Lo gayter del Llobregat (1858) - Cansoneta

De Viquitexts





CANSONETA.







 Bona domna, vostre suy on que m' sia
   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·
 E s' avia trastot lo mon conquis
 En tot volgra aguesaets senhoria.
 Alegret.—Aissi cum selh....






 Dona 'm ton amor, nineta,
 La de las mitjas raixadas
 Qu' engalana ab sa cinteta
 Lo tapí de seda y or,
 Y no serán mos cants tristos
 Com tarongers sens' verdura,
 Com lliris sense blancura
 Y com clavells sense olor.

 Dona 'm ton amor, y reyna
 Serás, nina, de mas cobles,
 Y en pergamins, sino nobles,
 Richs en lletras d' or brillants,
 Alabaré ta hermosura,
 Tas espatllas tornejadas
 Ahont penjan las arracadas,
 Com dos cintas de diamants.

 Y en mas cabanyas ayrosas
 En las nits de lluna hermosas
 Entre l' arpa y ma nineta
 Mon amor repartiré:
 Pus mes ab tu partiria
 Si mes tingués, vida mia;
 Pus te dirias tú Almódis
 Si 'm digués jo Berenguer.

 Pus si coronas envejo,
 Si lo gessamí de plata
 En ma gorra de escarlata
 Desitjo que brille ayrós,
 Es pera cenyirte ab ellas
 Ton front encés com la rosa;
 Perque la flor mes hermosa
 Brille en ton pit ruborós.

 Y pus res valen del Asia
 Los encens mes olorosos,

 Ni los joyells mes preciosos,
 Ni los palaus encantats,
 Quant trist lo cor s'enmustia
 Adormit debaix sas alas,
 Gom clavell á qui sas galas
 Robaren las sequedats:

 Y pus son, ó nina, fredas
 Las trobas que amor no inspira,
 Com los suspirs de una lira
 Exposada á tots los vents,
 Y pus son tristas mas coplas
 Quant no canto amors ab ellas,
 Gom una nit sens' estrellas,
 Com un altar sens' encens;

 Dona m' ton amor, nineta,
 La de las mitjas raixadas
 Qu' engalana ab sa cinteta
 Lo tapí de seda y or,
 Y serán mos cants alegres,
 Com arbres plens de verdura,
 Lliris vestits de blancura,
 Pintats clavells richs de olor.


Agost de 1839.