Lo gayter del Llobregat (1858) - Lo Franch y lo Beduhí

De Viquitexts





LO FRANCH Y LO BEDUHÍ.





 —Tu que passas pel desert,
 Lo del turbant blanch y vert,
 Home del moreno front,
 Axi done 'l cel Alá
 Si 'm dius hont podre trová,
 Una sombra y una font;

 Pus fugint vinch de un combat
 En que als franchs han dispersat

 Las cabilas del Emir,
 Y sentiria en lo cor
 Morir de set y calor
 Podent com valent morir.—

 —Tu del front blanch qu' en l' arena
 Jaus de dol l' ánima plena
 Perque no has mort peleant,
 Consolat; de Alí lo net
 May deixa morir de set
 Al qui te, com tu, un cor gran;

 Y sia amich ó enemich
 Lo qui morint de fatich
 Li pregunta pel camí,
 Sempre 'l puja en son camell
 Y l' aygua parteix ab ell
 L'hospitalari beduhí.—

 —Oh tu, qu' en mitg del desert
 Sempre tens ton bot obert
 Tant pel creyent oom pel fiel,
 Axi 't veneren tos fills
 Y 't salve Alá dels perills,
 Ni 't sia ta daga infiel,

 Que 'm mostres en lo cel blau
 Lo punt debaix del qual cau
 La rica y felís Alger;

 La qu' en sas torras morunas
 Guarda, en lloch de mitjas llunas,
 Los pendons del estranger.—

 —Si una esposa allí te aguarda
 Y es llarch lo temps que se 't tarda
 En portarli 'l bes de amor,
 Ves; desde aquella montanya
 Veurás Alger, la que 's banya
 En lo mar, mon somni d' or.

 Mes si una esposa no anyoras,
 Vina, passarás las horas
 Del sol en ma tenda ab mí,
 Y dirás demá en Alger
 Com hospeda al estranger
 En sa taula lo beduhí.—

 —Si be esposa tincb que 'm plora,
 No es perque son bes anyore
 Que no acepto ton convit;
 Mes perque á exposar la vida
 Per mon rey l'honor me crida,
 Y es sagrat de honor lo crit.

 Mes axi en pau com en guerra
 Lo Deu que als infiels aterra
 Te done valor y acert,
 Que 'm digues quin nom te diuhen

 Los que á tu deuhen si viuhen,
 Lo del turbant blanch y vert.—

 —Lo africá á qui deus la vida
 Quant fa un benefici olvida,
 Gloria á Alá, fins lo seu nom:
 Mes si un jorn, pus ets soldat,
 Nos trovem en un combat
 Te 'l diré devant tothom.

 Llavors si ets brau, ó estranger,
 Veurás com talla lo fer
 Del qui en pau ta set matá,
 Y com sas valents cabilas
 Dispersan, com pols, las filas
 Del franch, lo enemich de Alá.

 Llavors si la por no 't cega
 Veurás quantas testas sega
 Del Emir dels fiels lo acer,
 Perque 'l que 'n pau son nom calla
 May oculta en la batalla
 Que 's diu allí Abd-el-Kader!


Abril de 1846.