Lo gayter del Llobregat (1858) - Lo Franch y lo Beduhí
| Sou al capítol «Lo Franch y lo Beduhí» | |||||
| Lo gayter del Llobregat (1858) | |||||
|
Dolors y Consols | Cansoneta | 
| ||
—Tu que passas pel desert,
Lo del turbant blanch y vert,
Home del moreno front,
Axi done 'l cel Alá
Si 'm dius hont podre trová,
Una sombra y una font;
Pus fugint vinch de un combat
En que als franchs han dispersat
Las cabilas del Emir,
Y sentiria en lo cor
Morir de set y calor
Podent com valent morir.—
—Tu del front blanch qu' en l' arena
Jaus de dol l' ánima plena
Perque no has mort peleant,
Consolat; de Alí lo net
May deixa morir de set
Al qui te, com tu, un cor gran;
Y sia amich ó enemich
Lo qui morint de fatich
Li pregunta pel camí,
Sempre 'l puja en son camell
Y l' aygua parteix ab ell
L'hospitalari beduhí.—
—Oh tu, qu' en mitg del desert
Sempre tens ton bot obert
Tant pel creyent oom pel fiel,
Axi 't veneren tos fills
Y 't salve Alá dels perills,
Ni 't sia ta daga infiel,
Que 'm mostres en lo cel blau
Lo punt debaix del qual cau
La rica y felís Alger;
La qu' en sas torras morunas
Guarda, en lloch de mitjas llunas,
Los pendons del estranger.—
—Si una esposa allí te aguarda
Y es llarch lo temps que se 't tarda
En portarli 'l bes de amor,
Ves; desde aquella montanya
Veurás Alger, la que 's banya
En lo mar, mon somni d' or.
Mes si una esposa no anyoras,
Vina, passarás las horas
Del sol en ma tenda ab mí,
Y dirás demá en Alger
Com hospeda al estranger
En sa taula lo beduhí.—
—Si be esposa tincb que 'm plora,
No es perque son bes anyore
Que no acepto ton convit;
Mes perque á exposar la vida
Per mon rey l'honor me crida,
Y es sagrat de honor lo crit.
Mes axi en pau com en guerra
Lo Deu que als infiels aterra
Te done valor y acert,
Que 'm digues quin nom te diuhen
Los que á tu deuhen si viuhen,
Lo del turbant blanch y vert.—
—Lo africá á qui deus la vida
Quant fa un benefici olvida,
Gloria á Alá, fins lo seu nom:
Mes si un jorn, pus ets soldat,
Nos trovem en un combat
Te 'l diré devant tothom.
Llavors si ets brau, ó estranger,
Veurás com talla lo fer
Del qui en pau ta set matá,
Y com sas valents cabilas
Dispersan, com pols, las filas
Del franch, lo enemich de Alá.
Llavors si la por no 't cega
Veurás quantas testas sega
Del Emir dels fiels lo acer,
Perque 'l que 'n pau son nom calla
May oculta en la batalla
Que 's diu allí Abd-el-Kader!
