse
 La posta del sol.


Juny de 1839.